Les persones, de vegades, somniem algunes coses que volem. Sovint aquestes coses són expressades o pensades de manera abstracta, ambigua, o són de gran abast, o no són fàcilment identificables.
D’aquesta manera, és difícil determinar quin és el primer pas per aconseguir-les, i fins i tot determinar si ja estan assolides o no.
Per exemple, a la pregunta “quin és el teu objectiu?”, podries respondre “ser feliç”. Llavors, pot ser que un dia et sentis feliç i un altre no et sentis feliç, i que no sàpigues per on començar amb aquest bonic desig. Com sabràs si l’has assolit?
Parlem de somnis o desitjos i d’objectius. Per relacionar-los, podríem dir, parafrasejant Joseph O’Connor, que “un objectiu és un somni amb potes”.
Formular els nostres objectius correctament ens ajudarà a aterrar-los. Una proposta interessant és la de formular els propis objectius seguint unes determinades pautes, per:
Al conte Alícia al país de les meravelles, s’explica que Alícia va per un camí i es troba una cruïlla amb diversos cartells que assenyalen diferents destins. Sobre dels cartells hi ha una eruga sàvia que mira com Alícia no acaba de decidir per on tirar. Alícia mira l’eruga i, trasbalsada, li pregunta:
L’eruga li respon amb una altra pregunta:
Explorant objectius
Et planteges de tant en tant quines són aquelles coses importants d’aconseguir per a tu? Podries fer-ne una llista?
A continuació facilitarem els paràmetres per a la correcta formulació d’un objectiu.
Et proposem que triïs un dels teus objectius plantejats anteriorment i vagis modificant el seu redactat segons les pautes següents.
0. Motivació de l'objectiu
«Vull muntar el meu propi negoci» (formulació correcta si el subjecte ho vol fer).
1. Enunciat en positiu
«No vull continuar estudiant» (form. errònia perquè et centres en el que no vols).
“Vull treballar” (form. correcta perquè et centres en el que vols).
2. Que depengui de mi
“Vull que la meva germana sigui més feliç” (form. errònia perquè no depèn d’un mateix).
“Vull veure una pel·lícula d’humor amb la meva germana diumenge a la tarda” (form. correcta perquè planteja què puc fer jo perquè la meva germana sigui més feliç).
3. Evidència sensorial específica
«Vull treballar com a tècnic al Dep. de Formació» (les evidències sensorials serien: “em veig assegut a l’espai on està ubicat el Dep. de Form., escolto les converses del cap de Formació, veig sobre la meva taula els expedients dels propers cursos que he de gestionar…”, i totes aquelles evidències sensorials que em confirmen a través dels sentits que estic treballant com a tècnic al Dep. de Form.).
4. Objectiu: mida i termini apropiats
Molts objectius se’ns apareixen com a difícils d’aconseguir perquè en mesurem incorrectament l’envergadura. Sovint, partir l’objectiu en trossets ens ajuda a assolir-lo més fàcilment.
“Vull córrer una marató la setmana que ve” (form. incorrecta en el cas que no hagi entrenat prèviament).
“Vull córrer una cursa de 10 km d’aquí a sis mesos” (form. correcta en el cas que no estigui en forma i comenci a entrenar per poder estar preparat per córrer 10 km d’aquí a sis mesos; això no invalida que, un cop aconseguida aquesta fita, segueixi entrenant per córrer la marató i d’aquí a dos anys, per exemple).
5. Objectiu ecològic
Un objectiu és ecològic quan no afecta negativament a les altres àrees importants de la teva vida. Cal tenir en compte l’efecte de l’acció realitzada per aconseguir l’objectiu. Per això planteja’t:
Si tens diversos objectius:
“Vull tornar a estudiar un grau a la Universitat« (form. errònia si aquesta decisió afecta negativament altres àrees de la meva vida).
“Vull estudiar tres assignatures el trimestre que ve del grau d’humanitats a la UOC” (form. correcta si aquesta decisió respecta l’ecologia de la resta d’àrees de la meva vida).
6. Inventari de recursos necessaris per aconseguir l'objectiu
Si no és així:
Si has seguit les indicacions de cada un dels paràmetres i has anat transformant el teu objectiu aplicant-les, el resultat serà un objectiu clar i ben formulat.
Enhorabona! El teu cervell entendrà aquesta ordre i en podràs anar comprovant sensorialment l’assoliment.
Aquell que vol veure una pel·lícula amb la seva germana o estudiar tres assignatures o córrer de la manera que ha definit:
Seguint les pautes marcades, l’objectiu ja està formulat correctament. La redacció correcta és important i és el primer pas. Ara cal facilitar el pas a l’acció i la consecució de l’objectiu.
La PNL ens ofereix dues estratègies per facilitar-nos la consecució dels objectius: el POPS i el model de Pont al futur.
A partir de les evidències sensorials aconseguides en formular correctament l’objectiu, aplicarem el POPS, que està directament relacionat amb la flexibilitat:
Com més operacions diferents siguis capaç de generar, és a dir, com més flexible siguis, més probabilitats hi haurà d’assolir l’objectiu.
És una intervenció de PNL en la qual et situes temporalment cap a un moment del futur en què ja hagis aconseguit el teu objectiu. D'aquesta manera, el teu cervell viu un entrenament mental del futur, i la teva ment i el teu organisme reconeixen l'experiència com a familiar.
En connectar-nos també emocionalment amb l’assoliment de l’objectiu, aconseguim en efecte motivador.
El Pont al futur també t’orienta a definir petits objectius intermedis i a avaluar la seva ecologia.
El teu objectiu és viatjar a Nova Zelanda l’any 2019 durant un mes.
Pont al futur: Em veig aterrant a Nova Zelanda. Encara no he sortit de l’avió i ja estic emocionada i satisfeta per haver aconseguit aquest repte que fa tant de temps perseguia! La sensació és increïble! Recullo l’equipatge; he portat roba de tot tipus perquè el clima varia del sud al nord i vull anar preparada. Preparo el passaport, passo la duana; m’acaben de posar el segell del país, quina emoció! Surto al carrer, veig persones que caminen i… són neozelandesos! Per fi! Ho he aconseguit! Em sento afortunada i sé que tot allò que he hagut de fer per arribar fins aquí ha valgut la pena.
Redacta o explica’t interiorment, en primera persona i en present, com si ja l’haguessis aconseguit, l’assoliment de l’objectiu.