Per què dic blanc si vull dir negre

El mètode per adquirir aquesta conducta té tres fases:

• Primera fase. Reconèixer si la nostra conducta és agressiva, passiva o assertiva.

• Segona fase. Si la conducta és agressiva o passiva, decidir que és convenient canviar-la.

• Tercera fase. Aplicar i practicar una de les tècniques assertives per modificar la conducta agressiva o passiva i convertir-la en assertiva.

La metodologia concreta per canviar les conductes agressives i passives consisteix a entrenar-se en una sèrie de tècniques o exercicis. L’entrenament requereix constància i una pràctica continuada.

És aconsellable començar practicant aquests exercicis en contextos senzills i amb persones amb qui no tinguem gaire relació afectiva per anar ampliant el cercle fins a practicar-les amb les persones més pròximes.

Per practicar la tècnica de dir que no, cal tenir en compte els criteris següents:

1. Respondre de manera tranquil·la i amb veu moderada.
2. Mirar l’interlocutor o interlocutora.
3. Mantenir una postura corporal relaxada.
4. Ser constants i tossuts en la negativa.
5. Decidir exactament quin és el missatge que es vol transmetre i mantenir-lo.
6. Si no es creu convenient, no cal donar explicacions a la negativa.

Quan diem que no, podem provocar una reacció agressiva per part de la persona que rep la negativa. Cal considerar l’efecte emocional d’aquesta resposta per ser encara més ferms en la negativa. Possiblement el nostre interlocutor o interlocutora no acceptarà de seguida la negativa, i fins i tot pot ser que ens faci xantatge emocional. Cal ser constants i pacients si el no és la resposta que realment volem.

L’acceptació i el reconeixement de crítiques per part de la persona assertiva es basa en el dret a cometre errors sense sentir-se’n culpable, sinó només responsable. Si la crítica no és certa, la conducta assertiva consisteix a negar de manera clara la veritat de la crítica.

A l’hora d’acceptar crítiques, cal tenir en compte els criteris següents:

1. Acceptar clarament la crítica (en el supòsit que sigui certa).
2. Negar de manera clara i contundent la crítica (en el supòsit que no sigui certa) sense ofendre la persona que la fa.
3. Reconèixer la crítica concreta que es fa i no pas generalitzar-la a altres crítiques semblants.
4. No contraatacar amb una altra crítica.
5. Mantenir un to de veu adequat, ni massa alt ni massa baix.
6. Mantenir una actitud corporal relaxada.
7. Mirar l’interlocutor o interlocutora.

També és una característica de la conducta assertiva fer crítiques quan una persona creu que té dret a fer-ho. En aquest cas, cal tenir en compte que la persona assertiva es fa responsable de la crítica i, per tant, sempre comença la frase dient: «Des del meu punt de vista…», «A parer meu…», etc.

La persona assertiva demana un favor de manera clara i concreta, sense exigir ni amenaçar, sense excusar-se i acceptant la possibilitat d’un refús. També es pot donar el cas que la persona a qui demana el favor tingui dubtes o reticències. En aquest cas, la conducta assertiva consisteix a tornar a insistir demanant el favor, és a dir, demanar-lo un parell de vegades però deixar-ho córrer si l’altra persona no manifesta clarament la seva voluntat d’ajudar.

A l’hora de demanar favors, cal tenir en compte els criteris següents:

1. Ser específics quan es demana el favor.
2. Començar la frase en primera persona: «Voldria… », «M’agradaria…», «Desitjaria…», etc.
3. No disculpar-se per haver demanat un favor.
4. Justificar-se només si es considera convenient.
5. Acceptar que els altres tenen dret a dir que no.
6. Insistir dues vegades a demanar el favor si l’interlocutor o interlocutora dubta.
7. No plantejar el favor com una acció que cal retornar al cap d’un temps.

La cessió és un element fonamental en el pacte, però no vol dir que cada persona cedeixi el 50 % del tema que es tracti. En determinades situacions pot ser que el més just sigui que una persona cedeixi més que l’altra. Quan una situació conflictiva es resol amb el pacte, l’estat emocional és positiu i de satisfacció malgrat haver cedit part de les pretensions inicials.

A l’hora de fer compliments, cal tenir en compte els aspectes següents:

1. Dir el nom de la persona a qui es fa el compliment.
2. Fer lloances de conductes o aspectes molt concrets de l’altra persona.
3. Expressar les lloances amb frases personalitzades i que mostrin els sentiments, com ara: «M’agrada com…», «M’encanta la teva manera de…», etc.
4. No fer compliments si immediatament es vol demanar un favor a l’altra persona.

Si una persona felicita algú per alguna tasca realment destacable, per haver resolt molt bé un conflicte o haver proposat una solució útil, la persona que rep el compliment no hauria de comentar: «És la meva feina…» o «Qualsevol ho pot fer…».

El fet de no manifestar de manera clara l’acceptació dels compliments pot suposar que a llarg termini no se’n rebin més.

A l’hora de manifestar aquests estats d’ànim, cal tenir en compte els punts següents:

1. Parlar concretament de la conducta que disgusta i no pas criticar la persona.
2. Limitar-se en el discurs i evitar els parlaments llargs fent repeticions i donant voltes al tema.
3. Parlar sempre en primera persona i no generalitzar o fer afirmacions taxatives.
4. Demanar un canvi de conducta, si escau, sempre de la manera més concreta possible.

Alguns autors han especificat una mena de protocol de diversos passos per portar a terme aquesta conducta. Una estructura clàssica és la proposta de Gambrill i Richey, que citen cinc passos:

Les persones passives tenen dificultats a posar en pràctica aquest comportament perquè tenen por del que pensaran els altres si mostren el seu enuig de manera clara o perquè creuen que no tenen dret a expressar els seus sentiments o estats d’ànim negatius.

Totes les consideracions anteriors també serveixen per manifestar opinions i sentiments agradables.

Quan la persona assertiva expressa la seva opinió, ho fa de manera clara i sempre després d’haver decidit si manifesta o no aquesta opinió. També és un dret assertiu abstenir-se d’opinar sobre un tema o situació malgrat les pressions dels altres.