Pautes per a l'elaboració de materials de difusió

Tots els elements gràfics que utilitzem en el projecte han d’estar relacionats de la millor manera possible.

Per fer un bon disseny serà fonamental fer una bona organització dels elements gràfics en l’espai que disposem.

Per a aquesta organització utilitzarem bases del disseny com:

• L’escala: Per transmetre el missatge, podem jugar amb la grandària relativa dels diferents components d'un disseny, així guiarem la mirada dels espectadors en el recorregut del projecte. L’escala ens facilita impactar d’una manera més directa en el nostre públic objectiu.

• La proximitat: Cal agrupar els elements relacionats i separar els que no tenen relació (principi de proximitat de Robin). Això és molt important per no confondre al nostre públic.

• L’alineació: La distribució del text i de les imatges a les nostres composicions afecta l’estil del disseny final: al centre pot resultar més avorrit, a l’esquerra més clàssic i a la dreta més sofisticat, menys estàtic i diferent.

• L’espai: L’ús de l’espai uniforme entre els elements, genera una sensació d'ordre i de seguretat, ens pot valdre per fer comunicacions formals, institucionals o empresarials, on transmetre confiança és vital. En canvi, l’ús desigual de l’espai entre els elements, transmet desordre i confusió, ens pot valdre per fer comunicacions més informals, com actes lúdics, on el component de moviment està present.

Cada color provoca uns sentiments específics en les persones. Dominar l'ús cromàtic, garantirà un bon resultat en el nostre projecte.

El significat dels colors ve definit principalment per dos factors: l’efecte que tenen en el nostre estat d’ànim i el significat cultural que li ha donat la societat des dels seus orígens.

Diversos estudis han determinat característiques comunes entre les associacions i particularitats d’un color, tal i com ho presentem a la següent taula:

Un cop definits els colors que componen la imatge, cal tenir en compte l'harmonia o l’equilibri entre ells. Per guiar-nos correctament, el millor és utilitzar aplicacions web que ens ajudin a trobar aquest equilibri.

El color també té associada una lluminositat. Modificant aquest valor, controlarem el contrast per diferenciar els elements entre si, creant un interès visual. Sense contrast, els nostres dissenys són difícils d'entendre i perden profunditat.

Les tipografies juguen un paper destacat a la comunicació visual. Haurem d’escollir aquella més adient pel missatge i el context general del projecte. Els complements més comuns que podem veure a les tipografies són:

• Negreta: S’utilitza per cridar l’atenció sobre un determinat aspecte.

• Cursiva: S’utilitza per aspectes menors o per fer una subdivisió del text.

• Subrratllat: S’utilitza per emfatitzar paraules o idees, jerarquitzant el text.

El disseny de la tipografia es defineix com a Font tipogràfica. Triarem una font segons l’estil del nostre projecte.

Hi ha dos tipus de fonts clarament diferenciades:

• Serif: Font que té uns acabats més engalanats. Es considera de les més fàcils de llegir.

• SansSerif: Font sense l’acabat engalanat, també comunament denominada ”palo seco”, dóna un caràcter més informal i modern.

Els fonaments del disseny gràfic es basen en les percepcions. Aquestes poden ser objectives, que expliquen i informen, o subjectives, que transmeten una idea. Aquesta idea pot anar canviant en cada receptor del missatge, donat que pot ser que la percepció sigui diferent.

Per fer un bon disseny serà fonamental fer una bona organització dels elements gràfics en l’espai que disposem.

Hem de considerar la percepció visual com el nostre objectiu principal: com més aguda sigui la nostra concepció del projecte, més impacte tindrà el nostre missatge.

El nostre cervell identificarà una percepció abans que l’altra:

• Dues cares enfrontades o un gerro, depèn d’una forma coneguda per la nostra memòria.

• Una calavera o un A. Lincoln, depèn molt del públic objectiu a qui ens dirigim.

La percepció estarà sempre acotada pel tipus de públic, ja que segons les seves experiències prèvies, tant singulars com grupals, identificaran el tipus de comunicació que poden percebre.

El nostre cervell transforma i converteix els números en lletres, i som capaços de llegir aquest missatge. La percepció sempre tendeix a evocar figures conegudes.

En la comunicació visual hi ha unes lleis relacionades amb la percepció que ens ajuden en la nostra tasca del disseny:

• Llei de la figura-fons: La figura es veu definida com un element que existeix en un espai i que destaca per contrast creant una interrelació amb el fons, gràcies al qual es distingeixen.

—-

• Llei del tancament: Les formes tancades i acabades són més estables visualment, que aquelles que no ho són. Tendim a tancar-les i a completar amb la nostra imaginació els espais que falten, buscant la millor organització dels elements per fer una imatge coneguda.

—-

• Llei de la simplicitat: Al nostre cervell li agraden les formes conegudes. Per tant, generarà relacions amb figures “pre-carregades al nostre disc dur”, fent senzilles imatges més complexes.