Per què dic blanc si vull dir negre

Mòdul 1. El concepte d’assertivitat

1.1. L’assertivitat

L’assertivitat és un concepte desenvolupat pels psicòlegs que treballen les habilitats socials. De fet, per alguns autors, assertivitat és sinònim d’habilitat social. La conducta assertiva es defineix com l’expressió adequada de les emocions en les relacions socials, sense que hi hagi ansietat o agressivitat.

L’assertivitat és una conducta, no pas un tret de la personalitat. Per tant, podem parlar de l’assertivitat com a habilitat en el conjunt de les habilitats socials.

El comportament assertiu facilita que la persona estigui més satisfeta amb si mateixa i amb els altres. Un dels components ètics que es pressuposa en l’actitud assertiva és el fet que ningú no té dret a aprofitar-se dels altres. L’assertivitat també parteix del concepte d’igualtat entre les persones i del dret de cadascú a manifestar les pròpies opinions. En aquest sentit, l’asserció implica el respecte envers els altres i envers un mateix, és a dir, el respecte als drets de l’altre i a defensar els drets propis.

Un dels objectius fonamentals de l’assertivitat és millorar la comunicació entre les persones i obrir camins a pactes i compromisos que respectin la integritat i els drets de les persones quan els seus interessos són oposats.

Conductes no assertives: la conducta agressiva i la conducta passiva

Aquestes conductes tenen conseqüències negatives en les relacions humanes i originen conflictes de conducta i de personalitat:

La conducta agressiva pot arribar a tenir conseqüències aparentment favorables a curt termini, perquè les persones que la desenvolupen aconsegueixen els seus objectius i manifesten els sentiments de manera agressiva i violenta, però aquesta conducta anul·la el dret de les altres persones i genera odi i ressentiment. A llarg termini, doncs, la gent evita el contacte social amb la persona agressiva. De vegades la nostra societat premia la conducta agressiva amb el nom de conducta ambiciosa, però el preu d’aquesta «ambició» és deixar de banda els altres i tenir problemes en les relacions interpersonals.

S’ha comprovat que la conducta passiva està relacionada amb sentiments de culpa, d’ansietat i sobretot amb una baixa autoestima. Desenvolupen aquest tipus de conducta les persones que sempre tenen por de molestar els altres, que no saben afrontar una negativa o un rebuig i que tenen un sentiment d’inferioritat.

L’assertivitat no és una vareta màgica que resol tots els problemes. És una actitud que, malgrat que en una situació determinada no resolgui el conflicte, contribueix a fer que les persones se sentin satisfetes per la manera com han afrontat la situació.

La vida i les relacions entre les persones suposen dificultats i conflictes. Davant els conflictes, les persones tenen tres alternatives: lluitar, fugir o raonar.

Lluitar vol dir fer servir la violència, física o verbal, per resoldre un conflicte. La lluita, tant si es guanya com si es perd, provoca odi i malestar a les persones.

Fugir vol dir escapar-se, no afrontar el problema, amagar-se. Les conseqüències psicològiques de la fugida, a llarg termini, són sensació de frustració i malestar.

Raonar implica utilitzar el llenguatge, el sentit comú, la intel·ligència i el pacte per resoldre un conflicte. En l’àmbit psicològic, el raonament origina benestar amb si mateix i no afecta l’autoestima.

Podem identificar cada conducta de la manera següent:

Acció	Conducta
lluitar	agressiva
fugir	passiva
raonar	assertiva

En resum, el model de conducta assertiva es defineix com la conducta que implica l’expressió directa dels sentiments, les necessitats, les opinions i els drets propis sense amenaçar ni castigar els altres ni els seus drets.

A aquesta conducta s’hi oposen dos models, la conducta agressiva i la conducta passiva, que serien dos tipus de conducta no assertiva:

La conducta agressiva implica la defensa dels drets personals i l’expressió dels sentiments, els pensaments i les opinions de manera inapropiada i violant els drets de les altres persones.

La conducta passiva va en contra dels drets propis perquè implica la incapacitat d’expressar els sentiments, els pensaments i les opinions i permet, alhora, que els altres els vulnerin.

1.2. Per què no som assertius?

La conducta assertiva s’aprèn. Per tant, si no som assertius, caldrà buscar-ne les causes en els nostres aprenentatges: educació en general, família, amics, context social i experiències viscudes. Tot plegat pot explicar fàcilment que no siguem assertius.

Per exemple, viure i ser educat en un ambient agressiu és un motiu que explica una conducta agressiva (no assertiva) en l’adultesa.

D’una manera més genèrica, la causa de moltes conductes no assertives són diverses pors, tant personals com socials.

Les pors més habituals són:

Por de la resposta agressiva dels altres.
Por de sentir-se culpable.
Por de fer el ridícul.
Por de perdre l’estima dels altres.

El sentiment de culpa també és una causa de les conductes no assertives.

Sentir-se culpable de perjudicar els sentiments dels altres i, per tant, perjudicar-se a si mateix o bé sentir-se culpable per les conductes dels altres i crear-se autoobligacions.

La vergonya, tant d’un mateix com la social, és una altra causa de les conductes no assertives. Aquest tema està relacionat amb el nivell d’autoestima de cada persona.

1.3. Habilitats de la persona assertiva

Habilitats bàsiques
	Escoltar els altres. Treballar la capacitat de comprendre el que es comunica.
	Aprendre a iniciar una conversa i a mantenir-la.
	Aprendre a formular preguntes.
	Saber donar les gràcies.
	Saber presentar-se als altres i presentar els altres.
	Saber fer un compliment, sense exageracions i amb afecte.
	Aprendre a demanar ajuda.
	Capacitar-se per donar i seguir instruccions.
	Saber demanar perdó.
	Aprendre a convèncer els altres, a ser persuasiu.

Habilitats relacionades amb els sentiments
	Conèixer les emocions i els sentiments propis i saber-los expressar.
	Comprendre, valorar i respectar els sentiments i les emocions dels altres.
	Saber reaccionar davant l’enuig dels altres i gestionar bé la situació.
	Resoldre les situacions de por.

Habilitats alternatives a l’agressivitat
	Demanar permís.
	Compartir coses, sensacions i sentiments.
	Ajudar els altres.
	Aprendre a negociar, consensuar i arribar a acords.
	Recórrer a l’autocontrol en les situacions difícils.
	Defensar els drets propis quan siguin amenaçats.
	Respondre a les bromes, si escau.

1.4. Per què som agressius, passius o assertius?

1.4.1. Raons culturals que expliquen la conducta de la persona agressiva

Una persona agressiva…
	és forta i no es deixa portar pels sentiments.
	és líder i els altres la segueixen.
	és una persona que mana.
	no ensenya els seus punts dèbils.
	sempre guanya sense que importi el preu.
	és venjativa.

Per això, davant una situació conflictiva la persona agressiva:

Té tendència a manipular les persones per aconseguir el que vol encara que sigui perjudicant els altres.
Adopta una posició de lluita en què només vol derrotar l’oponent, quan algú s’oposa a la seva opinió o voluntat.
No s’interessa pel que els passi als altres sempre que guanyi.
Fa mal, si escau, per aconseguir el que vol.
Hi surt perdent perquè, un cop acabat el conflicte, té sentiments de culpa i d’insatisfacció per no haver sabut resoldre el conflicte d’una altra manera.

1.4.2. Raons culturals que expliquen la conducta de la persona passiva

Una persona passiva…
	és afectuosa.
	és obedient a qualsevol ordre.
	és comprensiva amb els rampells i les necessitats dels altres.
	pensa en els desitjos dels altres abans que en els seus propis desitjos.
	comparteix amb els altres tot el que és seu.
	no duu la contrària a la gent que l’envolta.
	no exigeix el que considera un dret propi.
	no s’enfada mai, encara que tingui motius per fer-ho.

Per això, davant una situació conflictiva la persona passiva:

Suporta el que calgui per no empitjorar la situació.
Es reprimeix.
Se sent víctima.
Demana permís per parlar del que la preocupa i, si no, calla.
Té una actitud de timidesa i no s’expressa clarament, ja que creu que els altres no consideren importants els seus punts de vista.
Posposa de seguida la conversa per por del que pugui passar.
No diu res davant la situació i més tard es lamenta.
Se sent humiliada, i els seus diàlegs interns són sobre el que hauria d’haver dit i fet, cosa que la deprimeix encara més i fa que eviti el conflicte.

1.4.3. Raons culturals que expliquen la conducta de la persona assertiva

Una persona assertiva…
	és honesta amb si mateixa i amb els altres.
	diu el que vol i necessita, i opina sense fer mal als altres.
	té seguretat en si mateixa.
	és positiva i comprensiva pel que fa als punts de vista dels altres.
	és capaç de comportar-se de manera racional.
	es respecta a si mateixa i respecta els altres.

Per això, davant una situació conflictiva la persona assertiva:

És capaç de negociar i arribar a acords viables.
És capaç de controlar situacions difícils.
Diu les paraules adequades a la situació.
Està satisfeta amb els resultats de la seva conducta.
Busca canvis d’actituds a les dues parts del conflicte per aconseguir un equilibri.
Té com a objectiu resoldre el conflicte.
Expressa amb claredat el que vol aconseguir.

1.5. Drets de la persona assertiva

Dret a mantenir la dignitat i el respecte comportant-se de manera assertiva —fins i tot si afecta els altres—, sempre que no vulneri els drets humans bàsics dels altres.
Dret a ser tractada amb respecte i dignitat.
Dret a rebutjar peticions sense haver de sentir-se culpable o egoista.
Dret a experimentar i expressar els seus propis sentiments.
Dret a aturar-se i pensar abans d’actuar.
Dret a canviar d’opinió.
Dret a demanar el que vol acceptant que els altres tenen dret a dir que no.
Dret a fer menys del que humanament és capaç de fer.
Dret a ser independent.
Dret a decidir què vol fer amb el seu cos, el seu temps i la seva propietat.
Dret a demanar informació acceptant que els altres tenen dret a negar-la.
Dret a cometre errors, i també a ser-ne responsable.
Dret a trobar-se a gust amb si mateixa.
Dret a tenir les seves pròpies necessitats i que aquestes necessitats siguin tan importants com les dels altres.
Dret a demanar — i no pas exigir— als altres que responguin a les seves necessitats i decidir si vol satisfer les necessitats dels altres.
Dret a tenir opinions i expressar-les.
Dret a decidir si vol satisfer les expectatives d’altres persones o si es comporta seguint els seus interessos, sempre que no vulneri els drets dels altres.
Dret a parlar sobre el problema amb la persona involucrada i aclarir-lo, especialment en els casos en què els drets no són del tot clars.
Dret a triar no comportar-se de manera assertiva o socialment «correcte».

1.6. Creences i trets dels tres models de conducta

1.6.1. Conducta agressiva

Elements no verbals

Emocions i sentiments

Elements cognitius

• Mirada fixa.

• Veu alta.

• Parla ràpida.

• Gestos d’amenaça.

• Postura intimidatòria, envaint l’espai dels altres.

• Tensió al cos.

• Autoestima baixa.

• Sentiment de culpa.

• Sensació de pèrdua de control.

• Sensació de solitud després de cada situació agressiva.

• Frustració.

• No tinc la necessitat de respectar els altres.

• Només em respecten si soc agressiu.

• No puc suportar que les coses no siguin com vull.

• Les coses són blanques o negres: o jo o tu.

1.6.2. Conducta passiva

Elements no verbals

Emocions i sentiments

Elements cognitius

• Mirada baixa.

• Veu baixa.

• Vacil·lacions.

• Postura corporal enfonsada.

• Tensió a la cara i els llavis.

• Riure fals.

• Autoestima baixa.

• Sensació de desemparament.

• Solitud.

• Sentiment d’enuig.

• Sensació de pèrdua de control.

• Manca de respecte envers si mateix/a.

• Els altres són més importants que jo.

• Cal que em sacrifiqui pels altres.

• Si dic que no, si no ajudo els altres, no em tindran en compte mai més.

• Penso que els altres s’aprofiten de mi.

• No vull molestar els altres amb les meves coses.

1.6.3. Conducta assertiva

Elements no verbals

Emocions i sentiments

Elements cognitius

• Contacte ocular directe.

• To de veu adequat a la conversa.

• Parla fluida.

• Gestos ferms.

• Postura erecta.

• Mans soltes.

• Cos relaxat.

• Honestedat emocional.

• Sensació de trobar-se a gust amb si mateix/a i amb els altres.

• Sensació de control.

• Respecte envers si mateix/a i envers els altres.

• Bona autoestima.

• Tinc uns drets i els poso en pràctica.

• Tothom té dret a ser respectat.

• No soc ni superior ni inferior als altres.

1.7. Creences i drets segons que la conducta sigui agressiva, passiva o assertiva

1.8. Estils de comunicació passiu, agressiu i assertiu

1.8.1. Estil comunicatiu de la persona passiva

Característiques	Conseqüències
No defensa els seus drets o interessos.	Pèrdua d’autoestima i de l’estima de les altres persones.
Respecta els altres però no es respecta a si mateixa.	Manca de respecte per part dels altres.
Parla fluix, vacil·la, utilitza falques (això..., no?), quequeja, etc.	Sentiment de culpabilitat o superioritat dels altres.
No mira als ulls, està tensa i tremola.	Somatització.
És insegura en el que ha de dir o fer.	Esclats d’agressivitat sobtats i descontrolats.
Es queixa del que li fan els altres.
És «sacrificada» i no vol molestar.
Creu que el que sent o pensa no importa, i el que importa són els altres.
Creu que cal ser estimat o apreciat per tothom.
Té una sensació constant de ser incompresa, manipulada o oblidada.
Té sentiments d’impotència, culpabilitat, ansietat i frustració.
Sent malestar davant les conductes agressives, però no ho manifesta ni ho reconeix.

1.8.2. Estil comunicatiu de la persona agressiva

Característiques	Conseqüències
Defensa excessivament els seus drets i interessos personals sense tenir en compte els altres.	Rebuig o fugida per part dels altres.
Utilitza un to de veu elevat, una parla precipitada o taxativa, insults i amenaces.	Cercle viciós: força els altres a ser hostils de manera que pot augmentar la seva agressivitat.
Estableix un contacte ocular reptador i tens i una postura que envaeix l’espai dels altres.
Té tendència al contraatac.
No l’interessa el que senten els altres o el que els interessa en un moment determinat.
Creu que si no es comporta d’aquesta manera serà vulnerable.
Se situa sobretot en un context de guanyar o perdre.
Creu que hi ha persones dolentes que es mereixen ser castigades.
Creu que és horrible que les coses no surtin com voldria.
Sent ansietat creixent.
Experimenta sentiments de solitud, incomprensió, culpa, frustració.
Té una autoestima baixa i es defensa contínuament.
Té sensació de manca de control.
Sent un enuig cada vegada més generalitzat respecte a situacions i persones.
Se sent honesta i sincera, ja que expressa el que pensa i sent.

1.8.3. Estil comunicatiu de la persona assertiva

Característiques	Conseqüències
Coneix els seus drets i els defensa, i també respecta els dels altres.	Aturada o desarmament de les persones que ataquen.
Té com a objectiu arribar a un acord amb els altres col·laboradors.	Aclariment d’equívocs.
Parla amb seguretat i estableix un contacte ocular franc i una postura còmoda.	Les persones se senten i són mútuament respectades i valorades.
Expressa sentiments positius i negatius.
Té capacitat de discrepar, de demanar aclariments, de dir que no.
És capaç d’acceptar els seus errors.
Controla les seves emocions.
Té una bona autoestima.
No se sent ni superior ni inferior als altres.
Està satisfeta amb les relacions.

1.9. Models de conductes agressiva, passiva i assertiva en la vida quotidiana

Observa les diferents conductes agressiva, passiva i assertiva en la vida quotidiana que es presenten a les imatges següents. Els fragments pertanyen al llibre Cambrer, aquest cafè està fred!, de Raquel Ballesteros (Angle Editorial, Barcelona, 2015).

1.9.1. Conductes agressives

1.9.2. Conductes passives

1.9.3. Conductes assertives

Analitza les conductes agressives, passives i assertives a la sèrie Modern Family

Qüestions
Respostes

Visualitza els tres fragments de la sèrie Modern Family que hi ha tot seguit.

Caldrà que identifiquis quines conductes dels personatges són agressives, passives o assertives.

La sèrie pertany al que s’anomena humor blanc i és de caire familiar. Per això, les conductes agressives són discretes si les comparem amb altres series de televisió. De tota manera, també n’hi ha.

Fragment 1 Fragment 2 Fragment 3

Identificació de conductes agressives, passives i assertives.

Fragment 1

MINUT	CONDUCTES
0.00-0.35	En Phil es mostra passiu, té el cap baix, quequeja, és indecís. La Claire és assertiva.
0.42-0.58	Monòleg agressiu de l’Alex: ironia, expressió de la cara, to de veu.
1.30-1.57	A l’escola, en Luke és passiu quan nega al professor la seva responsabilitat. En Many és passiu perquè calla i no diu el que ha passat.
2.30-2.46	La Haley es mostra passiva perquè diu mentides al seu pare, quequeja, fuig de la seva responsabilitat.

Fragment 2

MINUT	CONDUCTES
0.05-0.15	La Gloria és agressiva quan comenta el tema de l’entrepà a en Jay.
0.46-0.56	La cambrera és molt agressiva quan li diu a la Gloria: «On has deixat l’altre gos?». La Gloria es mostra passiva, riu falsament i no es defensa de l’atac.
1.00-1.50	Primer la Gloria és assertiva quan parlen del problema d’en Jay. Després, quan prova l’entrepà, tots dos es mostren agressius: to de veu, gest de la mà, retrets i frases que es diuen.
1.52- 2.14	La Haley i en Cam són assertius. La Haley li dona les gràcies i en Cam li explica una història.
2.17- 2.32	L’Alex és agressiva amb la seva mare.
2.43- 3.12	La conversa entre la Claire i en Cam és assertiva, cadascú defensa les seves opinions i creences sobre la conducta de la Lily i de com s’hauria de canviar.
3.26-3.55	La Claire i en Cam són assertius. Tots dos diuen el que pensen i en Cam exposa la seva opinió sobre la migdiada.

Fragment 3

MINUT	CONDUCTES
0.14-0.28	En Mitchell és passiu, busca excuses per no haver de dir directament que vol marxar i evitar l’enfrontament i obligar els altres a fer-lo fora.
0.37-0.56	El monòleg d’en Phil és totalment passiu i exposa un dels motius de la conducta passiva: evitar la confrontació.
0.57-1.42	En Phil es mostra passiu, quequeja, dona voltes al tema en lloc de dir directament el que pensa. En Mitchell també és passiu, evita l’enfrontament, busca una excusa i fuig.
1.44-1.58	El monòleg d’en Mitchell és passiu. No afronta el tema i fins i tot pensa que la Claire faci la feina.
2.05-2.35	En Luke és assertiu amb en Many, tot i que el seu to és una mica exigent. I en Many també és assertiu perquè li diu el que pensa.
2.42-3.08	En Jay és assertiu perquè expressa els seus sentiments a la Gloria sobre la conducta del bar amb relació a l’entrepà. La Gloria esdevé una mica agressiva, però la història es desvia i queda penjada.

Agressiva	Passiva	Assertiva
Només jo tinc dret a intentar aconseguir els meus objectius i a defensar els meus drets.	Defensar els meus drets i els meus interessos personals és negatiu. Si ho faig, podria molestar els altres i deixarien d’apreciar-me.	Tinc dret a intentar aconseguir tot el que consideri que és millor per a mi, sempre que no repercuteixi negativament en altres persones.
Només jo tinc dret a ser respectat/da perquè soc la persona… (que mana, més intel·ligent, més important, etc.) i els altres són… (inferiors, sense categoria, etc.), i, per tant, no es mereixen el meu respecte.	No em mereixo el respecte de… (els caps, els amics, els veïns, etc.) perquè són (superiors, brillants, rics, intel·ligents, etc.) i, en canvi, jo no soc… (important, llest/a, emprenedor/a, etc.).	Tothom té dret a ser respectat.
Només jo tinc dret a demanar ajuda i els altres no poden negar-s’hi. Només jo puc negar-me a ajudar-los.	No tinc dret a demanar ajuda als altres. En canvi, no puc negar-me a ajudar algú, tot i que fer-ho representi un esforç per a mi.	Tothom té dret a demanar ajuda, no pas a exigir-la, i a negar-se a ajudar els altres.
Només jo tinc dret a sentir-me… (trist/a, content/a, enfadat/da, etc.) i dir-ho als altres. Els sentiments dels altres no m’interessen.	No tinc dret a sentir ni expressar les meves emocions i els meus estats d’ànim.	Tothom té dret a sentir emocions (alegria, tristesa, por...) i a expressar-les sense ferir els sentiments dels altres.
Només jo tinc dret a opinar sobre qualsevol tema. Els altres no tenen aquest dret perquè són inferiors, ignorants, etc.	No tinc dret a opinar sobre qualsevol tema. Els altres sí que en tenen perquè n’estan informats i són intel·ligents.	Tothom té dret a tenir la seva pròpia opinió sobre qualsevol tema i a expressar-la sense ofendre intencionadament les persones que l’escolten.
Puc equivocar-me i no m’importen les conseqüències dels meus actes o les meves opinions.	No puc equivocar-me ni en les meves opinions ni conductes.	Tothom té dret a equivocar-se en les seves actituds, opinions i conductes, i a ser-ne responsable.