4. L’experiment de l’efecte Halo
Descripció de l'episodi:
Com afecta la nostra opinió el que ens han dit d'algú abans de conèixer-lo? L'aparença física, la roba, els títols acadèmics… Aquests i d'altres aspectes ens condicionen l'opinió que tenim d'algú fins i tot abans de començar a conèixer a la persona.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció tractarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris. És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera. Avui parlarem de l’experiment de l'efecte halo. Com afecta a la nostra opinió el que ens han dit abans de conèixer algú. Tot això ens ho explicarà en Xavi Savin, psicòleg general sanitari, i una servidora, Lola Carrasco, comunicadora. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives. Hola, Xavi.
XAVI SAVIN: Hola, Lola.
LOLA CARRASCO: Avui explicarem i parlarem de l’experiment de l’efecte halo. Xavi, quin és el motiu que t’ha fet triat aquest experiment?
XAVI SAVIN: Crec que és un bon experiment que té molta aplicació a la nostra vida personal, professional i familiar. Tracta un aspecte que hauríem de conèixer tots, tant en l’àmbit professional com en el personal.
LOLA CARRASCO: No sé si vols entrar en matèria i explicar en què consisteix aquest experiment.
XAVI SAVIN: Consisteix a prendre consciència que l’aparença física, la roba, els títols acadèmics, i d’altres aspectes condicionen l’opinió que tenim d’algú inclús abans de començar a conèixer a la persona.
LOLA CARRASCO: I què és l’efecte halo?
XAVI SAVIN: És un dels biaixos cognitius més coneguts dins del camp de la psicologia, i que podem observar amb més freqüència a la vida quotidiana. Es tracta de fer una avaluació tendenciosa d’una altra persona basant-nos en les característiques externes d’aquesta. Aquest fenomen psicològic té una gran influència en les nostres relacions socials. Per tant, ha estat objecte d’un ampli i profund estudi per part de la psicologia social.
LOLA CARRASCO: És a dir, que aquesta primera impressió quan veiem una persona, a vegades sense saber res més, ja ens condiciona?
XAVI SAVIN: Vol dir que abans de ser conscient que estem jutjant a una persona ja ho estem fent. Però no només això. També vol dir que la característica que sigui més dominant d’aquesta persona, sigui positiva o negativa, afectarà de forma completa a com perceps les altres conductes que aquesta persona està tenint.
LOLA CARRASCO: Llavors en psicologia això es va detectar o s’intuïa, i per això es va fer aquest experiment, no?
XAVI SAVIN: Sí, hi ha una psicòloga que es diu Judith Langlois, que és una investigadora de la Universitat de Texas, que va recollir un munt de fotografies de cares d’individus de diferents cultures i els hi va ensenyar a un grup d’adults voluntaris que les van puntuar en funció del seu atractiu. Després va mostrar aquestes mateixes fotos a nens nounats d’entre tres i sis mesos, que eren massa petits per estar influenciats per la societat. El que van veure és que aquests nens miraven durant més estona, de manera significativa, les cares dels homes i les dones que eren més atractives.
LOLA CARRASCO: És a dir, que aquests nens, que encara no havien interactuat massa en la seva vida, es fixaven justament, o els hi atreia, el mateix que als adults.
XAVI SAVIN: Això ens permet adonar-nos que hi ha una part d’aquest efecte halo que no està condicionada.
LOLA CARRASCO: És la bellesa clàssica, podríem dir, no?
XAVI SAVIN: És l’asimetria, la manca de trets que puguin ser compatibles amb malalties.
LOLA CARRASCO: Aquesta bellesa grega, com Paul Newman, no?
XAVI SAVIN: Hi ha una fórmula que et dona el percentatge de bellesa que tens, perquè hi ha una part objectiva.
LOLA CARRASCO: D’acord, però, ens has parlat d’altres aspectes que influeixen en aquestes tendències que tenim.
XAVI SAVIN: Parlem en un primer moment de la bellesa perquè és el primer que veig. Si algú és guapo, més que atractiu. Perquè l’atractiu és subjectiu, però la bellesa que estem comentant és objectiva.
LOLA CARRASCO: Això sense entrar en cultures diferents. Perquè a cada cultura hi ha uns trets que atrauen més que d’altres.
XAVI SAVIN: Té a veure amb la simetria i amb la mida de tots els elements de la cara. Que estigui tot ben repartit.
LOLA CARRASCO: Més enllà de la bellesa, quines altres coses ens condicionen?
XAVI SAVIN: Parlem de la bellesa única i exclusivament perquè és el primer tret significatiu de l’efecte halo, perquè és el que veig primer. Però l’efecte halo entra en altres aspectes que tenen a veure amb l’àmbit professional, per exemple.
LOLA CARRASCO: Com aquest experiment que van fer, o no?
XAVI SAVIN: O amb qualsevol altre perquè s’han fet un munt d’experiments sobre l’efecte halo.
LOLA CARRASCO: Això crida molt l’atenció. Doncs explica’ns.
XAVI SAVIN: Quan no coneixem a una persona, les opinions prèvies que ens donin condicionaran la nostra predisposició a considerar-lo d’una manera o d’una altra. Segons el que ens han dit. O sigui, dèiem que la bellesa la veiem de lluny, però de més lluny veiem l’opinió dels altres. Si em diuen: “al departament vindrà una persona nova, estigues al cas amb tal cosa”. Doncs encara no l’hauré vist i ja hauré començat a crear aquest halo.
LOLA CARRASCO: Llavors també depèn de qui em transmet la informació sobre la tercera persona. Si qui m’ho comunica és més proper a mi o li tinc un cert afecte, aquesta influència m’afectarà més.
XAVI SAVIN: És clar, la nostra ment té tendència a buscar tota aquella informació que confirma la teoria inicial. Em caigui bé o no la persona. Si em presenten algú i em diuen: “ja veuràs que simpàtic és”, serà difícil que aquesta persona em caigui malament d’entrada. Però sí que és veritat que en funció de qui em faci aquest comentari la influència serà més significativa o menys. A vegades va bé parar-nos a reflexionar, ja no si em cau bé o em cau malament una persona, sinó veure si té criteris semblants als meus. Potser hi ha algú que em cau molt bé, però no sortiria amb ell perquè no tenim res en comú.
LOLA CARRASCO: O potser una persona és encantadora, però a la feina ens condiciona, ens porta problemes i ens fa endarrerir el treball. Aleshores això és un problema.
XAVI SAVIN: Una cosa que passa sovint, que està relacionada amb això que dius, és que generem una opinió a conseqüència d’un aspecte concret i després ho generalitzem a altres qüestions. Per exemple, una persona pot ser molt simpàtica i alhora molt desendreçada, i a la feina m’és més favorable que sigui endreçat que simpàtic.
LOLA CARRASCO: Llavors, no sé si podem evitar estar condicionats per ser més objectius. O sigui, no condicionar-nos per l’entorn i centrar-nos en que potser amb aquesta persona d’entrada no tenim massa feeling, però hem de reconèixer altres valors i quedar-nos amb això. Per exemple, si a la feina tenim un company eficaç, endreçat, que presenta tot a l’hora, que fa unes presentacions espectaculars, etc., però no tenim massa feeling, treballarem bé amb ell o ella però no anirem a fer cap cafè junts.
XAVI SAVIN: El primer que hem de fer és posar en quarantena les opinions. Pot passar que arribi un nou cap i que em diguin que vagi amb compte amb el seu caràcter fort, per exemple. Llavors quin serà el problema? Si jo m’ho prenc seriosament quan entri aquesta persona notarà distància, notarà fredor, notarà que l’equip no està molt col·laborador. Això pot fer que quan arribi aquesta persona nova pensi: “déu-n'hi-do, quin equip que m’ha tocat!” I tot això es va retroalimentant. Per tant, el primer que hauríem de fer és posar-ho tot en quarantena i a la primera oportunitat que jo tingui de conèixer aquesta persona de primera mà, em faré la següent pregunta: Què em fa pensar que és un mal cap? I què em fa pensar que és un bon cap? Per exemple, el que em fa pensar que és un mal cap és el que m’ha dit el meu company. I el que em fa pensar que és un bon cap és que ha vingut a saludar a tothom, ha somrigut, s’ha interessat, ha preguntat… Llavors entre les dues coses generaré una nova opinió. No vull dir que no tinguem en compte els parers dels companys o dels responsables o de qui sigui. El que vull dir és que ho posem en quarantena i integrem aquesta opinió al que jo estic veient d’aquesta persona.
LOLA CARRASCO: I en el terreny personal ho podríem posar també en pràctica? Ens aniria molt millor la vida si tinguessin en compte l’efecte halo, que no tot el que es veu a primer cop d’ull vol dir que sigui bo i al contrari. Que potser d’entrada no veiem massa clara una cosa i, en canvi, després ens sorprèn.
XAVI SAVIN: L’efecte halo són els prejudicis. I és evident que els prejudicis són dolents. Evidentment, tot canvia si hi ha una persona que parteix d’un risc evident. Per exemple, si algú em diu: “estigues al cas amb aquest individu perquè ha matat tres persones”, doncs ho integraré i vigilaré. Però quan és una opinió com “a mi no em cau bé” o “és un antipàtic”, he de saber que potser és antipàtic amb tu i no per això ho ha de ser amb mi.
LOLA CARRASCO: Hauríem de revisar els nostres prejudicis? A vegades hauríem de pensar: per què aquesta persona em cau malament si veig els seus valors?
XAVI SAVIN: El meu cervell intenta ser eficaç. Que no sempre eficient. Llavors el que intenta és estalviar tanta energia com sigui possible i una manera d’estalviar-la és: si veig això que no m’agrada doncs la persona no m’agrada. Si ve algú i em dona una informació d’una persona, no necessito prendre’m la molèstia de conèixer-la.
LOLA CARRASCO: O sigui que el nostre cervell va per feina, no?
XAVI SAVIN: El nostre cervell vol màxim resultat i mínim esforç. Llavors això acaba generant els prejudicis. “Conec una persona d’aquest barri i aquesta persona no m’agrada, per tant, la gent d’aquest barri no m’agrada.” Evidentment això té un inconvenient enorme. Abans a la selva, de cara a sobreviure, podia anar bé. Per exemple, podíem pensar: “si vaig a un poblat i una persona m’ataca, no m’acostaré més a aquest poblat”. Però ara l’ideal és que ens prenguem la molèstia de conèixer aquesta persona, perquè no hi ha tant de risc. “No vaig al departament financer perquè un dia vaig anar i em van parlar malament.” Doncs no, torna-ho a provar perquè potser aquella persona va tenir un mal dia o potser hi ha un altre company més agradable. Ara, si jo dic que els del Departament financer són tots uns antipàtics, m’estic perdent l’oportunitat de conèixer a deu, dotze o quinze companys.
LOLA CARRASCO: Doncs ho deixem aquí, Xavi. Moltes gràcies per aclarir-nos en escala psicològica que és l’efecte halo i com ens condiciona, sobretot en el món laboral. A vegades pensem que tots els aspectes psicològics s’escapen del món de la feina i no és així. Us recomanem la resta de pòdcasts, que també estan a la vostra disposició, on parlem d’altres conceptes psicològics que us poden ajudar a millorar el vostre entorn laboral. Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.