2. L’experiment d'Ash
Descripció de l'episodi:
Quina influència exerceix en nosaltres la pressió social? Podem acabar canviant d'opinió sota la pressió de grup? En aquest pòdcast s’explica que l'objectiu d'aquest experiment era estudiar les condicions socials que indueixen a una persona a resistir o a conformar-se a les pressions del grup quan aquesta expressa una opinió contrària a l'evidència.
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció de videopòdcast tractarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris. És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera. Avui parlarem de l’experiment d’Asch. Quina influència exerceix en nosaltres la pressió social? Podem acabar canviant d’opinió sota la pressió de grup? Tot això ens ho explicarà en Xavi Savin, que és psicòleg general sanitari, i una servidora, Lola Carrasco. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives. Hola, Xavi.
XAVI SAVIN: Hola, Lola.
LOLA CARRASCO: Avui explicarem i parlarem de l’experiment d’Asch. Quin és el motiu que t’ha fet triar aquest experiment? I per quina raó es va dur a terme?
XAVI SAVIN: Es va dur a terme per veure com les persones acabaven cedint a la pressió social. I com és que tenim tendència a no portar la contrària. Per exemple, si a la feina només pensa una persona no anem bé. Com se sol dir: “Donde todos piensan igual, nadie piensa mucho”. És molt enriquidor per a qualsevol grup el fet que les persones puguin mostrar de manera correcta la seva discrepància.
LOLA CARRASCO: Exacte, o si més no, rebatre per què això és així o per què no ho podríem fer d’una altra manera, veure com trobar solucions… És a dir, generar una mica de debat.
XAVI SAVIN: Perquè hi hagi un debat cal que algú sigui capaç de dir “jo això no ho veig d’aquesta manera”. I aquest és l’objectiu de compartir aquest experiment.
LOLA CARRASCO: Estudiava Solomon Asch, que és qui va dur a terme aquest experiment, el fenomen de la conformitat. Quin era el punt de partida?
XAVI SAVIN: El punt de partida, és a dir, la hipòtesi principal, era que el membre d’un grup és condició suficient per a modificar les accions. Això explicat amb paraules planeres vol dir: formar part d’un col·lectiu és suficient per deixar de costat la meva opinió i assumir l’opinió del grup com a bona.
LOLA CARRASCO: Hem de dir que per començar un experiment sempre hi ha un investigador que té dades recopilades amb les quals comença a sospitar i a dubtar d’alguna cosa. Després, amb tot això fa un experiment per poder demostrar-ho amb dades i dir “això és així, senyors i senyores.”
XAVI SAVIN: El punt de partida del mètode científic sempre és una teoria. La teoria d’Asch era: les persones són capaces de canviar de parer per la pressió de grup. Llavors el pas següent és crear un experiment que, més enllà de l’efecte placebo i les ganes d’agradar, de manera estadísticament significativa sigui capaç de confirmar-m’ho.
LOLA CARRASCO: Ara et posaré en un compromís. Algun dia hauries d’explicar com decideix l’equip d’investigadors quin experiment es durà a terme. Ells han de pensar: “com ho podríem fer perquè això demostri, de la manera més adient, el que estem buscant?”. Això és molt complicat, oi?
XAVI SAVIN: Sí, els experimentadors han de tenir en compte una sèrie de coses. Per exemple, l’entorn ha de ser el més controlat possible. No puc estar en un lloc que vagi canviant, per exemple, al carrer. Després, els resultats, a part que estadísticament s’han de poder mantenir, han de ser prou significatius. I també necessitem un grup control. Per exemple, quan una medicació la donem com a bona, hi ha un grup de persones amb les quals es fa tot igual que amb la resta menys donar-li el principi actiu del medicament. Amb aquest grup control podrem veure que quan traiem l’element que creiem que és important els resultats canvien. Així doncs, l’experiment necessita aquests components per a que sigui fiable.
LOLA CARRASCO: Bé, ara sí. Explica’ns com va anar aquest experiment. En què va consistir?
XAVI SAVIN: Aquest experiment és molt senzill. Sobreposaré aquí la imatge pels qui veuen el vídeo perquè així sigui més entenedor. Són dues làmines; una, que és la principal, on hi ha dibuixades tres línies i a sota de cadascuna un número: 1, 2, 3. El cas és que és molt evident que tenen mides diferents. Llavors el que feien era que a un subjecte li donaven l’altra làmina amb el dibuix d’una línia de la mida d’una de les tres i havien de dir a quin número es corresponia la línia que tenien. Havien d’agafar i dir: “Aquesta línia és com la 2 o la 3 o la 1”. En aquesta fase no hi havia influència i tothom encertava. Llavors ells volien observar la pressió social. Com ho van fer? Doncs tenien infiltrats que donaven de manera volguda un resultat equivocat. I què és el que passava?
LOLA CARRASCO: Que la gent per por a portar la contrària canviava la seva resposta.
XAVI SAVIN: Molt bé. El perquè ja ho veurem. El que sí que passava és que el nombre de persones que donaven una resposta equivocada era molt més alt que quan no hi havia aquesta influència. I després van veure que encara que el subjecte sortís i tornés a entrar mantenia la resposta.
LOLA CARRASCO: És clar. Feien dubtar a la gent del seu criteri. Perquè si ets el darrer en contestar, encara que vegis clarament que és la línia 2, si tothom que ha contestat abans que tu ha dit que és la 3, pensaràs: “què està passant?”. Tu diries que és la 2, però, és clar, quan hi ha deu persones davant teu que han dit que és la 3 canviaràs la teva resposta.
XAVI SAVIN: Exacte. Si jo et pregunto: aquesta llum de quin color és?
LOLA CARRASCO: Vermella.
XAVI SAVIN: Però si venen cinquanta persones i totes diuen que és verda potser et fa trontollar i penses “potser soc jo i no ho veig clar”. Doncs l’experiment va confirmar això.
LOLA CARRASCO: I aquí no va quedar la cosa. Van introduir un aliat que no estava present i llavors que va passar?
XAVI SAVIN: Que es continua confirmant la teoria.
LOLA CARRASCO: Ens costa anar en contra de la majoria. Això explicaria moltes coses que ens passen com a societat. Quines són les conclusions que es van extreure? Solomon Asch què va extreure?
XAVI SAVIN: El que va extreure va confirmar 100% la seva teoria. La conclusió és que l’opinió del grup fixa el criteri.
LOLA CARRASCO: I això per què ens passa, Xavi?
XAVI SAVIN: Per diversos motius. Això Asch no ho explica o a mi no m’ho ha explicat o no ho he sabut trobar. Però des del punt de vista de la psicologia hi ha diferents aspectes a tenir en compte. Un d’ells són els errors cognitius. Hi ha un error cognitiu que es diu pensament emocional. Això és que jo interpreto de manera literal les emocions que sento. Si tothom diu que una cosa és verda però tu la veus vermella, creus que et sentiràs còmoda amb la teva opinió?
LOLA CARRASCO: Depèn de la situació i de les circumstàncies. D’entrada em crearà malestar.
XAVI SAVIN: Llavors l’error cognitiu dirà que si et sents malament potser és perquè no estàs tan segura. Un altre error cognitiu es dona, per exemple, quan jo porto la contrària a una pluja d’idees a la feina, perquè tothom va en una mateixa direcció i jo penso que l’enfocament podria ser un altre. Haver d’aixecar la mà i dir que s’hauria d’enfocar d’una altra manera em genera malestar. Llavors pensaré que si tingués raó m’hauria de sentir bé i no malament. L’error cognitiu del pensament emocional és molt freqüent i passa aquí i en altres situacions. Per exemple, creure que la gent que em cau bé diu coses més encertades. O jutjar amb més duresa aquelles persones que em cauen malament i pensar que tot el que diuen són males idees. I no, en realitat el que passa és que no et cau bé. Llavors un ha d’aprendre a separar el pensament racional de l’emoció. I l’altre motiu té a veure amb la supervivència, aquí ens hem d’anar als nostres avantpassats. Això és: abans, si jo li portava la contrària a la tribu potser em quedava fora i, si això passava, moria. Ara és relativament important formar part del grup, és a dir, està bé perquè tenim companyia, ens distraiem, som més feliços, estem més a gust… Però ara no necessito deu amics per anar a caçar un mamut. Abans sí. Per exemple, si tots volien anar a caçar amb llança i un deia que ell volia anar amb pedres, el feien fora del grup. I en aquells temps era molt important formar part del grup. És per això que tenim aquesta sensació i ens genera molt malestar portar la contrària.
LOLA CARRASCO: I què podem fer?
XAVI SAVIN: El que podem fer és, en primer lloc, identificar l’emoció. És a dir, ser conscients del que ens genera malestar i ser capaços d’acceptar aquesta emoció. Què vol dir ser capaç d’acceptar aquesta emoció? Hem de poder dir que ens incomoda compatir la nostra opinió però que de totes maneres la compartirem. Per què ho fem? Ho fem perquè enriqueix. Com més opinions i més diferents siguin més enriquidor serà pel grup. També hem de ser capaços d’acceptar les opinions dels altres.
LOLA CARRASCO: T’estava escoltant i pensava que normalment no volem conflictes ni problemes. A la feina, a l’escala de veïns, amb els amics… Llavors ens estàs dient que els conflictes són inevitables.
XAVI SAVIN: És que no és un conflicte.
LOLA CARRASCO: No és un conflicte, però he d’esforçar-me a treballar també la part de comunicar de manera assertiva allò que volem comunicar sense que ningú se senti ofès ni malament. O fins i tot trobar sinergies o punts en comú perquè puguin confluir el que tu dius amb el que jo faig.
XAVI SAVIN: Serà un conflicte si jo no poso en pràctica l’escolta activa. Serà un conflicte si jo dic que una cosa no m’agrada i que ha de ser com jo dic. És enriquidor que una persona exposi el seu parer. Però s’ha de fer bé i fer-ho bé és dir: “la veritat és que dubto això que dieu i jo he pensat això altre, què n’opineu?”. Quan jo comunico una cosa de manera assertiva ho he de fer de forma aclaridora i donant a entendre la meva emoció i la de l’altre. Per exemple: “No estic molt segur, però volia compartir això amb vosaltres”.
LOLA CARRASCO: També hem de compartir els dubtes. És a dir, ara que us estic escoltant, jo venia amb aquesta idea, la tenia claríssima fa uns minuts però ara dubto.
XAVI SAVIN: Per exemple: “Jo ho veig vermell, però si em dieu tots que és verd estic segur que és difícil que estigueu tots equivocats. Tot i això, és possible que algú ho vegi com jo?”. Donar una opinió diferent no ha de ser un conflicte. Si jo ho expresso amb tranquil·litat, de manera assertiva i donant a entendre les emocions que hi ha darrere no ha d’haver-hi cap problema. LOLA CARRASCO: Bé, Xavi. Doncs hauríem de recordar perquè fem aquestes píndoles informatives parlant d’experiments, parlant de síndromes, parlant d’intel·ligència emocional, i de moltes altres coses que tenen a veure amb la salut mental i amb com ens sentim i com actuem. Perquè a vegades actuem i fem coses com aquesta que porta a terme aquest experiment i no sabem per què som així.
XAVI SAVIN: Hem de tenir en compte aquests conceptes perquè la gent és emoció i la psicologia és fonamental. Repetiré què és a tots els pòdcasts: és la ciència del pensament i de la conducta no patològica. I hem de saber que conèixer les regles ens ajuda a gestionar millor aquestes conductes. Aquest és el motiu. Per què aquest experiment d’Asch és especialment important aplicar-ho la feina? Perquè la dificultat per donar una opinió diferent de la de la majoria fa que un lloc, una empresa, una organització o la Diputació de Barcelona, en aquest cas, perdi moltíssima de la riquesa i del coneixement que podria tenir. Llavors, hem de ser conscients que, malgrat que no ens agradi portar la contrària, podem aprendre a expressar-nos de la millor manera possible. Hem de tenir la tranquil·litat de pensar que ens hem expressat bé. I quan algú s’expressa correctament, normalment la gent no es molesta.
LOLA CARRASCO: Doncs ho deixem aquí i recomanem els altres pòdcasts i videopòdcasts que tenim sobre tots aquests temes que tractem amb el Xavi i que estem segurs que us poden servir.
XAVI SAVIN: Gràcies, Lola. Fins la propera. Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.