Els esdeveniments a les organitzacions, tant si es tracta d'un canvi en un procés, en l'estratègia, en l’estructura, o en la presa de decisions en temes quotidians, comencen i acaben en el rol dels seus membres i en la forma en què aquests actuen i interactuen.
La necessitat d'adaptar-nos a un entorn en canvi ens porta a repensar el concepte de rol des d'un nou paradigma de la complexitat.
Conceptes com la descripció de llocs de treball, l’ajust persona-lloc, les competències o els requeriments del lloc fan referència, almenys a priori, a la trobada de la persona idònia per a l'exercici de determinades funcions requerides en el lloc.
Però què passa quan això és necessari però no suficient? Quan una persona té les aptituds i/o competències òptimes per als requeriments del lloc, però no s'exerceix en el seu rol segons el que s'esperava?
La resposta sembla trobar-se en allò que no observem del rol.
La noció tradicional de rol descriu la posició que una persona ocupa dins d'una estructura organitzacional i que ha de ser exercida segons expectatives que persones i grups tenen respecte del càrrec (Acuña i Sanfuentes, 2009).
Una revisió superficial de la literatura revela els usos principals per al terme:
-
Estructuralment, com els deures, temes, les responsabilitats i expectatives associades a un lloc particular.
-
Com les conductes de membres individuals en resposta als deures, a les tasques, responsabilitats i expectatives associades amb un lloc en particular (això fa referència a la interpretació d'un paper).
Des d'aquesta noció clàssica de rol, observem certes limitacions.
-
Són prescriptius: suggereix que un rol, en gran mesura ens és definit. Aquest aspecte, però, no fa justícia a la nostra experiència diària en l'exercici dels rols que tenim. Tots els professionals han viscut la diferència que existeix entre la descripció formal del seu lloc de treball i les funcions i tasques que finalment realitza, que a més no són fixes en el temps.
-
Ningú pot desenvolupar adequadament una feina adherint-se submisament a una descripció de càrrec:
-
Les prioritats requereixen organització.
-
Les activitats en moltes ocasions requereixen relacionar-se amb circumstàncies noves i desconegudes.
-
Les decisions s'han de prendre molt sovint en condicions no anticipades.
-
Res d'això es pot descriure per endavant.
A més, des d’aquesta noció de rol no es reconeix que, en adoptar un paper, un sempre s'està relacionant amb un context canviant, tant a l'interior de l'organització com en l'ambient extern. És una visió estàtica del rol que imposa una severa distinció entre rol i persona, omet el protagonisme que la persona té en la definició de les funcions a exercir, oblida la necessària sintonia entre el que es fa i qui ho fa.
Si pensem en els components que entren en joc a l'escenari on passa l'acompliment de rol, trobarem que, a més d'aquest, coexisteixen la persona i el sistema.
La connotació fixa i estàtica de rol redueix la nostra capacitat per observar les interrelacions que s'estableixen entre la persona que ocupa el rol i el context organitzacional, aspecte que confereix una perspectiva més dinàmica i complexa al tema.
La persona que ocupa un rol laboral determinat, hi accedeix amb una experiència i una història d'acompliment de diferents rols en diferents sistemes: en la família, en la comunitat i en el treball. Aquest aspecte és de vital importància, ja que posa en evidència que l'exercici de nous rols no passa en el buit, ja que cada persona té una història d'adopció de rols.
Aquesta idea denominada biografia del rol per Susan Long (2006) permet accedir a un coneixement, no només d'accions vinculades a la història personal de la persona en relació amb els seus rols més significatius, sinó que també ens ofereix informació sobre rols socioemocionals connectats a aquestes funcions desenvolupades en el passat: haver estat aquell en qui es podia confiar, haver estat qui sempre creava preocupacions, etc.
En una relació de treball, explorar aquests elements biogràfics del rol ens permetrà comprendre millor com les experiències viscudes en altres rols de la nostra història poden impactar en els actuals encàrrecs del nostre rol.
Tota persona, per tant, construeix el seu rol en la ment al qual incorpora no només els mandats propis de la seva funció sinó que conté també elements dels seus rols biogràfics.
Situant-nos ara en el sistema i si des d'aquí mirem el rol, apreciem un altre aspecte no tingut en compte des de la noció clàssica de rol.
Es tracta de la història del rol; el concepte planteja que qualsevol rol, excepte els de nova creació, té un recorregut històric particular que s'ha format en el temps i mitjançant els seus diferents titulars.
La història del rol ens informa dels llegats més significatius dels seus diferents titulars i que romanen latents per als membres de l'organització i per a l'ocupant actual.
-
Quins són aquests llegats.
-
Què pot significar aquesta herència per a l'actual titular.
-
Quines són aquestes expectatives implícites que se li presenten al nou titular del rol.
El concepte de biografia de rol i el d'història de rol permeten entendre, però, com la noció clàssica de rol que, si bé és necessària, ja no és suficient. La seva indagació possibilita l'emergència de nous significats que portin més claredat a la comprensió del rol des de la perspectiva de la persona i del sistema, permetent a l'individu comprendre aspectes de si mateix que afecten l'execució del rol, i a més disposar de dades per observar necessitats i requeriments del sistema que prèviament no han estat considerats.
En resum:
-
El rol que finalment s'exerceix és un emergent, resultat de la interacció entre la descripció del lloc, la biografia, la història del lloc, els stakeholders (equip, iguals, caps, clients), la tasca. La seva funció és generar un mínim d'estabilitat; d'altra manera es produiria la necessitat de generar respostes contingents constantment davant les contradiccions del sistema.
-
Ara bé, aquest procés no pot convertir en estàtic el rol, que ha d'estar sempre en evolució. La variable temps és fonamental en el procés de construcció d'un rol.
-
El rol és el resultat de les interaccions, no dels elements.
-
Per ser adaptatiu, ha de ser un procés d'aprenentatge constant.
EXERCICI DE REFLEXIÓ
Situant-se en el rol que ocupi en l'actualitat, pensi en les diferents persones que l'han ocupat amb anterioritat, fins que pugui recordar.
Provi de descriure per a cadascuna d'aquestes persones que ha identificat quin és el llegat que han deixat al «rol» tant si és positiu com si no ho és.
El meu rol actual
antecessor del rol 1
quins elements significatius i positius va aportar al rol
quins elements significatius i no positius va aportar al rol
antecessor del rol 2
quins elements significatius i positius va aportar al rol
quins elements significatius i no positius va aportar al rol
antecessor del rol 3
quins elements significatius i positius va aportar al rol
quins elements significatius i no positius va aportar al rol
Faci una llista de tots els aspectes que hagi pogut recuperar des de la reflexió anterior. Indagui, entre els seus receptors de rol (integrants del seu equip, companys, etc.) quants d'aquests aspectes romanen en l'actualitat en les seves expectatives respecte a l'acompliment del seu rol.