[Ciutadania 365] Participació ciutadana

Participar al municipi va més enllà de votar a les eleccions municipals.

Participar, per tant, està per sobre de la reivindicació de demandes i necessitats particulars. Implica pensar i reflexionar en les necessitats col·lectives.

És una activitat que comporta un elevat grau d’empatia, és a dir, de posar-nos en la pell de l’altre. Per aquest motiu, s’acostuma a dir que un bon procés participatiu és aquell en el qual ningú compleix el 100 % de les seves expectatives però tothom acaba raonablement satisfet.

La participació pot ser exercida:

• De manera individual, com a ciutadà/ana.
• De manera col·lectiva, per exemple, a través d’una associació.

Des d’un punt de vista formal, la regulació municipal acostuma a definir la participació ciutadana com:

La participació ciutadana és important per diversos motius. Revisem-ne alguns des de diferents punts de vista:

• Des del punt vista de la mateixa ciutadania. És important perquè permet que la ciutadania pugui expressar de manera directa les seves necessitats. La participació és una eina i una via directa per fer saber els problemes, les opinions i els punts de vista de la ciutadania en relació a decisions que tindran impacte en les seves vides.
• Des del punt de vista de les persones encarregades de prendre les decisions. És rellevant perquè permet informar millor, explicitar els mecanismes de presa de decisions i fer evident la complexitat de la presa de decisions en l’àmbit públic. La participació ciutadana té un fort component pedagògic.
• Des del punt de vista de la mateixa institució (Ajuntament). La participació comporta que les institucions hagin de ser transparents i permeables. Per tant, la participació pot ajudar al bon govern dels nostres ajuntaments.
• Des del punt de vista col·lectiu. A nivell col·lectiu, la participació ens permet prendre decisions més intel·ligents. La comunicació i el treball conjunt, fruit de la participació, afavoreixen la creació de polítiques molt més ajustades a les necessitats de la ciutadania.

Com en qualsevol altre aspecte de la vida, com per exemple la feina, el fet que diverses persones amb mirades complementàries s’impliquin en la presa de decisions enriqueix el resultat final.

La participació, en definitiva, és un mecanisme per aprofitar la intel·ligència col·lectiva en un municipi.

No necessàriament. La participació no sempre ha d’acabar amb la presa de decisions per part de la ciutadania. També es pot participar deliberant i realitzant propostes per tal que, posteriorment, les persones legitimades (sovint els regidores i les regidores) les acabin valorant per tal de prendre decisions.

En altres paraules, els ajuntaments han d’explicar quin impacte real ha tingut la participació en la presa de decisions.

De manera resumida, veiem com de vegades la participació està pensada per consultar i recollir idees i propostes, i de vegades serveix directament per prendre una decisió.

És important que qualsevol dinàmica de participació que impulsi un ajuntament expliciti quina és la finalitat de la participació i què es farà amb les aportacions rebudes.

No tots els ajuntaments tenen la mateixa quantitat ni el mateix tipus d'instruments de participació; en funció del territori, es desenvoluparan determinades formes de participació.

A més, cal tenir en compte que aquestes formes no es limiten només a la participació purament institucional (òrgans i processos de participació, etc.). Per participar en la vida política d’un municipi, es pot fer mitjançant:

• Els canals i instruments que habilita l’ajuntament.
• L’organització col·lectiva (per exemple, mitjançant el teixit associatiu).

De manera general, s’identifiquen tres grans tipus d’instruments de participació institucional:

1) Els mecanismes generals. Són instruments de participació que estan regulats per una normativa de caire general, és a dir, supramunicipal. Els ajuntaments els han d’incloure necessàriament dins del seu mapa d’instruments i canals de participació.

Tipus de mecanismes:

• Consultes populars via referèndum
• Consultes populars no referendàries de caràcter sectorial
• Dret de petició
• Iniciativa popular
• Audiències públiques
• Sessions del Ple municipal

2) Els òrgans participatius. Són els espais més tradicionals de participació. Alguns són de caire més formal, amb normatives específiques que els regulen, com és el cas dels consells (d’urbanisme, de cultura, escolar…). D’altres tenen un perfil més informal, com poden ser les comissions o les taules de treball (per exemple, la Comissió de festes).

Els òrgans participatius tenen actualment diversos reptes, com:

• Passar de ser espais fonamentalment informatius i consultius a espais amb capacitat de decisió.
• Aconseguir una diversitat més àmplia de persones participants.
• Tenir unes dinàmiques de funcionament més flexibles.

Tipus d’òrgans:

• Consell de la Vila, del Poble o de la Ciutat (òrgan formal)
• Consells sectorials (òrgan formal)
• Consells territorials (òrgan formal)
• Comissions ciutadanes (òrgan no formal)
• Taules de treball ciutadanes (òrgan no formal)

3) Els processos participatius. Són l’instrument de participació que actualment està guanyant més rellevància dins de la participació institucional. Són processos pautats, amb una data d’inici i de fi, orientats a deliberar al voltant d’una decisió o política pública concreta.

Cal tenir en compte que un procés participatiu no és una enquesta o una sessió aïllada de debat. Són processos pautats que es troben regulats a la Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana.

Tipus de processos:

• Generals (POUM, PAM, Pla estratègic, Pressupostos participatius…)
• Sectorials (feminismes, cultura, joventut, educació…)

En els últims anys, sobretot arran de la pandèmia de la covid, s’ha produït una acceleració de la digitalització i de noves formes de relacionar-nos.

L’Administració no n’ha quedat al marge, motiu pel qual molts municipis han anat incorporant plataformes i eines digitals de participació, les quals proporcionen nous espais d’escolta, opinió i deliberació que amplien les capacitats i oportunitats de la participació ciutadana als municipis. Totes aquestes eines configuren allò que entenem com a participació digital o en línia.

Els usos i les oportunitats d’aquests espais digitals són múltiples, ja que permeten arribar a més gent, però també presenten diversos reptes, com l’escletxa digital o la pèrdua de la proximitat que proporciona la presencialitat. Per aquest motiu, se solen emprar models i processos híbrids que combinen presencialitat i virtualitat.

La participació en la vida política i en la millora del municipi també es pot vehicular a través de dinàmiques que van més enllà de les institucions. En aquest sentit, destaca especialment el paper que realitzen les xarxes ciutadanes i el teixit comunitari, especialment organitzats a través de les entitats del municipi.

Les entitats del municipi poden incidir en la millora del municipi de 3 maneres diferents:

En definitiva, a la participació institucional hem de sumar-hi les formes de participació de la ciutadania sorgides de la seva pròpia iniciativa i que no impliquen una intervenció de l'Administració, com són l'associacionisme, els moviments socials, les manifestacions, etc.

Els mandats als ajuntaments solen tenir 4 etapes:

1. La presa de possessió
2. La concreció del projecte inicial de govern
3. L’impuls de les prioritats del mandat i l’ajustament del projecte de govern (si és necessari)
4. El tancament del mandat i l’obertura del nou període electoral

Al llarg d’aquestes etapes, els ajuntaments acostumen a posar en marxa una sèrie d’eines i instruments participatius de manera habitual:

• Participació en les eines de planificació municipal: És habitual que el mandat s’iniciï amb la participació en el Pla d’actuació municipal (PAM) i que després continuï amb altres processos participatius en funció dels projectes que impulsi l’ajuntament. També és habitual impulsar els pressupostos participatius, sobretot a partir del segon any del mandat.
• Participació en òrgans estables: Els òrgans estables es comencen a activar una vegada el nou mandat ja està en marxa, sis mesos o un any després de les eleccions.
• Consultes ciutadanes: Sovint utilitzades en els moments centrals del mandat o just en el moment en què el nou equip de govern es posa en marxa (aquest segon cas és més habitual quan les consultes sorgeixen d’un compromís electoral).
• Disseny conjunt de serveis i polítiques: Té a veure amb la implicació de la ciutadania en l’aplicació de les polítiques i els projectes de l’ajuntament, és dir, amb la col·laboració en igualtat a l’hora de materialitzar les decisions. Aquestes pràctiques són més intenses en els moments centrals del mandat.

En un model ideal, la participació ha de poder obrir-se al conjunt de la ciutadania del municipi.

A la pràctica veiem que, en moltes ocasions, els processos participatius s’adrecen a determinats perfils o col·lectius. Aquest fet no és negatiu, sempre que estigui justificat.

Així doncs, alguns òrgans i processos poden promoure la participació activa i principal d’un perfil determinat, ja que les decisions o el treball a desenvolupar afecten principalment aquestes persones.

És important que tothom qui vulgui pugui participar, principalment, per garantir la pluralitat d’opinions i perspectives. La participació pretén ser una eina per incorporar diversos punts de vista i realitats a les decisions i polítiques públiques, motiu pel qual una participació de qualitat ha de garantir la diversitat de la comunitat.

No sempre una participació més alta serà igual a una participació millor.

La participació ha de ser eminentment inclusiva, amb la capacitat i la voluntat d’incorporar aquelles persones que, per motius socials, econòmics o culturals, tinguin més possibilitats de quedar al marge o estiguin infrarepresentades.

En termes de persones participants, una dinàmica de participació serà un èxit si:

• És capaç d’incorporar la diversitat de la comunitat, és a dir, si els diferents grups socials i els diferents discursos presents en el territori hi són representats.
• És inclusiva, és a dir, si incorpora aquells grups de població que normalment estan absents o infrarepresentats (dones, joves, persones immigrades o persones amb discapacitat, per exemple).

Des de la posició de la ciutadania hi ha diverses maneres d’interactuar amb els mecanismes i espais participatius del municipi. Concretament, com a ciutadà/ana, puc:

Les temàtiques en les quals se sol participar són diverses, però es considera que hi ha dos criteris a tenir en compte:

1. La rellevància del tema: En general, els temes procedents d’una demanda ciutadana no només responen millor a la seva voluntat, sinó que també tenen més possibilitats de generar processos d’èxit i amb nivells de participació més alts.
2. La capacitat d’intervenció de l’Administració: Allò que es posa a discussió ha de ser de competència municipal; si no, no es podrà implementar.

Per tal de valorar la qualitat de les accions i els espais de participació, em puc plantejar les següents preguntes:

• En què es participa? Cal poder valorar si els aspectes en els quals es participa tenen rellevància per al municipi o si, per contra, són aspectes superficials i poc importants.
• Qui participa? Cal valorar la quantitat de persones que participen i, sobretot, si les persones que participen són representatives dels diversos col·lectius del municipi. És a dir, s’ha de valorar la diversitat, pluralitat i inclusió del mecanisme participatiu.
• Com es participa? En aquest sentit, s’ha de valorar si la participació ha estat informada (si hi ha hagut accés a la informació), si disposa d’una estructura i organització, si s’ha disposat dels recursos necessaris i si hi ha el suport dels equips polítics i tècnics.

• Quins són els efectes de la participació? Cal poder valorar si el resultat de la participació ciutadana “ha servit d’alguna cosa” i ha tingut alguna mena d’efecte sobre allò que es volia fer.

Una de les principals missions dels ajuntaments en relació a la participació ciutadana ha de ser la promoció i el foment. En aquesta línia, els ajuntaments han de treballar a través de dues vies:

• Interna: Si bé l’objectiu és que la ciutadania participi en la presa de decisions municipal, resulta lògic que es promogui l’ús de la participació ciutadana entre les diverses àrees dels ajuntaments, per tal que aquestes incorporin eines participatives i comptin amb la ciutadania a l’hora de prendre decisions.
• Externa: Els ajuntaments han de facilitar la participació des d’una perspectiva inclusiva i plural promovent la participació dels diversos col·lectius que formen part del municipi.

La funció principal d’una regidoria de participació ciutadana d’un ajuntament és facilitar i promoure que la ciutadania pugui influir en les decisions municipals.

Per assolir aquest objectiu, és clau:

• Facilitar l’accés a la informació: facilitar i garantir l’accés a tota aquella informació relacionada amb accions, projectes o esdeveniments que realitza l’ajuntament en el marc dels processos participatius.
• Aplicar la normativa de participació: garantir l’acompliment de la normativa de participació a través de la posada en marxa dels espais i recursos participatius del municipi.
• Dissenyar i coordinar adequadament els processos i òrgans de participació: la regidoria ha de facilitar la creació i posada en marxa dels espais que canalitzen la participació de la ciutadania.

Reglament de participació ciutadana

És un manual d’instruccions.

El Reglament de participació ciutadana és un document normatiu que estableix com poden participar els veïns i les veïnes d’una localitat en la presa de decisions del govern municipal.

Dins del Reglament podem trobar els drets i deures de la ciutadania i els canals i espais participatius del municipi, així com els recursos necessaris per garantir una participació de qualitat.

Pla estratègic de participació

És una brúixola.

El Pla de participació és un document que poden elaborar els governs municipals per tal de planificar els processos participatius que es realitzaran al llarg del mandat de manera estratègica.

Les principals normatives que afecten la participació ciutadana a Catalunya són:

• Estatut d’autonomia de Catalunya (2006). Reconeix els drets de participació ciutadana dels ciutadans en les polítiques i els serveis públics.
• Llei 10/2014, de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana. Regula les consultes populars no vinculants principalment.
• Llei 19/2024, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Disposa les bases per al reconeixement dels drets d’accés a la informació i la transparència, aspectes bàsics per poder garantir una participació informada i de qualitat.

• Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Conté les bases de la participació ciutadana en el procediment administratiu a nivell estatal.

Actualment a Catalunya, més enllà dels elements de democràcia representativa que coneixem (eleccions), s’han desenvolupat una varietat de mecanismes i iniciatives que promouen la implicació de la ciutadania en les qüestions públiques. Això representa una evolució progressiva cap a un model de governança i cogestió de la vida pública.

Actualment la participació ciutadana a Catalunya es caracteritza per:

• Increment d’ajuntaments que desenvolupen els seus reglaments de participació.
• Òrgans participatius amb trajectòria i molt arrelats a diversos municipis.
• Tendència a incorporar processos participatius per prendre decisions municipals.
• Augment de les eines i possibilitats digitals de participació.
• Promoció de la cultura i l’educació participativa entre els més joves.

Pàgina web de participació ciutadana de la Diputació de Barcelona

Formawiki DIBA: la regidoria de participació ciutadana

Comunitat 311

Participedia

Observatorio Internacional de la Democracia Participativa (OIDP)

Col·lecció de guies breus de participació ciutadana (Generalitat de Catalunya)

Quaderns de participació ciutadana de la Diputació de Barcelona

Vols saber quant saps de participació ciutadana? Posa't a prova fent aquest test: