3. El paper dels governs i les administracions en el comerç local

Les competències en matèria de comerç i fires no internacionals a Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat, a l’empara de l’article 121 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

També correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències. En el cas que la Unió Europea aprovi una normativa que resulti d’aplicació directa i la normativa bàsica de l’Estat no s’hi adeqüi, la Generalitat pot aprovar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.

El sector comercial a Catalunya es regula principalment per la legislació, que per ordre cronològic es relaciona seguidament:

• Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials
• Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
• Decret 162/2015, del 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants
• Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires
• Llei 15/2020, del 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana. Aquesta és la llei de creació més recent, la qual fa néixer les APEU i en regula la implementació a Catalunya.

El Codi de consum de Catalunya té per objecte garantir la defensa i la protecció dels drets de les persones consumidores i establir, en l’àmbit territorial de Catalunya, els principis i les normes que les han de regir per millorar la qualitat de vida de les persones consumidores. Els drets i els interessos de les persones consumidores protegits per aquesta llei són els següents:

• El dret a la protecció de la salut i a la seguretat
• El dret a la protecció dels interessos econòmics i socials
• El dret a la indemnització i la reparació de danys
• El dret a la protecció jurídica, administrativa i tècnica
• El dret a la informació, l’educació i la formació
• El dret a la representació, la consulta i la participació
• Els drets lingüístics

L’article 84.2.i) de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies, en els termes que determinin les lleis, en matèria de regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tota mena d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i de foment de l’ocupació.

Així mateix, la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL), estableix, a l’article 25, que el municipi assumeix, en tot cas, com a competència pròpia, en els termes de la legislació estatal i autonòmica, les matèries de fires, mercats centrals, places, llotges i comerç ambulant.

En l’àmbit de les seves competències, en els termes de la legislació estatal i autonòmica i sobre la base del principi d’autonomia local, els municipis poden aprovar normes que afectin diferents àmbits del sector comercial, que regulin l’activitat i que contribueixin a la dinamització comercial dels espais urbans.

• Ordenances de regulació del trànsit: regular la circulació de vehicles pels principals espais comercials i regular la velocitat màxima permesa i l’establiment de zones de baixes emissions.
• Ordenances de regulació de via pública: regular l’ús que es pot fer de l’espai públic i l’impacte que aquest pot tenir, ja sigui negatiu o positiu, sobre els usos comercials i els vianants.
• Ordenances que regulen l’ocupació pública: regulació de terrasses, la seva ubicació, l’espai comercial que poden ocupar i els horaris.
• Ordenances de regulació de l’activitat de càrrega i descàrrega: regulació de les zones de càrrega i descàrrega (pel que fa referència a horaris) en zones concretes de l’espai comercial urbà, per tal de facilitar el passeig i l’acte de compra amb el mínim impacte sobre el vianant i potencial usuari.
• Ordenances que regulen l’activitat comercial: normativa que regula l’ús dels baixos comercials d’una determinada construcció, que és la que pot incidir sobre la proliferació de més o menys usos comercials en un determinat carrer o una zona comercial.
• Ordenances que regulen la protecció del medi: normatives que regulen els nivells de contaminació acústica, la qualitat de l’aire i la recollida selectiva de residus.
• Ordenances vinculades a la protecció publicitària: regulen el mobiliari i els espais destinats a la promoció, ja sigui mitjançant cartells, pancartes i altres elements vinculats a la publicitat.
• Els plans d’usos comercials: regulen les activitats comercials per tal d’obtenir el model comercial més adequat i coherent a cada zona o municipi. Es fonamenten en una sèrie d’articles i normes.
• Ordenances que regulen el funcionament dels mercats (MM i MVNS)

A més, la Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, atorga als municipis l’obligació de:

• Regular i taxar per mitjà d’ordenances la distribució dels productes adquirits per Internet o a distància, d’acord amb les seves competències en matèria de mobilitat, sostenibilitat i seguretat (article 16.5).
• Promoure i regular l’emplaçament, la instal·lació i l’ús de les consignes o punts de recollida (drop box) per als productes comprats per Internet o a distància (article 16.6).
• Disposar, en el cas d’ajuntaments que disposen de mercat de venda no sedentària, d’una ordenança municipal que el reguli (article 15.4).

Les Diputacions tenen atribuïdes, a l’empara de l’article 36.1 de la LBRL, competències pròpies, d’una banda, en matèria d’assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis (36.1.b)) i, d’una altra, en matèria de cooperació en el foment del desenvolupament econòmic i social i en la planificació en el territori provincial, d’acord amb les competències de la resta d’administracions públiques (36.1.d)).

Totes aquestes fites s’alineen amb els objectius definits a l’Agenda 2030 i permetran que el teixit comercial continuï complint la seva funció social, com a dinamitzador de la convivència urbana i factor capaç d’enfortir l’estructura productiva local.

Així mateix, dona suport directe al territori i gestiona el Catàleg de serveis, com a principals àmbits de treball.