Conceptes que hem de valorar al llarg de tot el procés del disseny:
-
Públic al que es dirigeix: Per connectar amb el nostre públic, hem fer els dissenys emprant el seu llenguatge i codi. És primordial conèixer no només les seves inquietuds sinó també les seves formes de pensament i de comunicació. No podrem comunicar ni per escrit ni visualment de la mateixa manera quan ens dirigim a joves de 20 a 30 anys, que quan ens dirigim a persones de més de 50 anys. Altres vegades, haurem d’adaptar el codi per tal que ens entenguin d’una manera ràpida. Per exemple, paraules com choni, hipster, selfie, tik-tok, etc., són mostres que segmenten la comunicació, en aquest cas per a un públic jove.
Exemple: AUDI®
Audi presenta una berlina de luxe adreçada com objecte de desig a un segment amb unes necessitats, un llenguatge i un codi molt determinat.
—-
-
Direcció, lectura en diagonal: Les persones occidentals tendeixen sempre a llegir en diagonal, d’esquerra a dreta i de dalt a baix. El missatge s’haurà d’iniciar a la part superior esquerra i acabar a la part inferior dreta, utilitzant en la part final el logo corporatiu.
—-
-
Densitat, coherència entre les zones plenes i buides: Moltes vegades, caiem en el parany de voler donar massa informació en un espai “limitat”. Aplicar la síntesi i el resum al disseny del projecte és bàsic. De vegades els espais buits són tan necessaris com els plens, ja que també donen sentit al missatge.
Exemple: Apple®
En aquest cas, Apple fa servir una comunicació amb densitat baixa, encara que suficient, per relacionar el MacBook amb un llibre.
—-
-
Originalitat, el nostre estil: El material original és sempre més agraït, més fresc i impactant. Encara que tot material original pot tenir influències d’altres treballs, és important intentar generar un estil propi. Existeixen dissenyadors més sobris, altres més abstractes, etc. Cada un d’ells intenta crear el seu propi estil.
Exemple: Labanda®
El dissenyador Jordi Labanda ha creat un estil propi i reconegut en qualsevol publicació.
—-
—-
La Llei protegeix els autors pel fet de la creació i els atorga drets exclusius sobre l'ús, la disposició i l’explotació de l'obra. Sempre que fem servir imatges que NO ens pertanyen, hem de tenir el permís del seu legítim propietari, o bé hem d’optar per l’ús d’imatges Creative Commons (CC)
—-
La Llei de Protecció Intel.lectual estableix dos supòsits en els quals es permet l'ús de les imatges sense l'autorització del seu autor:
-
Finalitats docents o de recerca: sempre que es faci referència a obres ja divulgades establint-se la seva inclusió a través de cites, comentaris o d’un judici crític. S'haurà d'indicar la font i el nom de l'autor de l'obra.
-
Paròdia: no es requerirà el consentiment de l'autor si la transformació de l'obra no crea un risc de confusió ni perjudica l'obra original.