La formació es considera un element clau en els processos de modernització de les Administracions públiques espanyoles.
Així ho recull, en origen, la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública; els processos de debat, reflexió i diagnòstic vers la seva aplicabilitat i el seu impacte van recollir-se en un document que concreta els principis de modernització, “Reflexiones para la modernización de la Administración del Estado”, i que determina que la formació és un dels aspectes nuclears per garantir una òptima política de recursos humans en conjunció amb d’altres com ara la carrera professional o l’avaluació del rendiment.
La professionalització i millora del rendiment personal dels/de les empleats/ades públics passa, de manera indefectible, per la consolidació d’aquests instruments a les Administracions.
“Las actuaciones de la formación en las diferentes organizaciones públicas no deben ser dispersas, sino que partiendo de las peculiaridades de cada organización deben estar cohesionadas por un Plan de Formación viable que detecte las necesidades, establezca objetivos concretos, identifique prioridades, contenidos y metodologías, prevea formadores adecuados e introduzca elementos de evaluación que permitan la retroalimentación del sistema”.
Reflexiones para la modernización de la Administración del Estado. Ministerio de Administraciones Públicas (1990).
Les expectatives dipositades en el desenvolupament formatiu dels empleats públics generen diferents instruments concrets que donen resposta als reptes plantejats. En el marc de l’Administració General de l’Estat, l’Instituto Nacional de Administración Pública elabora el Pla de Formació de l’any 1991, que serveix de referència per a l’elaboració de plans per part d’altres Administracions.
D’altra banda, al 1995 s’aproven els “Acuerdos de Formación Continua en las Administraciones Públicas”, un instrument bàsic per ordenar i descriure el fet formatiu en les Administracions. D’entre les disposicions incloses en els acords es fa referència a l’estructuració de la formació en un pla, requisit necessari per accedir als ajuts corresponents.
“Los Planes de Formación deberán elaborarse en congruencia con los objetivos y prioridades de la organización y se integrarán en la planificación estratégica de la Administración a la que afecten”. “La financiación de las acciones formativas con cargo a este Acuerdo requerirá su inclusión en un plan de formación elaborado según lo dispuesto en el mismo”. Article 6 dels “Acuerdos de Formación Continua en las Administraciones Públicas”
Seguint aquesta tendència, la Diputació de Barcelona elabora el seu primer pla de formació l’any 1993 en clau interna. El pla va donar resposta als pactes socials d’aquell any, va tenir una projecció biennal (1993 i 1994) i va centrar-se en la cobertura formativa dels processos de promoció interna i de reassignació de personal. Més de 1.400 empleats corporatius van participar en accions formatives en el seu primer any de desenvolupament.
salt de pàgina PDF
En paral·lel, la corporació crea també l’any 1993 el Servei de Formació Local, que orienta la seva activitat als/a les empleats/ades públics dels ens locals de la demarcació de Barcelona i que s’ocupa de gestionar els fons de formació contínua als quals fèiem referència i de projectar el corresponent pla agrupat de formació.
L’any 2008 es crea la Direcció de Serveis de Formació amb la voluntat d’integrar, de racionalitzar i d’homogeneïtzar totes les línies de formació contínua que, des de diferents unitats organitzatives de la corporació, s’adrecen als empleats públics de la demarcació, al mateix temps que s’ocupa de la formació del personal de la pròpia corporació. La seva constitució representa un salt quantitatiu i qualitatiu a l’hora d’entendre la formació a la Diputació de Barcelona.
“La Direcció de Serveis de Formació està orientant, de manera progressiva, l’oferta formativa de la Diputació de Barcelona partint de les necessitats formatives dels gairebé 40.000 empleats públics dels ens locals de la demarcació de Barcelona als quals presta servei”. Circular sobre el model de gestió de la formació de la Diputació de Barcelona (2015).
La inclusió de la totalitat d’accions formatives proposades per diferents àmbits promotors de formació en un únic pla de formació, la gestió d’accions formatives de manera centralitzada i la regulació de la seva gestió (procediments, aplicació de gestió específic, etc.) han permès a la corporació dotar-se d’un model més integral i transversal. Aquest model va ser concebut des de la perspectiva del client, l’ens local, qui exigia un únic proveïdor de formació, un interlocutor únic per enfocar la política formativa corporativa.
Abast de la formació impulsada per la Diputació de Barcelona adreçada al món local. Any 2017.