Salta al contingut principal

Urbanisme

Introducció i reptes

“Les ciutats o els pobles, sigui quina sigui la seva grandària, són realitats complexes de caràcter social, econòmic i cultural que es manifesten físicament per l’existència d’una àrea urbana que se situa en un lloc del territori i constitueix un referent bàsic de la col.lectivitat que hi viu i treballa. Qualsevol col.lectivitat urbana mínimament assenyada tindrà cura de la configuració del seu espai social. Un espai que s’ha anat formant al llarg de la història i al qual cada generació aporta noves etapes de construcció (…)”

Juli Esteban. L’ordenació urbanística: conceptes, eines i pràctiques (Diputació de Barcelona)

L’urbanisme és l’activitat que s’ocupa de la planificació i la gestió del territori.

Els ens locals (singularment, els ajuntaments) tenen un paper destacat en matèria urbanística, reconegut legalment.

Als seus electes (alcaldes/desses; regidors/res) els correspon desenvolupar atribucions importants, tant en clau política com en l’àmbit administratiu.

L'urbanisme en el context local dels reptes globals: les agendes urbanes

Tradicionalment, l’urbanisme s’ha cuidat de definir i desenvolupar el desplegament físic del territori, assumint funcions fonamentals -gairebé exclusives- en la seva planificació i gestió. No obstant això, els darrers anys cal destacar l’aparició de noves formes d’encarar el mitjà i llarg termini (com la planificació estratègica, amb continguts i procediments que emfatitzen la vessant estratègica, holística i participativa) i també l’eclosió explicita dels grans reptes emergents a nivell global -d’ordre social, econòmic i ambiental-, que situen els fenòmens urbans i territorials -i les problemàtiques que acullen- en un nou marc conceptual. Aquesta nova mirada en relació a les problemàtiques urbanes i territorials, i a les estratègies, objectius i instruments per abordar-les, situa les Agendes Urbanes com un nou paradigma en el qual convé referenciar i abordar l’acció urbanística. En aquest nou context, l’urbanisme té un paper fonamental, de caràcter instrumental, per fer possible la transformació del territori en aspectes del tot essencials, a través de la capacitat propositiva i reguladora que li és pròpia. En l’àmbit local, cal que l’acció urbanística s’alineï amb la visió, directrius i propostes pròpies de les agendes urbanes locals, per tal de que l’acció amplia i constant desplegada pel mon local -amb les amplies atribucions competencials al respecte-, contribueixi decisivament a la materialització de la transformació del seu territori en coherència amb les necessitats presents i futures.

Elements essencials de l’urbanisme

El TERRITORI és el marc físic que acull l’acció urbanística: Des d’una visió urbanística, el territori es composa de tres elements principals:

  • els ASSENTAMENTS URBANS, àrees fortament artificialitzades, on es concentra la població i les activitats que desenvolupen. Fonamentalment, els nuclis històrics i les seves extensions, i altres àrees especialitzades (residencials, industrials, terciàries)
  • els ESPAIS OBERTS, territori lliures d’urbanització intensa, on es reconeixen els elements i valors naturals i que acullen fonamentalment les activitats compatibles amb la seva naturalesa rústica.
  • les INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT, que vertebren el territori facilitant l’accessibilitat i el desplaçament de les persones i bens.

Sobre aquest territori s’hi desenvolupen les ACTIVITATS L’urbanisme ho regula des d’una doble perspectiva, considerant:

  • l’àmbit físic de l’activitat: EL SÒL, EL SUBSÒL I L’EDIFICACIÓ. Distingint la regulació segons el lloc on l’activitat ha de desenvolupar-se
  • el contingut de l’activitat: USOS I INTENSITATS. Determinant els usos admesos o compatibles amb aquell àmbit físic i quantificant el grau en que aquest pot desenvolupar-se

En la planificació i gestió urbanística del territori, intervenen una gran diversitat d’AGENTS Esquemàticament, es poden distingir quatre grans grups:

  • CIUTADANIA: És, en darrer terme, el destinatari de l’acció urbanística. Pot intervenir a títol individual o a través d’organitzacions, en diferents fases del desenvolupament urbanístic.
  • ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES (I ÒRGANS ASSOCIATS) EN EXERCICI DE COMPETÈNCIES URBANÍSTIQUES : Són les administracions amb competències urbanístiques reconegudes. La seva actuació és determinant pel desplegament de l’acció urbanística (en cas d’iniciativa pública) o per la seva habilitació legal (en cas d’iniciatives privades). Cal significar, amb atribucions normatives i executives, els AJUNTAMENTS i la GENERALITAT DE CATALUNYA
  • ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES (i ORGANS ASSOCIATS) EN EXERCICI DE COMPETÈNCIES SECTORIALS: Participen activament (en l’àmbit de les seves competències) en el desplegament de l’acció urbanística. Poden distingir-se:
  1. DIPUTACIONS PROVINCIALS I CONSELLS COMARCALS: Com entitats de caràcter supralocal, en raó de les seves competències sectorials, i en l’acció genèrica de suport als ajuntaments.
  2. GENERALITAT DE CATALUNYA: Departaments i òrgans associats, en relació a les seves competències sectorials amb incidència en matèria urbanística
  3. ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L’ESTAT: Departaments i òrgans associats, en relació a les seves competències sectorials amb incidència en matèria urbanística
  4. TRIBUNAL DE JUSTICIA: A través de les sentències judicials i de la jurisprudència, tenen un protagonisme rellevant en la interpretació i aplicació del marc normatiu en l’acció urbanística (en relació al planejament, la gestió i l’execució)
  • OPERADORS PROFESSIONALS: Són els actors que intervenen des de la pràctica professional específica en el desenvolupament de l’acció urbanística. Intervenen una gran diversitat d’agents (PROPIETARIS, PROMOTORS, PROFESSIONALS, INDUSTRIALS, EMPRESES DE SERVEIS, ENTITATS FINANÇERES, etc.),segons l’específicitat de l’actuació i en les seves diferents fases (definició, execució, gestió, etc.) de desenvolupament.

Territori, activitats i agents es despleguen i interaccionen en base a unes condicions o regles, que configuren el MARC REGULADOR en el que es desenvolupa l’acció urbanística. El marc regulador (recollit en les disposicions legals i normatives) determina dos aspectes fonamentals:

  • El RÈGIM COMPETENCIAL: aclarint les atribucions de les diferents administracions participants en l’acció urbanística
  • La REGULACIÓ NORMATIVA: precisant els requeriments en que s’ha de desenvolupar l’acció urbanística

En relació al seu àmbit temàtic, cal diferenciar les :

  • El marc normatiu en matèria d’URBANISME I ORDENACIÓ DEL TERRITORI: el corpus central específic que regula la pràctica urbanística
  • El marc normatiu SECTORIAL, en temàtiques concurrents a l’acció urbanística, amb una legislació específica amb gran incidència en relació als continguts, agents i tramitació. Entre d’altres, poden esmentar-se els següents àmbits:

-Media ambient

-Espais naturals

-Aigua i domini hidràulic

-Mobilitat (carreteres, ferrocarril, …)

-Forestal i agrari

-Patrimoni cultural

-Altres

  • El marc normatiu en matèria d’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, singularment, en els següents àmbits:

-Règim Local

-Procediment Administratiu

-Contractació pública

Tots tres àmbits configuren conjuntament el marc legal en el que es desenvolupa l’acció urbanística local

La pràctica de l’urbanisme, per les seves pròpies característiques i també per la forma en que s’ha desenvolupat en els darrers anys en el nostre entorn proper, conté singularitats que cal conèixer i tenir presents:

L’acció urbanística genera un Impacte de llarg abast sobre la realitat –física, econòmica, social-, transformant-la amb vocació de permanència, sovint difícilment reversible; és per tant, una activitat singularment TRANSCENDENT.

  • L’acció urbanística modifica la realitat des del punt de vista físic i jurídic, i la seva regulació (marc normatiu) i la seva implementació (aplicació pràctica) incorpora instruments i processos altament especialitzats; és, per tant, una activitat especialment COMPLEXA.
  • L’acció urbanística afecta directament els drets i deures dels agents que intervenen, amb repercussions importants des del punt de vista econòmic i patrimonial; és per tant, una activitat potencialment LITIGIOSA.
  • L’acció urbanística, principalment per la seva naturalesa transcendent, complexa i litigiosa, es desenvolupa en uns terminis extraordinàriament llargs, que aconsella encertar en la presa de decisions i ser molt perseverant en el seu desenvolupament; és per tant, una activitat notablement DILATADA.
  • L’acció urbanística és una activitat percebuda com opaca pel conjunt de la població, que desconeix els seus mecanismes de funcionament i el seu marc regulador, i que l’associa sovint amb les males practiques que apareixen circumstancialment; és, per tant, una activitat socialment INCOMPRESA.

Reptes de l'acció urbanística local

  1. Abordar l’urbanisme com un projecte col·lectiu, guiat per l’interès general, cercant el màxim consens en la seva definició i la màxima continuïtat en el seu desenvolupament.
  2. Reconèixer i incorporar la perspectiva supralocal en la planificació i gestió del territori, reconeixent els elements de continuïtat (naturals, de mobilitat, d’ocupació, culturals, …) més enllà dels límits administratius o competencials, que permeten diagnosis i estratègies compartides i d’alt valor afegit.
  3. Potenciar la competitivitat del territori impulsant urbanísticament les seves potencialitats i oportunitats, de forma compatible amb el la preservació dels seus valors naturals, històrics i socials.
  4. Potenciar el gaudiment i la preservació dels espais naturals, agraris i forestals, vetllant pel seu desenvolupament i custòdia amb activitats i iniciatives pròpies o compatibles amb la seva naturalesa rústica, reconeixent el paisatge com a actiu (ambiental, cultural, econòmic) a preservar.
  5. Apostar per la contenció de la nova urbanització (assentaments, infraestructures, etc.), prioritzant l’optimització, reciclatge i potenciació d’allò existent.
  6. Promoure la complexitat de les actuacions urbanístiques, la seva compacitat, continuïtat, buscant en la barreja, diversitat i mixtura l’èxit del desenvolupament urbà.
  7. Promoure la mobilitat saludable, apostant per la ubicació intel·ligent de les activitats i per xarxes d’espais públics i equipaments que facilitin els itineraris de vianants i la locomoció neta.
  8. Apostar per la regeneració de les àrees degradades, amb un urbanisme integrador que minimitzi la separació de la població per motius de renda, aposti per la cohesió social i l’accés equitatiu als serveis i equipaments inherents a la vida urbana.
  9. Promoure des de l’urbanisme la materialització del dret a l’habitatge, instrumentant estratègies de creació de parc assequible pel conjunt del territori, evitant pràctiques especulatives o gentrificadores, i apostant urbanísticament per la rehabilitació i millora del parc residencial existent.
  10. Vetllar i promoure la conservació i valorització del patrimoni històric, artístic, cultural i natural, com a element essencial de la memòria col·lectiva i de la identificació de la població amb el seu territori.
  11. En darrer terme, apostar per un model urbanístic sostenible, des de l’òptica ambiental, econòmica i social, que esdevingui el marc físic propici on la ciutadania pugui desenvolupar les seves aspiracions individuals i col·lectives.

Fent efectives les obligacions i les potencialitats pròpies de l’activitat urbanística local, amb compliment de les obligacions legals i en coherència amb el projecte urbanístic propi :

  • Portar a terme les ACTUACIONS URBANÍSTIQUES OBLIGATÒRIES

Desenvolupament íntegrament de les actuacions urbanístiques d’iniciativa municipal previstes en el planejament urbanístic o en la legislació vigent. Per exemple:

  1. Impulsar, tramitar i aprovar, si s’escau, la revisió i modificació del PLANEJAMENT GENERAL
  2. Impulsar, tramitar i aprovar els PLANS DERIVATS en els terminis previstos
  3. Impulsar, tramitar i aprovar els INSTRUMENTS DE GESTIÓ de les actuacions d’iniciativa pública
  4. Portar a terme l’EXECUCIÓ física de l’OBRA URBANITZADORA, i la seva recepció
  5. Portar a terme les EXPROPIACIONS URBANÍSTIQUES preceptives
  6. Aprovar i gestionar adequadament el PATRIMONI PÚBLIC DE SÒL I HABITATGE
  • Adequar la REGULACIÓ PRÒPIA A NOVES DISPOSICIONS D’APLICACIÓ

Modificar els plans, ordenances i altres regulacions urbanístiques municipals per adequar-los a les determinacions preceptives procedents de noves regulacions

  1. Lleis, reglaments i plans de naturalesa urbanística o territorial
  2. Lleis, reglaments i plans de continguts sectorials, amb afectacions de contingut urbanístic
  3. Sentències judicials (de caràcter general generadores de jurisprudència o sobre instruments urbanístics del municipi), si així es requereix
  • Tramitar les ACTUACIONS URBANISTIQUES D’INICIATIVA PRIVADA

Donar curs a les demandes urbanístiques d’iniciativa privada que requereixen tramitació per part de l’ajuntament

  1. Tramitar i aprovar, si s’escau, els PLANEJAMENTS URBANÍSTICS DERIVATS presentats
  2. Tramitar i aprovar, si s’escau, els INSTRUMENTS DE GESTIÓ (PROJ. REPARCEL.LACIÓ I PROJ. D’URBANITZACIÓ) presentats
  3. Atendre les demandes reglades d’INFORMACIÓ URBANÍSTICA
  4. Tramitar i resoldre les sol.licituds de LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES
  5. Revisar les COMUNICACIONS PRÈVIES presentades
  • Exercir la PROTECCIÓ DE LA LEGALITAT URBANÍSTICA

Portar a terme l’actuació administrativa en relació a la protecció de la legalitat urbanística i a l’incompliment del deure de conservació

  1. Portar a terme la NSPECCIÓ de les activitats urbanístiques i d’edificació
  2. Incoar, tramitar i aprovar els EXPEDIENTS DE PROTECCIÓ DE LA LEGALITAT URBANÍSTICA i de RESTAURACIO DE LA REALITAT FÍSICA ALTERADA, inclòs aplicació del règim sancionador i, si s’escau, execució subsidiària
  3. Acció municipal davant l’incompliment del deure de conservació: ORDRES D’EXECUCIÓ i EXPEDIENTS DE RUINA i, si s’escau, execució subsidiària
  • Impulsar ALTRES ACTUACIONS URBANÍSTIQUES POTESTATIVES

Desenvolupar altres iniciatives urbanístiques que, sense tenir caràcter obligatori, contribueixen a la materialització del projecte urbanístic del municipi

  1. Elaboració i aprovació d’ORDENANCES específiques de caràcter potestatiu
  2. Aprovació i gestió del REGISTRE DE SOLARS SENSE EDIFICAR
  3. Delimitació, aprovació i gestió d’ÀREES DE TEMPTEIG I RETRACTE
  4. Elaborar la REFOSA DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC vigent
  5. Elaborar i implementar PLANS D’INSPECCIÓ I DE VERIFICACIÓ
  6. ADQUISICIÓ DE SÒL per a desenvolupament d’actuacions urbanístiques potestatives
  7. Definició i gestió de PROGRAMES de FOMENT (convocatòries de subvencions, bonificacions o exempcions tributàries)

L’acció urbanística local té per objecte l’assoliment del doble repte: definir, impulsar i portar a terme el projecte urbanístic propi, i exercir activament i íntegrament les competències urbanístiques que els ens locals tenen reconegudes.. Com tota política pública, la seva materialització es composa de tres àmbits d’actuació estretament relacionats:

  • LA DEFINICIÓ DE POLÍTIQUES I ESTRATÈGIES, amb la
  • L’ESTABLIMENT DE PRIORITATS I DOTACIÓ DE RECURSOS, concretant els objectius a assolir i disposant els instruments necessaris per a la seva materialització
  • L’APLICACIÓ DELS INSTRUMENTS URBANÍSTICS, fent ús adequat de les eines i mecanismes disciplinars per fer-ho possible.

Com a eina de suport en aquesta tasca, els propers capítols defineixen els aspectes bàsics del marc regulador i desenvolupen els conceptes essencials de l’urbanisme (des d’una aproximació conceptual i des d’una aproximació pràctica).