La dansa dels joncs

Mòdul 2. Les creences limitadores

2.1. El canvi de creences, relat

L’escriptor i el jove que recollia estrelles de mar

En una platja tranquil·la, al costat d’un petit poble de pescadors, hi vivia un escriptor de renom, famós per la sensibilitat de les seves obres i pel seu domini del llenguatge.

Cada matí es passejava per la platja. Mirava les ones, el color de l’aigua, escoltava el so del mar i sentia una gran pau, que l’ajudava a inspirar-se. A les tardes es quedava a casa per escriure la que havia de ser la seva «gran obra».

Un dia, mentre caminava per la vora del mar, va veure una figura que es movia sense parar. S’hi va acostar i va veure que es tractava d’un jove que recollia estrelles de mar de la sorra, d’una en una, i amb molta cura les tornava a l’aigua.

—Hola —li digué el jove, amb una rialla i sense deixar de fer el que estava fent.

—Per què ho fas, això? —li va preguntar l’escriptor, amb curiositat.

—No veu que ha baixat la marea i que el sol brilla amb molta força? Si aquestes estrelles es queden aquí, s’assecaran i moriran.

L’escriptor va pensar que la intenció del noi era bona i lloable, però va somriure amb escepticisme, i li va comentar:

—Però, noi, existeixen milers i milers de platges repartides per tot el món. Hi ha d’haver centenars de milers d’estrelles de mar portades a la sorra per les ones. I tu, aquí, et dediques a tornar-ne a l’aigua unes poques. No crec que això influeixi gaire. No és una pèrdua de temps? Quina importància pot tenir això que fas?

El jove es mirà a l’escriptor. Va recollir una altra estrella de mar, la va tirar a l’aigua, va tornar a mirar l’escriptor i li va dir:

—Per a aquesta… i tant que és important!

Aquella tarda l’escriptor no va aconseguir escriure. A la nit amb prou feines va dormir. Al matí, quasi a la sortida del sol, se’n va anar a la platja. El jove ja hi era. Nedava enmig de les primeres ones del dia, però aviat es va dirigir també a la platja. Junts, sota el suau sol del matí, sense dir-se res, es varen posar a tornar estrelles de mar a l’aigua.

Llegeix de nou el conte de l’escriptor i el jove que recollia estrelles de mar.

L’escriptor i el jove que recollia estrelles de mar

En una platja tranquil·la, al costat d’un petit poble de pescadors, hi vivia un escriptor de renom, famós per la sensibilitat de les seves obres i pel seu domini del llenguatge.

—Hola —li digué el jove, amb una rialla i sense deixar de fer el que estava fent.
—Per què ho fas, això? —li va preguntar l’escriptor, amb curiositat.
—No veu que ha baixat la marea i que el sol brilla amb molta força? Si aquestes estrelles es queden aquí, s’assecaran i moriran.

L’escriptor va pensar que la intenció del noi era bona i lloable, però va somriure amb escepticisme, i li va comentar:

El jove es mirà a l’escriptor. Va recollir una altra estrella de mar, la va tirar a l’aigua, va tornar a mirar l’escriptor i li va dir:

—Per a aquesta... i tant que és important!

Respon les preguntes següents:

Qüestió

Quines creences tenia l’escriptor sobre la conducta del jove?

Quines creences tenia el jove en relació amb la seva conducta sobre les estrelles de mar?

Quins beneficis obtenien tant el jove com l’escriptor amb les seves creences?

D’on creus que provenien aquestes creences tant d’un com de l’altre?

Què va motivar el canvi de creença de l’escriptor?

Has viscut algun cop alguna situació personal de creença i de canvi similar a la que tracta el conte?

2.2. Què són les creences?

Les creences són bàsicament judicis i valoracions sobre nosaltres mateixos, sobre els altres i sobre el món que ens envolta. En la programació neurolingüística (PNL), les creences es consideren generalitzacions sobre la causalitat, el significat, les limitacions, el món que ens envolta, el nostre comportament, les nostres capacitats i la nostra identitat.

Les creences bàsiques són, doncs, els conceptes essencials als quals ens atenem i que formen la base de la nostra identitat, ja que defineixen els sentiments que tots tenim sobre nosaltres mateixos i el to emocional de la nostra vida, marquen els límits i actuen com a termes de referència per a la nostra realització i el nostre benestar.

Si volem esbrinar les creences que guien les conductes (les nostres o les dels altres), ens hem de fer preguntes com:

Per què ho fas, això?
Quin significat té per a tu?
Què passaria si no ho fessis?
Què consideres enriquidor de tot això?

2.3. Creences potenciadores i limitadores

Les creences potenciadores són aquelles que ens ajuden a millorar en tots els aspectes de la nostra vida i a assolir els objectius que ens marquem.

Les creences limitadores són aquelles que influeixen negativament en el desenvolupament personal i professional de les persones. Estan estretament relacionades amb la desesperança, la impotència i la manca d’autoestima.

Les creences limitadores actuen, doncs, com a «virus mentals», ja que la seva capacitat de destrucció és tan important com la d’un virus biològic o informàtic.

Un virus mental és una creença limitadora que s’arriba a convertir en una profecia que es compleix. Descobrir aquestes creences —tasca gens fàcil, perquè algunes són inconscients— és el primer pas per intentar substituir-les per d’altres més útils o adients.

Esquema de les creences limitadores.

En aquest esquema es veu el procés següent: les creences limitadores són pensaments; els pensaments van associats a sentiments que provoquen i generen comportaments; aquests comportaments queden fixats en l’inconscient de les persones i reforcen la creença limitadora.

2.4. Estratègies per canviar conductes i tenir creences positives

Per modificar conductes cal modificar les creences. Actuem d’acord amb unes creences que ens poden limitar. Tot seguit, proposem una sèrie de canvis de creences i pensaments que ens portaran com a conseqüència un canvi de conducta.

Conducta	Creença negativa	Creença positiva
Fer el cor fort	Com m’agradaria no haver d’anar a la xerrada d’aquesta nit.	Estic desitjant anar a la xerrada d’avui, segur que podré aprendre coses interessants.
Deixar de fer-se la víctima	El meu cap encara no m’ha dit res de la proposta que vaig presentar, i estic patint.	Avui preguntaré què ha passat amb la meva proposta.
Preocupar-se de si mateix	He perdut la meva vida, mai no m’ha passat res de bo.	Avui és el primer dia de la resta de la meva vida. He decidit donar-me un premi. Me’l mereixo.
La imatge d’un mateix	M’espanta la xerrada que he de fer la setmana vinent.	He preparat molt bé la xerrada. Els interessarà molt.
Evitar frases negatives	Estic ple de por.	Estic tranquil i relaxat.
Repetir-se els pensaments positius una vegada i una altra	L’entrevista amb la família de l’Eva serà conflictiva.	Tenim els mateixos objectius i, per tant, serà una entrevista profitosa.

Aquesta sèrie de creences són limitadores. Et proposem que redactis a sota una creença potenciadora alternativa:

Qüestió

1. Mai parlaré bé l’anglès a la feina.

2. No tinc temps per fer tota la feina que em demanen.

3. No em mereixo tenir tanta sort a la feina amb els companys i companyes i amb la meva cap.

4. Estic espantada amb el nou circuit dels documents. Segur que no me’n sortiré.

5. Soc incapaç de fer esport de manera regular, tot i que sé que és bo per a mi.

Si vols conservar les teves respostes, copia-les en un altre document (el wiki no les guarda).

2.5. Identificar les creences

El poder de les creences rau en el fet que tenen una gran tendència a fer-se realitat.

Si provem de canviar una sola creença, de retruc també canviarà una bona part del nostre comportament. Per tot això, identificar i netejar les nostres creences limitadores resulta bàsic per al creixement personal.

Les preguntes que ens hem de fer arran de qualsevol creença són: «Per a què és útil aquesta creença? De què em serveix?».

Si hom comprèn que l’única cosa que s’interposa entre la situació actual problemàtica i l’objectiu que persegueix és una creença, pot començar provant d’adoptar-ne una de nova simplement obrant com si ja fos certa, i aleshores preguntar-se:

Quines noves accions realitzaria si em cregués aquesta nova creença?
Quines coses que ara faig canviarien?
De quines coses seria capaç?

Si ens comportéssim com si les coses fossin certes, algunes tasques ens resultarien molt més fàcils.

2.6. Les creences no són lògiques

Contràriament al que es pot pensar, les creences no tenen cap relació amb la lògica, i, per això, és inútil intentar canviar les creences pròpies o les dels altres fent notar com d’il·lògiques poden ser.

Si jo crec que «el treball en equip és una pèrdua de temps», per més que llegeixi llibres de pedagogia o faci activitats de formació que demostrin el contrari, la meva resposta, fins que el meu mapa mental no canviï, serà: «Ja sé que en determinats llocs funciona, però a mi em va millor treballar en solitari».

És impossible canviar les pròpies creences o les dels altres a partir de la lògica. Les creences estan fortament assumides i ens donen una gran seguretat psicològica.

Mira el vídeo del conte de Bucay sobre l’elefant.

Respon les preguntes següents:

Qüestió

T’has sentit alguna vegada igual que l’elefant? Com va ser?

Has aconseguit descobrir que en realitat podies aixecar l’estaca amb facilitat?

Tens la sensació que encara ara potser estàs lligat a altres estaques, que no saps ben bé si són fortes o no?

Si vols conservar les teves respostes, copia-les en un altre document (el wiki no les guarda).

2.7. Com canviar de creences

Al llarg de la vida tothom descarta de manera fàcil i automàtica un bon nombre de creences. Podríem dir que existeix un «cicle natural» per al canvi de creences.

Aquest cicle s’inicia de manera natural quan estem més oberts a dubtar d’allò que fins aquell moment era una veritat inqüestionable. Això dona pas a estar cada vegada més oberts a acceptar que una altra creença és possible, i, quan la nova creença s’instaura com a evidència, és quan l’adoptem com a pròpia.

La dificultat sorgeix quan volem canviar creences de manera conscient sense seguir aquest «cicle natural de canvi de creences», és a dir, quan intentem canviar-les «atacant-les» o «reprimint-les», ja que, de manera racional, sabem i hem comprovat que són creences limitadores que ens impedeixen créixer com a éssers humans i que incideixen de manera negativa en els aprenentatges, en la salut o en les relacions que mantenim amb l’entorn.

En aquest punt no podem oblidar que moltes creences limitadores s’han desenvolupat amb l’objectiu d’aconseguir algun propòsit (sovint inconscient) de caire beneficiós per a nosaltres, o bé s’han generat com a conseqüència d’acceptar com a inevitables situacions i comportaments; per tant, es fa del tot necessari, a l’hora de canviar una creença, identificar quina és la seva finalitat última o la seva intenció positiva i buscar-ne de noves que aconsegueixin els mateixos objectius.

Existeixen tres tipus de canvis:

Evolutius: canvis en l’àmbit de la identitat.
Generatius: canvis en l’àmbit de les creences i les capacitats.
Remediatius: canvis en l’àmbit del comportament i l’ambient.

2.8. Passos per canviar una creença

Per canviar una creença podem seguir els passos següents:

Definir la creença limitadora que volem canviar (per exemple, «el treball en equip no és eficaç»).
Esbrinar quina és la intenció positiva que té la creença que volem canviar (per exemple, «ningú qüestionarà les meves idees»).
Redefinir part de la creença limitadora, de manera que el canvi no es visqui de manera agressiva.

El cicle del canvi de creences.

2.8.1. Estructura i funcionament del canvi

Aquest esquema pot veure’s afectat per les maneres de pensar de la persona. Aleshores, seria:

L’esquema clau de tot procés de canvi segons la PNL.

Aquest esquema de canvi s’organitza en quatre passos:

Identificar l’estat actual

Com està actualment el teu cos?
Com està el teu entorn?
Quines són les teves conductes i accions?
Quines són les teves habilitats i competències?
Quins són els teus sentiments i les teves emocions?
Quines són les teves creences i els teus pensaments?

Identificar l’estat desitjat

Com vols que estigui el teu cos?
Com vols que sigui el teu entorn?
Quines són les conductes i les accions que desitges?
Quines són les teves habilitats i les competències que desitges?
Quins són els sentiments i les emocions que desitges?
Quines són les creences i els pensaments que desitges?

Identificar els recursos

De quins recursos disposes actualment?
Quins recursos necessites per arribar a l’estat desitjat?
Quines creences limitadores necessites eliminar?

Per canviar una creença limitadora et proposem el qüestionari següent. Cal respondre en l’ordre en què està redactat i dedicar-hi un temps prudencial.

Qüestió

1. Identifica la creença limitadora. Redacta la creença amb detall.

2. Quins resultats/conseqüències té per a la teva vida aquesta creença?

3. Què perds mantenint aquesta creença? Què hi guanyes, quins beneficis et comporta mantenir la creença?

4. Tothom té aquesta creença? Hi ha excepcions?

Un cop has arribat a aquest punt de l’anàlisi, continua amb les preguntes següents:

5. Tria una nova creença que substitueixi la creença limitadora anterior. Redacta-la de manera detallada.

6. Quins beneficis creus que et pot portar la nova creença?

7. De quina manera començaràs a posar en pràctica la nova creença? Quan? Com? Amb qui?

Si vols conservar les teves respostes, copia-les en un altre document (el wiki no les guarda).

2.9. Conclusions del mòdul 2

En aquets mòdul hem analitzat el concepte de creences que són bàsicament els judicis i les valoracions sobre nosaltres mateixos, sobre els altres i sobre el món que ens envolta. Les creences bàsiques són conceptes essencials als quals ens atenem i que conformen la base de la nostra identitat.

Existeixen dos tipus de creences: les limitadores i les potenciadores. Les primeres ens impedeixen relacionar-nos correctament amb l’entorn i son barreres pel canvi. Les segones ens permeten una bona relació amb l’entorn i ens obren a acceptar i viure bé els canvis.

S’analitzen diverses estratègies per canviar les creences i s’estructura el model de canvi que s’inicia amb una anàlisi de l’estat actual, una visualització de l’estat desitjat i una relació dels recursos necessaris per passar d’un estat a l’altre.