1. L’experiment dels primats de Harlow

Descripció de l'episodi:

El motiu que el psicòleg Harry Harlow va dur a terme aquest experiment, és per demostrar de manera científica la teoria sobre la inclinació i la privació maternal desenvolupada per John Bowlby. I ens ha semblat interessant poder explicar des de el vessant psicològic, com és d'important el vincle amb la mare en la nostra infància i com ens afectarà la resta de la nostra vida.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció de videopòdcasts us volem donar a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris. És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia i com desenvolupem aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front situacions d’estrès de la millor manera. Avui us volem parlar de l’experiment amb micos de Harlow. Amb quin motiu es va dur a terme? Què volia demostrar en Harlow en fer-ho? Tot això ens ho explicarà en Xavi Savin, psicòleg general sanitari, i una servidora, Lola Carrasco, comunicadora. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives. Hola, Xavi.

XAVI SAVIN: Hola, Lola.

LOLA CARRASCO: Avui explicarem i parlarem de l’experiment dels micos d’en Harlow. Es pot dir que avui en dia és un experiment que no es podria fer, oi?

XAVI SAVIN: Sí, sí que es podria fer.

LOLA CARRASCO: Sí? Tot i que impliqui fer patir els pobres micos?

XAVI SAVIN: Fer patir els animals encara es permet. No es podria fer si hi hagués persones implicades. I tampoc es permet enganyar a una persona per fer una investigació. Però amb animals és una altra cosa.

LOLA CARRASCO: Hem de dir que sí que hi ha experiments, que explicarem en altres píndoles, que ara estarien prohibits perquè hi participaven persones. Tornant al tema, quin és el motiu que t’ha fet triar l’experiment de Harlow? Quin era l’objectiu del seu estudi?

XAVI SAVIN: L’objectiu d’en Harlow era demostrar de manera científica la teoria sobre la inclinació maternal. Demostrar fins a quin punt és important el vincle d’un nadó humà (o un mico) acabat de néixer amb la seva mare. I fins a quin punt aquest necessita l’afecte i la connexió amb la mare.

LOLA CARRASCO: Aquesta inclinació és el que es coneix com apego. XAVI SAVIN: En català depèn de per a què ho utilitzem fem servir una paraula o una altra; aferrament, inclinació, estima…

LOLA CARRASCO: Doncs avui en el pòdcast parlarem d’inclinació o estima, que és el que coneixem com apego. Podries explicar exactament en què consisteix la teoria que va desenvolupar Harlow? Quan un fa un experiment és perquè prèviament ha observat alguna cosa.

XAVI SAVIN: En Harlow volia demostrar un estudi d’en John Bowlby. Aquest se centra en les relacions entre persones i sobretot en els vincles a llarg termini. Parlarem del vincle mare-nadó, però també parlem de vincle, d’aferrament o d’inclinació quan es tracta d’una parella que té una relació romàntica o de la relació entre un pare i un fill. El que passa és que quan el vincle entre una mare i un fill és sa va molt més enllà. LOLA CARRASCO: Fins aleshores s’havia observat i es creia que els nadons només necessitaven que el seu cuidador mantingués els seus mínims bàsics coberts, així com l’alimentació, el descans, etc. Tanmateix aquest psicòleg britànic va descobrir alguna cosa més.

XAVI SAVIN: Exactament. Fa anys hi havia psicòlegs que deien: “si un nen ha dormit, ha menjat i no té fred se l’ha de deixar plorar, perquè el nadó es troba bé”. Doncs ara s’ha descobert que existeix aquest apego i que el nadó pot plorar per estar desconsolat, pot tenir por, pot sentir-se insegur… Per tant, no ens hem de limitar a l’alimentació, al descans i a l’escalfor. Abans es pensava que l’aferrament i la necessitat de vincle era un comportament après. En canvi, s’ha demostrat que és instintiu. Hi ha una càrrega genètica que fa que sigui molt important tenir cura del nadó més enllà de tenir les seves necessitats bàsiques cobertes.

LOLA CARRASCO: Llavors, els estudis de Bowlby sobre el desenvolupament i el comportament de la infantesa el van portar a la conclusió que una forta inclinació vers aquest cuidador “bo” proporciona un sentiment necessari de seguretat. I que des del començament necessitem que una figura, ja sigui el pare, la mare o un cuidador, ens aporti seguretat.

XAVI SAVIN: En Harlow va arribar a aquesta conclusió a través d’un experiment. El 1932 va agafar una colònia de micos i va plantejar la seva teoria. Ell creia que el vincle vers la mare anava més enllà de l’alimentació, l’escalfor, etc. Llavors aquesta teoria la va voler posar en pràctica. Va fer dues mares artificials; una estava feta de filferro i tenia la capacitat d’alletar, i l’altra no alletava però estava feta de roba, que era més atractiva pels micos. Si seguim la teoria que diu que s’ha de deixar plorar els nens, quan el nadó tingui gana anirà a la mare de filferro, s’alimentarà i marxarà quan quedi coberta la seva necessitat. En canvi, el que van acabar veient era que creixien de manera més sana els micos que tenien la mare de roba que els que només tenien accés a la mare de filferro. Hi havia algun que s’alimentava i anava corrents a buscar la mare de roba.

LOLA CARRASCO: És a dir, buscaven aquesta seguretat encara que fos un objecte inanimat. Aquesta escalfor els hi donava seguretat i se sentien protegits, acollits…

XAVI SAVIN: Van extreure varies conclusions. Primer, que els micos estaven amb la mare de filferro només per menjar i que la resta del temps estaven amb la mare de roba, que és qui els hi donava la protecció, la cura i l’afecte. Un altre detall impressionant que van observar va ser que quan s’introduïen estímuls amenaçadors a la gàbia, els micos anaven a la mare de roba per a trobar protecció. També van observar que un grup de micos que havien tret de la gàbia on havien crescut, quan els tornaven a introduir corrien cap a la mare de roba cercant afecte.

LOLA CARRASCO: És a dir, que establien un vincle amb aquella mare.

XAVI SAVIN: Hauríem pogut pensar que en entrar a la gàbia anirien corrents cap a la mare que li donava l’aliment. Però no, perquè tenien afecte vers la mare de roba. També van extreure una altra conclusió important; quan hi havia una situació traumàtica, aquells que havien pogut establir un vincle amb la mare de roba eren capaços de buscar confort i protecció. En canvi, els altres actuaven de manera desadaptativa.

LOLA CARRASCO: I també van realitzar un altre experiment amb micos que no tenien contacte amb cap de les dues mares; ni la de roba ni la mare de filferro que els hi proporcionava aliment.

XAVI SAVIN: Sí, i aquest grup no tenia cap recurs quan es trobaven en una situació que els espantava.

LOLA CARRASCO: No havien tingut cap cuidador i, per tant, quan entraven a la gàbia no anaven amb cap de les dues mares.

XAVI SAVIN: Gestionaven molt pitjor la situació.

LOLA CARRASCO: Totes aquestes conclusions que van extreure d’aquest experiment com es poden interpretar en els éssers humans?

XAVI SAVIN: El que comentàvem abans. Fa poc temps hi havia autors que deien: “si un nadó està alimentat, no té fred i ha descansat, se l’ha de deixar plorar”. Doncs aquest experiment va en contra d’aquesta teoria. També s’ha de dir que en algun cas hem passat a l‘altre extrem; que s’ha de reconfortar sempre el nadó, que no se li pot dir mai que no, etc. Potser l’ideal seria quedar-se a mig camí. Després, aquestes conclusions les podem veure reflectides, per exemple, en algunes persones adultes que tenen certes dificultats perquè en la seva infantesa no han tingut aquest aferrament o estima. Normalment són persones amb baixa autoestima, persones que no són capaces de marcar límits als altres o persones que per una mica d’afecte poden dur a terme conductes que en una altra situació no acceptarien. És a dir, a la infància i a la preadolescència és molt important haver generat un vincle d’afecció per a tenir una bona salut mental i un desenvolupament emocional sa.

LOLA CARRASCO: Però si arribem a l’edat adulta amb conductes desadaptatives perquè no hem tingut aquest afecte a la infància, podem anar a la teva consulta i recuperar d’alguna manera aquest temps perdut?

XAVI SAVIN: Ho hem parlat en un altre videopòdcast. Afortunadament, la intel·ligència emocional es pot treballar a l’edat adulta. Com ho farem? Per exemple, buscant un model. És a dir, forçarem determinades conductes que no ens surten de manera espontània. Per exemple, imaginem que volem dir-li a algú “si arribes tard no t’esperaré”. Si no he tingut un bon apego això em generarà molta por perquè puc perdre aquest amic. Llavors haurem de pensar qui gestionaria bé aquesta situació? I què faria aquesta persona? Doncs forçaré fer allò per imposar la seva conducta més enllà de l’emoció. És a dir, buscar models. Un bon model és aquell que actua com a mi m’agradaria. Per exemple, imagina que em costa molt anar a una festa i sé que qui ho fa molt bé és l’Àlex. Llavors pensaré què faria ell en aquesta situació i ho imitaré. Si ell sempre que va a una festa el primer que fa és comprar una ampolla de vi, doncs la compraré. Hem de pensar: “Això ho puc fer? Doncs ho faig”. Al final m’adonaré que estic més còmode amb aquestes conductes forçades que amb el que em surt de manera espontània. No serà fàcil perquè possiblement aquesta persona difícilment anirà al psicòleg. Però si ve podrem anar modificant a poc a poc aquestes conductes.

LOLA CARRASCO: El fet de no haver tingut aquesta relació tan intensa en els primers anys de la nostra vida fa que després busquem en parelles allò que no hem tingut?

XAVI SAVIN: Hem d’evitar generalitzar però el que és segur és que ens costarà molt més posar límits. Si el vincle que hem tingut a la infantesa és molt fluix, d’adults una persona “mig bona” ja ens semblarà prou bona. Per desgràcia les persones donem com a normals les coses freqüents. Per exemple, si a mi a casa em menyspreaven, podré tenir una parella que em menyspreï. Però si m’han cuidat molt a casa jo no acceptaré que em menyspreïn. Això vol dir que és més fàcil, però no vol dir que sigui impossible. Afortunadament, i això és molt important, les persones anem al psicòleg i podem canviar aquestes conductes.

LOLA CARRASCO: Per acabar, voldries donar algun consell sobre aquests primers anys de cara als nens?

XAVI SAVIN: Si hagués de donar un consell seria que la conducta la podem posar en dubte però l’afecte no. Això vol dir que podem castigar retirant algun privilegi, per exemple: “com no t’has menjat els macarrons, no tens postres”. Però mai negociarem l’estima. És a dir, no direm mai: “si no et menges els macarrons no t’estimaré”. Direm: “No has fet això, per tant, no tindràs allò. Però jo t’estimaré molt sempre”. L’estima hi és sempre. I el mateix amb els adults.

LOLA CARRASCO: I amb la parella passaria totalment el mateix.

XAVI SAVIN: A la parella, si la conducta va en contra dels meus valors, li retiraré l’estima. Tot i que l’estima no la puc retirar de manera voluntària. És a dir, la relació amb un fill és incondicional, sobretot a la infància, però amb la parella, amb un veí o amb qui sigui no tot s’hi val.

LOLA CARRASCO: Hem de dir que tenim altres experiments. Aleshores, podries comentar resumidament perquè són importants els experiments en el món de la psicologia?

XAVI SAVIN: Perquè la psicologia és una ciència.

LOLA CARRASCO: I molt nova i molt recent. Llavors és important per a poder entrar en la ment i veure com ens comportem.

XAVI SAVIN: Quan un psicòleg o psicòloga ens dona una indicació ens ha de dir en quin experiment es fonamenta. Dir, per exemple, que la mare t’ha d’estimar ho pot dir qualsevol. Però el fet que hi hagi un experiment regulat que ho demostri ens dona la informació per no haver de discutir amb ningú que ens digui que podem deixar que un nadó plori si ha menjat, ha descansat i si no té fred. Només caldrà dir-li que fa temps es va demostrar que hi ha necessitats més enllà de tot això, com la necessitat de vincle i afecte.

LOLA CARRASCO: Llavors recomanem que escoltin els altres experiments. I cal dir que sí que se segueixen fent experiments amb humans, sempre que estiguin assabentats del que faran i quan no els posin en risc.

XAVI SAVIN: Exacte, als experiments amb humans no poden haver-hi enganys i no poden haver-hi persones que acabin tenint traumes, com es feia antigament.

LOLA CARRASCO: Doncs ho deixem aquí, moltes gràcies, Xavi. I us recomanem que busqueu els altres experiments que hem explicat en altres videopòdcasts. Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.