Si analitzem l’evolució de la humanitat, podrem observar com el descobriment de nous coneixements i noves tecnologies sempre ha estat un motiu de transformació social.
Exemple
Alguns esdeveniments històrics que han suposat un abans i un després en l’evolució de la humanitat són:
-
L’aparició de l’agricultura, que va portar el sedentarisme de l’ésser humà i el naixement de les ciutats.
-
El descobriment de la metal·lúrgia, que va permetre l’elaboració d’eines sofisticades que milloraren la producció.
-
L’escriptura, que va fer possible la transmissió més fidel dels coneixements.
-
La impremta, que va permetre la internacionalització de la cultura i el coneixement.
-
La màquina de vapor, que va donar peu a aquest procés de transformació econòmica, social i tecnològica iniciada amb la Revolució Industrial.
No hi ha dubte que avui dia ens trobem davant d’un nou repte que també ha revolucionat el desenvolupament de la humanitat: l’anomenada societat de la informació i el coneixement.
La introducció de noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ha marcat una època de progrés, desenvolupament i innovació en molts aspectes de la societat. Actualment utilitzem Twitter per opinar, Facebook per mostrar-nos al món, el mòbil per comprar en botigues o pàgines web, les tauletes per llegir i un munt d’aplicacions variades per relacionar-nos socialment i fins i tot buscar parella. Ningú dubta del canvi profund (social, cultural i econòmic) que ha suposat per al ciutadà el desenvolupament de les noves tecnologies.
Davant d’aquesta realitat, els poders públics han hagut de reaccionar per no quedar al marge d’aquest procés de transformació social, i per això s’han vist obligats a dictar nombroses normes per adaptar el marc jurídic a la societat de la informació i regular les relacions entre el ciutadà i l’Administració des d’un enfoc eminentment electrònic.
En aquest context, l’aprovació de les Lleis 39/2015 i 40/2015 (de procediment administratiu de les administracions públiques i de règim jurídic del sector públic) ha suposat una de les reformes administratives més importants de la història del nostre dret públic, en el benentès que suposen un autèntic canvi de paradigma, o de manera de fer, que trenca radicalment amb el model d’administració burocràtica dissenyada per Max Weber.
L'administració electrònica o eGovernment es defineix com “la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les administracions públiques, associada a canvis en l'organització i a noves aptituds del personal”.
L'objectiu de l’administració electrònica és millorar els serveis públics, reforçar els processos democràtics i donar suport a les polítiques públiques des d’una perspectiva triple:
Aquest panorama planteja importants reptes de futur:
-
Les tecnologies de la informació i la comunicació han de ser universals. Totes les llars han de disposar d’un bon accés a Internet.
-
Els recels que habitualment generen els canvis organitzatius han de ser superats, perquè la implementació d’aquest nou model necessita canvis importants en el si de les organitzacions públiques.
-
Els empleats públics han de desenvolupar noves aptituds (desconegudes fins ara) i han d’aprofundir el coneixement de la matèria.
Estònia, un cas d’èxit
Amb tan sols 1,3 milions d’habitants, Estònia s’ha convertit en un referent mundial de l’administració digital. Són notables els avenços i canvis substancials que Estònia ha dut a terme en diferents àmbits.
Pel que fa a les empreses:
-
Ha creat un ecosistema que afavoreix les empreses emergents i l’emprenedoria. A Estònia és possible crear una empresa en hores. El resultat de la digitalització del país bàltic és que més del 90% d’empreses es creen en línia.
-
Més del 90% de transaccions bancàries i declaracions d’impostos es fan per Internet en pocs minuts.
Pel que fa a la gestió ciutadana administrativa:
-
El ciutadà transmet les seves dades als òrgans administratius en una sola ocasió, i aquesta informació és compartida en xarxa.
-
No existeixen, per exemple, els certificats de naixement o empadronament en paper, perquè aquesta informació és consultable directament pels diferents òrgans administratius.
-
És el primer país en ciberseguretat i a disposar d’una identificació digital obligatòria i universal, entre moltes altres coses.
Pel que a fa als àmbits de la vida pública:
-
S’ha implementat el vot digital.
-
S’ha millorat sensiblement el servei sanitari introduint canvis significatius, com per exemple, la recepta digital.
-
Té la banda ampla més ràpida del món.
-
Totes les escoles ensenyen programació als nens.
Es calcula que l’optimització de processos a l’Administració d’Estònia ha suposat una millora de la competitivitat equivalent al 2% del PIB (si els usuaris inverteixen menys temps en tasques administratives, la competitivitat augmenta).
L’exemple d'Estònia ens demostra que, si un govern o una administració pública és proactiva i aprofita els avenços tecnològics, és capaç d’optimitzar els processos administratius i assolir els beneficis derivats d’una millor competitivitat i prestació de serveis públics.