Investigació d’accidents de circulació

Glossari

ABS. Les sigles corresponen al terme anglès anti-lock bracking system (sistema de frens d’antibloqueig), tecnologia introduïda per l’empresa Bosch el 1978.

Accident de circulació. Fet fortuït, no intencionat, que es produeix a la via o a terrenys objecte de la legislació sobre trànsit, en el qual hi ha implicat un vehicle en moviment, i el resultat del qual és de persones mortes, ferides o danys materials.

Atropellament. Presa de contacte més o menys violenta d’un vehicle amb un/a vianant.

Causes directes o immediates. Aquelles causes sense les quals l’accident no s’hauria produït.

Causes indirectes o mediates. Aquelles causes que totes soles no provoquen l’accident, però que ajuden a la seva materialització.

Centre de gravetat. Punt teòric d’un cos on teòricament es concentra tota la seva massa.

Col·lisió. Trobada que es produeix entre dos o més vehicles en moviment.

Crash-test. Terme anglès que defineix les proves de xoc de vehicles fetes en laboratoris amb l’objectiu de millorar la seguretat dels seus ocupants i usuaris de la via. Delta V. Diferència entre la velocitat d’impacte i la velocitat postimpacte del vehicle.

Dummy. En termes de recerca, el terme anglès dummy fa referència al maniquí utilitzat en les proves de seguretat dels vehicles. Està dotat d’una instrumentació que permet recollir informació de variables com la velocitat d’impacte o l’acceleració soferta durant una col·lisió.

EBS. Velocitat equivalent a la qual un vehicle determinat necessita fer impacte contra una barrera fixa rígida per dissipar la mateixa energia que la necessària per produir la deformació residual observada al vehicle.

Energia cinètica. Magnitud que posseeix un mòbil en virtut del seu moviment. És una dimensió escalar que depèn de la massa i la velocitat del mòbil.

Mètode de mesurament del sistema de coordenades. Es basa en el sistema cartesià de coordenades rectangulars, en el qual cada punt és definit per un conjunt de dues mesures que són les coordenades horitzontal i vertical d’un eix cartesià.

Mètode de mesurament per triangulació. Es basa a posicionar un punt d’un objecte respecte a dos punts fixos que prendrem com a referència al lloc de l’accident.

Temps de reacció. Es defineix com l’interval que transcorre entre un estímul sensorial i la resposta voluntària de la persona.

Pujar