1. El comerç local

El comerç local és un dels motors més importants de l’economia local, és una font de riquesa dels municipis i contribueix al seu desenvolupament econòmic i social. L’activitat comercial té una importància cabdal en el desenvolupament territorial, ja que, més enllà de la mateixa activitat, el comerç aporta dinamisme i vitalitat als municipis i els seus carrers.

El comerç és un sector essencial de l’economia local, necessari perquè els espais comercials urbans siguin vius i vibrants i actuïn com a espais de referència per a la vida als pobles i municipis.

• Genera llocs de treball i reflecteix l’estat i la prosperitat dels municipis i les ciutats.
• Garanteix l’abastiment de productes essencials per a la població; en el cas concret dels petits municipis, aquesta funció és més evident i necessària.

La presència del comerç als espais urbans fa del sector un dels principals actius dels municipis, i genera progrés, riquesa i ocupació al territori. El comerç no és només un sector productiu dels nostres municipis, sinó que és un sector capaç de promoure la convivència i impulsar les relacions socials.

El comerç fa una funció de cohesió social i de vertebració urbana, contribueix a la millora de la qualitat de vida de les persones i ajuda a dinamitzar i difondre les activitats dels nostres barris, pobles i ciutats. Allà on hi ha comerç, hi ha un flux de persones important.

El comerç:

• Reforça la memòria del municipi. És un sector que s’ha anat adaptant al pas del temps i ha vist molts canvis. Els establiments més antics o centenaris esdevenen miralls del temps.
• Fomenta la socialització entre les persones i constitueix un punt de trobada i contacte directe entre persones.
• Juntament amb la resta d’activitats econòmiques urbanes, la restauració i els serveis, genera sinergies amb les entitats socials i culturals dels municipis i és un dels elements més importants per a la promoció del municipi.
• Vertebra el territori amb la seva diversitat i les diferents realitats.

El comerç, els serveis i l’hostaleria, sectors vertebradors de l’economia local, molt importants en la generació d’ocupació, la cohesió, la integració i el desenvolupament social, ara s’enfronten a nous reptes.

Des del punt de vista de l’oferta de les activitats econòmiques urbanes —comerç, restauració i serveis—, han d’arribar al consumidor amb els seus béns i serveis a través de tots els canals, digitals i presencials, i fer atractiva la seva oferta. Els comerços han de confiar en l’impuls de mesures que facin transitar el model de comerç de proximitat cap a un model comercial, també de proximitat, però amb un major ús de la tecnologia. És el que anomenem omnicanalitat.

L’evolució del consum també ha sofert canvis importants. Alguns factors que han contribuït a modificar els hàbits de compra de la societat són:

• La presència de nous consumidors procedents d’altres parts del món
• La mobilitat creixent de les persones
• Els canvis demogràfics, com les noves estructures familiars
• L’envelliment de la població

A tot això cal afegir-hi la sobresaturació d’oferta i l’aparició de consumidors que es tornen més exigents i, en molts casos, menys fidels.

La combinació de la tecnologia amb l’ús dels mitjans socials contribueix al fet que els consumidors puguin prendre decisions de compra en mobilitat i en temps real. Tot plegat ha afavorit l’empoderament dels consumidors, que disposen de més informació i s’han convertit en prescriptors del producte o servei.

Tanmateix, l’essència del comerç local o de proximitat és la relació humana, un factor diferencial insubstituïble. Els clients han començat a buscar en la seva compra una millor experiència i no només volen comprar productes o serveis, sinó que volen que aquests vagin acompanyats d’una vivència. Els consumidors, cada vegada més, premien la transparència de les marques I són més sensibles al medi ambient i a fer una compra socialment més responsable.

Els hàbits han canviat, les pautes i els patrons de consum també, el grau de penetració del comerç electrònic ha anat creixent en els darrers anys, però també és cert que el lleure, el passeig i el tracte personalitzat són elements molt ben valorats pels consumidors. Els valors de responsabilitat social i ambiental que comporta l’acció de compra en el comerç de proximitat tenen i tindran molta rellevància.

El comerç es troba en un moment complex. L’oferta comercial existent; la consolidació de les tecnologies digitals; el context actual de crisi energètica, sanitària i ambiental; la inflació, i el descens del poder adquisitiu de les famílies han contribuït a modificar les pautes de comportament i compra dels consumidors. En el context dels ens locals, cal fomentar un seguit de mesures, com ara:

La competitivitat i la formació del sector

L’enfortiment de les competències i la capacitat d’adaptació dels comerços al nou context comercial i econòmic són, en l’actualitat, un dels principals reptes als quals s’enfronta el comerç. Aquests reptes s’han d’entomar, necessàriament, des del reconeixement del valor de la professió comercial i la funció urbana que representa.

Amb relació a l’aparició de formes de comerç més impersonals, el comerç de proximitat ha de continuar mostrant fortalesa. Fortalesa expressada tant en l’especialització i en l’expertesa dels productes i serveis com en l’actitud de venda. Això requereix programes de formació específics que facilitin la millora dels coneixements i les habilitats, però, sobretot, que treballin l’actitud davant la ciutadania.

La reactivació de locals disponibles

Alguns comerços han tancat en els darrers anys. Aquesta tendència ha generat la pèrdua d’atractiu d’un sector que ha vist com l’espai urbà reconfigurava un nou paisatge marcat per la presència de locals disponibles.

Els municipis estan fent una aposta ferma per a la recuperació i la reactivació d’aquests espais. Entre les principals accions que s’estan duent a terme hi ha:

• Treballar la sensibilització i la mediació amb la propietat dels establiments, per tal de conèixer quin és l’estat de la situació real de cada local.
• Millorar la imatge dels locals disponibles amb mesures per incentivar l’embelliment d’aquests locals.
• Introduir noves activitats econòmiques en l’espai comercial amb la impulsió de projectes emprenedors.
• Reactivar projectes de tipus social, cultural i educatiu que afavoreixin la recuperació de locals disponibles dins l’espai comercial urbà.

El paper de les administracions locals ha evolucionat en els darrers anys. Des de començament de segle i a causa de l’elevada competitivitat, alguns municipis van començar a dissenyar plans de dinamització del comerç urbà que tenien com a objectiu la realització d’actuacions públiques i privades, orientades a la millora de la competitivitat del comerç.

Les activitats anaven des de la realització de campanyes de sensibilització i impuls de l’associacionisme comercial fins a accions d’imatge comercial, comunicació i màrqueting. Els plans de dinamització també incloïen actuacions d’altres àmbits, com l’urbanisme comercial, però que sovint eren realitzades sense un marc de col·laboració previ, tant en l’àmbit públic com en el privat.

Més enllà del bon funcionament que van tenir gran part aquestes polítiques, l’evolució comercial i les pautes de consum, els governs locals han vist com el model de dinamització tradicional comença a presentar símptomes d’esgotament, i alguns municipis ja han començat a redefinir algunes polítiques públiques locals de comerç.

Aquestes mesures inclouen:

• Impulsar la preservació de comerços històrics, comerços arrelats al territori, comerços amb valors patrimonials.
• Incentivar l’obertura de comerços que projectin el model comercial de proximitat d’un municipi.
• Projectar el sector per enfortir el sentit de pertinença, la motivació i la identitat del comerç, i comptar amb els productors, artesans i creadors locals per singularitzar el municipi.

Els Mercats Municipals i els Mercats de Venda No sedentària són equipaments municipals en els que l’administració local hi intervé per garantir-ne el manteniment, la conservació i aportar millores.

L’Administració local avança cap a polítiques públiques locals que donen suport al comerç local i alhora milloren la forma urbana i les relacions socioeconòmiques del municipi. Es caracteritzen per tenir una visió molt més transversal, amb participació del sector privat i d’altres actors comunitaris de manera activa i consensuada.

El comerç contribueix a la vertebració del municipi i els seus barris. És essencial cercar noves fórmules per empoderar el seu principal actiu, els comerciants, que dia a dia treballen per al desenvolupament, no només de la seva activitat, sinó també del municipi i de la ciutadania.

Alguns dels principals reptes del futur del comerç dels municipis són:

• Millorar les competències.
• Modernitzar el comerç.
• Adaptar-se al fenomen digital.
• Cercar un nou marc de col·laboració publicoprivada.
• Impulsar la responsabilitat social i ciutadana del comerç.

Així com el sector públic vetlla per l’interès general, el sector privat cerca l’eficiència i el benefici, i el tercer sector aporta el valor públic des d’una perspectiva més comunitària.

L’associacionisme comercial és un aspecte fonamental pel que fa a la dinamització comercial d’un municipi. És important saber què és i què abasta el món de les associacions de comerciants.

S’entén per associacionisme comercial l’existència d’un teixit comercial cohesionat, implicat i associat que permeti disposar d’una unió de comerciants forta i amb autosuficiència econòmica. Només si reuneix aquestes característiques podrà acomplir els seus objectius:

• Propiciar bons resultats en els projectes de dinamització comercial d’un municipi.
• Generar beneficis per als comerços i influir de manera directa en el desenvolupament de la mateixa zona comercial.
• Servir per tenir un sol interlocutor davant les administracions. Si és fort, es pot convertir en un cercle de pressió social important.

En funció del tipus d’associació hi ha diferents tipologies de col·laboració amb l’Administració. Així, les associacions poden:

• Treballar conjuntament amb el municipi. En aquest cas, entre les dues parts decidiran la polítiques de dinamització que són necessàries.
• Treballar individualment sense el suport de l’ajuntament i només rebre una subvenció per dur a terme les accions de dinamització.

En ambdós casos, l’ajuntament i l’associació han de treballar transversalment per marcar un rumb adequat en les polítiques comercials d’un municipi, i això requereix considerar els elements següents:

• Debat constant. Inici d’un procés de reflexió en què es debati la importància de la cohesió en el món comercial i es destaqui el treball conjunt com una de les bases per aconseguir- ho.
• Planificació i consens. El disseny i la posterior execució d’aquestes actuacions han de generar debat i treball col·laboratiu entre l’ajuntament i l’associació.
• Projecte. És important construir un projecte sòlid entre ens local i moviments associatius que sigui capaç de promoure el sentit de pertinença.
• Sostenibilitat. És important que es treballi en la definició de mesures que tinguin continuïtat en el temps i que es trobin alineades amb els objectius del municipi.

L’administració local col·labora amb les associacions de comerciants del comerç de proximitat, així com amb les associacions dels Mercats Municipals i dels Mercats de Venda No Sedentària en aquells municipis on hi ha aquests equipaments.

La Llei 15/2020, del 22 de desembre, defineix en el seu capítol I les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) com unes zones geogràfiques delimitades on el teixit comercial urbà i l’Administració local treballen de manera conjunta per promoure-les i dinamitzar-les. A través de la creació d’una entitat publicoprivada que s’encarrega de la gestió d’aquestes àrees, ambdues parts porten a terme un pla d’acció que té per objectiu la dinamització comercial i econòmica d’aquestes zones.

Segons les característiques pròpies de cada zona, qualsevol APEU pot cobrir les funcions següents:

• Dinamització comercial urbana.
• Competitivitat.
• Millora de l’espai comercial urbà i la seva imatge.
• Inversions de millora de l’espai urbà.
• Propòsits específics a reptes endèmics.

La distribució urbana de mercaderies (DUM) és el procés logístic que descriu l’arribada de la mercaderia al comerç (o l’últim quilòmetre), fins que la clientela la recull a l’establiment o bé la rep a domicili. Es tracta d’un procés de transport pel qual els béns que s’obtenen al comerç de proximitat arriben als establiments o als domicilis procedents dels magatzems centrals de distribució, ubicats als afores del municipi, després que hagin arribat allí des dels centres logístics (d’importació) i/o els punts de fabricació.

La distribució urbana de mercaderies té més afectació als municipis mitjans i grans, en els quals els governs locals han de prendre en consideració el repte de la qualitat de l’aire, la vianalització i la mobilitat sostenible.

És necessari repensar la distribució urbana de les mercaderies a l’últim tram, per descongestionar els carrers i barris de trànsit i evitar càrregues i descàrregues que molesten el veïnat i desordenen els estacionaments, entre altres aspectes. Això suposa treballar en diferents àmbits, com ara:

• Crear punts de magatzems descentralitzats al municipi, aprofitant comerços sense activitat i locals disponibles, des dels quals, amb vehicles sostenibles, es distribueix en el darrer tram la mercaderia als establiments i punts de venda.
• Estimular formes d’economia social i solidària, amb cooperatives i empreses de transport amb bicicletes i furgonetes elèctriques o a pedal que s’encarreguin d’aquesta distribució a “l’últim quilòmetre”.

Els preus dels hidrocarburs i dels contenidors del transport marítim, la inseguretat generada per la crisi sanitària i les restriccions heterogènies en països i ports, fan necessari reforçar la producció i la distribució més a prop o, si més no, comptar amb alguns centres de producció que facin menys vulnerable la cadena de subministrament.

L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible és el pla adoptat per l’Assemblea General de l’ONU en favor de les persones, el planeta i la prosperitat. Com a compromís mundial, busca que tots els estats es proposin fermament posar fi a la pobresa i la fam; combatre les desigualtats; protegir els drets humans, especialment de les persones més excloses i més vulnerables; promoure la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones i les nenes; construir societats pacífiques, justes i inclusives, i garantir una protecció resilient del planeta i dels seus recursos naturals.

L’Agenda està organitzada en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que plantegen 169 fites, que abasten els àmbits econòmic, social i ambiental, i interpel·len tothom, és a dir, governs de tota mena, empreses i ciutadania.

Més específicament, en l’àmbit del comerç responsable i compromès, els ODS més destacables són:

• ODS 5. Igualtat de gènere
• ODS 8. Treball digne i creixement econòmic
• ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles
• ODS 12. Producció i consum responsables
• ODS 13. Acció climàtica
• ODS 17. Enfortir els mitjans per implementar i revitalitzar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible