La innovació verda com a eix de dinamització territorial

La innovació verda

La innovació verda inclou tota mena d’accions que contribueixen a crear productes, serveis o processos clau per a reduir el dany, l’impacte i el deteriorament del medi, alhora que optimitzen l’ús dels recursos naturals. Innovacions, en definitiva, amb un benefici ambiental i/o social, a més del retorn econòmic en el seu cicle de vida. El concepte d’innovació verda és sinònim i es relaciona amb altres termes com innovació sostenible, innovació ambiental, eco-innovació o eco-eficiència .

Els actors de la innovació verda

En tot procés d’innovació, la transferència de coneixement entre tots els actors de l’ecosistema emprenedor esdevé una de les claus de l’èxit. Les interaccions entre els actors de la innovació és un dels pilars de la innovació. S’anomena el model d’hèlix i explica com cada societat produeix, dissemina i promou el coneixement, a través dels pilars de la innovació, que anomena hèlix.

El model de triple hèlix va ser proposat per primera vegada per Etzkowitz and Leydesdorff. En aquest model tradicional, els actors encarregats de desenvolupar i compartir la innovació son els actors del sector industrial i de l’àmbit acadèmic, que interactuen amb la dimensió política per transferir el coneixement per afavorir el creixement econòmic.

El model de quàdruple hèlix agrega un quart component en les interaccions universitat- administració –empresa, que és la societat civil. Es reconeix, així, el paper creixent del rol dels ciutadans en el conjunt de la societat, com agent co-creador de coneixement. Recentment, i degut a als reptes que planteja la transició ecològica, molts autors ja parlen de la quíntuple hèlix, que afegeix una cinquena dimensió al procés, posant l’èmfasi en l’ecologia natural i social.

Per innovar en el desenvolupament econòmic local des de la perspectiva de la sostenibilitat ambiental, s’han definit cinc àmbits de desenvolupament de la innovació verda.

Dins d'energia eficient s’han inclòs les activitats econòmiques relacionades amb la reducció de les emissions de gasos efecte hivernacle:

• Producció energia procedent de font que no s’esgoten amb el seu ús (energies renovables)
• Eficiència energètica o estalvi energètic provinent dels processos de millora tecnològica

El sector energètic es caracteritza per implicar un important nombre d’agents i activitats al llarg de la seva cadena de valor, la qual va des de l’obtenció de l’energia primària, fins al consum d’energia final per part dels consumidors (sector primari, industrial, domèstic, terciari i serveis, incloses les administracions públiques).

A continuació es detallen les activitats econòmiques dins de l’energia eficient:

L’economia circular és un model de producció i consum responsable en què es pretén allargar al màxim la vida útil dels productes, fent més eficient el consum de recursos (aigua, energia, materials). Aquest model inclou un llarg nombre de fases dins la seva cadena de valor, que va des de l’obtenció de les matèries primeres, fins al seu reciclatge o valorització per a que aquestes tornin a entrar a les fases inicials de la cadena.

A continuació es detallen les activitats econòmiques dins de l’economia circular:

La mobilitat sostenible engloba tot el conjunt d’iniciatives orientades a assolir un ús racional dels mitjans de transport, ja siguin privats com públics. La cadena de valor associada a aquest àmbit s’origina amb la fabricació dels vehicles i els seus components, fins a arribar a l’ús dels mitjans de transport, integrant la perspectiva sostenible de la servitització (mobilitat com a servei de pagament per ús i no com compra de producte). Un model de mobilitat sostenible és aquell en què els desplaçaments es basen en modalitats de transport actiu (caminar, bicicleta) o vehicles elèctrics o híbrids, que contribueix a reduir les emissions de gasos i partícules associades a aquesta activitat.

A continuació es detallen les activitats econòmiques associades a la mobilitat sostenible:

La regeneració urbana es centra en integrar criteris de sostenibilitat tant en el disseny i la construcció tant de l’espai públic com infraestructures, així com dels habitatges. Es consideren activitats com la rehabilitació integral, l’ús de nou materials, l’ús eficient dels recursos (aigua, energia), la mitigació i adaptació al canvi climàtic i la resiliència dels entorns urbans.

A nivell general, dintre de la seva cadena de valor s’identifiquen les fases de planificació i disseny, construcció, rehabilitació i manteniment i recuperació de materials.

A continuació es detallen les activitats econòmiques associades a la regeneració urbana:

Els serveis ecosistèmics són tots aquells béns i serveis que natura ens proveeix i que són vitals pel benestar de les persones i pel seu desenvolupament econòmic i social present i futur. Els serveis ecosistèmics s’agrupen en quatre categories:

• Serveis de proveïment dels propis béns, com aliments, aigua, fusta i fibres.
• Serveis de regulació del clima i les precipitacions, de l’aigua, dels residus i de la propagació de malalties.
• Serveis culturals que proporcionen bellesa, inspiració i valors recreatius que contribueixen al nostre benestar i la nostra salut.
• Serveis de suport com la formació del sòl, la fotosíntesi i els cicles dels nutrients, que són el sosteniment del creixement i la producció.

Així doncs, els ecosistemes fonamenten la qualitat de vida en donar un suport vital bàsic com a regulador per a la humanitat (clima, distribució de l'aigua dolça, etc.). També ofereix a la societat béns materials (aliments, materials, etc.) i recursos bàsics per a les empreses així com serveis culturals com l’oci i el lleure que alhora tenen en els entorns rurals un gran pes econòmic. Els ecosistemes també ofereixen serveis de suport com la biodiversitat que garanteixen les anteriors aportacions mencionades. Al voltant dels serveis ecosistèmics es desenvolupen al territori des d’activitats pròpiament productives derivades d’aquests, passant per activitats de protecció del seu bon estat i de generació d’informació sobre aquest fins a activitats de restauració del estat degradat en què molts d’aquests ecosistemes es troben.

A continuació es detallen les activitats econòmiques associades als serveis ecosistèmics: