El Programa Treball, Talent i Tecnologia

La pandèmia de la COVID-19 ha capgirat la tendència a la millora de l’economia dels darrers anys, amb una aturada massiva de la producció a escala mundial i una disminució de les rendes familiars i el consum.

Malgrat que l’abast d’aquesta frenada econòmica encara és incert, d’acord amb les últimes estimacions es preveu que el PIB català pugui caure més d’un 10% i que les xifres d’atur retornin als nivells de la crisi econòmica i financera que es va originar el 2008, al voltant del 18%. Pel que fa a la demarcació de Barcelona, un estudi del Laboratori d’Economia Aplicada (AQR-Lab) encarregat per la Diputació de Barcelona i publicat el maig de 2020 estima que el Producte Interior Brut (PIB) caurà un 10,10% en el global d’aquest any 2020. En concret, els sectors més afectats seran el de la indústria (-10,6%) i serveis (-10,1%), seguit de la construcció (-9,10%). En canvi, el decreixement en el sector de l’agricultura està previst que sigui del 4,8%.

Amb dades de setembre de 2020, a la demarcació de Barcelona hi ha 350.597 persones en situació d’atur. A això se li ha de sumar tot el conjunt de persones que, malgrat treballar, ho fan en condicions precàries, i aquelles que es troben en risc d’atur a curt i mitjà termini.

Des del 22 de març fins al 3 de juny el nombre d'expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTOs) registrats al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies pugen a 71.462 a la demarcació de Barcelona, afectant 568.229 persones treballadores.

Aquest programa neix amb el convenciment de la necessitat d’impulsar polítiques de mercat de treball amb caràcter integral, pal·liatives per fer front a la situació actual, però també preventives i proactives.

L’emergència sanitària ha trobat en la tecnologia un suport clau. Davant la crisi i l’escassetat de material i recursos sanitaris han sorgit nombroses solucions tecnològiques per fer-hi front.

La impressió 3D ens ha ensenyat la seva potencialitat amb la fabricació de respiradors o equips de protecció individuals i els robots antiCOVID-19 ens han ajudat a realitzar més de 2.400 test PCR diaris.

Les dades han cobrat encara més rellevància que mai i el Big Data o la Intel·ligència Artificial (IA) s’han revelat com a fonamentals per disposar i explotar informació amb la finalitat de definir models predictius que ajudin a preveure l’evolució de la pandèmia.

Algunes aplicacions mòbils s’han servit de la realitat augmentada per calcular fàcilment la distància de seguretat mentre caminem pel carrer o fem cua a la botiga, i ja han sorgit prototips d’ulleres de realitat augmentada que permeten saber si la persona que tenim al davant té febre.

Aquests només en són uns exemples, però sembla evident que si la importància de la tecnologia davant l’emergència sanitària ha estat clau, aquesta també prendrà un paper crucial en l’anomenada “nova normalitat”.

L’eix central sobre el qual s’articula aquest programa és la tecnologia, impactant positivament en:

De ben segur que fa uns mesos per moltes organitzacions era impensable que el seu personal pogués teletreballar des de casa, o moltes famílies no s’imaginaven als seus fills i filles aprenent en aules virtuals. La transformació tecnològica i la digitalització ja era necessària abans de la pandèmia de la COVID-19, però el confinament l’ha accelerat a marxes forçades.

Les mesures de confinament i les restriccions de mobilitat també han modificat els patrons de despesa i els hàbits de consum, disparant el comerç electrònic. Aquesta crisi ha posat a prova la maduresa digital de les empreses. Moltes d’elles s’han adonat que sense presència digital el seu negoci era invisible a ulls del consumidor i han trobat en la digitalització una via efectiva per reinventar el seu negoci, descobrint nous mitjans per arribar a nous clients.

Altres han adaptat els seus processos de producció per fabricar nous productes i així poder donar resposta a l’emergència sanitària. Hem vist dissenyadors de moda produint i comercialitzant mascaretes, fabricants que han passat de produir automòbils a fabricar respiradors en temps rècord i grans firmes de cosmètica produint solucions hidroalcohòliques.

ACCIÓ ha elaborat recentment un catàleg on recull una mostra d’empreses, iniciatives i tecnologies que han aportat solucions concretes per fer front al coronavirus, tant en termes d’equipament i material de protecció, com en sistemes de desinfecció i solucions TIC per a la gestió del confinament i post-confinament.

Alguns experts asseguren que les empreses que ja havien impulsat la seva transformació digital han estat capaces de reaccionar més ràpid i de manera més eficient a la crisi, així com també estan més preparades per afrontar nous escenaris convulsos.

L’economia post COVID-19 vindrà marcada per la transició cap al treballador/a digital, l’empresa digital i l’administració digital. La transformació digital ja no és una opció, i per això és vital acompanyar persones, empreses i institucions en aquest procés de transició digital.

La transformació digital no tracta només d’una transformació tecnològica, sinó també de cultura, de valors i de talent.

No sabem si aquesta crisi sanitària marcarà l’inici d’una nova era, però tot fa pensar que alguns canvis han vingut per quedar-s’hi, i especialment en el mercat de treball. Part del que fins ara fèiem de manera presencial, i que no concebíem d’una altra manera, passarà a ser una activitat digital i això requerirà adquirir noves competències. Amb la situació generada per l’estat l’alarma de la COVID-19 s’ha visualitzat més que mai la necessitat per part de les persones de ser hàbils en competències digitals i per part de les empreses de tenir incorporades les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i invertir en una cultura digital. Les habilitats digitals prenen cada vegada més rellevància en l’accés i la permanència en el mercat de treball, però també en el procés de cerca de feina.

La Comissió Europea calcula anualment un conjunt d’indicadors que mesuren el nivell de competències digitals de la població europea, els valors es poden consultar mitjançant una visualització interactiva amb la possibilitat, entre d’altres, de segmentar per diferents variables i comparar per anys i entre països. A Espanya en els darrers anys la força laboral amb un nivell bàsic o superior de competències digitals s’ha incrementat lleugerament, però no es pot obviar que l’any 2019 encara un 36,3% de la població activa no assolia un nivell bàsic de competències digitals.

Ara bé, si ja es constatava el dèficit tecnològic en els nostres actius abans de l’esclat de la crisi, les circumstàncies l’han aguditzat i l’han fet encara més evident. I en un entorn en digitalització, l’obsolescència en competències digitals repercuteix en l’ocupabilitat de les persones desocupades però també de les persones que es troben en actiu.

Darrerament sonen amb força conceptes com el reskilling i l’upskilling, ambdós fan referència a l'adquisició de noves competències, però des d'enfocaments diferents.

A l’estudi L’impacte laboral de la Indústria 4.0 a Catalunya publicat per la Generalitat de Catalunya l'any 2018, a partir de l’anàlisi prospectiva de diversos estudis internacionals, estima que un 35% dels treballadors i treballadores de Catalunya es dediquen a professions amb elevada probabilitat de ser automatitzades en les properes dècades. Aquestes professions hauran de redefinir-se.

L’economia espanyola podria augmentar el nombre de treballadors i treballadores en més de 2 milions de persones, derivat de: l’increment de 3,2 milions de llocs adaptats a la digitalització, un augment de 0,6 milions poc susceptibles de ser automatitzats i una desaparició d’1,4 milions d’ocupacions fàcilment reemplaçables per robots.

Per cada nou lloc de treball creat dins del sector d’alta tecnologia, es generen de mitjana entre 2,5 i 4,4 llocs de treball fora del mateix. En aquest context seran més valorades competències com la capacitat d’adaptació o la disposició a l’aprenentatge, però també la capacitat de desaprendre.

Des del punt de vista de l’empresa també és una opció interessant, ja que li permet aprofitar i reconvertir el talent intern. Un exemple proper el trobem a SEAT i el programa “Always Learning” , a través del qual ha capacitat el seu personal en competències vinculades especialment a la digitalització i a les noves tecnologies. Preveient la transformació del sector automobilístic, i per tant de moltes de les seves ocupacions, ha apostat per transformar el talent del seu personal.

El Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum) preveu que, com a mínim, el 54% dels treballadors i treballadores necessitaran actualitzar les seves competències o reciclar-se a nivell laboral.

Una manera d’aprofitar els reptes i oportunitats que ens ofereix la tecnologia en diferents àmbits, és comptar amb el 100% del talent que disposem, és a dir, tant amb el talent masculí, com amb el talent femení.

Encara que el nombre de dones amb alts nivells de formació sigui superior al nombre d’homes, no canvia el fet que les dones continuen infrarepresentades en els llocs de lideratge de l’àmbit tecnològic. Aquesta realitat promou una manca de referents femenins i la idea equivocada entre les mateixes dones, adolescents i nenes de que en l’era de la transformació digital no hi tenen cabuda perquè les competències necessàries són masculines.

És necessari fer una aposta clara per promocionar el talent femení per evitar desigualtats i incrementar l’accés de les dones a llocs de treball “tradicionalment” masculinitzats, com per exemple en les ocupacions STEM (acrònim en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

Ara més que mai es fa evident la importància de protegir les cadenes de valor de negocis locals, capaces de respondre amb rapidesa als canvis constants de l’entorn, amb flexibilitat i properes a centres de coneixement i d’innovació.

La competitivitat del futur passa per crear i consolidar clústers de talent, tecnologia i producció avançada, mantenint les indústries estratègiques i de valor afegit al territori, i per això és necessari potenciar al màxim la col·laboració publicoprivada i la cooperació interterritorial.