1. Responsabilitats sobre el control dels contractes
Com hem vist, els serveis externalitzats es gestionen habitualment mitjançant contractes de serveis o de gestió de serveis amb tercers especialitzats.
La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic identifica de manera explícita quins són els òrgans amb capacitat per intervenir en el control de l’execució d’aquests contractes que afecten serveis externalitzats:
L’òrgan de contractació
La unitat encarregada del seguiment i de l’execució ordinària del contracte
El responsable del contracte
Segons la disposició addicional segona de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, les competències com a òrgan de contractació en les entitats locals de règim general respecte als contractes d'obres, subministrament, serveis, contractes de concessió d'obres, els de concessió de serveis i els administratius especials, corresponen a:
-
L’alcaldia o presidència de l’entitat local, quan el valor estimat del contracte no superi el 10% dels recursos ordinaris del pressupost ni, en qualsevol cas, la quantia de 6 milions d’euros, inclosos els de caràcter plurianual quan la seva durada no sigui superior a quatre anys, amb eventuals pròrrogues incloses sempre que l'import acumulat de totes les anualitats no superi ni el percentatge indicat, referit als recursos ordinaris del pressupost del primer exercici, ni la quantia assenyalada. Aquesta facultat pot ser delegada a la Junta de Govern Local o a les regidories específiques.
-
El ple, quan pel seu valor o durada no corresponguin a l'alcaldia o presidència de l'entitat local, d'acord amb el punt anterior.
L’òrgan de contractació és el que representa l’administració i té la màxima responsabilitat sobre els contractes dels serveis externalitzats. En aquest sentit, les decisions finals sobre els efectes de les incidències que es detectin mitjançant el control del servei correspondran sempre a l’òrgan de contractació.
Els òrgans de contractació:
-
Defineixen les facultats de la unitat encarregada del seguiment de l’execució ordinària del contracte, mitjançant la seva determinació en els plecs de contractació.
-
Designen al responsable del contracte i concreten també les seves facultats.
-
Difonen la informació i els documents relatius als contractes a través del perfil de contractant a internet, per assegurar la transparència i l’accés públic als mateixos.
-
Poden realitzar estudis de mercat i adreçar consultes als operadors econòmics amb la finalitat de preparar correctament la licitació (LCSP, art. 115).
-
Aproven els plecs de clàusules administratives particulars (LCSP, art. 122.5) i els plecs de prescripcions tècniques particulars (LCSP, art. 124) que, com hem vist, estableixen molts dels aspectes relatius al control dels contractes (com, per exemple, les penalitats o les causes possibles de modificació).
-
Ostenten, en el marc de la normativa vigent, la prerrogativa d’interpretar els contractes administratius, resoldre els dubtes que puguin sorgir per al seu compliment, modificar-los per raons d’interès públic, declarar la responsabilitat imputable al contractista arran de l’execució del contracte, suspendre l'execució d’aquest, acordar la seva resolució i determinar els efectes d'aquesta (LCSP, art. 190).
-
Tenen, igualment, les facultats d'inspecció de les activitats desenvolupades pels contractistes durant l’execució del contracte (LCSP, art. 190).
-
Han de prendre les mesures pertinents per garantir que en l’execució dels contractes, els contractistes compleixen les obligacions aplicables en matèria mediambiental, social o laboral (LCSP, art. 201).
-
Poden establir condicions especials en relació amb l’execució del contracte (LCSP, art. 202) i han de vetllar pel compliment de les que tinguin caràcter obligatori.
-
Poden acordar, quan correspongui, la modificació (LCSP, art. 203) o la resolució del contracte (LCSP, art. 212).
-
Han d’autoritzar la cessió dels contractes a una nova empresa prestadora del servei (LCSP, art. 214).
Els òrgans de contractació no exerceixen habitualment el control dels serveis contractats de manera directa, sinó que ho fan per mitjà de les unitats encarregades del seguiment i l’execució ordinària dels contractes i dels responsables dels contractes.
La figura del responsable del contracte va ser introduïda, amb caràcter potestatiu, per l’article 41 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic:
Article 41. Responsable del contracte
“1. Els òrgans de contractació poden designar un responsable del contracte al qual correspondrà supervisar la seva execució i adoptar les decisions i dictar les instruccions necessàries amb la finalitat d'assegurar la correcta realització de la prestació pactada, dins de l’àmbit de facultats que aquells li atribueixin. El responsable del contracte podrà ser una persona física o jurídica, vinculada a l'ens, organisme o entitat contractant o aliena a ell.
[…]”
El Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, mantenia (art. 52) poc després aquest criteri de possibilitat en mans de l’òrgan de contractació.
La vigent Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, en canvi, ha optat per transformar-la en una responsabilitat obligatòria, tot i que la desenvolupa escassament en el seu articulat. Així, el seu article 62 assenyala:
Article 62. Responsable del contracte
“1. Amb independència de la unitat encarregada del seguiment i execució ordinària del contracte que figuri en els plecs, els òrgans de contractació han de designar un responsable del contracte a qui correspon supervisar la seva execució i adoptar les decisions i dictar les instruccions necessàries amb la finalitat d’assegurar la correcta realització de la prestació pactada, dintre de l’àmbit de facultats que aquells li atribueixin. El responsable del contracte podrà ser una persona física o jurídica, vinculada a l'entitat contractant o aliena a ell.
2. En els contractes d’obres, les facultats del responsable del contracte seran exercides pel director facultatiu de conformitat amb el que disposen els articles 237-246.
3. En els casos de concessions d’obra pública i de concessions de serveis, l’Administració ha de designar una persona que actuï en defensa de l’interès general, per obtenir i per verificar el compliment de les obligacions de concessionari, especialment pel que fa a la qualitat en la prestació de servei o de l’obra.”
[…]”
Algunes de les principals característiques formals d’aquest responsable del contracte són:
-
Es tracta d’una figura independent, diferenciada de la unitat encarregada del seguiment i execució ordinària del contracte, que s’ha revisat en l’apartat anterior.
-
Pot ser una persona física o una persona jurídica.
-
Pot ser part de l’administració responsable del servei contractat externament o bé aliè a aquesta.
Si es consideren els dos darrers punts, es dedueix que la responsabilitat sobre un contracte pot ser objecte, al seu torn, d’una contractació a una empresa externa especialitzada.
En el cas dels contractes d’obres, les facultats del responsable del contracte són exercides per la direcció facultativa. En aquests casos, és molt més freqüent la contractació externa d’aquesta responsabilitat que quan es tracta de serveis.
Així, la llei dibuixa un rol molt obert, sense concretar un perfil professional ni definir una qualificació específica (pel que fa a formació o experiència).
A la pràctica, i malgrat el que diu l’esmentat article 62 de la LCSP quant a la seva independència, és molt freqüent que el paper de responsable del contracte sigui assignat a un tècnic o tècnica de l’àmbit encarregat del seguiment i execució ordinària del contracte.
Pel que fa a les seves funcions, seguint novament l’article 62 de la LCSP, s’indica:
-
Supervisar genèricament l’execució del contracte.
-
Adoptar les decisions i dictar les instruccions necessàries amb la finalitat de assegurar la correcta realització de la prestació pactada.
-
Les seves facultats han de ser concretades i establertes per l’òrgan de contractació, que l’ha de designar.
A més d’això, la LCSP estableix en diversos articles altres funcions que corresponen al responsable del contracte:
-
En el cas concret dels contractes de serveis, donar al contractista les instruccions adients per a la interpretació del contracte, de manera que aquest s’executi d’acord amb el que estableixen els plecs (art. 311).
-
Proposar a l’òrgan de contractació la imposició de penalitats per incompliment parcial o incompliment defectuós o per demora en l’execució (arts. 192, 193 i 194).
-
En el cas de demora en l’execució del contracte, cal emetre un informe en què es determinarà si el retard es va produir per motius imputables al contractista, als efectes d’una possible resolució del contracte o d’una ampliació del termini d’execució (art. 195).
-
I, quant als contractes de serveis que impliquin el desenvolupament o manteniment d’aplicacions informàtiques, cal adoptar les mesures que siguin necessàries per a la programació del seu finançament i pagament, d’acord amb les anualitats i el període d’execució establerts (art. 308).
D’aquesta manera, veiem com el rol del responsable del contracte es configura com el d’un supervisor de l’execució del contracte, que actua com a enllaç entre l’empresa prestadora del servei i l’òrgan de contractació, en paral·lel a la tasca de seguiment que fa l’àmbit encarregat del seguiment i execució ordinària del contracte.
Malgrat que no hi ha impediment perquè el rol de responsable de cada contracte de servei externalitzat sigui exercit per personal de la unitat encarregada del seguiment i l’execució ordinària del contracte, una bona alternativa és assignar aquest rol a un tècnic específic de cada àrea funcional de l’administració local, independent però relacionat amb les unitats responsables del servei i amb coneixements suficients sobre contractació pública.
Aquesta opció es fonamenta en el fet que les funcions del responsable del contracte tenen un determinat grau d’especialització i és aconsellable un bon domini de la normativa de contractació, i es pot guanyar en eficiència i eficàcia si en una determinada àrea funcional hi ha uns quants serveis que han de ser objecte de supervisió.
Rol i lloc de treball del responsable de contractes
El rol de responsable dels contractes de serveis es desplega en tres vessants:
-
Assessorament tècnic a les unitats responsables dels serveis, a les meses i els òrgans de contractació, en els processos de preparació de les externalitzacions de serveis, elaboració de la documentació, preparació de les licitacions, valoració de les ofertes, etc.
-
Comprovació de la correcta execució dels serveis, que inclouria, com a punts més destacats:
-
La interpretació dels contractes en primera instància.
-
El trasllat directe d’instruccions i ordres sobre l’execució dels serveis als contractistes.
-
La comprovació del compliment dels requisits especificats en el contracte i en l’oferta presentada per l’empresa prestadora, inclosos els terminis i l’aplicació de les clàusules socials i ambientals.
-
La comprovació de la subcontractació.
-
El control de la necessària separació entre les unitats de l’administració i les empreses prestadores dels serveis.
-
-
Suport a l’òrgan de contractació dels serveis, mitjançant:
-
La formulació de propostes de modificació o de pròrroga del contracte, dins dels límits legalment establerts, d’imposició de penalitats (abans esmentades) i en relació amb les possibles garanties.
-
La realització de les funcions de vigilància que la Llei de Contractes del Sector Públic atribueix a l’òrgan de contractació, bàsicament mitjançant l’elaboració dels informes necessaris perquè aquest òrgan pugui adoptar les decisions corresponents en cada situació.
-
El control dels requisits relatius a la transparència dels contractes.
-
La revisió i validació de la facturació.
-
El control de les obligacions socials del contractista.
-
La realització de propostes d’imposició de penalitats
-
Finalment, el suport a la persona encarregada de vetllar per la defensa de l’interès general en el cas dels contractes de concessió de serveis (LCSP, art. 62.3), de manera que la seva actuació i els seus informes puguin servir també per verificar el compliment de les obligacions del concessionari, especialment en relació amb la qualitat de la prestació del servei.
-
Rols bàsics en relació amb el control dels contractes de serveis
Exemple
Per il·lustrar quines poden ser les tasques de la figura del responsable del contracte, es reprodueix a continuació un exemple extret de la Instrucció de contractació relativa a les funcions del Servei de Contractació així com el seu funcionament integrat dins l’estructura administrativa municipal, de l’Ajuntament de Badalona (2017). Tot i que encara fa referència al text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic de 2011, és plenament aplicable al marc normatiu actual:
9. Responsable del contracte
De conformitat amb el que disposa l’article 52 del Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, en cada contracte es designarà un responsable, al que li correspondrà supervisar la seva execució i adoptar les decisions i dictar les instruccions necessàries per tal d’assegurar la correcta execució de la prestació pactada, dins de l’àmbit de facultats que se li atribueixin, que seran com a mínim les següents:
-
Control de l’execució del contracte, establint els mecanismes de control pertinents.
-
Donar al contractista les instruccions necessàries per a la correcta execució de la prestació, deixant constància suficient.
-
Establir mecanismes de coordinació amb altres departaments municipals, ens dependents o altres administracions o tercers involucrats en l’execució del contracte.
-
Control econòmico-financer del contracte.
-
Verificar i conformar la facturació derivada del contracte de conformitat amb les condicions contractuals.
-
Verificació del compliment de les condicions especials d’execució.
-
Verificació del compliment de les clàusules socials.
-
Proposar que s’insti la resolució contractual, si procedeix.
-
Proposar deduccions d’imports de les corresponents certificacions, en cas d’incompliment i la imposició de penalitats, si procedeix.
-
Proposar les pròrrogues i les modificacions contractuals, quan sigui procedents d’acord amb la llei i amb el contracte.
-
Emetre l’acta final de recepció del contracte, tanmateix les recepcions parcials, si aquestes estiguessin previstes en el contracte.
-
Verificar el bon estat de les prestacions efectuades durant el termini de garantia, si n’hi ha.
-
Efectuar la proposta de liquidació del contracte.
-
Assegurar la correcta reversió dels béns i instal·lacions a l’Ajuntament, quan procedeixi.
[…].
Font: Ajuntament de Badalona
Exemple
Un altre exemple interessant és el document Funcions dels responsables dels contractes de l’Ajuntament de Tarragona (2014), que reproduïm a continuació:
La finalitat última de la figura del responsable del contracte és contribuir al compliment exacte de les prestacions que constitueixin l’objecte del contracte. A tal fi, l’òrgan de contractació designa responsable del contracte, al qui correspondrà, amb caràcter general, supervisar l’execució del contracte, adoptar les decisions i dictar les instruccions necessàries a fi d’assegurar la correcta realització de la prestació pactada assenyalant el ritme d’execució convenient, així com reforçar el control del compliment del contracte i agilitzar la solució de les diverses incidències que puguin sorgir durant la seva execució i, en particular:
a) Promoure i convocar les reunions que resultin necessàries a l’objecte de solucionar qualsevol incident en l’execució del objecte del contracte, en els termes que més convinguin a l’interès públic.
b) Resoldre les incidències sorgides en l’execució del contracte, seguint el procediment establert en l’art. 97 Reglament de la Llei de contractes de les Administracions Públiques aprovat per RD 1098/2001 (en endavant, RLCAP).
c) Informar en expedients de reclamació de danys i perjudicis i d’incautació de la garantia definitiva o be supervisar l’informe emès per la direcció facultativa quan es tracti de contractes d’obres.
d) Proposar la imposició de penalitats (assenyalant-ne la seva graduació), d’acord amb l’establert en l’art. 212 TRLCSP.
e) Proposar si s’escau la pròrroga del contracte amb la suficient antelació a la de la data de finalització.
f) Informar amb caràcter previ a les recepcions parcials i/o totals.
g) Informar en expedients de devolució o cancel·lació de garanties.
h) Proposar l’ampliació del termini d’execució establert, d’acord amb el que disposa l’art. 100 del RLCAP.
i) Proposar l’exercici de prerrogatives contingudes en els articles 210 i següents del TRLCSP, incloent la revisió d’actes administratius i la determinació dels danys i perjudicis i informar sobre els expedients que a tal fi s’incoïn.
j) En el cas de modificacions contractuals, el responsable haurà d’emetre informe sobre:
a. Si la modificació proposada està prevista al plec: caldrà informar sobre la concurrència de les condicions, límits i abast de la modificació i el seu ajust respecte del previst al plec.
b. Si la modificació no està prevista al plec: en l’informe s’haurà de justificar suficientment la concurrència d’algun dels supòsits contemplats en l’art. 107 del TRLCSP, les causes imprevistes que cal atendre, cóm aquestes satisfaran l’interès públic, l’import i percentatge que suposa la modificació respecte del preu primitiu del contracte, incloent-hi totes les modificacions que amb anterioritat s’haguessin tramitat (a efectes del càlcul del percentatge). Així mateix l’informe haurà de pronunciar-se en relació a que les prestacions que s’inclouen en la modificació proposada són les estricament imprescindibles per satisfer l’interès públic al·legat i no suposen una modificació substancial del mateix. Cal tenir en compte en aquest sentit que qualsevol modificació del contracte que iguali o excedeixi el 10% del preu d’adjudicació serà causa de resolució del contracte.
El responsable del contracte únicament podrà proposar la modificació a l’òrgan de contractació, sense que en cap cas pugui ordenar la realització dels treballs objecte de la modificació l’adjudicatari del contracte sense que prèviament aquesta hagi estat autoritzada i formalitzat el contracte, d’acord amb el procediment legalment establert.
Caldrà tenir en compte que la modificació del contracte no podrà realitzar-se amb la finalitat d’afegir prestacions complementàries a les inicialment pactades, ampliar l’objecte del contracte a fi que pugui complir les finalitats noves no contemplades en la documentació preparatòria del mateix o incorporar una prestació susceptible d’utilització o aprofitament independent. En aquests supòsits, el responsable del contracte podrà sol·licitar del òrgan de contractació la tramitació d’un contracte complementari si concorren les circumstàncies previstes en l’art. 171.b) per als contractes d’obres o en l’art. 174.b) respecte dels contractes de serveis.
k) Informar sobre el compliment del termini de garantia, a tal fi, caldrà emetre informe amb una antelació mínima de 30 dies a l’acabament d’aquest període.
l) Informar sobre el compliment de les condicions especials d’execució, si s’haguessin establert al contracte.
m) Informar sobre les sol·licituds de bona execució de prestacions contractades per a l’expedició de certificacions.
n) Establir les directrius oportunes en cada cas, poden requerir a l’adjudicatari, en qualsevol moment, la informació que necessiti en relació a l’estat d’execució del objecte del contracte, de les obligacions del adjudicatari i del compliment dels terminis i actuacions.
o) Acordar en cas d’urgent necessitat, les mesures necessàries per aconseguir o restablir el bon ordre en l’execució d’allò pactat, o quan el contractista, o persones d’ell dependents, incorri en actes o omissions que comprometin o pertorbin la bona marxa del contracte, havent de donar compte a l’òrgan de contractació.
p) Proposar els reajustaments d’anualitats d’acord amb el previst en l’art. 96 RLCAP.
q) Proposar i/o informar respecte de la suspensió de l’execució de la prestació.
r) Assistir a l’acta de recepció i subscriure’n l’acta de recepció o document que acrediti la conformitat o disconformitat en el compliment, sens perjudici del que més endavant es dirà respecte de la funció dels tècnics supervisors en els contractes d’obres.
s) Conformar les factures en els terminis i condicions establerts en la instrucció sobre facturació del Ajuntament de Tarragona, en especial caldrà tenir en compte l’establert respecte del termini màxim de conformitat de les factures, de cara a evitar el meritament d’interessos de demora per retard en el pagament.
Així mateix, d’acord amb el que s’estableix en la circular de factures, haurà de requerir als contractistes la documentació que s’esmenta en la dita circular pel que fa la situació d’aquells respecte de les seves obligacions amb la seguretat social, deutes tributaris, prevenció de riscos laborals, etc.
t) Dirigir instruccions al contractista sempre que no suposi una modificació del objecte del contracte ni s’oposi a les disposicions en vigor o les derivades dels plecs i demés documents contractuals. En especial, els responsables s’abstindran d’ordenar cap canvi en l’execució de la prestació contractada que pugui suposar un increment de despesa que no hagi estat prèviament autoritzat per l’òrgan competent pel procediment legalment previst.
u) Inspeccionar la part de la prestació subcontractada informant a l’òrgan de contractació, o bé sol·licitant la informació pertinent als coordinadors de seguretat i salut d’existir aquests.
v) Respectar, i comprovar el seu compliment pel contractista i per la resta d’intervinents en el contracte, d’allò previst en la instrucció aprovada en compliment del previst a la Disposició Addicional primera del Reial Decret llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per a garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat.
w) Inspeccionar i ser informat, quan ho sol·liciti, del procés de realització del servei que hagi de ser entregat o s’estigui prestant, podent ordenar o realitzar per ell mateix anàlisis, comprovacions, estudis, enquestes, assajos, proves o explicacions sobre la metodologia o elements que es segueixin o empren, establir sistemes de control de qualitat i dictar les disposicions que estimi oportunes per a l’estricte compliment d’allò convingut
x) Emetre informe en els expedients de cessió del contracte
y) Donar compte a l’òrgan de contractació, a requeriment d’aquest, de totes les actuacions realitzades com a responsable del contracte
z) En general, totes aquelles d’assegurament del compliment del contracte en els termes establerts al plec de clàusules administratives, al plec de prescripcions tècniques i a l’oferta del adjudicatari i demés normativa que resulti d’aplicació
Així mateix, en aquells contractes de serveis de durada superior a l’any i en els contractes de gestió de serveis públics hauran de tenir especial cura dels següents aspectes:
-
Requerir a l’empresa contractista la documentació mensual corresponent als TC1 i TC2 dels treballadors adscrits a la contracta
-
Requerir l’actualització d’aquella documentació en matèria de prevenció de riscos laborals inclosa en l’annex dels plecs de clàusules administratives, transcorregut el termini establert per aquesta vigència.
-
Requerir amb caràcter mensual i com a requisit indispensable per a la conformitat de les factures, el certificat acreditatiu conforme l’empresa es troba al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la seguretat social.
En relació l’exigència d’aquesta documentació caldrà tenir en compte l’establert en la circular de tramitació de factures i, en aquest sentit, el certificat conforme es trobi al corrent de les obligacions tributàries, en cas que el contractista hagi autoritzat la seva obtenció de forma directa per l’Ajuntament, el sol·licitarà la Tresoreria municipal prèviament al pagament de la factura, eximint-se el responsable del contracte d’aquesta obligació.
En cas que existeixin, o bé que de la documentació aportada es dedueixi l’existència de deutes amb la Seguretat social o bé el contractista no estigui obligat a disposar de la documentació en matèria de PRL, caldrà estar al que s’estableix a la circular de factures
-
Prèviament a la finalització del contracte, s’encarregarà de recollir i trametre al servei de contractació la documentació referida al personal a subrogar, en cas que aquesta subrogació estigui establerta pel conveni col·lectiu que sigui d’aplicació.
[…]”
Font: Ajuntament de Tarragona
El darrer Observatori de Govern Local de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals, referit a l’any 2020, recull dades il·lustratives del grau en què alguns dels serveis municipals que tenen un major pes en el pressupost municipal són gestionats de manera indirecta. Es mostren alguns exemples en la taula següent:
| Servei | Nombre de municipis | Gestió directa | Gestió indirecta |
|---|---|---|---|
| Enllumenat públic | 208 | 73% | 24% |
| Cementiri | 206 | 73% | 24% |
| Recollida de residus | 153 | 22% | 73% |
| Neteja viària | 196 | 44% | 53% |
| Abastament d’aigua potable | 183 | 30% | 66% |
| Clavegueram | 192 | 63% | 37% |
| Recollida selectiva de residus | 91 | 33% | 61% |
| Transport col·lectiu urbà de viatgers | 79 | 53% | 45% |
| Escola de música | 142 | 81% | 17% |
| Escola bressol | 205 | 65% | 29% |
L’estudi no inclou serveis de caràcter intern i auxiliar, com la neteja o el manteniment d’equipaments, o la gestió de determinades prestacions dels serveis socials locals, com per exemple els serveis d’assistència domiciliària. Però es pot observar clarament que bona part dels serveis finalistes a la ciutadania no els presten les pròpies administracions titulars, sinó altres ens amb els quals s’han subscrit contractes de serveis, contractes de gestió de serveis o convenis de col·laboració. Això implica necessàriament un canvi importantíssim en el rol dels equips de treball de les administracions implicats en la prestació d’aquests serveis; si no és un canvi total, almenys ho ha de ser parcial.
Es tracta del pes creixent que adquireix la necessitat de desenvolupar competències professionals vinculades, no ja amb l’exercici d’una professió concreta (enginyer, educador social, jurista, tècnic en gestió cultural, economista…), sinó amb la supervisió de professionals i empreses externes que són els que materialment presten els serveis.
Fins i tot en el cas de la prestació de serveis amb recursos propis, ja sigui per la mateixa organització, o bé a través d’ens instrumentals (organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats mercantils), la creixent complexitat i diversitat obliga les unitats responsables dels serveis a desenvolupar les esmentades competències de supervisió.
En resum, tractem el trànsit d’un model centrat en la prestació de serveis a un d’orientat al control de serveis que es poden prestar per diversos canals i amb diferents formes de gestió.
Els tècnics i les tècniques municipals no poden ser només experts en l’àmbit funcional que els correspon: han de disposar també dels coneixements, les habilitats i les actituds necessàries com per fer-se responsables del treball executat per tercers, fins i tot aliens a la pròpia administració.
Es pot afirmar que un dels components clau de les competències professionals del personal tècnic de les administracions locals és a hores d’ara la capacitat de gestionar xarxes internes i externes, de tal manera que puguin dirigir la prestació de serveis de qualitat a la ciutadania sense que aquesta prestació passi necessàriament per les seves mans.
Tot seguit s’exposen algunes idees que cal desenvolupar en l’àmbit organitzatiu perquè els serveis públics locals mantinguin o augmentin la seva qualitat en aquest context:
-
Les administracions locals hauran de disposar d’unitats administratives especialitzades però transversals (per tota l’organització, per àrees o per departaments funcionals, segons la dimensió de cada entitat), molt competents pel que fa a la gestió de serveis externalitzats a través de contractes o convenis. Per això, tot el personal o algun dels seus professionals s’hauran d’especialitzar en funcions com:
-
El suport i assessorament a les unitats responsables de serveis en la planificació, la contractació, el control i l’avaluació dels serveis externalitzats.
-
La tramitació de tasques comunes a tots els contractes: elaboració de documentació, realització d’estudis de costos, modificacions de contractes, pròrrogues, etc.
-
La innovació i la millora en el camp concret de la gestió de serveis externalitzats que puguin ser aprofitades per l’organització: aplicació sistemàtica de tecnologies de la informació i la comunicació, generació d’instruments de treball normalitzats, cerca d’exemples i referències d’altres administracions, etc.
Les administracions locals que compten amb serveis de contractació centralitzats hauran de distribuir aquestes funcions entre les unitats centrals, generalment vinculades a la secretaria general i les unitats administratives de les àrees funcionals. Unes i altres hauran de treballar de manera coordinada, independentment de les dependències jeràrquiques existents.
-
-
Pel que fa a les unitats tècniques responsables dels serveis, hauran d’aprofundir en alguns esforços (que moltes d’aquestes unitats ja fan):
-
Fugir de la burocratització. Externalitzar un servei, com s’ha vist al llarg del curs, en absolut vol dir deixar-ne de ser responsable davant la ciutadania. El personal tècnic no pot ser únicament “contractador” de serveis, ha de ser capaç de saber en tot moment com està funcionant, per la qual cosa ha de disposar d’informació suficient (que prèviament haurà sabut identificar) i de criteris per prendre o proposar decisions.
Per tant, ha de combinar un coneixement i experiència suficients sobre l’àmbit professional en què treballa, perquè es pugui formar opinions fonamentades, amb sòlides competències vinculades amb la gestió i l’assoliment d’objectius a través de tercers:
-
Treball en xarxa.
-
Gestió de projectes i d’equips de treball.
-
Recerca i anàlisi de dades.
-
Disseny de sistemes de control i avaluació de serveis.
-
…
-
-
Insistir en la planificació, el control i l’avaluació dels serveis. No es pot millorar allò que no es controla i no s’avalua. El que no es millora es degrada. I els serveis que es degraden perjudiquen la ciutadania.
-
Tenir visió estratègica: no es pot pensar només en el que hi ha avui. Cal dedicar també temps a analitzar i preveure quines poden ser les formes de gestió i de prestació dels serveis més eficaces i eficients en el futur.
Per això és molt important que el personal tècnic treballi en xarxa dins i fora de cada organització. L’experiència d’altres entitats pot aportar solucions en tots els nivells de la pròpia administració. Cal ser-hi present en projectes de benchmarking, visitar col·legues d’altres entitats, intercanviar informació i experiència.
Els equips de govern requereixen orientació, suport i arguments tècnics per prendre decisions sobre la gestió dels serveis.
-
Ser capaç d’adaptar-se als canvis. Tots sabem que el context evoluciona a gran velocitat i moltes vegades per camins inesperats. Tècnics i tècniques han d’estar preparats per aprendre i fer evolucionar el seu rol quan canviïn les formes de gestió.
-
LÓPEZ, G. (Dir). (2003). “Els nous instruments de la gestió pública”. Servei d’Estudis de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Estudis econòmics, 31.
RAMIÓ, C. i CODINA, O. (2006). “La externalización de servicios públicos en España: la necesidad de repensar una nueva gestión pública planificada, controlada y evaluada”. Revista del CLAD Reforma y Democracia, 35.
SALVADOR, M. i RIBA, C. (2017). “La externalización como estrategia de gestión en los servicios públicos locales”. Revista de Administração Pública, 51 (4).
UNE (2015). Sistemas de gestión de la calidad. Fundamentos y vocabulario. (ISO 9000:2015).
VILASECA, È. (2020). Control d'execució en els contractes públics: eines per mantenir la qualitat de la prestació. Escola d’Administració Pública de Catalunya. Formació Oberta.