Salta al contingut principal

Protecció Civil

Introducció i reptes

La Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya defineix al seu article 1 la protecció civil com les accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant de situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques. Per tant, el concepte de Protecció Civil va més enllà del sentit de la seguretat i l’ordre públic que es troben assignades als cossos policials.

La Protecció Civil cobreix el concepte de seguretat en front dels diferents riscos als quals es troben exposats els ciutadans, ja tinguin un origen natural (inundacions, terratrèmols…), fruit d’activitats industrials i processos de caire tecnològic (fuites ambientals, accidents aeris…) o per acció/negligència humana (incendis forestals provocats).

La Protecció Civil és l’encarregada de protegir a les persones, els béns i el medi ambient

L’article 2 estableix els principis generals de la protecció civil que són:

  1. Solidaritat en l'assumpció de riscs i danys.
  2. Responsabilitat pública i autoprotecció.
  3. Proximitat i immediatesa de l'acció pública.
  4. Integració de plans i recursos.

A més, cal tenir present que l'organització i l'actuació en matèria de protecció civil s'han d'orientar pels principis de continuïtat, descentralització, planificació, coordinació, subsidiarietat, proporcionalitat, celeritat i eficàcia.

La gestió dels riscos no serà eficaç i eficient sense la participació dels diferents agents socials. Per tant, la Protecció Civil treballa amb l’objectiu final de garantir el coneixement de tots els integrants de la societat sobre la diferent tipologia de riscos als quals es poden trobar exposats i la forma correcta d’actuar, per tal d’assegurar un sistema integrant de resposta davant les emergències.

De la mateixa manera, contempla exigir a les activitats generadores de risc l’obligació d’establir i adoptar les mesures de seguretat i prevenció necessàries en el desenvolupament de la seva activitat per disminuir la probabilitat i les conseqüències catastròfiques que puguin derivar de la seva activitat. Aquest fet queda recollit en el Decret 30/2015.

Tot això implica que totes les administracions públiques es troben integrades en un sistema de protecció envers els ciutadans que té per objectiu final afavorir una resposta adient i coordinada davant els diferents tipus d’emergències que es poden manifestar.

Tots els nivells de les administracions públiques han d’impulsar la Protecció Civil i vetllar fomentar una cultura de prevenció així com vetllar pel compliment de la normativa relacionada

Àmbits de treball

Com ja hem dit, la protecció civil es dedica a protegir a les persones, els béns i el medi ambient però com ho fa; per això es defineixen una sèrie d’àmbits de treball que es troben, directament, relacionats amb les diferents etapes de la gestió d’una emergència i són:

Capítol III Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya

Actuacions relacionades amb la identificació, l'avaluació i l'estudi dels riscos. Permet l'anàlisi objectiva dels riscos i la seva localització en el territori

Exemple: Estic afectat per inundacions? Quines zones del meu municipi es poden veure afectades?

Aquestes accions s’inclouen en les fases de la gestió d’una emergència de la següent manera.

Com s’estructura? Nivells competencials

És en una sentència del Tribunal Constitucional (STC123/1984) on s’estableixen les bases de l’actual Sistema de Protecció Civil. Aquesta sentència indicava que les competències de Protecció Civil són concurrents entre totes les administracions públiques, és a dir, l’estatal, l’autonòmica i la local.

Val a dir que en el cas de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia del 2006, la competència és exclusiva sempre que no es declari l’interès nacional.

ARTICLE 132. EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL

  1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l'execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d'incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l'Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública.
  2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d'abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l'Estat.
  3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l'Estat.
  4. La Generalitat participa en l'execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s'escau, en les lleis.

Les normes marc que caldrà tenir en compte per saber com es coordinen aquestes competències són les següents:

A mode resum, aquest marc legal estableix que els municipis:

  • De més de 20.000 habitants han d’elaborar els plans de protecció civil municipal, bàsics i especials ( article 67 del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril). En aquest punt, l’article 17.2 de la Llei 4/1997, de 20 de maig, ho amplia als que tenen la consideració de turístics o els que estan considerats de risc especial per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Per saber quina obligació teniu en la redacció de Plans de protecció civil municipal consulteu el portal de dades obertes de la Generalitat.

Autoritats de protecció civil

Les autoritats de protecció civil a Catalunya són els directors/es dels plans d’emergència dels diferents àmbits territorials:

  • L’alcalde/essa en el municipi
  • El Conseller/a d’Interior (Conselleria qui tingui en cada moment les competències en a matèria)

Aquest fet implica que qualsevol decisió ha de ser presa o informada per aquestes autoritats. En el cas de l’Alcalde/essa del municipi implicarà que ha d’assumir les següents responsabilitats:

  • Exercir la direcció superior del centre de coordinació operativa municipal (CECOPAL)
  • Declarar l’activació dels plans de protecció civil d’àmbit municipal davant qualsevol situació de risc greu i col·lectiu. També un cop s’ha recuperat la normalitat, declarar la seva desactivació al seu homòleg, Conseller d’Interior, mitjançant els respectius centres de coordinació (CECOPAL – CECAT)
  • Exercir la direcció i el comandament superior i la coordinació i la inspecció de tots els serveis i els recursos assignats al pla municipal activat, així com de les actuacions que es facin

L’Alcalde/essa no està sol davant d’aquesta presa de decisions, per això, dins dels plans d’emergència municipals es defineix un Comitè Municipal de l’Emergència que té per objectiu assessorar l’Alcalde/essa en la presa de decisions.

La Direcció General de Protecció Civil ha elaborat unes Guies Municipals que es poden consultar aquí per ampliar la informació.

En aquest apartat veurem de quines eines disposem per poder gestionar el risc quan un perill es manifesta i per poder assolir la fita de reduir al màxim el seu impacte sobre la societat.

La gestió del risc. Risc. Perill. Vulnerabilitat

Els conceptes bàsics de la protecció civil són: Risc – Perill – Exposició – Vulnerabilitat. En el Glossari podreu consultar la definició formal però l’essència dels conceptes es troba en el següent triangle de les emergències.

És important remarcar que, en general, l’exposició es pot arribar a incloure dins el concepte de vulnerabilitat ja que una major exposició a un perill ens fa més vulnerables; són variables que es troben directament relacionades.

Plans de protecció civil

Els plans de protecció civil són eines que ens permeten definir, en cas d’emergència greu, com es coordinen els recursos propis i les mesures a adoptar per fer front a l’emergència d’una manera coordinada i integrada.

Pla de protecció civil És el conjunt de línies d’actuació que defineixen mecanismes de mobilització de recursos, humans i materials, necessaris per fer front a les conseqüències d’un risc i necessaris per la protecció de les persones, els béns i el medi ambient

La Norma Básica de Protección Civil (Real Decreto 407/1992, de 24 de abril) i la Llei 4/1997, de 20 de maig diferencien dos tipus de plans, els territorials i els especials.

Els plans territorials preveuen amb caràcter general les emergències que es poden produir en l'àmbit territorial respectiu. Els nivells bàsics de planificació són el conjunt de Catalunya i els municipis.

Els plans especials estableixen les emergències generades per riscs concrets la naturalesa dels quals requereix uns mètodes tècnics i científics adequats per a avaluar-los i tractar-los. Exemples: risc d’inundacions, sismes, químic, …

Els plans d'autoprotecció preveuen, per a determinats centres, empreses i instal·lacions, les emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva activitat (generador de risc) i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar (vulnerable)

Exemple: activitat industrial amb productes químics, càmping, …

El plans tenen una estructura definida per assegurar la seva coordinació i integració territorial, en base a les diferents competències que inclouen la següent informació.

Centres de coordinació

Els centres de coordinació existents són aquells associats als tres nivells de competències i àmbit territorial. Anem a veure’ls.

Centres de coordinació: CENEM – CECAT – CECOPAL – CCA

CENEM. Centro Nacional de Emergencias

El CENEM és el centre de coordinació del sistema Nacional de Protecció Civil. És l’encarregat d’activar la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i és l’interlocutor natural amb el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea per la coordinació de mitjans i recursos internacional.  

CECAT. Centre de Coordinació Operativa de Catalunya

El CECAT és el centre superior de coordinació i d'informació de l'estructura de protecció civil de Catalunya. Vetlla per la bona gestió de les emergències a través de la coordinació dels diferents cossos operatius, organismes i institucions involucrades en la resolució de situacions en què calgui l'activació d'un pla d'emergències.

El seu àmbit és supramunicipal i assumeix el suport directe a la direcció del pla de la Generalitat que estigui activat.

CECAT

  • Visió global i de conjunt sobre l’emergència
  • Seu de la Direcció del Pla de la Generalitat que estigui activat
  • Gestió de la informació i de l’aplicació de mesures d’autoprotecció de la població

CECOPAL. Centre de Coordinació Municipal

El CECOPAL és el centre de coordinació i informació de l'estructura municipal de protecció civil, el seu màxim responsable és l'alcalde del municipi. El CECOPAL es pot entendre com l'equivalent del CECAT al municipi. És, per tant, el centre de direcció i coordinació del pla de protecció civil municipal.

CECOPAL el CECAT municipal

El CECOPAL se situa al municipi afectat i s'hi coordinen les actuacions que el municipi fa per minimitzar els efectes del sinistre sobre la població i el medi ambient. Aquest centre ha d'estar en contacte amb el CECAT perquè totes les actuacions siguin coordinades.

  • Lloc en zona segura, normalment, a la seu de l’Ajuntament o de la policia local
  • Ha de disposar d’espai suficient de reunió per tots el membres del Comitè d’Emergències
  • Ha de disposar d’eines de comunicació (telèfon, internet, xarxa Rescat, …)
  • Ha de disposar de la còpia del Pla municipal homologat (DUPROCIM) que inclou els procediments i la cartografia del municipi on es troben identificats els riscos i els elements vulnerables
  • Es dirigeixen les accions que són responsabilitat del municipi i es troben definides al seu Pla
  • Es vetlla per la bona coordinació dels mitjans i recursos municipals
  • S'activen els plans d'emergència municipals i es notifiquen a CECAT
  • En cas d'activació d'un pla autonòmic, des del nivell municipal, es dona suport i es coordinen les accions determinades pel director del pla autonòmic
  • Estar en contacte directe i continu amb CECAT per una bona coordinació
  • Alcalde (Director del Pla municipal)
  • El Gabinet d’informació del municipi
  • El Coordinador d’emergències
  • Els caps dels grups d’actuació locals

CCA. Centre de Comandament Avançat

El CCA se situa a prop de la zona del sinistre i s'hi coordinen les actuacions que estan fent els grups actuants in situ per combatre l'emergència. Aquest centre està en contacte amb el CECAT perquè totes les actuacions siguin coordinades. En una situació ideal, el municipi enviarà una persona d’enllaç qui aportarà la informació específica del territori.

Serveis de Protecció Civil. El tècnic de protecció civil

Segons el Decret Legislatiu 2/2003, de règim local de Catalunya, tots els municipis tenen competències en matèria de protecció civil i és un servei que han de prestar obligatòriament els municipis de més de vint mil habitants.

Per altra banda, segons la Llei 4/1997, els municipis amb:

  • Més de cinquanta mil habitants
  • Els que, sense arribar a aquesta població, tenen activitats obligades a disposar de plans d'autoprotecció
  • Caràcter especial (article 17.2)

Han de crear una Comissió Municipal de Protecció Civil.

Actualment, no existeix una normativa que reguli el dimensionament dels Serveis de Protecció Civil ni la figura del tècnic de protecció civil però sí que regula les obligacions que el municipi i, en última instància, l’alcalde, com a màxima autoritat de protecció civil tenen en termes de protecció civil.

En base als àmbits de treball de la protecció civil, les funcions del tècnic de protecció civil es poden englobar en:

  • Ser el responsable tècnic de la redacció i implantació del Pla de protecció civil municipal. En aquest supòsit serà necessària la col·laboració de la resta de serveis municipals en base a les seves competències.
  • Emetre informes per l’adequació del plans d’autoprotecció a la norma.
  • Mantenir el registre de plans d’autoprotecció municipal.
  • Elaborar el programa d’implantació dels Plans i les campanyes de sensibilització a la població.
  • Donar suport, en cas d’emergència, al Director del Pla de protecció civil municipal i al Comitè d’Emergències.
  • Assessorar tècnicament a la Comissió Municipal de Protecció Civil.
  • Definir la integració de la participació ciutadana en els plans de protecció civil municipal (voluntaris).

Voluntaris de Protecció civil

El voluntariat s’ha d’entendre com el conjunt d’activitats d’interès general que es desenvolupen per particulars sempre sota els següents criteris:

  • Han de ser de caràcter solidari
  • Realització lliure sense obligació o deure jurídic
  • Sense contraprestació econòmica, a banda de les despeses reemborsables per al desenvolupament de la seva tasca
  • Han de realitzar-se per mitjà d’entitats de voluntariat

Les associacions de voluntariat de protecció civil a Catalunya han d’estar inscrites en el registre especial de la Direcció General de Protecció Civil.

L'àmbit d'actuació de les associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya és el terme municipal corresponent i poden col·laborar amb altres municipis a petició d'una altra autoritat de protecció civil.