Els ens locals estan obligats a portar un inventari dels béns i drets que integren llur patrimoni, fent constar amb suficient detall les mencions necessàries per a la seva identificació i per reflectir la seva situació jurídica, i el destí o ús a què es dediquen.
Aquest inventari està conformat com segueix i té les característiques següents:
-
L’inventari ha de comprendre els béns de domini públic, els patrimonials, els drets i els valors mobiliaris.
-
L’inventari consolidat es compon dels inventaris parcials següents:
-
El general de l’ens.
-
L’especial del patrimoni públic del sòl.
-
L’especial del patrimoni historicoartístic.
-
El dels seus organismes autònoms i empreses públiques amb capital íntegrament municipal.
-
Els cedits a altres administracions públiques o particulars, però revertibles.
-
Els organismes autònoms locals han de fer inventaris separats de llurs béns i drets, la còpia dels quals s’ha d’adjuntar com a annex en l’inventari general de l’ens local.
-
L’inventari ha de ser objecte d’actualització continuada. Cada cop que es produeixi una alteració (adquisició, alienació, permuta, alteració de naturalesa jurídica…) s’ha d’anotar a l’inventari i a la comptabilitat.
-
La rectificació de l’inventari serà immediata, i en tot cas dins l’any en què es produeixi l’alteració. La rectificació anual ha de reflectir els moviments i incidències de tota mena dels béns i drets durant aquest període.
-
La comprovació de l’inventari s’efectua sempre que es renova la corporació. Si s’han d’establir responsabilitats respecte dels membres sortints, s’aixeca una acta addicional.
-
La formació de l’inventari correspon al secretari. La rectificació i comprovació correspon al ple, com també ho és la seva aprovació la primera vegada que es confecciona. Els dels organismes autònoms i EEPP són aprovats primer pels òrgans de govern d’aquests i, posteriorment, el president els sotmet al ple. S’ha de trametre al departament competent de la Generalitat de Catalunya.
L’inventari ha de ser objecte d’actualització continuada. Cada cop que es produeixi una alteració s’ha d’anotar a l’inventari i a la comptabilitat, si correspon.
Els principals moviments que produeixen alteracions als béns recollits en l’inventari són:
-
Altes. Els béns i drets es poden adquirir per qualsevol títol, onerós o lucratiu, de dret públic o privat, d’acord amb el que estableixen les lleis. Pot suposar l’alta d’un nou bé a l’inventari, adquisicions, o la millora d’un bé ja existent.
-
Baixes. Els ens locals podran alienar o gravar els seus béns patrimonials. D’igual manera, hauran de donar de baixa del seu inventari i comptabilitat els béns i drets que, per qualsevol motiu, donació, destrucció, retirada, etc., ja no siguin propietat de l’ens.
-
Operacions mixtes. Actuacions que suposin una alta i una baixa de béns per a l’entitat, principalment permutes.
-
Operacions revertibles. Operacions, tant d’alta com de baixa, per les quals es transfereix el dret d’ús de béns i drets però no la propietat, mantenint la possibilitat de retorn d’aquests.
-
Segregacions i operacions jurídiques. Modificacions de la situació jurídica dels béns i drets recollits a l’inventari, que poden suposar una modificació a la comptabilitat o no.
Però no tots els moviments en l’inventari són iguals ni tenen el mateix origen. L’origen d’aquests moviments pot ser:
La majoria de moviments que afecten l’inventari passen pel pressupost, tant de despeses, adquisicions, inversions noves, inversió de millora o reposició, expropiacions, etc., com d’ingressos, venda, perquè suposa el pagament d’aquestes despeses o el cobrament d’aquests ingressos.
Recorda
L’inventari recull els elements del patrimoni destinats a servir de manera duradora en les activitats de l'entitat, així com les inversions immobiliàries. També s'inclouen dins aquest grup, amb caràcter general, inversions financeres el venciment, alienació o realització de les quals s'espera que s'haurà de produir en un termini superior a un any.
S’hauran de recollir en l’inventari els moviments que es registrin al capítol 6 del pressupost de l’ens local, tant de despeses com d’ingressos. I en aquest capítol hauran d’estar correctament imputats els moviments de l’exercici que afectin l’immobilitzat de l’entitat.
Per estar classificat al capítol 6, ha de suposar per aquest immobilitzat millores substancials que comportin un increment en el valor dels béns d’immobilitzat o la prolongació de la seva vida útil.
S’ha de diferenciar dels moviments que suposin despesa corrent —capítol 2 del pressupost de despeses—, que hauran de recollir els desemborsaments necessaris per al manteniment i la conservació dels béns a fi de garantir-ne un funcionament eficaç i continuat, sense afegir valor al bé ni augmentar la seva vida. Pel que fa a les adquisicions, qualsevol element amb una vida útil inferior a un any o que no compleixi les condicions per considerar-lo immobilitzat.
L’entitat haurà de recollir en el seu inventari qualsevol moviment de l’exercici que afecti el seu immobilitzat, però que no passi pel seu pressupost, al no suposar un desemborsament de despeses o cobrament d’ingressos. Exemples:
-
Altes. Cessió gratuïta de la propietat o donació, cessió urbanística obligatòria, inspecció física, treballs fets amb mitjans propis.
-
Baixes. Cessió gratuïta de la propietat o donació, deteriorament, pèrdua, obsolescència o destrucció.
-
Altres. Permutes, cessions d’ús, operacions jurídiques.
Encara que els moviments que afectin l’inventari siguin gratuïts per a l’ens local, la majoria suposen un moviment comptable i actualitzen el valor de l’immobilitzat comptable. En aquests casos s’utilitzarà, per determinar l’import, el valor raonable del bé. La contrapartida, en els casos d’altes gratuïtes provinents de tercers, serà una subvenció rebuda, de la mateixa manera que en les baixes gratuïtes a tercers serà una subvenció atorgada.
L’amortització és l’expressió comptable de la depreciació que pateixen els béns de l’immobilitzat no financer pel seu funcionament i utilització.
És la distribució sistemàtica de la depreciació d’un actiu al llarg de la seva vida útil. La seva determinació s’ha de fer, en cada moment, distribuint la base amortitzable del bé entre la vida útil que resti, segons el mètode d’amortització utilitzat. La base amortitzable és igual al valor comptable del bé en cada moment, detraient-li, si s’escau, el valor residual que pugui tenir.
Són actius amortitzables aquells béns que compleixin les condicions següents:
-
Tenen una vida útil limitada.
-
Són utilitzats durant més d’un exercici econòmic.
-
Són susceptibles de ser utilitzats per a la prestació de serveis o producció de béns.
En canvi, no són amortitzables:
-
Els terrenys i béns naturals, llevat que tinguin una vida limitada per a l’entitat.
-
Els béns de patrimoni històric (llevat de restauracions; en tot cas, el valor residual serà proper al valor total).
El deteriorament del valor d’un bé és l’expressió comptable de les pèrdues reversibles d’aquest.
