2. Síndrome del treballador bombolla

Descripció de l'episodi:

Què és? Quins són els símptomes? Com ens afecta? Possibles causes i tractaments. Són aquelles persones que no desconnecten mai de la feina i, per tant, estan sempre connectats, disponibles a nivell laboral i, per tant, a curt i mitjà termini els pot provocar estrès.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció de videopòdcasts tractarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris. És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera. Avui parlem de la síndrome del treballador bombolla: què és, quins en són els símptomes, com ens afecta, possibles causes i tractaments. Tot això ens ho explicarà en Xavi Savin, que és psicòleg general sanitari, i una servidora, Lola Carrasco. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives. Hola, Xavi.

XAVI SAVIN: Hola, Lola.

LOLA CARRASCO: Avui parlem d’una síndrome amb què segurament molts dels que ens escolten poden sentir-se identificats, i és la síndrome del treballador bombolla. Si et sembla, podríem començar explicant de què es tracta.

XAVI SAVIN: La síndrome del treballador bombolla són aquelles persones a qui els costa moltíssim desconnectar de la feina, o sigui que estan tot el dia pendents del treball o amb rumiaments vinculats al treball. Naturalment, això, i per això també hem escollit aquest tema, s’ha vist agreujat tant pel confinament com per les noves maneres que tenim de vegades de relacionar-nos amb la feina, com, per exemple, el teletreball, que té molts avantatges, però pot tenir algun inconvenient.

LOLA CARRASCO: Potser podríem dir que estem en aquell moment en què hem de començar a acostumar-nos-hi, tot i que fa anys que ja funciona el teletreball. Avui ens explicaràs quines estratègies o quina manera de fer hem d’adoptar perquè no estiguem tot el dia pendents, perquè és molt recurrent estar consultant el mòbil.

XAVI SAVIN: No és una cosa només vinculada al teletreball. La síndrome del treballador bombolla li pot passar a una persona que fa la feina presencial i li pot passar a algú que fa teletreball.

LOLA CARRASCO: Però sí que les noves tecnologies també hi tenen molt a veure.

XAVI SAVIN: Moltíssim.

LOLA CARRASCO: Perquè faciliten que constantment ens arribin inputs de clients, de companys, dels caps, i ara justament s’està intentant posar una mica d’ordre a tot això. Com podem identificar que potser som un treballador bombolla?

XAVI SAVIN: Molt bé. Fatiga i estrès. Si em sento molt fatigat i, a més, tinc aquest punt d’angoixa. Després veig que, sense voler, m’estic aïllant socialment, perquè si estic vinculat amb el meu pensament i també amb la meva conducta a la feina constant, això vol dir que descuidaré família i amics. Si, a mesura que va passant el temps, vaig veient que això s’agreuja, aquesta serà l’advertència, que és nivells de nerviosisme o angoixa importants, sentir-me molt esgotat, molt cansat, perquè no desconnecto, i, per tant, no recupero, i el fet que la meva vida personal o familiar se’n va veient afectada, perjudicada.

LOLA CARRASCO: Has dit al començament estrès i ansietat. Com podem saber si tenim ansietat? Quins símptomes provoca l’ansietat o l’estrès?

XAVI SAVIN: L’angoixa. Les persones podem sentir angoixa o podem sentir estrès. El primer seria diferenciar això, que era el que intentava endreçar al meu cap, i per això he parat un moment. Una cosa que m’estressa em provoca un punt de nervis, o de malestar, o de preocupació important, però quan la situació passa, aquesta sensació d’estrès desapareix; per exemple, m’estressa parlar en públic i, quan he acabat, soc capaç de tornar a un estat de tranquil·litat o de calma. O m’estressa el que he d’entregar a final de mes i, quan ja ho he entregat, això desapareix. La situació estressant és aquella en la qual jo m’exposo a una cosa que per a mi és una miqueta o bastant amenaçant, i quan això desapareix, la sensació desapareix.

LOLA CARRASCO: Hi ha una data, o un punt, o una acció, que para aquest patiment.

XAVI SAVIN: A mi m’estressa parlar amb aquesta persona. Quan la persona marxa, la sensació desapareix.

LOLA CARRASCO: I l’angoixa?

XAVI SAVIN: L’angoixa no. L’angoixa és basal. L’angoixa m’acompanya durant dies, setmanes o mesos.

LOLA CARRASCO: Encara que desaparegui el motiu que ha generat aquesta angoixa?

XAVI SAVIN: Si a algú l’estressa la feina, en sortir de la feina desapareix la sensació. Si algú té angoixa a conseqüència de la feina, de la família o del que sigui, independentment del lloc on estigui o de l’entorn, tindrà la mateixa sensació.

LOLA CARRASCO: Tornem a la síndrome del treballador bombolla.

XAVI SAVIN: Que tindria a veure més amb l’angoixa, o sigui, seria una cosa que m’acompanyaria més durant tot el dia.

LOLA CARRASCO: D’acord. Dit una mica de passada, però no sé si hi ha més causes de les que hem dit, una era el teletreball. A més del teletreball i de la dificultat de desconnectar digitalment de totes aquestes plataformes que fem servir cada dia, hi ha alguna altra causa d’aquesta síndrome?

XAVI SAVIN: Sí, i això té molt a veure amb la raó per què hem escollit aquest tema, perquè hi ha moltes coses que tenen a veure amb nosaltres. Recorda que sempre, quan treballem, el que és important és el que de mi depèn. En psicologia, si jo utilitzo els conceptes per fer una crítica del que depèn dels altres, no serveix per a res. És diferent, però, si em pregunto què depèn de mi i dic la desorganització, per exemple. Això afecta moltíssim aquesta síndrome o aquesta sensació del treballador bombolla. Si jo tinc les coses organitzades i temporalitzades, sé que d’aquesta hora a aquesta altra faig això, d’aquesta hora a aquesta altra, faig allò, i a partir d’aquí descanso. Això m’ajuda moltíssim, faci o no teletreball. Si tinc la sensació que hi ha una hora d’inici i una hora d’acabament i unes tasques ben definides, per a mi és molt més fàcil deixar de pensar constantment en determinades preocupacions o ruminaments vinculats a la feina.

LOLA CARRASCO: Què més pot haver causat aquesta síndrome?

XAVI SAVIN: Ara hi ha la fatiga pandèmica. És veritat que estem esgotats. Fa molt de temps que sentim notícies del tipus que ara puja la incidència. Tot això ens comença a passar factura, ja fa temps que ens passa factura, però s’hi suma. Després hi ha l’aïllament respecte a companys i quan estic a la feina, i l’aïllament respecte a amics i familiars quan estic fora de la feina.

LOLA CARRASCO: És clar, perquè pot ser que estiguem a la feina, però potser hi ha reduccions de personal. Hi ha empreses on hi ha gent que va a treballar i gent que treballa des de casa. Ha canviat una mica el panorama. Aquesta no normalitat també ens pot afectar. Trobem a faltar allò que hi havia abans del confinament.

XAVI SAVIN: Potser que jo mateix no ho propiciï. Està bé fer el descans de l’esmorzar amb els companys. Si jo, quan tinc oci, no soc capaç de continuar relacionar-me, ja sigui dins de la feina amb els companys, amb la gent amb qui em porto bé, o, fora de la feina, amb amics i família, això fa que el ruminament sigui constant.

LOLA CARRASCO: Quan busques informació sobre els treballadors bombolla, a vegades també es parla de lideratge. Però més enllà del lideratge que pugui tenir un equip o un cap, nosaltres també podríem ser líders de nosaltres mateixos o comentar accions per liderar companys o projectes? A vegades sembla que pensem que, com que tinc un mal líder, em deixo. Com que el meu cap no sap gestionar, deixem-ho aquí.

XAVI SAVIN: Imagina’t que una de les coses més freqüents que passa amb els treballadors bombolla és el fet que no desconnecto perquè rebo molta informació, però jo puc decidir si la contesto ara o la contesto després. Per exemple, si estic treballant amb l’ordinador i cada vegada que m’entra un correu interrompo la meva atenció i la meva feina i responc el correu, això farà que sigui més difícil desvincular-me de la feina.

LOLA CARRASCO: Aquí entraríem en estratègies de com treballar, de com organitzar-se.

XAVI SAVIN: Però per a mi és molt fàcil dir que el meu cap o la meva cap m’envia correus cada cinc minuts. Però el meu cap o la meva cap no em diu que respongui els correus cada cinc minuts. Per tant, una estratègia molt fàcil és, per exemple, iniciar la jornada contestant els correus i potser acabar la jornada contestant els correus. Pel mig, si és urgent, ja em trucaran. Això és una cosa que té a veure amb el que comentaves: és fàcil donar-li la responsabilitat o la culpa al meu cap o al meu company o a la persona que tinc a càrrec, és igual, perquè puc fer-ho en qualsevol dels sentits, quan en realitat potser a mi no m’estan exigint que contesti en aquell moment.

LOLA CARRASCO: Ja has començat a apuntar alguna manera de canviar aquest panorama, però què podem fer si sospitem o pensem que podríem estar patint aquesta síndrome? Què recomanes? Com hi podem donar resposta?

XAVI SAVIN: Una cosa fonamental és que haig de tenir conductes i actituds diferents quan estic treballant i quan estic descansant.

LOLA CARRASCO: Sí, diferenciar-ho clarament, fins i tot quan estem a casa, perquè hi ha molta gent que diu que el teletreball està molt bé perquè estic tot el dia amb el pijama posat i no em rento ni la cara.

XAVI SAVIN: O a l’oficina hi ha persones que mengen davant de l’ordinador. Et sona?

LOLA CARRASCO: Sí.

XAVI SAVIN: Doncs no ho hem de fer. Per què? Perquè necessito aquest descans.

LOLA CARRASCO: O sigui, la nostra ment necessita fer: ara estic dinant, ara estic esmorzant, ara estic treballant, ara estic en un moment d’oci.

XAVI SAVIN: I haig de canviar d’estímuls.

LOLA CARRASCO: D’espais, vols dir?

XAVI SAVIN: Si és a casa, és evident. Del que veig, del que tinc a la vista. Però si jo soc a l’oficina, vaig a l’office, o surto a la terrassa, o faig la volta, o almenys apago l’ordinador o em poso unes imatges que siguin dolces. Necessito veure una cosa diferent quan estic treballant i quan estic descansant. La roba: ni treballo amb pijama ni descanso amb americana. El que he de procurar és anar donant pistes al meu organisme.

LOLA CARRASCO: L’hem d’anar preparant.

XAVI SAVIN: Te’n recordes quan parlàvem de Zimbardo? Si no l’han vist, el poden buscar. Què ens deia? Quan em poso una màscara, em converteixo en la màscara. La màscara ha de ser la de descansar.

LOLA CARRASCO: Zimbardo era…

XAVI SAVIN: La presó de Stanford. Era un experiment.

LOLA CARRASCO: Era un psicòleg que va fer un experiment que deia que, en funció del que ens posem, no de roba només, adoptem un personatge o un altre.

XAVI SAVIN: És difícil estar tensionat amb pijama i descansat amb vestit.

LOLA CARRASCO: Així de bàsic.

XAVI SAVIN: Es refereix a això.

LOLA CARRASCO: Què més podem fer per combatre o gestionar això?

XAVI SAVIN: Tenir estratègies per anar separant, que és l’objectiu: separar estar concentrat plenament quan estic treballant i ser capaç de descansar quan no ho estic fent.

LOLA CARRASCO: Una de les coses que s’està treballant en moltes empreses és aquesta desconnexió digital, és a dir, com, quan, de quina manera. Ho has dit una mica abans: contesto els correus a primera i a última hora, no els contesto fora d’hores de feina.

XAVI SAVIN: WhatsApp.

LOLA CARRASCO: WhatsApp, sí.

XAVI SAVIN: El WhatsApp interromp moltíssim perquè, al cap i a la fi, al correu hi he d’entrar, però el WhatsApp moltes vegades…

LOLA CARRASCO: Salta.

XAVI SAVIN: Et salta, i si tinc un WhatsApp de feina, potser el que he de fer és silenciar-lo i decidir quan hi entro. El que hem dit: si és urgent em trucaran.

LOLA CARRASCO: Què més podem fer?

XAVI SAVIN: La part aquesta que comentem de la desconnexió digital, que és evident, que és jo decideixo quan consultaré cada aplicació, o cada eina, o cada utensili, com el correu electrònic, i no soc reactiu. Jo decideixo contestar els WhatsApp a primera hora, o a última hora, o cada dues hores. També hem de prendre consciència de la importància del descans i li haurem de buscar un lloc. Si vaig improvisant, són els altres els que manen sobre el meu treball i el meu descans. Ara bé, si ho programo, si dic em llevo a aquesta hora, esmorzo, aquí estic sense telèfon, em dutxo, em vesteixo i llavors començo a treballar, i treballo d’aquesta hora a aquesta altra, i després de nou descanso, mano jo. Silencio el telèfon si convé. El que hem de fer és programar-ho, perquè si improvisem no tenim cap tipus de control i la nostra jornada es va allargant.

LOLA CARRASCO: És a dir, per exemple, estaria bé planificar, més enllà de l’horari laboral, aquelles activitats d’oci. Podríem dir: dilluns vaig al gimnàs, dilluns, dimecres i divendres vaig al gimnàs, dimarts vaig de compres, dijous he quedat amb aquest amic o amiga per anar a fer un cafè. També és una manera mentalment de dir que, després de l’hora, sé que tinc programada una activitat que farà que, almenys durant uns minuts o unes hores, no estigui pendent dels missatges i de la comunicació amb els altres.

XAVI SAVIN: A més, augmentarem moltíssim la nostra eficàcia. Normalment, el que fem és reservar la feina i improvisar l’oci, i llavors la feina es va allargant més enllà del que és raonable.

LOLA CARRASCO: Dic tenia pensat anar al gimnàs, però al final se m’ha fet tard i ja no hi vaig.

XAVI SAVIN: És innegociable. A les set me’n vaig al gimnàs, o a les sis, o a les cinc, cadascú al seu horari. Què és el que passa? Imagina’t que tu i jo tenim una reunió d’una hora i hem de tractar de cinc temes. Doncs ho farem. Però si tenim dues hores, en parlarem i ens hi estarem dues hores, i si no tenim límit per darrere, potser ens hi estem tres hores i tractem de cinc temes, i les conclusions a què arribem no són millors. Això és fonamental: l’eficàcia d’aquesta persona que no té manera desconnectar disminueix moltíssim, cau en picat. Per tant, haig de procurar tenir ben clar quines estones m’hi posaré. I si em truquen? Si ens truquen i és una urgència, s’intentarà resoldre, però si no ho és s’ha de prendre nota i ja es comentarà demà.

LOLA CARRASCO: Cal classificar molt bé què és urgent i què és important.

XAVI SAVIN: Hem parlat alguna vegada de la diferència entre el que és urgent i important?

LOLA CARRASCO: No.

XAVI SAVIN: Imagina’t que per a mi és important anar a fer la compra. És important, no, perquè necessito aliment?

LOLA CARRASCO: Oh, i tant.

XAVI SAVIN: Però tu vols que jo et porti a fer la compra, i això és important per a tu, no?

LOLA CARRASCO: No, perquè és la teva compra.

XAVI SAVIN: No, si fos la teva.

LOLA CARRASCO: Home, sí.

XAVI SAVIN: Doncs tu m’ho traslladaràs com si fos urgent: «Xavi, avui sens falta hem de quedar i m’has de portar al súper», tot i que no ho hem fet mai, això. Però el que per a mi és important per a l’altre passa a ser urgent. Contestar aquest correu electrònic o entregar aquest informe: potser per a mi és important, però si l’ha d’entregar el meu cap o la meva cap, llavors és urgent, que vol dir que és important per a ell o per a ella.

LOLA CARRASCO: Llavors diferenciar això és important.

XAVI SAVIN: Cal protegir una mica el que és important, perquè si no el que acaba passant és que vaig gestionant el meu horari en funció de les urgències dels altres.

LOLA CARRASCO: Al final tot és urgent.

XAVI SAVIN: Bé, no, si és el meu cap o la meva cap no hi ha problema, perquè li puc dir «Tinc això pendent, ho deixo i faig això». Una de les seves atribucions moltes vegades és prioritzar la meva feina, no hi ha problema. Però que no em generi angoixa.

LOLA CARRASCO: Un altre punt que és important…

XAVI SAVIN: O és urgent?

LOLA CARRASCO: És important. Per combatre aquest sentiment d’aïllament que pot tenir molta gent, es poden utilitzar aquestes plataformes que tenim. És a dir, el cafè que abans fèiem a la feina a vegades el podem fer a través d’Skype o d’alguna aplicació, i això fa que no et sentis tan aïllat si estàs a casa treballant.

XAVI SAVIN: He de trobar l’alternativa, la millor alternativa, saber que l’ideal seria poder anar a fer tots un cafè, però si no el puc fer, potser puc fer una trucada i puc preguntar com està o puc enviar un missatge. És fonamental entendre que les persones ens trobem amb problemes, i que la manera de solucionar-los és reduir l’impacte que tenen. M’he explicat?

LOLA CARRASCO: Sí, perfectament.

XAVI SAVIN: Potser ja podríem resumir una mica. Per què apareix el treballador bombolla? Perquè s’ajunten dues situacions: hi ha persones que comencen a treballar més a distància, i, d’altra banda, les noves tecnologies el que fan és que…

LOLA CARRASCO: Saturen amb molta informació alhora.

XAVI SAVIN: Que el meu dia a dia es pugui interrompre constantment per motius de feina, i això em genera malestar i redueix el meu rendiment. He de tenir estratègies per resoldre això. Quines estratègies hi ha? I aquí ve el que és important. Una d’elles té a veure amb els estímuls: el que jo veig quan estic treballant i quan estic descansant són coses diferents. Per tant, si arribo a casa i vaig amb el portàtil, l’amago. Després, trigo una mica a concentrar-me; si estic sortint de la meva concentració constantment, el meu rendiment baixarà i el meu nivell d’angoixa augmentarà, perquè tinc la sensació que no estic avançant ni que estic contestant correus o WhatsApp. No tindré la sensació d’haver avançat només tres línies en l’informe, però he contestat deu correus. No, els deu correus els oblido i la sensació és que no he fet res en tot el matí. Aleshores, què he de fer? No estar pendent dels correus. Si veig que l’Outlook se m’obre, el que haig de fer és tancar l’Outlook, si convé. Planifico, programo què faré durant quant de temps. Una altra cosa importantíssima és que he de poder canviar-me, o he de canviar la meva roba, he de canviar la meva actitud. Jo puc estar igualment arreglat. No vol dir que arribi a casa i em posi el pijama, però només que em canviï les sabates o em tregui la camisa i em posi una samarreta a vegades ja és suficient. Per tant, he de procurar fer aquestes coses. També he d’identificar el meu nivell d’angoixa, si estic entrant en aquests nivells, i si estic entrant en aquests nivells m’he de comprometre a fer això que són merament recomanacions. I hem de cuidar les relacions socials, és a dir, no deixaré de quedar, o de passejar, o de veure’t fora de la meva jornada pel fet que em vagin entrant trucades constants.

LOLA CARRASCO: Cal programar. De la mateixa manera que ens programem un horari per anar a treballar, cal programar un horari per sortir, per socialitzar, amb amics, companys, o per a activitats que potser fins ara no hem fet, i així podem descobrir noves aficions.

XAVI SAVIN: I l’altra cosa que hem comentat i que és fonamental és que ens hem de comprometre amb el que nosaltres podem fer, amb la nostra part.

LOLA CARRASCO: Dit tot això, podríem recordar també als nostres oients per què són importants aquestes píndoles que fem, què és el que volem transmetre, perquè hi ha gent que ens escolta.

XAVI SAVIN: Perquè treballem per a la promoció del benestar emocional, perquè és fonamental a la feina, perquè passem moltes hores a la feina, i la salut és psicològica, mental i social. Important, importantíssima.

LOLA CARRASCO: Ens quedarà el concepte, important.

XAVI SAVIN: I urgent també. És un benestar complet, i no només a nivell d’ergonomia.

LOLA CARRASCO: I hem d’aprendre a treballar en una realitat que ja és vigent, és a dir, les noves tecnologies ens faciliten la vida i la feina, però si no sabem com gestionar-les correctament ens la poden complicar. El confinament el que va fer és que, de cop i volta, tothom estava a casa treballant i vam començar a descobrir que hi havia noves eines, noves plataformes, noves maneres de fer reunions, temps, i ara encara ho estem paint.

XAVI SAVIN: I una cosa més, que he recordat ara, és que jo estava pensant en els treballadors de la Diputació de Barcelona i molts poden dir que a mi no m’entren correus o no m’entren trucades. Però si m’entren avisos d’Instagram o de WhatsApp o trucades constants, em passa exactament el mateix, que van interrompent la meva feina i em treuen d’aquest nivell de concentració i de rendiment que em va bé, i després m’hi costa entrar i em generen aquest malestar. Aquí la pista és el malestar significatiu.

LOLA CARRASCO: I cal detectar-lo. Saber que estem en un moment amb angoixa, que això no ens està fent gaire bé. Doncs ho deixem aquí. Us recordem que tenim altres videopòdcasts sobre temes relacionats amb psicologia i amb el benestar emocional, que tenim molts pòdcasts que parlen d’experiments psicològics que us poden aportar informació sobre com actuem i per què de determinades maneres a vegades. Moltes gràcies, Xavi.

XAVI SAVIN: A tu.

LOLA CARRASCO: Fins una altra.

XAVI SAVIN: Fins una altra.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.