2. Competències i marc legislatiu en matèria d’habitatge

El Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, a través de la Secretaría General de Agenda Urbana y Vivienda, exerceix les funcions per a la planificació, impuls, gestió i coordinació de les competències en matèries amb incidència en l’habitatge, i són competències que deriven directament de la Constitució espanyola.

L’Estat, amb l’objectiu de facilitar l’accés a l’habitatge i d’adoptar mesures per promoure la rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, incideix en la regulació de l’habitatge amb una normativa pròpia: els Plans Estatals d’Habitatge, que defineixen i prioritzen les actuacions que s’han de protegir, regulen les formes de finançament i aporten els recursos econòmics necessaris per dur-les a terme.

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva i potestat legislativa plena en matèria d’habitatge i actua d’acord amb les competències que estableix la Constitució espanyola.

El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya té competències en la planificació territorial i l’urbanisme, i en la política d’habitatge, entre d’altres. És l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) l’entitat de dret públic que executa i gestiona les polítiques d’habitatge que són competència de la Generalitat.

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) és un ens públic de la Generalitat de Catalunya que la Llei d’urbanisme defineix com a entitat urbanística especial de la Generalitat, amb competències urbanístiques en matèria de planejament i gestió en els supòsits que operi com a administració actuant; pot ser receptora de la cessió a títol gratuït o de l’alienació directa de terrenys, del patrimoni públic de sòl i habitatge. I la Llei de l’habitatge li atribueix la promoció pública d’habitatge de la Generalitat.

Són obligacions de l’Administració de la Generalitat:

• Contribuir a garantir el dret a l’habitatge, assegurar la preservació efectiva dels interessos generals en matèria d’habitatge, la coordinació amb l’actuació dels ens locals, amb respecte pel principi de subsidiarietat, i la concertació i la col·laboració amb els agents d’iniciativa social i privada que actuen sobre el mercat d’habitatge protegit i lliure.
• Fomentar l’acció dels ens locals, cooperar en l’exercici de llurs competències i, en supòsits d’inactivitat o d’incompliment, subrogar l’exercici de les facultats corresponents d’acord amb el que estableix la legislació de règim local.

Els ens locals, d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei municipal i de règim local de Catalunya, tenen competències pròpies sobre:

• L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística.
• La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic, i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial.

La Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb les modificacions incorporades per la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, diu que el municipi exerceix competències pròpies, en el marc de la legislació estatal i de la comunitat autònoma, en:

• Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística.
• Promoció i gestió de l’habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera.
• Conservació i rehabilitació de l’edificació.

El Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya faculta als municipis, per a la gestió dels seus interessos i en l’àmbit de les seves competències, per promoure tota mena d’activitats i prestar tots els serveis públics que contribueixin a satisfer les necessitats i les aspiracions de la comunitat de veïns. Estableix que per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions públiques i, en particular, les relatives a l’habitatge.

La Llei del dret a l’habitatge no sempre concreta quina és l’administració competent, si l’autonòmica o la local, fet que provoca que els tribunals hagin qüestionat la competència local en determinades actuacions.

Com que competencialment els temes relacionats amb habitatge són multinivell i hi ha diverses administracions implicades (Estat, Generalitat de Catalunya, ajuntaments), el marc legislatiu és força complex. Així, cal distingir entre una normativa estable estatal i catalana, amb vocació de permanència; una normativa conjuntural, que és temporal i que és a mitjà i a curt termini perquè necessita adaptar-se a situacions concretes, i una normativa d’emergència que dona respostes a situacions excepcionals.

Actualment, la majoria de recursos normatius en habitatge es poden trobar en format digital. Els més destacats són:

1. El Boletín Oficial del Estado (BOE). Edita en format electrònic compilacions de les principals normes vigents en l’ordenament jurídic. S’actualitzen permanentment i es presenten per cada una de les branques del Dret. En matèria d’habitatge són:
   • Código de la Vivienda del Estado
   • Código de la Vivienda de Cataluña
2. El Portal Jurídic de Catalunya ofereix el dret vigent a Catalunya.
3. La Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats, a través de l’espai web de l’Observatori Local d’Habitatge, ofereix diversos recursos:
   • Habitatge i Món Local. Publicació trimestral amb la normativa i jurisprudència dels darrers tres mesos, relacionada amb les polítiques locals d’habitatge, amb comentaris-resum i enllaços web.
   • Altres recursos (notes informatives i monogràfics específics de determinades normes, etc.).