(1) Aquest fet s’ha materialitzat en circulars internes de la policia, com és el cas de la missiva de la Comissaria Provincial de Zaragoza en data de 15 de setembre de 2014, en la qual s’explica les queixes per part dels jutjats i la fiscalia les quals expressaven la dificultat que aquestes tenen de diferenciar entre testimonis i acusats per motiu de la roba, complements i tatuatges, i en conseqüència s’instava per part de la institució policial que es presentessin en els jutjats correctament vestits i endreçats. Referència webgràfica consultada
(2) Sistema que exigeix la realització de l’entrevista estructurada amb entrevistadors instruïts, anàlisi de la transcripció final de l’entrevista i comprovació a través d’un llistat de validesa mitjançant el treball conjunt entre l’SVA i el CBCA.
(3) L’article 682 està redactat a la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte (BOE del 28 d’abril), amb vigència des del 28 d’octubre de 2015. Aquest article determina:
“El Juez o Tribunal, previa audiencia de las partes, podrá restringir la presencia de los medios de comunicación audiovisuales en las sesiones del juicio y prohibir que se graben todas o alguna de las audiencias cuando resulte imprescindible para preservar el orden de las sesiones y los derechos fundamentales de las partes y de los demás intervinientes, especialmente el derecho a la intimidad de las víctimas, el respeto debido a la misma o a su familia, o la necesidad de evitar a las víctimas perjuicios relevantes que, de otro modo, podrían derivar del desarrollo ordinario del proceso. A estos efectos, podrá:
a) Prohibir que se grabe el sonido o la imagen en la práctica de determinadas pruebas, o determinar qué diligencias o actuaciones pueden ser grabadas y difundidas.
b) Prohibir que se tomen y difundan imágenes de alguna o algunas de las personas que en él intervengan.
c) Prohibir que se facilite la identidad de las víctimas, de los testigos o peritos o de cualquier otra persona que intervenga en el juicio”.
(4) Terme encunyat pel professor de psicologia Edward L. Thornidike, que va ser el primer a realitzar investigacions empíriques que demostraven aquest efecte. El 1920 va publicar un estudi en què va demanar a uns oficials que qualifiquessin els seus soldats. Va poder concloure que es produïen errors constants en la valoració psicològica mitjançant la correlació entre els trets positius i negatius. Referència webgràfica consultada
(5) Per la incidència de l’efecte halo anteriorment citat.
(6) Tal com apunten els lletrats Beatriz Alonso León, a l’article Interrogar es un arte y las técnicas para saber hacerlo son herramientas indispensables en una buena defensa. (21/02/2013), http://bit.ly/2xZ2Ii1 ; i Òscar Fernández León en el seu article ¿Alguna otra pregunta, señor letrado? (05/06/2014), http://bit.ly/2kjzAwt
(7) La qual cosa també s’inclou a l’article 391 de la mateixa Llei.
(8) L’article 388 de la LeCrim estableix les preguntes de formulari en què: “En la primera declaración será preguntado el procesado por su nombre, apellidos paterno y materno, apodo, si lo tuviere, edad, naturaleza, vecindad, estado, profesión, arte, oficio o modo de vivir, si tiene hijos, si fue procesado anteriormente, por qué delito, ante qué Juez o Tribunal, qué pena se le impuso, si la cumplió, si sabe leer y escribir y si conoce el motivo por que se le ha procesado”.
(9) Vegeu el que explica sobre això l’STS 652/2010, d’1 de juliol, en l’apartat quart dels FUNDAMENTOS DE DERECHO
(10) L’adaptació i modificació d’aquest article ha estat operat per l’apartat primer de la disposició final primera de la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte, amb vigència des del 28 d’octubre de 2015.
(11) Vegeu per exemple l’STC 103/85, de 4 d’octubre, en les parts Antecedentes 1.E i 3.F i als Fundamentos de derecho 3, en els qual reconeix la modalitat de perícia d’aquesta prova.
(12) Segons apunta el lletrat i Blogger a l’article: El abogado y el juez ante la valoración de la prueba testifical (07/06/2016), http://bit.ly/2gVklJB
(13) Vegeu també les sentències del Tribunal Suprem de 15 d’abril, 4 d’octubre i 5 de desembre de 1994 i 24 d’octubre de 1995.
(14) Francisco Gómez Macià, psicòleg i formador en comunicació de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, on participa també com a docent en processos de selecció de l’Institut de Bombers. És director de Seguretat, i formador i coordinador en diversos cursos formatius de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI), adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment està enllestint la seva tesi relacionada amb l’àmbit policial.
(15) Per entendre aquest know-how en la preparació d’un judici com a projecte recomanem la lectura de l’article d’aquest autor ¿Puede el abogado gestionar sus pleitos como proyectos? (I) (16/04/2017), http://bit.ly/2gVklJB
(16) Per comprendre la particular importància d’aquesta acció preparatòria, recomanem la lectura dels dos articles d’Oscar Fernández León: Abogado, ¿conoces al juez que dirigirá el juicio? (11.04.2016) http://bit.ly/2iwXBfs i ¿Dónde está mi juez? (de jueces sustitutos y otras sorpresas) (17/07/2017) http://bit.ly/2h5dNEp
(17) Gómez Macià reconeix com a una de les principals capacitats d’un policia la capacitat d’anàlisi i judici ràpid, i apunta a més: “El autocontrol es fundamental, los agentes tienen que saber controlarse ante las presiones que pueda recibir”. Consulteu l’entrevista realitzada a: http://www.lne.es/gijon/2010/09/24/persona-rigida-falta-control-policia/971939.html
(18) Font de l’article, seguridadpublica.es: ¿Cómo hablar en un juicio?. Nuestro comportamiento en un juzgado. (22/09/2012), http://bit.ly/2jFVc6B
(19) Font, article de La Oratoria, el Arte de hablar bien: Como Tener Naturalidad al Hablar en Público. (21/06/2016), http://bit.ly/2zvguql
(20) Es recomana la lectura de l’article La ansiedad y los pensamientos distorsionados http://bit.ly/2jaBBbj
(21) Segons apunta el lletrat i blogger Oscar Fernández León, als seus articles: Consejos para la preparación del juicio oral (15/5/2015), http://bit.ly/1jif5sA ¿Se me olvida algo para el juicio? El valor de los recordatorios para el abogado litigante. (3/11/2015) http://bit.ly/2xeaJ3q Consejos para un interrogatorio eficaz (5/12/2013), http://bit.ly/2fJ4p90