La Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya defineix al seu article 1 la protecció civil com les accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant de situacions de greu risc col·lectiu, de catàstrofes i de calamitats públiques. Per tant, el concepte de Protecció Civil va més enllà del sentit de la seguretat i l’ordre públic que es troben assignades als cossos policials.
La Protecció Civil cobreix el concepte de seguretat en front dels diferents riscos als quals es troben exposats els ciutadans, ja tinguin un origen natural (inundacions, terratrèmols…), fruit d’activitats industrials i processos de caire tecnològic (fuites ambientals, accidents aeris…) o per acció/negligència humana (incendis forestals provocats).
La Protecció Civil és l’encarregada de protegir a les persones, els béns i el medi ambient
L’article 2 estableix els principis generals de la protecció civil que són:
A més, cal tenir present que l'organització i l'actuació en matèria de protecció civil s'han d'orientar pels principis de continuïtat, descentralització, planificació, coordinació, subsidiarietat, proporcionalitat, celeritat i eficàcia.
La gestió dels riscos no serà eficaç i eficient sense la participació dels diferents agents socials. Per tant, la Protecció Civil treballa amb l’objectiu final de garantir el coneixement de tots els integrants de la societat sobre la diferent tipologia de riscos als quals es poden trobar exposats i la forma correcta d’actuar, per tal d’assegurar un sistema integrant de resposta davant les emergències.
De la mateixa manera, contempla exigir a les activitats generadores de risc l’obligació d’establir i adoptar les mesures de seguretat i prevenció necessàries en el desenvolupament de la seva activitat per disminuir la probabilitat i les conseqüències catastròfiques que puguin derivar de la seva activitat. Aquest fet queda recollit en el Decret 30/2015.
Tot això implica que totes les administracions públiques es troben integrades en un sistema de protecció envers els ciutadans que té per objectiu final afavorir una resposta adient i coordinada davant els diferents tipus d’emergències que es poden manifestar.
Tots els nivells de les administracions públiques han d’impulsar la Protecció Civil i vetllar fomentar una cultura de prevenció així com vetllar pel compliment de la normativa relacionada
Com ja hem dit, la protecció civil es dedica a protegir a les persones, els béns i el medi ambient però com ho fa; per això es defineixen una sèrie d’àmbits de treball que es troben, directament, relacionats amb les diferents etapes de la gestió d’una emergència i són:
Capítol III Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya
Actuacions relacionades amb la identificació, l'avaluació i l'estudi dels riscos. Permet l'anàlisi objectiva dels riscos i la seva localització en el territori
Exemple: Estic afectat per inundacions? Quines zones del meu municipi es poden veure afectades?
Conjunt d'actuacions prèvies de vigilància encaminades tant a la disminució dels riscos com a la detecció immediata
Exemple: Senyalització de zones inundables i també Neteja d’embornals
Predeterminació de les respostes davant les situacions de greu risc col·lectiu i les emergències, i també l'estructura de coordinació, les comunicacions, el comandament i el control dels diferents organismes i entitats que actuen en aquestes respostes
Exemple: Tenir el Pla homologat per evitar la improvisació
Actuació efectiva per aplicar mesures de protecció quan l'emergència o el risc greu imminent tenen lloc. Està orientada a l'anul·lació de les causes i a pal·liar, corregir i minimitzar els efectes de les catàstrofes i les calamitats públiques
Exemple: La realització de talls de carrers inundats
Difusió del coneixement dels riscos que poden afectar la ciutadania i de les normes i recomanacions d'actuació davant de situacions d'emergències
Exemple: Campanya de comunicació del risc d’inundacions als veïns
Accions per garantir que cada persona integrada en algun grup o servei actuant disposa de la informació, dels coneixements i de les habilitats necessàries perquè pugui actuar eficaçment d'acord amb les seves responsabilitats i competències
Exemple: Pla de formació i simulacres als responsables municipals
Tasques i gestions encaminades al restabliment dels serveis essencials, a la valoració dels danys i a l'atenció i el suport als damnificats un cop finalitzada la situació que ha provocat l'emergència
Exemple: Neteja dels carrers que hagin pogut quedar enfangats
Aquestes accions s’inclouen en les fases de la gestió d’una emergència de la següent manera.
És en una sentència del Tribunal Constitucional (STC123/1984) on s’estableixen les bases de l’actual Sistema de Protecció Civil. Aquesta sentència indicava que les competències de Protecció Civil són concurrents entre totes les administracions públiques, és a dir, l’estatal, l’autonòmica i la local.
Val a dir que en el cas de Catalunya, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia del 2006, la competència és exclusiva sempre que no es declari l’interès nacional.
ARTICLE 132. EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL
Les normes marc que caldrà tenir en compte per saber com es coordinen aquestes competències són les següents:
A mode resum, aquest marc legal estableix que els municipis:
Per saber quina obligació teniu en la redacció de Plans de protecció civil municipal consulteu el portal de dades obertes de la Generalitat.
Les autoritats de protecció civil a Catalunya són els directors/es dels plans d’emergència dels diferents àmbits territorials:
Aquest fet implica que qualsevol decisió ha de ser presa o informada per aquestes autoritats. En el cas de l’Alcalde/essa del municipi implicarà que ha d’assumir les següents responsabilitats:
L’Alcalde/essa no està sol davant d’aquesta presa de decisions, per això, dins dels plans d’emergència municipals es defineix un Comitè Municipal de l’Emergència que té per objectiu assessorar l’Alcalde/essa en la presa de decisions.
La Direcció General de Protecció Civil ha elaborat unes Guies Municipals que es poden consultar aquí per ampliar la informació.
En aquest apartat veurem de quines eines disposem per poder gestionar el risc quan un perill es manifesta i per poder assolir la fita de reduir al màxim el seu impacte sobre la societat.
Els conceptes bàsics de la protecció civil són: Risc – Perill – Exposició – Vulnerabilitat. En el Glossari podreu consultar la definició formal però l’essència dels conceptes es troba en el següent triangle de les emergències.
És important remarcar que, en general, l’exposició es pot arribar a incloure dins el concepte de vulnerabilitat ja que una major exposició a un perill ens fa més vulnerables; són variables que es troben directament relacionades.
Els plans de protecció civil són eines que ens permeten definir, en cas d’emergència greu, com es coordinen els recursos propis i les mesures a adoptar per fer front a l’emergència d’una manera coordinada i integrada.
Pla de protecció civil És el conjunt de línies d’actuació que defineixen mecanismes de mobilització de recursos, humans i materials, necessaris per fer front a les conseqüències d’un risc i necessaris per la protecció de les persones, els béns i el medi ambient
La Norma Básica de Protección Civil (Real Decreto 407/1992, de 24 de abril) i la Llei 4/1997, de 20 de maig diferencien dos tipus de plans, els territorials i els especials.
Els plans territorials preveuen amb caràcter general les emergències que es poden produir en l'àmbit territorial respectiu. Els nivells bàsics de planificació són el conjunt de Catalunya i els municipis.
Els plans especials estableixen les emergències generades per riscs concrets la naturalesa dels quals requereix uns mètodes tècnics i científics adequats per a avaluar-los i tractar-los. Exemples: risc d’inundacions, sismes, químic, …
Els plans d'autoprotecció preveuen, per a determinats centres, empreses i instal·lacions, les emergències que es poden produir com a conseqüència de la seva activitat (generador de risc) i les mesures de resposta davant situacions de risc, de catàstrofes i de calamitats públiques que els poden afectar (vulnerable)
Exemple: activitat industrial amb productes químics, càmping, …
El plans tenen una estructura definida per assegurar la seva coordinació i integració territorial, en base a les diferents competències que inclouen la següent informació.
Els centres de coordinació existents són aquells associats als tres nivells de competències i àmbit territorial. Anem a veure’ls.
Centres de coordinació: CENEM – CECAT – CECOPAL – CCA
CENEM. Centro Nacional de Emergencias
El CENEM és el centre de coordinació del sistema Nacional de Protecció Civil. És l’encarregat d’activar la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències (UME) i és l’interlocutor natural amb el Mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea per la coordinació de mitjans i recursos internacional.
CECAT. Centre de Coordinació Operativa de Catalunya
El CECAT és el centre superior de coordinació i d'informació de l'estructura de protecció civil de Catalunya. Vetlla per la bona gestió de les emergències a través de la coordinació dels diferents cossos operatius, organismes i institucions involucrades en la resolució de situacions en què calgui l'activació d'un pla d'emergències.
El seu àmbit és supramunicipal i assumeix el suport directe a la direcció del pla de la Generalitat que estigui activat.
CECAT
CECOPAL. Centre de Coordinació Municipal
El CECOPAL és el centre de coordinació i informació de l'estructura municipal de protecció civil, el seu màxim responsable és l'alcalde del municipi. El CECOPAL es pot entendre com l'equivalent del CECAT al municipi. És, per tant, el centre de direcció i coordinació del pla de protecció civil municipal.
CECOPAL el CECAT municipal
El CECOPAL se situa al municipi afectat i s'hi coordinen les actuacions que el municipi fa per minimitzar els efectes del sinistre sobre la població i el medi ambient. Aquest centre ha d'estar en contacte amb el CECAT perquè totes les actuacions siguin coordinades.
CCA. Centre de Comandament Avançat
El CCA se situa a prop de la zona del sinistre i s'hi coordinen les actuacions que estan fent els grups actuants in situ per combatre l'emergència. Aquest centre està en contacte amb el CECAT perquè totes les actuacions siguin coordinades. En una situació ideal, el municipi enviarà una persona d’enllaç qui aportarà la informació específica del territori.
Segons el Decret Legislatiu 2/2003, de règim local de Catalunya, tots els municipis tenen competències en matèria de protecció civil i és un servei que han de prestar obligatòriament els municipis de més de vint mil habitants.
Per altra banda, segons la Llei 4/1997, els municipis amb:
Han de crear una Comissió Municipal de Protecció Civil.
Actualment, no existeix una normativa que reguli el dimensionament dels Serveis de Protecció Civil ni la figura del tècnic de protecció civil però sí que regula les obligacions que el municipi i, en última instància, l’alcalde, com a màxima autoritat de protecció civil tenen en termes de protecció civil.
En base als àmbits de treball de la protecció civil, les funcions del tècnic de protecció civil es poden englobar en:
El voluntariat s’ha d’entendre com el conjunt d’activitats d’interès general que es desenvolupen per particulars sempre sota els següents criteris:
Les associacions de voluntariat de protecció civil a Catalunya han d’estar inscrites en el registre especial de la Direcció General de Protecció Civil.
L'àmbit d'actuació de les associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya és el terme municipal corresponent i poden col·laborar amb altres municipis a petició d'una altra autoritat de protecció civil.