Quan es parla de programació, es fa referència a l’organització de les tasques de manteniment, tenint en compte:
És important, quan un es troba davant d’un quadre de programació, saber prioritzar les tasques, de manera que aquelles feines que siguin més importants (ja sigui perquè la zona rep molta pressió ciutadana, per necessitats de la vegetació o per risc i interferències en el funcionament habitual del municipi) seran les que primer se situaran.
També s’han de tenir en compte aquelles feines que tenen una freqüència molt baixa, que es realitzen un o dos cops al llarg de l’any però que no es poden oblidar. Introduir-les en la programació anual és la manera de no passar-les per alt i tenir-les en compte. Sol succeir, amb aquests tipus de feina menys habituals, que si no les hem valorat en la programació, les hem d’incorporar com a incidència, i això en dificulta el manteniment.
Abans de començar a plantejar un calendari de programació per a cada espai tenint en compte com està configurat (si té gespa, reg, arbustos, arbrat, etc.), és necessari fer un calendari de programació anual genèric.
En aquest calendari genèric, se situen, per un costat, els mesos de l’any, i per l’altre, les tasques per desenvolupar en tot el municipi. En el requadre on coincideixen el mes i la tasca que s’ha de realitzar, s’anotarà la freqüència amb què s’hauria de fer aquella determinada feina. Per tant, per elaborar-lo, caldrà temporalitzar quines feines es realitzen en cada època de l’any segons la seva freqüència. És per això que aquest calendari s’assembla al de temporalització, però amb el criteri de freqüència incorporat.
A més, cal afegir aquelles tasques que, tot i realitzar-les una sola vegada a l’any, tenen una data de realització aproximada.
Com més ben desenvolupat estigui un calendari de programació anual genèric, menys incidències sorgiran, i per tant, s’optimitzen tant els recursos humans com els recursos materials.
Amb el calendari de programació genèric, ja es podrà fer una planificació segons cada jardí o espai verd.
La planificació anual concreta de cada espai permet visualitzar, a cop d’ull, les feines repartides al llarg de l’any i està definida per la tipologia de l’espai, tenint en compte la seva configuració i el lloc on està situat: si rep molta pressió ciutadana o no, quina tipologia de vegetació hi ha, l’ús que se’n fa, si s’hi celebren esdeveniments, etc.
La planificació mensual i la setmanal ens donen una idea ràpida de quines feines s’han de desenvolupar durant un període de temps més concret. Aquestes planificacions permeten:
És recomanable incorporar en la programació setmanal un temps determinat a cada brigada o operari per poder realitzar el manteniment bàsic de les màquines que tingui assignades, així com un espai concret (taller) per poder-lo fer.
Document per escrit que es dóna a la persona que ha de desenvolupar determinades tasques de manteniment. Podrà ser mensual o setmanal. És important que les ordres de treball continguin informació respecte a:
Per a la feina d’adobar les gespes, està bé indicar quants g/m² d’adob s’ha d’aportar, i fins i tot indicar per a cada espai que s’adoba quina quantitat és necessària. D’aquesta manera, s’eviten excessos d’adob, de terra, de plantes, etc.
Per tal que la persona que rep l’ordre de treball no tingui confusió, és important que aquesta sigui clara i entenedora, amb indicacions molt determinades segons la tipologia de feina que s’ha de realitzar i indicant, si és necessari, aquells criteris que s’han d’aplicar en determinats tipus de manteniment.
L’ordre de treball no hauria d’indicar, en principi, el procediment per desenvolupar una determinada feina, ja que s’entén que els operaris coneixen la manera de realitzar les feines de manteniment.
Aquest ha de reflectir les feines executades durant la jornada de treball o la setmana, i ha de ser fàcil d’emplenar per part dels operaris, de manera que ha d’anar molt lligat a l’ordre de feina. A l’albarà, la informació important és:
És important saber que com més programades i controlades es tinguin les feines que s’han d’executar, menys dificultat hi haurà a l’hora de resoldre incidències fora de la programació. S’ha d’evitar la sensació “d’apagar focs” que sovint s’observa en algunes brigades de jardineria dedicades al manteniment dels espais verds.
La feina de manteniment de jardineria ha de ser una feina programada i marcada, a la qual, a vegades, s’incorporen noves tasques per incidències o per canvis de prioritat, però la introducció contínua de noves feines deguda a una mala organització no pot ser la manera habitual de funcionament.
Quan, pel motiu que sigui, entra una incidència o una urgència al servei, cal saber prioritzar. Així, doncs, les preguntes que ens haurem de formular seran:
Tallar alguna branca d’arbre quan arriba el Nadal per a la col·locació de determinades il·luminacions. Si es coneix que cada any des d’altres departaments notifiquen que s’ha de realitzar, és recomanable incorporar la tasca “repàs d’arbrat llums de Nadal” a la programació anual, de manera que ja entri dins de l’organització i programació habituals.
Aquest tarannà d’afegir noves tasques contínuament pot crear angoixa i descontrol, que es pot acabar transmetent a la feina diària. És per aquest motiu que serà de vital importància establir una bona programació considerant tots els aspectes tractats.