Com es diu a la unitat 1, els contractes administratius són contractes bilaterals, que vol dir que incorporen prestacions recíproques per ambdues parts, dels quals deriven drets i obligacions.
Però també s’assenyala que els contractes administratius tenen trets diferencials respecte als contractes privats, ja que una de les parts és una persona jurídica dotada de poder (també anomenat imperium), que és l’Administració pública. Aquest poder li confereix la Constitució espanyola en el seu article 103.1 i la situa en una certa posició de superioritat jeràrquica respecte al contractista.
D’aquesta manera, una de les característiques principals del contracte públic és que el seu contingut i el seu compliment no depenen exclusivament del que pactin les parts —a diferència del que sol passar en el dret privat—, sinó que estan subjectes a normes d’obligat compliment, que situen l’Administració en una posició prevalent davant del contractista, atès que per un costat li atorga facultats, també anomenades potestats administratives, i per un altre configura l’execució, modificació i extinció del contracte com a procediments reglats que no poden ser alterats per cap pacte entre les parts.
L’execució i el compliment dels contractes administratius ha de produir-se d’acord amb les estipulacions i clàusules d’aquest, les quals s’estableixen fonamentalment en els plecs, respectant sempre l’LCSP i les seves normes reglamentàries. D’aquest conjunt normatiu, en resulta l’ús de les prerrogatives de l’Administració.
Les prerrogatives de l’Administració en la contractació pública són facultats exorbitants (impliquen un excés desmesurat del que es considera normal i raonable respecte a l'esquema bàsic i comú del contracte), i per tant, són una excepció a la igualtat de les parts en el contracte. Aquesta desigualtat es justifica pel fet que l’Administració pública persegueix els interessos generals i necessita d’aquestes potestats per aconseguir-los.
L'Administració pot, de manera unilateral:
De tot aquest conjunt de prerrogatives, s’expliquen a continuació les que són més importants i que es detallen amb més extensió a l’LCSP.
Permet a l’Administració resoldre per si mateixa i de forma executiva les incidències i els dubtes que sorgeixin amb el contractista durant l’execució del contracte. Es tracta d’una potestat exorbitant, atès que la interpretació que fa l’Administració de tots els dubtes és prioritària i obligatòria per al contractista.
Evidentment aquesta prerrogativa té límits, i és que la interpretació no pot suposar que l’execució del contracte quedi a voluntat de l’Administració i exclogui el contractista, així com tampoc es pot modificar el contingut del contracte per la via de la interpretació.
Exemple
Interpretar el contracte suposa donar una explicació lògica a una clàusula que pot estar redactada de forma no clara, com per exemple: “Per acreditar la solvència tècnica, es tindran en compte les obres executades en el decurs dels darrers tres anys.”
Aquesta clàusula pot donar lloc a confusió: des de quan es compten els darrers tres anys? Des de la data de la licitació? O són els anys naturals sencers anteriors a l’any de la licitació? En aquest punt l’Administració pot dictar una interpretació, que no suposa modificació del contracte, i assenyalar que els darrers tres anys fan referència als tres anys naturals anteriors a l’any del contracte.
L’Administració pot modificar el contracte unilateralment per causes d’interès públic i sempre que concorrin circumstàncies noves i imprevisibles. Aquesta prerrogativa suposa el trencament del principi d’inalterabilitat dels contractes sense el consentiment d’ambdues parts.
La potestat de modificar el contracte és un dels aspectes més controvertits i polèmics de la tradició contractual del nostre país. Molt sovint, a través de les modificacions contractuals, s’han introduït canvis en els contractes contravenint els principis d’igualtat i lliure concurrència.
Cal dir que aquesta potestat de modificar el contracte es tracta d’un poder reglat: només es pot exercir en els casos i en la forma prevista a l’LCSP, cosa que fa que la modificació sigui obligatòria per al contractista.
Aquesta prerrogativa també té límits: no pot ser utilitzada per alterar l’objecte del contracte després de la licitació i vulnerar els principis d’igualtat, no discriminació i lliure concurrència.
El contracte només es pot modificar si es donen dues circumstàncies:
S’ha previst al plec de clàusules administratives particulars
En aquest cas, cal que el plec de clàusules prevegi la modificació de forma molt clara i precisa, de manera que permeti a tots els licitadors entendre els límits i l’abast de les eventuals modificacions que es puguin produir.
Contracte de neteja de les instal·lacions i edificis municipals. L’objecte del contracte és la neteja de totes les dependències municipals:
Atès que hi ha la previsió de construir, en els propers dos anys, un nou edifici municipal, es regula la següent clàusula de modificació prevista: “El contracte es podrà modificar mitjançant l’ampliació de dependències que cal netejar durant el període de vigència del contracte. En aquest sentit, atès que durant els propers dos anys està previst que s’acabi l’obra de construcció d’un poliesportiu municipal, el contracte es podrà modificar ampliant la neteja a aquest equipament. La modificació prevista, si s’acaba acordant, tindrà les característiques següents:
Aquesta clàusula està redactada de forma clara i precisa, de manera que no hi ha marge de dubtes o interpretacions per als licitadors del contracte, que coneixeran l’abast i impacte econòmic de l’eventual modificació.
No s’ha previst al plec de clàusules administratives particulars
En casos excepcionals i per introduir variacions estrictament indispensables, en els casos següents:
Contracte d’obres per a la construcció d’una nova pista poliesportiva de gespa artificial. Durant l’execució del contracte, apareix al mercat una nova tecnologia, abans inexistent, consistent en llums LED d’última generació que impliquen un estalvi econòmic i una millora mediambiental. Aquesta millora no era al mercat i era imprevisible. S’acorda modificar el contracte, ja que no se superen els límits per considerar-la substancial.
En cas que no estiguem en un supòsit de modificació prevista i que no es compleixin els requisits per tramitar una modificació no prevista, caldrà iniciar un nou procediment de licitació per contractar l’objecte de la modificació.
La resolució d’un contracte suposa que aquest deixi de tenir efectes entre les parts quan concorre un motiu legalment previst.
En la contractació pública, les causes de resolució estan expressament previstes a l’LCSP i són les següents:
Per acordar una de les causes de resolució assenyalades, és necessari tramitar el corresponent procediment administratiu en què cal donar audiència al contractista.
Reflexió
La resolució d’un contracte públic es pot produir per causa imputable a qualsevol de les parts, bé sigui l’Administració pública, bé siguin els adjudicataris. En funció del tipus de causa i de qui sigui la part incomplidora, es poden produir uns efectes o uns altres. Per exemple, si la resolució es produeix perquè el contractista adjudicatari no compleix amb el contracte en els termes establerts, li serà confiscada la garantia i haurà d’indemnitzar el contractista pels danys i perjudicis ocasionats.