Et convido que exploris quin efecte (emocional, mental i corporal) genera en tu l’expressió “gestió del canvi”. Pots fer-ho tancant els ulls uns instants i simplement observant aquests tres nivells d’experiència.
El canvi és un fenomen que apareix contínuament a la nostra vida. De fet, sabem que:
“L’única cosa que no canvia és el canvi, perquè sempre hi ha canvi”.
Com que els canvis són imparables, és intel·ligent aprendre a conviure amb ells.
Mira el vídeo següent, titulat “Did you know”, i qüestiona’t:
D’entrada, observa les resistències següents, que apareixen en algunes persones davant dels canvis, i prova d’identificar aquelles que et són familiars:
Recordem una de les pressuposicions bàsiques de la PNL: Tota conducta té una intenció positiva.
I això també és així per a les resistències al canvi: les resistències al canvi i les creences relacionades, doncs, tenen la intenció positiva que apareix a la definició següent:
Entenem per resistència al canvi el conjunt de forces i factors que es desencadenen davant de qualsevol variació que ocorre en un sistema, el propòsit dels quals és mantenir el statu quo i garantir l’estabilitat d'aquest sistema, sigui aquest un individu, una organització o una societat.
Ara bé, més enllà de la intenció positiva d’ambdues, és útil resistir-se al canvi? O concretant més, en quines ocasions ho és?
En l’idioma xinès, l’ideograma que fa referència al canvi es mostra així:
Una part proposa el perill, i l’altra, l’oportunitat. És una manera de veure el canvi amb la ment oberta i donant espai a les oportunitats, sense perdre de vista que sovint els canvis demanen una certa prudència.
Destaca un parell d’idees, les que per a tu siguin més interessants, del que fins ara hem treballat sobre el canvi.
Quan parlem de creences, ens referim a aquells patrons de pensament que estan tan fortament arrelats que els elevem a la categoria de veritat.
Les creences es refereixen a:
Algunes de les nostres creences les podem trobar en forma de dites populars:
D’altres tenen relació amb les creences heretades de la família o de l’entorn social, religiós o geogràfic en el qual hem nascut.
Si recordem les pressuposicions bàsiques de la PNL, que constitueixen el conjunt de creences sobre les quals se sustenta tot el seu desenvolupament, dèiem que no ens plantegem si són veritat o mentida, i que les utilitzem perquè són útils. Amb la resta de creences que conformen el teu sistema de creences, passa el mateix: ens enfoquem en la seva utilitat, ja que saber si són veritat no és possible.
El sistema de creences d’en Nick l’ha portat a desenvolupar unes actituds, unes accions i una vida que probablement trobarem admirable si tenim en compte la seva situació física. Ell ha optat per aquelles creences que han fet possible el camí que ell volia fer en comptes d’aixoplugar-se sota creences com:
Exercici d’identificació de creences
Arran del que s’ha plantejat anteriorment, fes el treball d’introspecció següent.
Quines són les teves creences? Anota-les segons els criteris següents:
Henry Ford va popularitzar una frase que expressa molt gràficament el poder de les nostres creences:
Tant si creus que pots com si creus que no pots, això és veritat.
Per saber-ne més
Si t’interessa ampliar aquest tema, consulta què diu la Viquipèdia sobre la profecia autocomplerta.
Amb relació a les creences, podem dir que:
Les creences es formen a partir de la generalització de les experiències viscudes.
Quan una experiència ha tingut un resultat similar (alguns autors diuen que calen tres cops, d’altres diuen que amb un és suficient), genera la creença, que després es reforça en aparèixer una situació similar a l’original.
També algunes experiències de fort impacte emocional poden conformar una creença sense necessitat d’altres.
Després d’estar ingressat a l’hospital durant dos mesos per un greu accident de trànsit, és probable que induïm la creença “mai més podré tornar a conduir”.
La generació de creences comença a la nostra infantesa, segueix a l’adolescència i en veritat no s’acaba mai.
També es formen a partir de l’entorn, les persones i les experiències que cadascú viu.
Exercici: qüestiona les teves creences
De l’exercici anterior, “Exercici d’identificació de creences”, tria aquelles dues o tres amb les que més identificat et sentis. Tot seguit, fes les preguntes següents per a cada una d’elles:
Un cop ho hagis fet, respira uns instants. Deixa’t sentir com estàs: Ha canviat alguna cosa?
Byron Katie, conferenciant i autora experta en creences i els seus efectes en la vida de les persones, va descobrir que (segons les seves pròpies paraules) els seus pensaments la feien patir quan se’ls creia, i quan no se’ls creia, deixava de patir. Aquest és el primer pas: preguntar-te si aquelles creences que et limiten són útils o no, i qüestionar-te-les. Al vídeo El despertar pots veure el que comenta.
Per saber-ne més
Si vols aprofundir aquest tema, llegeix Robert Dilts a El poder de la palabra. La magia del cambio de creencias a través de la conversación, per aprendre a canviar creences a partir de l’habilitat de triar les preguntes adequades.
El concepte nivells neurològics en PNL respon a la creació de Robert Dilts d’un model en forma jeràrquica de nivells que corresponen a les diferents esferes de l’aprenentatge i el canvi en els éssers humans. Es mostra en forma de piràmide de la manera següent:
És un model molt útil, que ens explica com funcionem els humans en aquests diferents nivells a l’hora de decidir o canviar.
En aquest primer nivell el més important és que t’adonis com els nivells superiors influeixen en els nivells inferiors i els orienten. Això ens indica que cada conducta està relacionada amb una creença i que, per tant, si volem modificar les nostres conductes per altres que siguin més útils, revisar les nostres creences ens donarà moltes pistes de com fer-ho.