Quan en aquest manual es parla de vegetació entapissant o de port reptant (rastrera), es fa referència a vegetació que desenvolupa la seva part aèria (tiges, fulles, flors) a nivell de terra, sense arribar a altures superiors als 10-15 centímetres. Les tiges estan disposades paral·lelament a terra; de forma horitzontal.
La vegetació entapissant o de port reptant són plantes el recolzament de les quals és el mateix terreny i que habitualment cobreixen, des d’un únic exemplar, una superfície considerable.
Algunes plantes entapissants formen arrels adventícies, que arrelen a terra. S’ha de tenir en compte que algunes plantes rastreres també poden tenir un comportament enfiladís (per exemple, l’Hedera helix).
A l'apartat 4, en què es descriuen les característiques més remarcables de determinades espècies vegetals, trobarem la vegetació amb port tapissant en les plantes herbàcies (per exemple l’Ajuga reptans), o bé en algunes d’enfiladisses (per exemple, l’Hedera helix).
A la part descriptiva, l’Hedera helix no apareix a les enfiladisses i sí que és a l’apartat “Entapissants”, perquè tant pot ser enfiladissa com entapissant!
S’entén per arbust o planta amb port arbustiu l’espècie vegetal llenyosa que oscil·la entre els 50 cm i els 5 metres d’alçària (tot i que sovint no sobrepassa els 3 metres), amb múltiples troncs, en què cap no predomina sobre els altres. (per exemple, l’Abelia floribunda i la Juniperus sp.).
Sovint es parla, també, de mata vegetal: correspondria a vegetació amb diverses tiges, que poden tenir o no un tronc comú. El volum i l’altura a què arriben les mates és inferior als que assoleixen els arbustos, i no solen sobrepassar el metre d’alçària (per exemple, la Pistacia lentiscus).
Habitualment, i de forma natural (sense que hi intervingui la mà de l’ésser humà), la vegetació amb port arbustiu vesteix des de terra, de manera que es pot no apreciar el tronc principal (si n’hi ha), i les branques conformen el volum i la forma de la planta.
Una planta amb port enfiladís és la que no s’aguanta per si sola; sovint té una tija prima, de la qual acostumen a desenvolupar-se diverses estructures vegetals, arrels adventícies o estolons, per tal d’arrapar-se al lloc on es fixaran.
Quan es plantegi la plantació de vegetació enfiladissa, s’haurà de pensar que es necessita una estructura de suport, com ara una pèrgola, una columna, una paret, etc. (per exemple, la Bougainvillea glabra).
Una planta amb port arbori és el vegetal amb grandària i forma d’arbre; és a dir, té un tronc principal del qual surten branques principals i secundàries.
El port arbori pot ser:
-
Columnar: en forma de columna, com els xiprers.
-
Fastigiat: semblant al columnar, però les branques tenen una posició de més verticalitat respecte al tronc; per exemple, els pollancres.
-
Globular: en forma de globus, en què es distingeix clarament el tronc i la capçada, com en el cas del til·ler.
-
Pèndol: les branques tenen un port desmaiat, com els salzes.
-
Para-sol: en forma d’ombrel·la, com el pi pinyoner.
-
Piramidal o cònic: en forma triangular, com en el cas del cedres o avets.
Pot passar que, tot i tenir cada arbre un port natural característic, s’hagi desvirtuat per les successives podes dutes a terme. També, en alguns casos, a mesura que l’arbre envelleix, pot perdre la forma inicial (per exemple, la Cedrus sp.).
El port de palmàcia fa referència a la vegetació que configura la família de les arecàcies, conegudes com a palmeres
Les palmeres són plantes monocotiledònies, amb un estípit, sense branques, és a dir, amb una tija no ramificada (que correspondria al que anomenem tronc), i amb un grup de fulles verdes que sempre són compostes i que estan situades al capdamunt de l’estípit.