Al lloc de l’accident l’investigador o investigadora pot obtenir múltiples dades i informació, que s’han de valorar en funció de la tipologia i les característiques de l’accident.
-
Identificació del lloc de l’accident.
-
Configuració urbanística. Característiques de la via, nombre de calçades, nombre de carrils, sentits de circulació…
-
Senyalització viària.
-
Desnivell. En el cas que presenti desnivell longitudinal, o peralt, haurem de determinar el grau de la inclinació.
-
Tipus i estat del paviment. Aglomerat asfàltic, formigó, llambordes, etc.
-
Estat circumstancial del paviment. Sec, humit, moll, entollat, amb fang, neu, gelat, amb fulles seques, graveta, sorra, substàncies lliscants…
-
Irregularitats o desperfectes. Sots, gual, estrenyiment longitudinal, reducció d’alçada.
-
Obstacles ocasionals. Material d’obres, altres vehicles, etc.
-
Circumstàncies de la visibilitat. Visibilitat recta, obliqua, àrea de percepció, etc.
-
Medi ambient. Condicions meteorològiques o lluminositat.
Aquestes empremtes ens aporten un gran nombre d’informació, com el grau d’atenció del conductor o conductora, la velocitat del vehicle, l’estat del sistema de frenada, el punt de col·lisió, la trajectòria del vehicle, la maniobra evasiva…
Al seu torn, se subdivideixen en:
Empremtes de lliscament
Aquesta empremta es defineix com la marca de fricció que es produeix per un pneumàtic bloquejat la banda de rodament del qual aconsegueix el punt de fusió.
De derrapatge
Són marques de fricció d’un pneumàtic que gira mentre el vehicle es desplaça lateralment en un cert grau. Es caracteritzen per les estries internes produïdes pel dibuix del pneumàtic.
L’orientació de les seves estries interiors ens permetrà determinar si el/la conductor/a frenava, accelerava, o circulava a velocitat uniforme mentre es produïa el derrapatge.
De rodament
Es produeixen sobre sorra o terra, superfícies en les quals el pneumàtic, rodant, deixa gravat el seu dibuix.
Impressions
El pneumàtic, en passar per sobre de fluids (aigua, combustible…), durant el seu gir dibuixa al paviment les seves estries.
D’acceleració
Es produeixen quan el terreny no ofereix prou adherència i les rodes motrius experimenten un moviment d’acceleració molt elevat. Apareixen principalment senyals en paviments tous, com ara sorra, neu, fang, etc.
El vehicle accidentat aporta a l’investigador informacions rellevants per a la investigació de l’accident.
Identificació
Marca, model, matrícula o bastidor, data de matriculació…
Data de l’última revisió
En cas de ser preceptiva, aquesta dada és important, ja que pot ser que el vehicle estigués pendent de corregir una anomalia que tingui a veure l’origen de l’accident.
Característiques tècniques
Categoria, nombre d’eixos, potència, pes, càrrega màxima, longitud, amplària, alçada, intereix, via davantera, via posterior.
Localització del centre de masses
Quan diem que un vehicle ha desviat la trajectòria 30 graus cap a la dreta per efecte d’un impacte, en realitat hem establert la desviació soferta pel seu centre de masses com a sistema de partícules. Per determinar la posició del centre de gravetat del vehicle en el plànol horitzontal, podem fer servir la informació que consta a la TIT, de la qual són necessàries les dades tècniques següents:
B= L’intereix del vehicle
Pv1= Pes sobre l’eix anterior
Pv2= Pes sobre l’eix posterior
l1= Distància de l’eix anterior al centre de gravetat, al plànol horitzontal.
Desperfectes
Diferenciar els que s’han produït a conseqüència de l’accident dels que presentava anteriorment.
Una presa de dades correcta sobre la zona deformada pot ser necessària per a un estudi pericial posterior.
Fre de peu
S’ha de comprovar l’eficàcia del fre de peu. Una comprovació inicial és fer-hi pressió i comprovar-ne la reacció.
Que el pedal no ofereixi resistència a la nostra pressió pot indicar una pèrdua del líquid del circuit de fre o un mal estat del sistema. Que el pedal sí que ofereixi resistència pot ser senyal que el fre està en bones condicions.
Canvi de marxes
La posició d’una marxa determinada pot ser un indici de la velocitat a la qual circulava el vehicle en el moment previ a la col·lisió.
Velocímetre
De vegades, l’agulla del velocímetre queda bloquejada en una velocitat. En aquest cas cal ser prudents i fer un estudi del desenvolupament de la transmissió del vehicle abans d’afirmar que la velocitat indicada és la que tenia en el moment de la col·lisió. Hem de tenir en compte que, si les rodes del vehicle perden contacte amb la calçada moments abans del xoc, aquesta circumstància influirà en els mesuradors i induirà a error.
Compta-revolucions
Cal comprovar les revolucions que indica l’agulla seguint les mesures de l’apartat anterior.
Distribució de la càrrega
És possible que l’accident es produís per una mala distribució o subjecció.
Estat dels llums
Se n’ha de comprovar l’estat, i fer constar la posició dels comandaments.
Les bombetes que es fan servir per als vehicles es fabriquen amb metall de wolframi o tungstè per la seva capacitat de suportar temperatures per sobre dels 2.200 graus. Aquest element presenta unes característiques específiques que varien en funció de la temperatura i de la seva reacció al contacte amb l’oxigen de l’aire. Quan una bombeta està apagada, la naturalesa pròpia del wolframi la fa fràgil i trencadissa.
En fase d’emissió de llum es torna dúctil i arriba a enrotllar-se sense que es trenqui amb un impacte intens. En contacte amb l’aire, a causa del trencament del vidre s’oxida i produeix una pols groguenca similar al sofre, que sol dipositar-se a les zones fredes adjacents al filament.
Per tal d’establir unes pautes d’inspecció i basant-se en el text d’accidents de l’Institut de Recerca i Enginyeria d’Aragó, Inspección del vehículo, el quadre següent estableix l’estat en què es troba una bombeta al moment de l’impacte.
| Bombeta encesa | Bombeta apagada | |
| Filament deformat | x | |
| Bombeta trencada, filament oxidat | x | |
| Bombeta trencada, absència d’òxid | x | |
| Extrems filament trencat amb arestes | x | |
| Extrems filament trencat arrodonit | x | |
| Partícules de cristall adherides al filament | x |
És possible que a causa de l’envelliment el filament estigués trencat amb anterioritat a l’accident. En aquesta situació, Pablo Luque, al seu manual d’accidents, indica que la inspecció ocular mostra ennegriment en el cristall de la bombeta a causa de l’evaporació del wolframi i probablement el trencament del filament a la seva part central.
Si es produeix el trencament a conseqüència de la intensitat del cop, normalment es localitzarà a prop dels seus extrems.
En aquest tipus d’inspeccions haurem de ser prudents amb la manipulació de l’interruptor d’encès, ja que, si una bombeta s’hagués trencat durant la col·lisió estant apagada, si accionéssim l’interruptor en provocaríem instantàniament l’oxidació, i això ens podria induir a error i a entendre que la bombeta funcionava en el moment de l’accident.
Recentment s’han començat a utilitzar en els dispositius de senyalització òptica dels vehicles els díodes emissors de llum – LED (light-emitting diode). Es caracteritzen pel seu consum reduït, una eficiència energètica òptima amb un consum reduït i la seva alta resistència als impactes, propietat que actualment no en permet avaluar l’estat en el moment en què s’ha produït l’accident.
Eixugaparabrises
En dies de pluja, neu…, és indispensable comprovar-ne el funcionament, tant quant al moviment com a la neteja dels vidres, si ambdues coses són factibles després de l’accident.
Intermitents
Cal comprovar si funcionen i la posició en què estaven els comandaments a la nostra arribada.
GPS, mòbil
Cal comprovar si estava funcionant en el moment de la col·lisió. Pot haver influït en l’accident la distracció produïda per aquest aparell.
Aparell de ràdio
A més de la distracció que pot provocar la seva manipulació durant la conducció, el nivell excessiu de volum pot impedir que el/la conductor/a percebi la presència d’un vehicle en servei d’urgència si no en sent el senyal acústic.
Estat de les rodes
S’ha de reconèixer l’estat dels pneumàtics, comprovar-ne la conservació, l’antiguitat (DOT), la pressió i la profunditat del dibuix a la banda de rodament.
Un examen de les rodes pot mostrar si l’accident ha estat originat per un manteniment incorrecte.
Si el pneumàtic ha sofert una rebentada es pot perdre el control sobre la direcció a altes velocitats. Es pot saber si ha passat això perquè la petjada de derrapatge d’una roda desinflada és més ampla de la normal.
En els vehicles de dues rodes, l’afectació de la forqueta de la direcció i l’anàlisi de la llanda ens pot orientar sobre la velocitat del vehicle en el punt de conflicte.
Mirall retrovisor
Convé conèixer la reglamentació vigent sobre aquest tipus d’elements i comprovar si l’orientació era la correcta. Se n’ha de comprovar l’estat de neteja.
Comprovació de la direcció
En el supòsit que hagi quedat bon estat s’ha de mirar de moure les rodes per l’acció del volant per valorar si, en principi, funciona. Si els vehicles romanen en la seva posició final, l’orientació de les rodes directrius ens pot ser d’ajuda per determinar l’última acció del conductor o conductora sobre l’element de la direcció i la seva trajectòria abans de produir-se l’accident.
Panys
Cal revisar-ne l’estat en cas de presumpte robatori.
Seguretat passiva
Amb menors d’edat s’han de comprovar les cadires homologades. Cal mirar que el casc de protecció correspongui amb el model homologat i que el funcionament del tancament de seguretat sigui correcte. Un cinturó de seguretat recollit quan s’han activat els pretensors pirotècnics ens pot ajudar a determinar si els ocupants del vehicle en feien ús.
Si els coixins de seguretat del vehicle no s’han activat, podria ser que la direcció principal de la força de xoc es trobés fora dels paràmetres necessaris d’activació.
En accident amb fugida del conductor o conductora, les restes biològiques adherides al coixí d’aire de l’airbag en permetran la identificació mitjançant l’anàlisi d’ADN.
Tacògraf, limitador de velocitat
Cal analitzar la informació del disc diagrama, el precinte i la revisió.
Comprovació de la càrrega
Cal mirar-ne la classe, la quantitat i l’estiba.
Modificacions d’importància fetes al vehicle
Situació en què es troben a l’arribada de la patrulla
S’ha d’indicar si es correspon amb la posició final. Les postures més usuals són:
-
Decúbit supí, quan el cos està sobre l’esquena.
-
Decúbit pron, quan està sobre el ventre.
-
Decúbit lateral, si està sobre un costat, ja sigui el dret o l’esquerre.
Tipus de lesions que presenten i la seva localització
Conèixer les ferides sofertes o les marques produïdes pel cinturó al cos ens permetrà determinar el lloc que la persona ocupava dins del vehicle. El trencament del parabrisa indicarà la posició de l’ocupant que presenta lesions a la part frontal del crani.
Condicions físiques
Possibles deficiències motrius, psíquiques o sensitives (visió, audició…) i el corresponent ús d’audiòfons, de pròtesis, d’ulleres, etc.
-
Les persones que, per necessitat, usin habitualment lents pot ser que en presentin la marca característica a la part superior del nas.
-
Una persona que fa servir bastó hauria d’alertar el/la conductor/a d’una possible deficiència.
-
Influència d’alcohol, de tòxics o medicaments; fatiga, cansament, son.
Inspecció de la vestimenta
En el cas d’atropellament a vianants és necessari inspeccionar la zona amb detall; el vehicle, les peces de roba i el cos. De vegades el calçat sol desprendre’s del vianant atropellat al moment de l’impacte, la qual cosa indica la proximitat del punt de conflicte.
En inspeccionar la roba de les víctimes, poden aparèixer restes de greix, la qual cosa permetrà localitzar el punt de contacte amb el vehicle.
El color de la roba del vianant és important en atropellaments en hores d’escassa visibilitat.