Tema 3. La informació econòmica com a guia de la gestió i eina de transparència

S’entén per planificació qualsevol previsió futura periodificada de les dades econòmiques de l’entitat.

La planificació pot ser una eina necessària de gestió municipal. No obstant això, més enllà d’aquesta versió voluntària dels ajuntaments, existeixen diverses figures d’aquesta naturalesa que la normativa legal obliga a elaborar i aprovar.

El període mitjà de pagament global a proveïdors que es publica a la Central d’Informació Econòmica i Financera de les Administracions Públiques prevista a l’article 28 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, no pot ser superior a 30 dies. En el cas que superi aquest termini i, per tant, hi hagi un incompliment del termini, cal actualitzar el pla de tresoreria previst a l’article 13.6 de la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril.

En l’actualització del pla de tresoreria cal incloure-hi mesures de sanejament i de gestió que han de fer referència a la reducció de despeses, l’increment d’ingressos o la gestió de cobraments i pagaments.

L’actualització del pla de tresoreria ha de ser aprovat per l’òrgan competent per adoptar aquestes mesures.

Les mesures poden fer referència a diverses qüestions, en funció de la causa que hagi provocat l’incompliment:

• En el cas que l’incompliment s’hagi produït per causes organitzatives, les mesures han de fer referència a la modificació dels procediments interns en la tramitació de les factures dels proveïdors. Igualment, cal adoptar les mesures necessàries per estar al corrent de les obligacions de subministrament d’informació econòmica i financera a altres administracions públiques, per evitar retencions en el pagament de subvencions i transferències.
• En el cas que l’incompliment s’hagi produït per manca de solvència/disponibilitat de fons, les mesures han de fer referència a la formalització d’operacions de crèdit a curt termini (operacions de tresoreria) en els termes previstos en els articles 51 i 199.1 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

En el cas que es liquidi el pressupost de l’exercici anterior en una situació d’estalvi net negatiu o de romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu, cal que el ple de l’ens local aprovi un pla de sanejament financer a un termini màxim de 3 anys (exercici corresponent a l’acord plenari i tres més), en els termes previstos a l’article 53 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i a l’article 9 i a l’apartat 4 de l’annex 2 de l’Ordre ECF/138/2007. Aquestes mesures són d’aplicació també en cas de liquidació del pressupost amb un romanent de tresoreria per a despeses generals, ajustat per obligacions i per devolucions d’ingressos pendents d'aplicar al pressupost, de signe negatiu.

El romanent de tresoreria per a despeses generals de signe negatiu s’ha de regularitzar, a tot estirar, en el tancament comptable de l’exercici següent al de l’acord plenari d’aprovació del pla, en els termes previstos a l’article 193 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

Segons l'article 21 de la Llei orgànica 2/2012, del 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (d'ara endavant LOEPSF), les entitats locals que incompleixin l’objectiu d'estabilitat pressupostària o la regla de despesa han d'elaborar, en el termini d'un mes des que es constati aquest incompliment, un pla economicofinancer que permeti l'any en curs i el següent el compliment d'aquests objectius.

Aquelles entitats locals incloses en l'àmbit dels articles 111 i 135 de la Llei reguladora de les hisendes locals, remetran els plans economicofinancers aprovats pels seus plens respectius a la Direcció General de Relacions Financeres amb les corporacions locals per a l'aprovació definitiva i el seguiment. Així mateix, els plans economicofinancers seran comunicats al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública a través de l'aplicació PEFEL.

D’acord amb la disposició final 31 de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2013, no es poden concertar operacions de crèdit a llarg termini destinades al finançament dels nous projectes d’inversió si la ràtio legal de deute viu és superior a un 110 %.

En els termes previstos a l’article 4.2 de l’Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, quan en la liquidació d’un exercici es registra un nivell de deute viu superior al 110 %, cal que l’ens local adopti les mesures necessàries per situar la ràtio legal de deute viu en un nivell no superior a un 110 %.

Aquestes mesures s’han d’acreditar mitjançant la tramesa d’un pla de reducció de deute i de la memòria del president o de la presidenta de l’ens local relativa a les hipòtesis utilitzades en l’elaboració de les previsions.

El pla d'ajust és una figura nascuda de les mesures extraordinàries de suport a la liquiditat, independentment del compliment o no dels objectius d'estabilitat i límit de deute, que han sorgit en diferents moments i de forma puntual en els darrers 10 anys.

Actualment, hi ha un seguit d’entitats que el tenen vigent. Tot i que en absència de normativa específica no se’n poden aprovar de nous, se solen obrir de manera periòdica terminis per a la seva actualització/revisió.

L’informe de sostenibilitat financera previst a l’article 7.4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, neix de la voluntat d’una entitat local de prestar un nou servei que no pot considerar-se dins de les seves competències pròpies i de les atribuïdes per delegació.

Els informes de la Generalitat de Catalunya, en tant que administració competent en matèria de tutela financera dels ens locals, previstos a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, s’elaboraran a partir dels indicadors de solvència.

En la sol·licitud de l’informe de sostenibilitat financera, cal trametre una previsió econòmica en què s’han de detallar les dades relatives a la darrera liquidació pressupostària aprovada i les previsions d'ingressos i despeses per a l’exercici en curs i els tres següents. Aquestes dades han de ser consolidades en el grup integrat per l'ens local i els ens dependents que no es financen majoritàriament amb ingressos de mercat i han d’incorporar l’efecte de l’exercici de les noves competències sol·licitades.