Identificació i aplicació d’espècies vegetals al jardí

Aquests condicionants són:

• Condicions edàfiques, és a dir, les condicions del sòl. Cal conèixer quina tipologia de sòl hi ha a l’espai verd on es vol plantar, ja que hi ha vegetació que no pot viure en determinades condicions de terreny. Conèixer uns paràmetres com ara pH, textura i comportament hídric, profunditat i volum de sòl per a les arrels és bàsic per triar la millor opció per plantar, i per tant, acostar-nos a l’èxit en la plantació. Si alguna d’aquestes característiques no encaixa amb l’espècie triada, es pot fer l’esmena pertinent, o bé canviar d’espècie vegetal.

• Condicions climàtiques: temperatures hivernals i estivals, règim de pluges, mesos lliures de glaçades, vents dominants. Hem de decantar-nos per la vegetació més adequada tenint en compte el clima del lloc on hi ha l’espai verd o jardí. Conèixer les espècies més adaptades a cada tipologia de clima, adaptades a glaçades o a màxims i mínims de temperatures, facilita la implantació de l’espècie al jardí.

• Topografia: quan es parla de topografia, ens referim al pendent o el desnivell que pot presentar el terreny on s’ha de plantar l’espècie. En aquest sentit, si es tracta d’un terreny amb pendent, el sistema radicular s’ha de desenvolupar de manera diferent que si es tracta d’un terreny pla; per tant, aquest condicionant s’ha de tenir en compte, sobretot pel que fa al creixement de les arrels i la seva fixació al terreny. Un altre punt que cal tenir present pel que fa a la topografia són els possibles entollaments d’aigua que es poden ocasionar per la morfologia del terreny; si és possible que es produeixin, caldrà preveure-ho per triar espècies adaptades a asfíxia radicular en alguns moments determinats.

• Orientació: cal conèixer quantes hores de llum rep la vegetació i en quin moment. És important mirar si hi ha ombres d’edificis propers al jardí o espai verd.

• Tipologia de reg: si bé aquest és un factor que en la major part de casos es podrà modificar i ajustar a la vegetació que s’hagi d’implantar, pot ser que en ocasions no es pugui canviar i que, per tant, s’hagi d’adaptar la vegetació de nova plantació a sistemes de reg ja existents. Malgrat que, de manera general, es parla de reg localitzat per a arbrat, arbustives i enfiladisses, i de reg aeri per a entapissant, no és cap norma estricta, ja que de vegades, i en funció de l’espècie (si presenta floració, si és sensible als fongs, etc.) i de l’aigua utilitzada per al reg (potable, regenerada o reutilitzada, etc.), l’elecció pot ser modificada.

• Vegetació existent: quan algú es planteja quina vegetació pot plantar en un espai verd, cal que consideri si ja hi ha vegetació al jardí —de manera que s’haurà de tenir present per criteris estètics, de creixement, de proximitat amb la vegetació que es vol conservar, etc.—, o bé si el que es té és un llençol en blanc on es pot començar de nou.

• Usuaris del jardí: quan es parla d’usuaris del jardí, es fa referència a la pressió ciutadana que rep aquell espai verd; si es tracta d’un espai molt cèntric del municipi o és més aviat perimetral; a quin barri es troba i el nivell de vandalisme que hi ha a la zona; quina franja d’edat viu a la zona propera; les instal·lacions que hi ha.

• Dimensió en estat adult i velocitat de creixement: és necessari conèixer el potencial màxim de creixement de la vegetació que es planta en un jardí, i la velocitat (temps) que pot necessitar en bones condicions per arribar a assolir-lo. Aquests dos factors ajuden a decidir el marc de plantació; si es tria una espècie vegetal de ràpid creixement i gran desenvolupament i es planta a una alta densitat (amb els peus plantats molt propers), vol dir que en un espai de temps relativament curt aquell vegetal haurà assolit el seu màxim de dimensió i per tant necessitarà més espai del que se li ha proporcionat. Per contra, si l’espècie vegetal és de creixement lent, el marc de plantació pot ser més dens.

Conèixer el desenvolupament i la rapidesa de creixement permetrà triar l’espècie més adaptada a l’espai de què es disposa sense haver-hi d’intervenir posteriorment per tal de reduir-ne el volum.

• Necessitats hídriques: tenir coneixement de la quantitat d’aigua necessària de l’espècie triada és bàsic perquè la plantació es dugui a terme amb èxit. De l’espècie triada cal conèixer-ne l’adaptació a èpoques de sequera o bé, al contrari, la sensibilitat a l’asfíxia radicular, que es pot produir en zones amb tempestes i pluges abundants. En funció de les necessitats hídriques, s’aconsella agrupar les plantacions per igualtat en les seves necessitats d’aigua per tal d’optimitzar el recurs.

• Necessitat de sòl: saber la tipologia de sòl a què la vegetació s’adapta més bé facilita l’èxit de la plantació. Hi ha vegetació que necessita un tipus de terreny o altre, amb un pH determinat, que pot ser resistent o no a la salinitat o a determinats paràmetres del sòl, fets que s’han de tenir presents per tal d’escollir l’espècie més adaptada segons el sòl de què disposem.

• Comportament de creixement: com es desenvolupa el port de la vegetació condiciona l’espai que necessita, així com quin ús es pot donar a cadascuna de les plantes del jardí.

• Comportament de la fulla: convé conèixer si l’espècie és caducifòlia (perd la fulla en determinades èpoques de l’any); de fulla persistent o perennifòlia (conserva la fulla tot l’any), o bé si l’espècie és semicaducifòlia (perd la fulla en determinades condicions ambientals).

En el cas de vegetació caducifòlia, la caiguda de fulles pot comportar l’obstrucció de determinats elements del jardí (clavegueres, escocells, embornals…), i per tant caldrà considerar-ho.

• Trets estètics: floració, color i forma de la fulla, simbologia… Quan s’ha de tirar quina vegetació es planta en un determinat jardí, és interessant conèixer quins trets estètics ens ofereix cada tipus de planta, de manera que l’elecció pot estar determinada per característiques com el color de la fulla a la tardor, el color de la floració, la simbologia de determinades plantes, l’olor que desprenen, etc.