L’Agenda 2030 és fruit d’un llarg i intens procés de negociacions a escala internacional on es van abordar els reptes mundials de forma conjunta; reptes que ens afecten a tots i totes, i que no podem afrontar sols. Aquest procés participatiu i de negociacions va finalitzar amb l'aprovació de l'Agenda 2030 per part de 193 països en el marc de l'Assemblea General de Nacions Unides. Aquest acord global és una agenda dissenyada per a fer front a reptes de gran escala i assolir el desenvolupament sostenible i que té com antecedent d’altres agendes globals.
L’Agenda 2030 és el resultat d’un procés històric i d’una negociació entre actors molt diversos, amb diferents visions del desenvolupament.
El precedent immediat dels objectius de desenvolupament sostenible (en endavant, ODS) són els coneguts com a objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM), que bevien de l’Agenda Global per al 2000-2015. però inclús abans dels ODM, la comunitat internacional ja venia d’un procés de reflexió després de la Guerra Freda, amb l’aprovació, el 1992, de l’Agenda 21 per la transició envers la sostenibilitat local.
L’Agenda 2030 no és un acord de mínims, sinó la definició d’un nou paradigma de desenvolupament per on es reclama una transformació abordant tant els reptes tradicionals de caràcter individual, així com el de caràcter col·lectiu, com ara el canvi climàtic, la sostenibilitat ambiental, la bona governança, etc. A més, aquesta Agenda té un marcat caràcter multinivell i multiactor: són responsables d’assolir els ODS els governs, a tots nivells, estatals, regionals i locals, així com tots els actors de la societat implicats i la ciutadania els governs locals i regionals, així com tots els actors de la societat implicats.
Aquest Acord és el fruit d’un procés participatiu iniciat per les Nacions Unides i conegut com Agenda post 2015, en el qual van participar més de 10 milions de persones i on es va insistir en la necessitat de reconèixer els governs locals, entre d’altres, com a actors clau en l’assoliment del desenvolupament sostenible. Així, les administracions locals no només assumeixen el rol de gestores, sinó que també tenen la responsabilitat política de ser catalitzadores del canvi per tal d'implementar l'Agenda 2030 en conjunt.
Les agendes globals
L’Agenda 2030 constitueix el paraigua que emmarca i vincula la resta d’agendes globals del desenvolupament sostenible, entre les quals s’inclouen la Nova Agenda Urbana, l’Acord de París sobre el canvi climàtic, l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba i el Marc d’acció de Sendai, destinades a reforçar l’acció dels ODS en àrees específiques com el desenvolupament urbà, el medi ambient, el finançament al desenvolupament i la resiliència davant el risc de desastres.
Font: UN Habitat
La Nova Agenda Urbana va ser aprovada el 20 d’octubre de 2016 en el marc de la III Conferència de les Nacions Unides sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible (Hàbitat III), celebrada a Quito, Equador. Estableix com s’haurien transformar les ciutats i els assentaments humans per esdevenir espais habitables, inclusius, saludables, sostenibles, segures i resilients a fenòmens naturals, és a dir, com aconseguir el desenvolupament urbà sostenible .La Nova Agenda Urbana impacta directament a l’ODS 11, tot i que té vinculacions en la major part dels 17 ODS.
L'Acord de París sobre el canvi climàtic és el resultat de la XXI Conferència sobre el Clima (COP21), celebrada a París a finals de 2015. Un acord mundial sobre el clima vinculant per part dels Estats que l'han ratificat. Els 195 membres de la Convenció sobre el clima, en el qual els 195 països membres de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic es comprometen a intensificar les accions i inversions per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes i, en definitiva, reforçar la resposta mundial enfront d’aquesta amenaça en el context del desenvolupament sostenible i els esforços per erradicar la pobresa.
La III Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, celebrada a Addis Abeba, Etiòpia, el juliol de 2015, va concloure amb l'adopció de l'Agenda d'Acció d'Addis Abeba. Es tracta d’un acord històric que recull polítiques i iniciatives per generar inversions i aconseguir alinear els fluxos financers per tal de posar fi a la pobresa i assolir el desenvolupament sostenible mitjançant la promoció del creixement econòmic inclusiu, la protecció del medi ambient i el foment de la inclusió social. Aquesta agenda aposa de manifest la manca de finançament en la reducció de risc de desastres.
La III Conferència Internacional sobre el Finançament per al Desenvolupament, celebrada a Addis Abeba (Etiòpia) el juliol de 2015, es va cloure amb l’adopció de l’Agenda d’Acció d’Addis Abeba.
Es tracta d’un acord històric que recull iniciatives per a posar fi a la pobresa i assolir el desenvolupament sostenible mitjançant la promoció del creixement econòmic inclusiu, la protecció del medi ambient i el foment de la inclusió social.
El Marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres 2015-2030 va ser adoptat a la ciutat japonesa de Sendai el 18 de març de 2015, durant la III Conferència Mundial de les Nacions Unides sobre la Reducció del Risc de Desastres.
El Marc de Sendai substitueix el Marc d’acció de Hyogo 2005-2015 i augmenta la resiliència de les nacions davant els desastres; se centra en la gestió del risc de desastres, en lloc de la gestió de desastres; amplia l’atenció als riscos, no només ambientals sinó també humans, tecnològics i biològics, i posa en relleu la necessitat de l’enfortiment de la governança multinivell en aquesta matèria, que implica no només els estats, sinó tots els nivells de govern i la societat en general, i aposta per reforçar la coherència entre les agendes globals.
L’Agenda 2030 s’estructura en 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS), amb 169 fites i 232 indicadors, a través dels quals es proposa abordar i avançar envers un desenvolupament sostenible.
Entenem el desenvolupament sostenible com el desenvolupament que satisfà les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures, perquè aquestes puguin atendre les seves pròpies necessitats.
Per tal de desplegar l’Agenda 2030, les administracions han dissenyat plans d’implementació. És el cas del Plan de Acción para la Implementación de la Agenda 2030. Hacia una Estrategia Española de Desarrollo Sostenible del Govern d’Espanya, el Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya de la Generalitat de Catalunya, i el Pla estratègic per a la implementació de l’Agenda 2030 a la Diputació de Barcelona. Igualment, molts ens locals de la província estan treballant intensament per localitzar els ODS o implementar l’Agenda 2030 al seu territori.
A continuació, s’ofereix un breu repàs dels 17 ODS. Recordeu que podeu ampliar la informació per a cada ODS consultant les fitxes de la Diputació de Barcelona, enllaçades a cada apartat.
ODS 1 - Erradicar la pobresa a tot el món en totes les seves formes
Ens insta a erradicar la pobresa extrema i reduir la proporció de persones de totes les edats que viuen en la pobresa, garantint un accés universal a recursos i serveis bàsics com l’habitatge, l’energia, l’assistència sanitària o les tecnologies, i a fomentar la resiliència de les persones pobres i vulnerables davant situacions de crisi o desastres.
ODS 2 - Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible.
ODS 3 - Garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les persones a totes les edats
Es tracta de protegir la vida humana i aconseguir una millor qualitat de vida per a tothom. Ens insta a prevenir i combatre les malalties transmissibles, noves i emergents, i totes les que, sense ser transmissibles, causen la majoria de les morts prematures, des del càncer fins a les afeccions coronàries.
Cal enfortir, també, les mesures per al control del tabac, i intensificar la prevenció i el tractament de l’abús de substàncies addictives. Així mateix, demana treballar per la reducció substancial de les morts i les malalties causades per productes químics i per la pol·lució de l’aire, l’aigua i el sòl, i també pels accidents de trànsit.
ODS 4 - Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat, i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida.
Demana garantir l’accés a serveis d’atenció i desenvolupament en la primera infància i a un ensenyament preescolar de qualitat. També s’ha de potenciar que tothom acabi l’ensenyament primari i secundari, que haurà de ser gratuït, equitatiu i de qualitat, i accedir a una formació tècnica, professional i superior de qualitat, incloent-hi l’ensenyament universitari.
ODS 5 - Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i nenes
Es tracta d’erradicar la violència i la discriminació contra les dones, i assegurar que tenen les mateixes oportunitats que els homes en tots els àmbits de la vida. També impulsa treballar per a la igualtat en l’àmbit laboral, combatre la discriminació salarial i promoure la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
ODS 6 - Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones.
ODS 7 - Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones.
Demana garantir que tothom tingui accés als serveis energètics i incrementar el flux d’energia verda. Aborda aspectes per a assegurar l’accés universal a serveis d’energia nets, assequibles, fiables i moderns.
ODS 8 - Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i el treball digne per a tothom.
Requereix avançar cap a una economia més desmaterialitzada i circular, i assumir determinats compromisos socials, amb l’ocupació de qualitat, la seguretat a la feina i la inserció laboral, pensant sobretot en els joves.
ODS 9 - Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.
Es tracta de desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat.
D’altra banda, es refereix a promoure una industrialització inclusiva i sostenible mitjançant tecnologies i processos nets. A més, cal promoure la innovació i reduir la bretxa digital.
ODS 10 - Reduir la desigualtat en i entre els països.
ODS 11 - Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
Es tracta de situar les ciutats al centre del desenvolupament sostenible en un món cada vegada més urbanitzat.
Les ciutats han d’esdevenir capdavanteres en la generació de sistemes humans perdurables i de qualitat i han de garantir la seguretat i els mínims d’una vida digna per a tota la ciutadania.
S’ha de planificar, a més, el seu desenvolupament d’una forma sostenible i participativa, vetllar per la protecció del patrimoni cultural i natural, assegurar la integració territorial i aportar respostes integrals i resilients als riscos derivats del canvi climàtic i altres possibles crisis.
ODS 12 - Garantir modalitats de consum i producció sostenibles.
Posa el focus en la promoció de la gestió sostenible i de l’ús eficient dels recursos naturals, en la reducció de la generació de residus i del malbaratament d’aliments, i en el foment de la gestió ecològicament racional dels productes químics en les pràctiques de producció i consum.
S’ha de planificar, a més, el seu desenvolupament d’una forma sostenible i participativa, vetllar per la protecció del patrimoni cultural i natural, assegurar la integració territorial i aportar respostes integrals i resilients als riscos derivats del canvi climàtic i altres possibles crisis.
ODS 13 - Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
Ens insta a integrar accions contra el canvi climàtic en totes les polítiques públiques, implementar mesures d’adaptació als seus efectes, desenvolupar plans de prevenció i d’actuació davant fenòmens extrems, i educar intensament la ciutadania perquè actuï en conseqüència i aprengui a protegir-se de forma autònoma en situacions crítiques.
ODS 14 - Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible.
ODS 15 - Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de manera sostenible, combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la biodiversitat.
Tracta la conservació, la restauració i l’ús sostenible d’aquests ecosistemes i els d’aigua dolça, i es preocupa especialment pels sòls degradats, pels boscos i pels ecosistemes de muntanya.
Demana aturar la destrucció dels hàbitats naturals i renaturalitzar espais de les ciutats per a preservar-ne la biodiversitat.
ODS 16 - Promoure societats pacífiques i inclusives per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.
ODS 17 - Enfortir els mitjans per a implementar i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.
Tracta la necessitat de formar aliances que permetin assolir tots els altres objectius. Cada país, regió o ciutat ha de formalitzar un compromís creïble amb l’Agenda 2030, sostingut en aliances eficaces entre els actors públics, el sector empresarial privat i la societat organitzada.
Les cinc esferes de l’Agenda 2030
A més, l’Agenda 2030 distribueix l’acció dels ODS en cinc esferes de vital importància, conegudes com les cinc «pes»: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat (aliances). Aquests són els eixos centrals sobre els quals es basa l’Agenda, que, al seu torn, estan relacionats amb els ODS de la manera següent:
Persones: ODS 1, 2, 3, 4 i 5. Tenen com a objectiu posar fi a la pobresa i a la fam, en totes les seves formes, i assegurar la dignitat i la igualtat de totes les persones.
Planeta: ODS 6, 12, 13, 14 i 15. Tenen com a objectiu protegir els recursos naturals del planeta i combatre el canvi climàtic per a garantir un ambient digne per a les generacions futures.
Prosperitat: ODS 7, 8, 9, 10 i 11. Tenen com a objectiu assegurar que totes les persones puguin gaudir d’una vida pròspera, plena i en harmonia amb la natura.
Pau: ODS 16. Té com a objectiu fomentar la pau mitjançant institucions sòlides i societats pacífiques, justes i inclusives, i vetllar per la dignitat humana.
Partenariat (aliances): ODS 17. Té com a objectiu implementar l’Agenda 2030 mitjançant aliances globals sòlides.
Amb l’Agenda 2030, el desenvolupament haurà de considerar-se com un procés que interrelaciona les dimensions econòmica i social de manera virtuosa.
Igualment, l’Agenda 2030 s’inspira en els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides, establint una visió del desenvolupament sostenible basada en els estàndards internacionals de drets humans, col·locant la igualtat i la no discriminació en el centre dels seus esforços i tenint en compte no només els drets econòmics i socials, sinó també els drets civils, polítics i culturals, i el dret al desenvolupament.
Els valors universals fan que sigui veritablement transformadora, ja que col·loquen la persona i la seva dignitat al centre dels esforços de desenvolupament.
En aquest sentit, l’Agenda 2030 destaca alguns principis fonamentals, com ara l’enfocament per a la programació basat en els drets humans; la igualtat de gènere i empoderament de les dones, o «no deixar ningú enrere», principi que ha esdevingut el lema de l’Agenda 2030.
Tot seguit veiem en detall cadascun d’aquests principis:
A més dels valors transformadors de l’Agenda 2030 que s’han exposat, també és necessari fer referència als principis en els quals se sustenten els ODS, ja que són els que marquen la distinció d’aquesta Agenda respecte d’acords anteriors.
Els ODS són:
Els ODS es plantegen des d’una lògica d’interdependència i integralitat: només s’avançarà si s’aborden de forma integrada.
Així, l’Agenda 2030 ens interpel·la a tots i ens facilita un total de 169 fites i 232 indicadors perquè puguem responsabilitzar-nos.
Més del 80 % d’aquestes fites i indicadors són adaptables i aplicables a escala local, ja sigui: