Investigació d’accidents de circulació

Idees clau

  • Un accident de circulació és un fet fortuït, no intencionat, que es produeix a la via o en terrenys objecte de la legislació sobre trànsit, en què hi ha implicat un vehicle en moviment i el resultat del qual és de persones mortes o ferides, o danys materials.
  • L’accident de trànsit es qualifica com un únic incident, però durant el procés d’investigació s’han de considerar una sèrie de seqüències o fases que el componen.
  • La informació recollida al lloc de l’accident és de vital importància a l’hora d’efectuar el procés d’anàlisi del fet.
  • La informació obtinguda al lloc de l’accident es basa fonamentalment, a l’hora d’efectuar el procés d’anàlisi del fet, en l’estudi de la via, dels vehicles i de l’element humà.
  • Generalment, les proves físiques i les circumstàncies presents a l’escenari de l’accident únicament poden ser conegudes per terceres persones gràcies al treball policial. Uns procediments que permeten la seva visió posterior són el reportatge fotogràfic i els plànols il·lustratius. No és desconegut que l’augment de la velocitat dels vehicles disminueix la capacitat dels conductors per aturar-los, circumstància que al seu torn està directament relacionada amb la gravetat del sinistre.
  • La velocitat, per tant, és un factor de risc que s’ha d’estudiar en el procés d’investigació, el resultat del qual és necessari per comprendre l’evolució de l’accident.
  • Per aconseguir aquesta finalitat, l’investigador o la investigadora es val de l’anàlisi del moviment dels vehicles sota les lleis fonamentals de la física.
  • Aquestes lleis expressen relacions entre magnituds, com ara la longitud, l’energia, la força o el temps, que han d’incloure tant un nombre com una unitat.
  • El sistema d’unitats que usarem en aquest manual serà l’anomenat sistema MKS, inicials que corresponen a les unitats físiques metre, quilogram i segon. Altres conceptes que seran tractats són l’energia i la velocitat, magnituds que es desprenen de les anteriors.
Pujar