Disset consideracions sobre la contribució de l'ESS a la localització de l'Agenda 2030

No obstant això, l’ESS no ha desplegat tota la seva potencialitat per contribuir als ODS perquè encara és minoritària i la seva implantació territorial i sectorial, insuficient i desigual. Marcar-se com a fita el creixement de l’ESS és una qüestió, en primer lloc, d’interès social. Com més desenvolupada estigui l’ESS, més possibilitats tindrem per complir l’Agenda 2030. Però aquest necessari creixement, l’ESS l’ha de fer sense perdre els principis i valors que són precisament els que la fan tan valuosa.

L’ESS ha de créixer, tant sectorialment com territorialment. Sectorialment ho ha de fer sobretot en aquelles activitats vinculades a la transició ecològica i energètica (rehabilitació d’edificis, producció i instal·lació d’energia verda, gestió de residus, mobilitat sostenible…), l’agroecologia, la petita manufactura (des de tallers i obradors compartits fins a centres de fabricació digital); les cures i els serveis d’atenció a les persones; l’educació i la cultura; les TIC, i en la comercialització dels seus productes al gran públic (plataformes digitals, espais físics d’exposició i comercialització logística de distribució, segell de producte d’ESS…).

Territorialment, l’ESS ha d’anar desplegant un marc per adequar les seves respostes als diferents tipus de territori. Els plans de desenvolupament econòmic de proximitat, als barris, o les xarxes rurals (de la XES, de sobirania alimentària, etc.) són eines recents que caminen en la direcció d’adaptar els instruments a les realitats diferents que es viuen a les comunitats locals. L’ODS 11 emplaça a donar suport als vincles econòmics, socials i ambientals positius entre les zones urbanes, periurbanes i rurals.

En relació també amb el territori, l’ESS i els ajuntaments han de concebre un model infraestructural i de gestió propis. Locals rehabilitats d’entitats, coworkings socials en horitzontal (per exemple, en un carrer comercial i no concentrats necessàriament en un sol edifici), ciutats cooperatives, bancs de terres, espais de custòdia, patrimoni ciutadà… són expressions d’aquests primers espais de l’ESS que tenen un sentit més relacional que els espais convencionals. Aquestes actuacions es vinculen sobretot amb l’assoliment de l’ODS 9, entenent les infraestructures com el conjunt d’elements, especialment els materials, que són fonamentals per al desenvolupament de les activitats humanes; en el cas que ens ocupa, de les activitats econòmiques.