Segons el Conveni d’Istanbul, que va entrar en vigor l’any 2014:
La violència contra les dones és una violació dels drets humans i una forma de discriminació envers les dones, i designa tots els actes de violència basats en el gènere que impliquen o poden implicar per a les dones danys o sofriments de naturalesa física, sexual, psicològica o econòmica, incloses les amenaces de realitzar aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, a la vida pública o privada.
Els espais públics no són neutres, i impacten de manera diferent segons les identitats i diversitats de les persones, concretament aquelles que es troben en situacions més vulnerables en referència a les diferents opressions per raó de gènere i identitat.
Així, la percepció d’inseguretat limita la vida de les dones, la seva confiança, i suposa un obstacle per a la realització personal i el ple desenvolupament social.
La seguretat és un dret fonamental, i la importància de la seguretat a l’espai públic és cabdal si volem garantir els drets més fonamentals de la ciutadania.
La major part d’agressions sexuals són comeses per coneguts en espais privats. Dit això, als espais públics les manifestacions són diverses:
