Tema 2. La gestió econòmica més enllà del pressupost

És cada un dels comptes bancaris oberts a nom de l’entitat, la disposició dels quals serà prèvia signatura dels tres clauers: el president, l’interventor i el tresorer.

El termini de pagament de les factures de les operacions comercials entre empreses i administracions públiques haurà de complir allò que estableix la normativa relativa a mesures contra la morositat.

La definició del termini de pagament està establert a l’article 4 de la Llei 3/2004 de mesures contra la morositat (modificada per la Llei 15/2010 i pel Reial decret llei 4/2013) i a l’article 198.4 de la Llei 9/2017 de contractes del sector públic.

• Termini comprès entre el registre d’entrada de la factura o l’expedició de la certificació d’obra o de conformitat del bé lliurat o del servei prestat. Màxim de 30 dies naturals.
• Termini comprès entre l’aprovació de la factura/certificació d’obra o conformitat del bé lliurat o del servei prestat fins al pagament efectiu. Màxim de 30 dies naturals.

• La suma dels terminis anteriors mai serà superior a 60 dies naturals.

Segons la Llei 3/2004 de mesures contra la morositat, en l’article 5, de meritació d'interessos de demora, que obliga al pagament del deute dinerari sorgit com a contraprestació en operacions comercials, si incorre en demora haurà de pagar automàticament l'interès pactat en el contracte o el fixat per aquesta llei, pel mer incompliment del pagament en el termini pactat o legalment establert, sense necessitat d’avís de venciment ni cap intimació per part del creditor.

La Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, introdueix el concepte de període mitjà de pagament com a expressió del temps de pagament del deute comercial. Posteriorment, el Reial decret 1040/2017, de 22 de desembre, modifica el Reial decret 635/2014, de 25 de juliol, pel qual es desenvolupa la metodologia de càlcul del període mitjà de pagament a proveïdors de les administracions públiques, les condicions i el procediment de retenció de recursos dels règims de finançament, previstos a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

El termini de pagament de cada factura, als efectes del període mitjà de pagament a proveïdors, són els dies entre el seu pagament i:

La Intervenció elaborarà i publicarà, al portal web de la corporació local, els informes del període mitjà de pagament a proveïdors i remetrà, mensualment o trimestralment, les dades al Ministeri d’Hisenda (MINHAC) (art. 6 del Reial decret 635/2014, de 25 de juliol, i art. 16 de l’Ordre HAP/2105/2012, d’1 d’octubre).

D’acord amb el que disposa l’article 190 del Reial decret llei 2/2004 i 73 del Reial decret 500/1990, les bestretes de caixa fixa són lliuraments a l’habilitat de fons a justificar per finançar despeses corrents de caràcter periòdic o reiteratiu, com poden ser dietes, despeses de locomoció, material d’oficina no inventariable, conservació i altres de característiques semblants.

S’utilitzaran quan s’acrediti la impossibilitat d’obtenir el justificant de la despesa de manera prèvia a l’emissió de l’ordre de pagament.

Les bases d’execució del pressupost o alguna altra norma interna de l’entitat, han de determinar l’import màxim dels justificants i la naturalesa de la despesa a tractar.

La utilització de la bestreta de caixa fixa suposa la creació d’uns habilitats de tresoreria als quals se’ls dota d’uns fons líquids. Aquests habilitats, habitualment ubicats orgànicament de manera propera als serveis sectorials als quals han de donar servei, faciliten el pagament d’aquestes despeses menors amb els fons que se’ls ha dotat.

Donat que la bestreta de caixa fixa té un caire de continuïtat durant l’exercici, periòdicament, l’habilitat presentarà a la Intervenció un compte justificatiu amb els justificants abonats per procedir a la reposició de fons de la caixa.

Els pagaments per justificar són una especialitat en el règim general de tramitació de la despesa, ja que es tracta de reconèixer l’obligació i ordenar el pagament sense l’aportació prèvia de la documentació justificativa de la realització de la prestació, la qual es fa a posteriori.

El seu fonament és la necessitat d’atendre determinades situacions i compromisos en què es requereix disposar dels fons per efectuar el pagament en el moment en què té lloc la prestació o el subministrament.

Els pagaments que cal justificar estan regulats a l’article 190 del TRLRHL i als articles 69 a 72 del Reial decret 500/90, i serà a través de les bases d’execució del pressupost que l’entitat haurà de regular els criteris generals, els límits quantitatius i els conceptes pressupostaris als quals es poden aplicar.

S’haurà de designar un habilitat, a favor del qual s’expedirà el lliurament “per justificar”, el qual està obligat a justificar l’aplicació de les quantitats rebudes en un termini màxim de 3 mesos des de la percepció dels fons.

Els expedients de pagaments que cal justificar hauran de quedar tancats a final d’exercici, de manera que el 31 de desembre el pagament ha d’estar justificat o reintegrat.