Amortització i deteriorament
L’amortització és l’expressió comptable de la depreciació que pateixen els béns de l’actiu no corrent (immobilitzat) pel seu funcionament i utilització.
Ampliacions de crèdit
L’ampliació de crèdit és la modificació a l’alça del pressupost de despeses que es concreta en l’augment de crèdit pressupostari en alguna de les aplicacions pressupostàries ampliables relacionades expressament i taxativament a les bases d’execució del pressupost, on també caldrà regular la tramitació i els recursos de finançament (art. 39 del Reial decret 500/90).
Anul·lació i cancel·lació de drets
Acte pel qual s'anul·la o es cancel·la parcialment o totalment un dret ja reconegut.
Aplicació o partida pressupostària
És l’expressió xifrada que constitueix el crèdit pressupostari, és la unitat de registre comptable, per tant, té un codi únic i irrepetible. Es defineix per la conjunció de les classificacions orgànica —si és el cas—, econòmica i pel programa (només en despeses.
Autorització de la despesa (fase A)
Acte per mitjà del qual s’autoritza la realització d’una despesa determinada per una quantia certa o aproximada, reservant la totalitat o una part d’un crèdit pressupostari.
Baixes de crèdits per anul·lació
És la modificació del pressupost de despeses que suposa la disminució total o parcial en el crèdit assignat a una aplicació del pressupost (art. 49 i següents del Reial decret 500/90). Es pot donar de baixa qualsevol crèdit pressupostari sempre que s’estimi reduïble o anul·lable sense que es pertorbi el funcionament del servei al qual afecta.
Balanç de situació
És el document del compte general que comprèn, amb la deguda separació, els béns i drets, així com les possibles despeses diferides, que constitueixin l’actiu de l’entitat, i les obligacions i els fons propis que componen el passiu d’aquesta en data 31 de desembre de cada exercici.
Base de dades nacional de subvencions (BDNS)
La Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, va imposar la publicitat obligatòria de totes les subvencions i altres ajudes públiques; el model de publicitat s'ha instrumentat a partir de la Base de dades nacional de subvencions per donar resposta a una doble finalitat: mostrar a través d'un únic punt d'informació la totalitat de les subvencions i ajudes públiques concedides per totes les administracions públiques i reforçar la integritat del contingut de la base de dades.
Bases d'execució
Són l’adaptació de les disposicions generals en matèria pressupostària a l’organització i les circumstàncies particulars de cada ens en concret, així com aquelles altres indicacions necessàries per a la seva encertada gestió, establint les prevencions que es considerin oportunes o convenients per a la millor realització de la despesa i la recaptació de recursos.
Bestretes de caixa fixa
Són lliuraments a un habilitat de fons a justificar per finançar despeses corrents de caràcter periòdic o reiteratiu, tals com dietes, despeses de locomoció, material d’oficina no inventariable, conservació i altres de característiques semblants. S’utilitzaran quan s’acrediti la impossibilitat d’obtenir el justificant de la despesa de manera prèvia a l’emissió de l’ordre de pagament.
Bossa de vinculació jurídica
Agrupen o sumen el crèdit pressupostari de les diverses aplicacions o partides que la formen. Defineixen el límit legal de la despesa realitzable. El crèdit disponible d’una aplicació no estarà marcat per l’import consignat en aquesta, sinó pels crèdits disponibles a la bossa de vinculació a la qual pertany.
Capacitat/necessitat de finançament
Recursos de finançament generats o requerits durant l’exercici, mesurats aproximadament com la diferència entre els capítols de l’1 a 7 d’ingressos menys els capítols de l’1 al 7 de despesa, ajustats segons criteris SEC.
Capacitat per finançar serveis
Concepte econòmic que engloba els tributs minorats per les obligacions derivades del deute i les pèrdues en la gestió del pendent de cobrament, i que suposa l'import global de l'entitat que pot destinar a finançar el dèficit generat pel funcionament dels serveis.
Classificació econòmica
És d’ús obligatori tant per al pressupost d’ingressos com de despeses. Informa sobre la naturalesa econòmica de l’ingrés o la despesa. Les entitats locals estan obligades a portar aquesta classificació fins al nivell de concepte (3 dígits).
Classificació orgànica
És opcional per part de l’entitat local i es pot utilitzar tant en despeses com en ingressos. Informa sobre l’estructura organitzativa i indica qui és el responsable de l’ingrés o la despesa. La normativa no estableix cap estructura per a aquesta classificació.
Classificació per programes
És d’ús obligatori només en el pressupost de despeses. Informa del destí de la despesa, de la seva finalitat i objectiu.
Compromís d’ingressos
És una fase no obligatòria i s’utilitza per recollir el compromís d’ingrés d’un tercer quan encara no existeix el dret al seu cobrament.
Compte general
Les entitats locals al termini de l’exercici formaran el compte general de l’entitat, que posarà de manifest la realitat del patrimoni, la situació financera, els resultats i l’execució del pressupost. Estarà constituïda pel compte general de l’entitat i dels organismes autònoms i de les societats mercantils íntegrament propietat de l’entitat local.
Concessió directa
Com a alternativa al règim de concurrència competitiva, la normativa reguladora de les subvencions estableix el corresponent al règim de concessió directa sempre que es donin certes condicions. En aquestes subvencions s'exclou la concurrència per a la determinació del beneficiari, quedant igualment afectada la publicitat en la selecció.
Concurrència competitiva
Procediment ordinari de concessió de subvencions, el qual suposa la comparació de les diferents sol·licituds presentades d’acord amb els criteris de valoració fixats a les bases reguladores i a la convocatòria, per tal d’adjudicar-la a qui hagi obtingut millor valoració.
Control financer
Verificació del funcionament dels serveis públics en l’aspecte economicofinancer per comprovar el compliment de la normativa, les directrius que els regeixen i que la seva gestió s’ajusta als principis d’eficàcia, eficiència econòmica, qualitat i transparència, i dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera en l’ús dels recursos públics.
Control intern
La funció de control intern es fa sobre tots els aspectes relacionats amb els comptes i la gestió econòmica de l'entitat local, de les entitats que en depenen i, en general, de qualsevol organisme del sector públic local. Aquest control és realitzat per la Intervenció local a través de dos tipus de control: la funció interventora i el control financer.
Cost de les activitats vinculades als serveis públics
Estimació del cost dels serveis prestats, durant l'exercici, associats a taxes i preus públics que han d'incorporar a la memòria del compte general els ajuntaments de més de 50 mil habitants i les entitats locals d'àmbit superior. Per a la resta d'entitats l’estimació és voluntària.
Cost efectiu
És una estimació del cost dels serveis rebut pels ciutadans.
Cost previst
En general, l'import de les taxes per la prestació d'un servei o per la realització d'una activitat i els preus públics s'aprovaran d’acord amb la informació del cost real o previsible del servei o activitat de què es tracti.
Crèdit pressupostari
Assignació individualitzada de despeses que figura als pressupostos per donar cobertura a les necessitats per a les quals hagin estat aprovats. No es poden comprometre despeses per quantia superior als crèdits consignats, i són nuls de ple dret els acords, resolucions i actes administratius que infringeixin aquesta norma.
Crèdits extraordinaris
Els crèdits extraordinaris són aquelles modificacions del pressupost de despeses mitjançant els quals s’assigna crèdit per a la realització d’una despesa específica i determinada que no pot demorar-se fins a l’exercici següent i per a la qual no existeix crèdit (art. 35 i següents del Reial decret 500/90).
Dèficit de serveis
Concepte econòmic que engloba les despeses de funcionament dels capítols 1, 2 i 4, minorades pel que es liquida en taxes i preus públics, i per les subvencions finalistes a despesa dels esmentats capítols.
Despeses d’exercicis futurs
Està format pels compromisos de despeses plurianuals. Estenen els efectes econòmics a exercicis posteriors a aquell en què s’autoritzen i comprometen. Se subordinaran al crèdit consignat en cada exercici.
Despeses d’exercicis tancats
Està format per les obligacions reconegudes el 31 de desembre de pendents de pagar. En cap cas, es podran adquirir compromisos de despesa contra pressupostos ja tancats.
Desviació de finançament
És la part dels ingressos finalistes rebuts (fase RD) que han de finançar la despesa no executada (fase O) d'un projecte de despeses. Serà positiva si els ingressos reconeguts superen el nivell de despesa executada, i negativa, en el cas contrari.
Devolució d’ingressos
Quan s’han de realitzar anul·lacions de liquidacions indegudament practicades, ens podem trobar que el dret ja estigui recaptat. En aquest cas, caldrà realitzar una devolució d'ingressos per retornar l’import al tercer.
Disposició de la despesa (fase D)
Acte mitjançant el qual s’acorda realitzar una despesa determinada per una quantia certa. Aquest acte suposa un compromís de l'entitat davant un tercer.
Drets reconeguts
És l’acte pel qual es reconeix que existeix el dret, a favor de l’entitat local, de cobrar uns ingressos a un o diferents tercers.
Endeutament
El crèdit és un recurs de naturalesa no tributària que disposen les entitats locals per al finançament de la despesa d’inversió o per fer front a les situacions transitòries de liquiditat de la tresoreria.
Endeutament a curt termini
Són operacions que es formalitzen per un període no superior a dotze mesos i tindran un tractament no pressupostari. Sempre són per atendre necessitats transitòries de tresoreria. El conjunt del deute viu per a aquestes operacions no pot superar el 30 % dels ingressos liquidats per operacions corrents de l’exercici anterior.
Endeutament a llarg termini
Són operacions que es formalitzen per un període superior a dotze mesos i sempre tindran un tractament pressupostari. La concertació de l’operació de crèdit a llarg termini requerirà que la corporació disposi del pressupost aprovat per a l’exercici en curs que incorpori la previsió de l’operació a concertar. Es podran concertar noves operacions de crèdit a llarg termini per al finançament d'inversions, quan de la liquidació de l'exercici immediat anterior es derivi un estalvi net positiu i un volum total del deute viu que no excedeixi el 75 % dels ingressos corrents liquidats segons les xifres deduïdes dels estats comptables consolidats.
Equilibri econòmic
Concepte econòmic que suposa una situació econòmica i financera adequada, és a dir, aquella que “no fa soroll”, aquella que no es nota, que sols limita la capacitat d'actuació de l'entitat (si no fos això, l'economia ja ni existiria), però que no comporta cap més distorsió en la gestió diària de l'entitat.
Estalvi net
És la diferència entre els drets liquidats pels capítols de l’1 al 5, llevat dels finalistes a inversions o de caràcter extraordinari, i de les obligacions reconegudes pels capítols 1, 2 i 4 de l'estat de despeses, minorada en l'import d'una anualitat teòrica d'amortització de l'operació projectada (quan estem tramitant una nova operació) i de cadascun dels préstecs i emprèstits propis i avalats a tercers pendents de reemborsament. En l’estalvi net s’exclouran les obligacions reconegudes, derivades de modificacions de crèdits, que hagin estat finançades amb romanent líquid de tresoreria.
Expedient electrònic
Es formaran mitjançant l'agregació ordenada de tots els documents, proves, dictàmens, informes, acords, notificacions i altres diligències que els hagin d'integrar, contindrà un índex numerat de tots els documents que contingui, i haurà de constar en l’expedient la còpia electrònica certificada de la resolució adoptada.
Fons de maniobra
Conceptualment, és la diferència entre l'actiu corrent i el passiu corrent del balanç. En les entitats locals aquest valor s'assimila en el romanent per despeses generals ajustat a les despeses pendents d’aplicar.
Funció interventora
Control dels actes que donin lloc a reconeixements de drets o realització de despeses, així com en els ingressos i pagaments que se'n derivin, amb la finalitat d’assegurar que la seva gestió s’ajusta a les disposicions aplicables a cada cas.
Generació de crèdit per ingressos
La generació de crèdit és la modificació pressupostària mitjançant la qual s’incrementa la consignació dels crèdits inicials del pressupost, tant de despeses com d’ingressos, sempre que durant l’exercici es produeixin ingressos no previstos o superiors als previstos inicialment (art. 43 i següents del Reial decret 500/90). L’article 12.5 de la Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera limita la utilització dels majors ingressos no previstos, llevat dels finalistes. Aquesta limitació està suspesa per a l’exercici 2023.
Incorporació de romanents de crèdit
La incorporació de romanents de crèdit és la modificació que suposa l’excepció al principi d’especialitat temporal dels crèdits, ja que permet incorporar a l’exercici següent els romanents de crèdit no utilitzats (art. 47 i següents del Reial decret 500/90).
Informe de discrepància
Quan l'òrgan gestor afectat per l'objecció o reparament de la Intervenció no estigui d'acord amb aquest, haurà d’elaborar un informe de discrepància i correspondrà al president de l'entitat local resoldre la discrepància, sent la seva resolució executiva. La competència és del ple quan la discrepància es fonamenti en la insuficiència o la inadequació del crèdit, o bé es refereixi a obligacions o despeses l'aprovació de les quals correspongui al ple. Aquesta facultat no serà delegable en cap cas.
Informe de fiscalització
Resultat d'aplicar la funció interventora a un expedient. Pot ser favorable, favorable amb observacions, nota de reparament sense efectes suspensius o nota de reparament amb efectes suspensius.
Informe de sostenibilitat financera
Planificació econòmica de l’estimació de la liquidació del pressupost a llarg termini (exercici corrent més 3-5 anys) amb la finalitat de demostrar la viabilitat d'un nou servei creat/assumit per l'entitat.
Ingressos d’exercicis futurs
Estan conformats pels compromisos d’ingressos futurs o plurianuals. Estenen els efectes econòmics a exercicis posteriors a aquell en què es comprometen.
Ingressos d’exercicis tancats
Està format pels drets reconeguts el 31 de desembre pendents de cobrar.
Inventari de béns
Els ens locals estan obligats a portar un inventari dels béns i drets que integren llur patrimoni, fent constar amb suficient detall les mencions necessàries per a la seva identificació i per reflectir la seva situació jurídica i el destí o ús a què es dediquen.
La memòria
És el document del compte general que amplia i comenta la informació continguda al balanç, el compte de resultats economicopatrimonials i l’estat de liquidació del pressupost.
Liquidació del pressupost
L'estat de liquidació del pressupost informa sobre com s'ha executat el pressupost tant de despeses com d'ingressos d'una entitat local i, per tant, conté la informació necessària per conèixer quant s'ha gastat l'entitat local en un any, en què s'han gastat els recursos que ha obtingut aquest any i qui ha gastat aquests recursos.
Liquidació del pressupost d’ingressos
Estat resumit que reflecteix les diferents fases d’execució d’ingressos durant l’exercici, amb el detall per a cada nivell de classificació econòmica i totalitzant per conceptes, articles i capítols.
Liquidació del pressupost de despeses
Estat resumit que reflecteix les diferents fases d’execució de despeses durant l’exercici, amb el nivell de desagregació de la classificació econòmica i totalitzant per conceptes, articles i capítols.
Lliuraments a justificar
Els pagaments a justificar són una especialitat en el règim general de tramitació de la despesa, ja que es tracta de reconèixer l’obligació i ordenar el pagament sense l’aportació prèvia de la documentació justificativa de la realització de la prestació, la qual es farà posteriorment.
Obligació de reduir l’endeutament
En cas que la liquidació pressupostària presenti capacitat de finançament, aquest es destinarà a reduir el nivell d'endeutament net. Art. 32 de la Llei orgànica 2/2012, derogat per als exercicis 2022 i 2023.
Ordenació del pagament (fase P)
Acte mitjançant el qual l’ordenador de pagaments expedeix ordre de pagament a la tresoreria de l’entitat. La base de l’ordenació del pagament és una obligació reconeguda.
Ordenança de subvencions
Té per objecte establir les normes generals per a la sol·licitud, la concessió, la justificació i el pagament de les subvencions que atorgui l’entitat a l’empara del que estableix la Llei 38/2003, de 17 de novembre, la Llei general de subvencions (LGS), i el seu reglament de desenvolupament aprovat pel Reial decret 887/2006, de 21 de juliol (RLGS).
Ordenances fiscals
La potestat reglamentària de les entitats locals es manifesta en la seva capacitat per aprovar ordenances fiscals. Les ordenances fiscals regulen, entre d’altres, els coeficients fiscals a aplicar als impostos, dins dels marges que atorga la llei, l’import pel qual s’hauran de liquidar les diferents taxes i preus públics.
Ordinals de tresoreria
És cada un dels comptes bancaris oberts a nom de l’entitat, la disposició dels quals serà prèvia signatura dels tres clauers: el president, l’interventor i el tresorer.
Padrons fiscals
Totes les dades i informació dels impostos periòdics figuren en un cens a partir del qual s'elabora el padró o llista recaptadora que s'exposa al públic amb les dades físiques i jurídiques dels subjectes passius, les bases imposables o, si s’escau, les bases liquidables i la quota tributària.
Patrimoni de l'ens local
Està constituït per tots els béns i els drets que pertanyen a l'ens local, sigui quina sigui la seva naturalesa i el títol d’adquisició.
Patrimoni públic del sòl
El constitueixen els terrenys de titularitat de l'entitat qualificats com a sòl urbà o urbanitzable programat en el planejament urbanístic i els terrenys cedits gratuïtament i obligatòriament pels particulars afectats per una actuació urbanística.
Període mitjà de pagament a proveïdors
És un control sobre els pagaments de l'entitat. El seu càlcul es realitza de forma trimestral i és una ràtio entre els imports de les factures pagades en el seu termini dividit pel total dels imports de factures pagades. El termini de pagament de cada factura, als efectes del període mitjà de pagament a proveïdors, són els dies entre el seu pagament i la data d'aprovació de les certificacions d'obra/la data d'aprovació dels documents que acreditin la conformitat amb els béns lliurats o serveis prestats/la data d'entrada de la factura al registre administratiu, en els supòsits en què o bé no resulti d'aplicació un procediment d'acceptació o comprovació dels béns o serveis prestats, o bé la factura es rebi amb posterioritat a l'aprovació de la conformitat.
Pla d'ajust
Planificació econòmica vinculada a determinades mesures aprovades pel govern central destinades a sanejar el sector local. Sempre va vinculat a una certa normativa i sols es pot aprovar quan es donen certes condicions legals.
Pla de reducció de deute
Planificació econòmica de l’estimació de la liquidació del pressupost a llarg termini (exercici corrent més 5 anys) amb la finalitat de minorar el nivell d'endeutament de l'entitat.
Pla de sanejament financer
Planificació econòmica de l’estimació de la liquidació del pressupost a llarg termini (exercici corrent més 3-5 anys) amb la finalitat de recuperar els equilibris econòmics de l'entitat.
Pla de tresoreria
Constitueix l'expressió numèrica de la previsió de fluxos de la tresoreria en un període determinat, tant per a operacions pressupostàries com no pressupostàries.
Pla econòmic i financer
Planificació econòmica de l’estimació de la liquidació del pressupost a mitjà termini (exercici corrent més 1 any) amb la finalitat de donar compliment als requeriments de les regles fiscals.
Pla estratègic de subvencions
La Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions, estableix a l’article 8.1 la necessitat per a les administracions públiques d’elaborar un pla estratègic de subvencions que expressi la connexió entre els objectius i els efectes que es pretenen assolir amb l’aplicació de les subvencions, els terminis necessaris per a la consecució dels objectius establerts, juntament amb una previsió dels costos i les fonts de finançament de les subvencions, tot supeditat al compliment de la Llei d’estabilitat pressupostària.
Pressupost
D’acord amb l’article 162 del Reial decret 2/2004, els pressupostos generals de les entitats locals constitueixen l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, poden reconèixer l’entitat i els seus organismes autònoms, i dels drets que preveuen liquidar durant el corresponent exercici, així com les previsions d’ingressos i despeses de les societats mercantils el capital social de les quals pertanyi íntegrament a l’entitat local corresponent.
Procediment administratiu
Conjunt ordenat de tràmits i actuacions formalment realitzades, segons la via legalment prevista, per dictar un acte administratiu o expressar la voluntat de l'Administració.
Projecte de despesa
Conjunt de despeses que giren entorn d’una mateixa actuació, els imports de les quals estan consignats pressupostàriament. Poden ser de despesa corrent o d'inversió. Els projectes d'inversió han d’estar annexats al pressupost aprovat.
Ràtio de deute viu
És el volum total del capital viu de les operacions de crèdit vigents a curt i llarg terminis, incloent-hi l'import de l'operació projectada (quan estem tramitant una nova operació), respecte dels ingressos corrents liquidats.
Realització del pagament (fase R)
Realització material del pagament de l’entitat cap al tercer corresponent.
Recaptació
Suposa l’ingrés a la tresoreria de l’entitat de l’ingrés corresponent. Si el cobrament es correspon a un dret prèviament reconegut, és un ingrés de contreta prèvia (i contra un RD previ), i si no existia el dret reconegut encara serà de contreta simultània (RDI directe).
Reconeixement extrajudicial de crèdit
El procediment del reconeixement extrajudicial de crèdit sorgeix per donar resposta a les despeses que es fan al marge de la gestió del pressupost aprovat o les que s’han contractat sense seguir els procediments legalment establerts. Busca impedir un perjudici al tercer per un defecte de funcionament de l'entitat, però no comporta cap alliberament de responsabilitats als responsables de l'actuació.
Reconeixement de l’obligació (fase O)
Acte mitjançant el qual l’entitat declara l'existència d’un crèdit exigible a favor d’un tercer. Ha de derivar d’una despesa autoritzada i compromesa prèviament o pot aprovar-se simultàniament en les fases ADO.
Recurs generat net
Concepte econòmic que representa la variació del romanent per despeses generals ajustat procedent de les operacions corrents de l'entitat.
Regla de la despesa
Mesura l’increment de la despesa computable respecte a la despesa computable de la liquidació de l’exercici anterior, verificant que no superi la taxa de referència calculada pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.
Reintegraments de pagament (fase RP)
Reintegrament a la tresoreria municipal d’un pagament realitzat per un tercer concret. Pot ser per un import parcial o total. Suposa l’anul·lació de l’expedient de despesa. Els reintegraments reposaran crèdit en l’aplicació de despeses.
Resultat economicopatrimonial
És el document del compte general que compara, amb la deguda separació, els ingressos i beneficis de l’exercici, les despeses i pèrdues en aquest període, i per diferència, el resultat, l’estalvi positiu o negatiu.
Resultat pressupostari
El resultat pressupostari es calcula com a diferència entre els drets reconeguts nets i les obligacions reconegudes netes durant l’exercici. Aquest càlcul es veu afectat per un seguit de fets que fan necessari ajustar aquestes magnituds a les despeses finançades amb romanent i les desviacions de l'exercici derivades dels projectes de despesa.
Retenció de crèdit (fase RC)
Fase d'execució de la despesa que suposa una reserva de crèdits disponibles per a una finalitat concreta. No és una fase d’execució obligatòria.
Romanent de tresoreria
El romanent de tresoreria reflecteix la situació de liquiditat de l'entitat al tancament de l'exercici i que, sota certes condicions, dona capacitat per finançar despeses.
Solvència
Concepte econòmic que, des del punt de vista financer, s'identifica amb la capacitat d'una entitat de generar fons per atendre, en les condicions pactades, els compromisos adquirits amb tercers.
Subvenció
Tota disposició dinerària realitzada per les administracions, a favor de persones públiques o privades, que compleixi els requisits següents: que el lliurament es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris, que el lliurament estigui subjecte al compliment d'un objectiu determinat, l'execució d'un projecte, la realització d'una activitat, l'adopció d'un comportament singular, ja realitzats o per desenvolupar, o la concurrència d'una situació. El beneficiari haurà de complir les obligacions materials i formals que s'hagin establert i que el projecte, l’acció, la conducta o situació finançada tingui per objecte el foment d'una activitat d’utilitat pública o interès social, o de promoció d’una finalitat pública.
Suplements de crèdit
Els suplements de crèdit són aquelles modificacions del pressupost de despeses en què concorren les mateixes circumstàncies que amb els crèdits extraordinaris, però el crèdit previst resulta insuficient i no pot ser objecte d’ampliació (art. 35 i següents del Reial decret 500/90).
Termini de pagament
El termini de pagament de les factures de les operacions comercials entre empreses i administracions públiques haurà de complir allò que estableix la normativa relativa a mesures contra la morositat: no es pot superar els 30 dies per a la seva aprovació i 30 dies més per al seu pagament. Superar aquests terminis comporta l'obligació d'abonar interessos de demora.
Transferències de crèdit
La transferència de crèdit és la modificació del pressupost de despeses mitjançant la qual, sense alterar la quantia total d’aquest, s’imputa l’import total o parcial d’una aplicació a altres aplicacions pressupostàries amb diferent vinculació jurídica (art. 40 i següents del Reial decret 500/90).