Abans de començar et proposem el següent exercici de reflexió.
Com explica la PNL, és normal que diverses respostes no es puguin resoldre (les que van amb interrogant), o que probablement hagis errat alguna de les respostes amb interrogant, o que segurament hagis volgut tornar a llegir la història abans de respondre alguna de les preguntes.
La imatge d’un trencaclosques ens és molt útil per entendre-ho:
Dit d’una altra manera, es donen dos nivells d’estructura:
Les preguntes que ajuden a esbrinar les peces que manquen i aproximar-me més a l’estructura profunda, organitzades per categories i seguint un ordre, constitueixen el metamodel.
La manera que tenim de construir l’estructura superficial que compartim amb el nostre interlocutor es dona a partir de tres mecanismes diferents, que són:
A les taules següents exposem la relació sencera de situacions que aborda el metamodel, i a cada columna:
Eliminacions
MECANISME | QUÈ PRETENEM? | QUÈ PODEM PREGUNTAR? |
---|---|---|
ELIMINACIÓ D’ÍNDEX REFERENCIAL Ex: “Les persones passen por” |
Especificar a qui es refereix la informació. | Quines persones específicament? |
OMISSIÓ SIMPLE Ex: “Estic enfadada” |
Recuperar l’element que falta. | Específicament, amb relació a què estàs enfadada? |
OMISSIÓ COMPARATIVA Ex: “És millor no dir res” |
Identificar i especificar el criteri de comparació. | Millor que què, específicament? |
VERB INESPECÍFIC Ex: “La seva rialla m’entendreix” |
Definir l’acció o el procés en l’estat del problema. | Com, específicament, t’entendreix? |
NOMINALITZACIÓ Ex: “Tinc una frustració” |
Concretar el significat de la nominalització. | Què és el que et frustra, en concret? |
EXECUCIÓ DE PÈRDUA/JUDICI Ex: “No està bé cridar més que els altres” |
Recuperar l’origen del judici. | No està bé per a qui? On ho diu? Qui ho diu? Sobre quina base? |
Generalitzacions
MECANISME | QUÈ PRETENEM? | QUÈ PODEM PREGUNTAR? |
---|---|---|
QUANTIFICADORS UNIVERSALS Ex: “Ell sempre ho fa així” (sempre, mai, tots, ningú, tot, tothom…) |
Trobar contraexemples de l’estat limitant. | Sempre? No hi ha hagut alguna vegada que ho hagi fet diferent? |
OPERADORS MODALS DE NECESSITAT I POSSIBILITAT Normatives internes limitants NECESSITAT (he de, cal que, necessito,…) Ex: “Els fills han de fer cas als pares” POSSIBILITAT (no puc, és impossible) Ex: “No sóc capaç de pujar la muntanya” |
Identificar les conseqüències de la regla o el límit. Identificar la causa del problema més enllà del símptoma expressat. |
Què passaria si no ho fessin? Què ho impedeix? |
Distorsions
PATRÓ DEL MODEL | DIRECCIÓ | RESPOSTA |
---|---|---|
LECTURA MENTAL Ex: “La Laura se sent insegura” |
Identificar el criteri o la font d’informació de l’afirmació. | Com saps que se sent insegura? |
CAUSA / EFECTE Ex: “Quan plou em poso nerviosa” |
Identificar com es dona la relació de causa entre l’estímul i la resposta. | Com, específicament, et posa nerviosa que plogui? |
EQUIVALÈNCIA COMPLEXA Ex: “Si el meu cap em somriu, està content amb la meva feina; si no em somriu, no està content amb la meva feina” |
Comprovar si la relació establerta és vàlida. | Com és que això significa allò? |
PRESSUPOSICIONS Ex: “Això no pot sortir pas bé” |
Desafiar la creença. | Què et fa creure que…? Com saps que…? |
Les possibilitats del metamodel són amplíssimes. En aquest primer nivell, et proposem aquest exercici d’aplicació del metamodel.
Quan repassem les preguntes que efectuem sobre una determinada situació, observem que poden anar orientades a construir:
Imagina que un company de feina t’està exposant una situació que viu com a difícil, que està bloquejat i no sap per on tirar, que dubta sobre les accions que ha d’emprendre o les decisions que ha de prendre. Com has après que en comunicació és important escoltar, per tal d’obtenir més informació sobre la seva situació i amb la intenció positiva d’acompanyar-lo i ajudar-lo si ho necessita, decideixes fer-li preguntes.
Imagina que proves amb aquestes preguntes o d’altres similars:
Prova de fer un exercici d’empatia. Com pot sentir-se aquesta persona?
Observa que totes aquestes preguntes van orientades al problema, i per tant, al passat.
Ara imagina que li fas preguntes d’aquest estil:
De nou, prova de fer l’exercici d’empatitzar.
Observa que totes aquestes preguntes van orientades a la solució, i per tant, al futur.
Per acabar, llegeix la frase següent i reflexiona-hi:
“Si parles de problemes, trobaràs problemes.
Si parles de solucions, generaràs solucions”