2. Àmbits de gestió del comerç en els municipis de la demarcació

Els mercats municipals són un format comercial amb una llarga tradició. La seva immillorable situació dins els municipis i el seu marcat caràcter d’aprovisionament i venda de productes de proximitat han contribuït a convertir-los en un dels principals motors de generació d’ocupació comercial i desenvolupament econòmic dels municipis.

La titularitat i direcció del servei públic de mercats municipals correspon als municipis, que són els responsables de vetllar pel correcte funcionament de l’equipament a través de les ordenances fiscals i el reglament de funcionament intern del mercat.

La revitalització dels mercats ha contribuït clarament, els darrers anys, a la recuperació i millora dels eixos urbans, que esdevenen espais amables, pacífics i atraients, on comprar acaba sent una autèntica experiència atractiva per a la ciutadania.

Si als grans municipis els mercats recorden la connexió amb l’alimentació saludable, als petits i mitjans municipis els mercats són centre de relacions humanes, a més de polaritat econòmica i atractiu territorial.

En el context de les crisis sanitàries i energètiques que se succeeixen actualment, la seguretat de l’abastiment i de les cadenes de subministrament fa renovar la prioritat de la proximitat de la producció, la distribució i el consum alimentari, i els mercats esdevenen una de les baules principals d’aquesta prioritat.

En l’actualitat, Barcelona capital exclosa, hi ha 92 mercats municipals a la demarcació de Barcelona, distribuïts entre 58 municipis, amb un total de 2.700 parades que donen ocupació a 5.940 persones.

A l’hora de definir els principals aspectes que determinen la funció actual dels mercats, se’n poden destacar els següents:

• Socialització. Els mercats municipals no són únicament uns equipaments públics on es desenvolupa una determinada activitat econòmica, sinó que són espais amb un gran potencial per transmetre valors cívics i de relació social i humana. Són nuclis d’ecologia emocional, de memòria familiar i comunitària.
• Dinamització comunitària. Els mercats són espais aglutinadors de veïnatge amb sensibilitat per l’alimentació, la salut i el consum responsable. La seva centralitat en barris i pobles i el públic familiar que apleguen, els confereixen una potent dimensió educadora i una oportunitat de fer xarxa amb ambulatoris, biblioteques, centres cívics, poliesportius i entitats privades.
• Proximitat. Es tracta d’un espai amb un fort arrelament en la compra de proximitat, com ho demostren les xifres obtingudes, entre les quals la despesa generada per la clientela en aquest tipus de format comercial.
• Sostenibilitat. Les experiències recents han posat en relleu que els mercats municipals es conceben com quelcom més que un equipament per al proveïment de productes alimentaris. Valors com la sostenibilitat, la seguretat alimentària, el civisme i, especialment, el caràcter saludable, fan dels mercats un potencial referent del futur comercial, tant de les ciutats com dels municipis petits.
• Vertebració i projecció. Els mercats municipals són els equipaments públics de titularitat municipal amb una afluència constant d’usuaris més alta, que reconeixen el seu valor públic, amb la qual cosa tenen un immens potencial per vertebrar i cohesionar l’economia dels municipis. En última instància, poden esdevenir aparador del territori, per la singularitat dels productes, per la seva arquitectura, etc.
• Innovació. S’incorporen tecnologies al mercat per facilitar l’experiència de compra i arribar a diferents segments de la població, mitjançant la incorporació de plataformes de venda en línia, de repartiment a domicili o de sistemes de control d’aforament. Aquesta innovació també ateny el producte en incorporar elements de cinquena gamma i de consum immediat.
• Nous usos. Totes les característiques anteriors fan dels mercats un equipament públic idoni per incorporar nous usos a espais disponibles per mitjà de l’economia col·laborativa (tallers i activitats amb entitats), alimentària, educadora (aules de cuina) i sostenible (reutilització d’envasos, distribució en “darrera milla”, taquilles refrigerades), entre altres.

Segons la Llei 18/2017, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, es considera mercat de venda no sedentària la venda de mercaderies i la prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en espais de titularitat pública o privada, d’acord amb el que estableix aquesta Llei i sense perjudici de la normativa reguladora de la venda directa de productes agroalimentaris per als productors o les agrupacions de productors agraris.

Hi ha diferents modalitats de mercats de venda no sedentària:

• Els més habituals són els mercats de marxants, que tenen lloc en espais de titularitat pública, a càrrec d’un conjunt de professionals de la venda i de la prestació de serveis de manera no sedentària, mitjançant instal·lacions desmuntables o transportables o en vehicles botiga, en els llocs degudament autoritzats dins el perímetre i ordenats per l’ajuntament de manera periòdica i preestablerta al llarg de tot l’any.
• Altres tipus de mercats de venda no sedentària són: mercats ocasionals, parades individualitzades i mercats itinerants, al voltant dels mercats municipals, en llocs annexos o mitjançant instal·lacions desmuntables.

En el cas que un ajuntament no disposi d’ordenança municipal reguladora d’alguna de les modalitats de venda no sedentària, s’entén que el municipi no autoritza aquesta modalitat de venda en espais de titularitat pública.

Algunes de les funcions que els mercats de venda no sedentària han desenvolupat al llarg dels anys són les següents:

• Funció social. Contribueixen a la vertebració dels municipis, ja que actuen en espais públics, faciliten les relacions socials i esdevenen espais de trobada. De la mateixa manera, els mercats contribueixen a mantenir les tradicions i vivències antigues dels municipis, els pobles i les viles.
• Funció comercial i d’abastiment. Poden contribuir a generar un enfortiment de les estructures comercials dels municipis. Una òptima mescla comercial als mercats ens ajudarà a millorar la satisfacció dels usuaris i l’assortiment en les seves compres setmanals, especialment en municipis petits.
• Funció de millora de l’espai comercial urbà. En molts casos, podem trobar mercats en què la ubicació contribueix a millorar la continuïtat comercial del municipi, a tenir una concentració comercial més alta o a disposar d’una millor connectivitat comercial i urbanística entre diferents barris o zones comercials del municipi. Els mercats, per tant, també poden contribuir a la millora dels espais urbans.
• Funció econòmica. Desenvolupen una important funció en l’activitat econòmica i la connexió entre municipis i el seu entorn. La seva fortalesa pot contribuir a millorar el dinamisme de les ciutats i els municipis petits, amb la generació de vendes creuades amb el comerç sedentari, i atreure visitants dels municipis de l’entorn. D’aquesta manera, els mercats articulen una ocupació més alta i un increment de la riquesa, projecten el municipi i apropen la producció al consum alimentari, entre altres aspectes.
• Funció d’aparador del municipi. En alguns municipis, el mercat setmanal és un element característic del municipi que conserva els valors que tradicionalment l’han definit i s’ha convertit en un esdeveniment de referència a la comarca.

Les activitats firals formen part de la llarga tradició comercial de Catalunya i es poden arribar a considerar les primeres manifestacions de promoció econòmica local de la història, que amb el pas del temps han sabut mantenir la seva vigència i importància per als territoris.

Les activitats firals, les fires professionals i les fires mercat són instruments que permeten interrelacionar l’oferta i la demanda, en què la innovació en els productes, la difusió, la promoció de contactes i els intercanvis comercials són els principals objectius.

Més enllà dels beneficis que les fires generen de forma directa al comerç, també trobem altres elements que el beneficien de forma indirecta i que contribueixen a la millora del dinamisme econòmic, especialment en municipis petits i mitjans. Les fires:

• Integrades com a prolongació dels eixos comercials, són un espai immillorable per complementar l’oferta del comerç del municipi.
• Com a aparador del territori, són un destacat espai de projecció i mostra dels atributs del territori per als visitants, i donen a conèixer els productes i serveis locals i aquells elements singulars de l’activitat comercial del municipi.
• Reforcen l’oferta de lleure i fan més amable i familiar l’experiència de compra, i recuperen temporalment per als vianants nous espais del municipi o del barri pacificant-los i fent-los més atractius.

El producte local és aquell que es comercialitza en el mateix territori on es produeix, ja sigui la localitat, la comarca o la regió, amb l’objectiu de limitar les necessitats de transport. És el recurs propi vinculat al territori de què disposen els municipis més enllà de l’oferta comercial.

Les noves tendències de consum mostren una exigència més gran de les persones consumidores a l’hora d’adquirir productes alimentaris: presten atenció a les etiquetes dels productes i sol·liciten informació dels seus efectes sobre la salut. Per altra banda, s’està consolidant una oferta de productes alimentaris pròxims, de qualitat, assequibles i sostenibles.

Tot i que seria preferible que els comerços locals s’aprovisionessin totalment en proveïdors locals, el ventall d’aquest tipus de productes encara no és suficient per satisfer les persones consumidores, acostumades a tenir una oferta cada cop més àmplia on escollir.

Igual que els productors locals, els creadors i els artesans del territori són un recurs de què disposen els municipis per ser singulars i diferenciar-se de la resta. Els oficis artesans, que podíem veure pels carrers dels nostres pobles i ciutats, han deixat de ser una tradició que passava de pares a fills, i les persones creadores, artesanes o artistes que trobem avui dia han decidit dedicar-se a un ofici artesà o creatiu i fer de la feina un estil de vida que aposta per la sostenibilitat.

La Gerència de Serveis de Comerç presta suport als ens locals per a la realització d’accions que reverteixin tant en l’augment de la competitivitat de les empreses del sector comercial i els serveis del municipi com en la millora de l’oferta comercial i de serveis existent.