Modalitats de formació i estratègies d’aprenentatge

3. El model de formació de la Diputació de Barcelona

El model formatiu de la corporació s’estructura, d’una banda, en intruments tècnics que permeten l’estructuració adient de les accions i dels recursos formatius que es projecten al món local i, d’altra, en instruments complementaris que garanteixen la seva aplicació als diferents ens locals.

Vegem-los.

3.1. Instruments tècnics

L’oferta formativa adreçada als ens locals adopta diferents formats (cursos de diferent durada, jornades, tallers, seminaris…), metodologies (presencial, en línia, semipresencial…) i formes de prestació (formació planificada, formació a mida…). Per desenvolupar aquesta activitat formativa, la corporació parteix de quatre eines bàsiques per al desenvolupament de la seva activitat: el mapa de llocs de treball tipus, el diccionari de competències per al desenvolupament professional dels empleats públics de l’Administració local, els itineraris formatius i el banc d’accions formatives.

salt de pàgina PDF

3.2. El mapa de llocs de treball tipus dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona

Amb l'objectiu de classificar els llocs de treball més presents en les estructures organitzatives dels ajuntaments, la Direcció de Serveis de Formació ha dissenyat un mapa de llocs tipus que conté 107 llocs de treball.

El mapa classifica els llocs atenent dues variables: els col·lectius professionals i els àmbits funcionals.

  • Els col·lectius professionals són agrupacions de llocs de treball a partir de criteris basats en els requeriments exigits als/a les seus/seves ocupants en l'aplicació de determinades habilitats funcionals, tant des del punt de vista de la complexitat tècnica de les tasques a desenvolupar (perspectiva vertical), com de la polivalència (perspectiva horitzontal). S'identifiquen set col·lectius amb els subsegüents sots-col·lectius: habilitació nacional, directiu (executiu, operatiu), tècnic (especialista, auxiliar), suport (administratiu, operatiu), oficis i subaltern.
  • Els àmbits funcionals són agrupacions de diverses unitats organitzatives segons la missió que desenvolupen. Se n’identifiquen sis: Serveis de Suport Intern, Serveis de Desenvolupament Territorial, Serveis de Promoció Econòmica, Serveis d'Acció Ciutadana, Serveis de Benestar Social i Serveis de Seguretat Ciutadana.

Podeu consultar el Mapa de llocs de treball tipus dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona clicant sobre la imatge.

3.3. El diccionari de competències per al desenvolupament professional dels empleats públics de l’Administració local

El diccionari és una eina de treball que conté les competències, combinació de coneixements, d’actituds, habilitats socials i professionals, necessàries per desenvolupar amb èxit els requeriments dels diferents llocs de treball descrits al mapa de llocs de treball tipus. Amb la intenció de fer-les més comprensibles, les competències s’han definit i anivellat, en funció de la complexitat o rellevància que per a l'organització municipal té el comportament professional descrit, i s’han classificat en funció de la seva singularitat.

El diccionari de competències està pensat específicament per orientar les accions de capacitació dels empleats públics dels ens locals.

Les competències establertes es classifiquen en:

  • Competències estratègiques de l’Administració local. Són les que es desprenen de l’ideari de la funció pública i estan associades a valors i principis que són presents en la fonamentació legal que acompanya les grans lleis que orienten l’actuació pública.
  • Competències qualitatives. Fan referència a les habilitats personals i socials, relacionades amb “com han de fer les coses” i “com han d'actuar” els/les empleats/ades públics. Es classifiquen en dos tipus: les competències qualitatives de funció directiva i les competències qualitatives transversals.
  • Competències tècniques. Fan referència a coneixements i habilitats tecnicoprofessionals, relacionades amb els continguts i els entorns de treball en els quals es desenvolupa la professió. Es classifiquen en dos subtipus: transversals (vinculades a molts llocs de treball) i sectorials (vinculades a llocs singulars).

Podeu visualitzar i descarregar-vos el Diccionari de competències per al desenvolupament professional dels empleats públics de l'Administració local clicant sobre la imatge.


Podeu accedir al recurs formatiu interactiu de les competències estratègiques i qualitatives clicant sobre la imatge.

3.4. Els itineraris formatius

A partir de la interrelació dels llocs de treball inclosos en el mapa de llocs de treball tipus i del diccionari de competències, s’ha generat un perfil formatiu, entenent-lo com el conjunt de requeriments (competències) que un lloc de treball demana per ser desenvolupat amb èxit. Si, a aquest perfil, li assignem el suport formatiu necessari, ens trobem amb un nou element del model, els itineraris formatius, els quals esdevenen una proposta ordenada d’accions formatives i de recursos formatius.

Cada lloc de treball del mapa té un itinerari formatiu que conté els camps descriptius següents:

  • Identificació: codi del perfil, àrea corporativa, col·lectiu professional.
  • Contingut funcional: llocs de treball inclosos en el perfil formatiu.
  • Perfil formatiu: competències estratègiques, qualitatives transversals i tècniques.
  • Itineraris formatius: accions formatives i recursos formatius associats.

Els itineraris formatius permeten:

  • Dissenyar l'oferta formativa des d'una perspectiva integral, garantint la coherència de les accions formatives segons els objectius prèviament establerts.
  • Connectar l'oferta formativa amb les necessitats de qualificació dels empleats públics requerides per a l’acompliment professional en els àmbits funcionals en què s'organitza un ajuntament.
  • Modernitzar els instruments de planificació i gestió dels recursos humans dels ens locals i relacionar-los amb la seva política de formació.

Exemple d'itinerari formatiu


Podeu consultar els itineraris formatius actualment disponibles clicant sobre la imatge.

3.5. El banc d’accions formatives

La formació planificada que projecta la corporació als ens locals és aquella que s'inclou en el banc d'accions formatives (BAF), fruit de l'anàlisi de necessitats formatives de cada lloc de treball. Parteix d'una planificació sistemàtica, ordenada i coherent.

El BAF es concep com un repositori de la totalitat d’accions formatives que conformen els itineraris del mapa de llocs de treball tipus dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona. Esdevé un instrument viu, actualitzat i flexible per recollir les necessitats formatives dels/de les seus/seves destinataris/àries. El banc és una inversió en la millora de la formació dels empleats públics per aconseguir que els ens locals mantinguin l’eficàcia en la prestació de serveis a la ciutadania.

El BAF adreçat als ens locals de la demarcació de Barcelona recull el conjunt d’accions formatives que els diferents àmbits promotors de formació de la corporació han dissenyat com a resultat de l’anàlisi de les necessitats formatives dels seus destinataris, d’una banda, i de la construcció progressiva dels itineraris dels llocs de treball, de l’altra.

El BAF recull un nombre d’accions formatives forçosament ampli ja que ha de donar resposta a les necessitats formatives que poden aparèixer en els més de 100 llocs de treball que conformen el mapa de llocs tipus dels ajuntaments de la demarcació de Barcelona. Així, el BAF esdevé una eina que incorpora progressivament les accions formatives presents als itineraris formatius d’aquests perfils. Gràcies a un treball d’ordenació i actualització permanent, el banc permet presentar cada any la millor oferta possible.

D’entre els objectius estratègics que persegueix el BAF destaquen:

  • Incrementar de manera progressiva l’oferta formativa adreçada als/a les empleats/ades dels ens locals, completant el seu perfil formatiu i donant resposta a les necessitats que determina el seu itinerari formatiu.
  • Flexibilitzar els usos i les utilitats de l’oferta formativa a partir d’un instrument en permanent cicle de millora continuada.
  • Consolidar una oferta formativa vinculada a les necessitats reals dels empleats públics locals per a la millora en la prestació de serveis.
  • Delimitar el perfil dels destinataris de les accions formatives per formar grups homogenis d’empleats i garantir que la formació rebuda es dirigeixi al desenvolupament del lloc de treball.
  • Incrementar l’ús dels formats no presencials per fer arribar l’oferta formativa al màxim nombre d’empleats corporatius.
  • Apostar decididament per formats alternatius d’aprenentatge com l’autoformació o l’aprenentatge informal i reconèixer‐los mitjançant processos de certificació.
  • Potenciar la xarxa relacional existent amb els diferents promotors de formació i disposar d’un espai de coordinació i d’aprenentatge mutu, que permeti aplicar criteris d’economies d’escala en la gestió de la formació.

Podeu accedir i descarregar-vos el banc d'accions formatives (BAF) clicant sobre la imatge.

3.6. Instruments de planificació, de suport i de gestió (instruments complementaris)

L’extensió dels instruments tècnics parteixen d’elements relacionats amb la planificació estratègica (recollida en el pla director de la Direcció de Serveis de Formació), l’assistència tècnica o el suport als ens locals (mitjançant el catàleg de serveis) o la gestió (descrita a la circular sobre el model formatiu de la Diputació de Barcelona).

3.7. El Pla director de la Direcció de Serveis de Formació

El Pla director de la Direcció de Serveis de Formació constitueix el principal instrument de planificació estratègica del funcionament d’aquest àmbit funcional de la Diputació de Barcelona.

El pla té un caràcter instrumental i esdevé un mitjà o un conjunt de tècniques i d’eines específiques per assolir un objectiu: millorar el funcionament organitzatiu de la Direcció.

Lluny de ser únicament i exclusiva un exercici analític, intel·lectual o de diagnòstic de la realitat, el pla està orientat a la presa de decisions: té un caràcter eminentment pràctic, orientat a l’acció i a la transformació de l’estructura organitzativa de la Direcció. El pla respon també a criteris de racionalitat i transparència, fonamentant les accions contingudes i explicant als col·laboradors per què es prenen les decisions. El pla respon també a l’intent de reduir la incertesa, tractant de fer un exercici de prospectiva per preveure els canvis de l’entorn en què la Direcció opera, adaptant permanentment els plans d’acció a aquests canvis.

El pla té un procés dinàmic i ha d’estar subjecte a un reajustament continu i una revisió d’allò planificat per adaptar-lo constantment a les circumstàncies, així com a una avaluació de resultats, amb l’objectiu d’extreure conclusions de l’experiència i generar processos d’aprenentatge en l’organització.

Sabedors que els processos de planificació estratègica de les organitzacions no es poden concebre com la panacea per resoldre els problemes organitzatius, és evident que l’adopció d’un full de ruta, d’un itinerari organitzatiu, reporta avantatges a la Direcció de Serveis de Formació per a l’assoliment dels reptes que té plantejats a mitjà termini.

En aquest sentit, el pla:

  • Exigeix un procés sistemàtic de recollida i d’anàlisi d’informació sobre l’entorn, la qual cosa millora significativament el seu coneixement per part de l’organització.
  • Clarifica la visió, l’orientació i el rumb futur de l’organització, proporcionant una base sòlida per a la presa de decisions.
  • Estableix un sistema per a l’avaluació del progrés i els resultats de l’organització, facilitant el control i l’avaluació de les activitats de l’organització.
  • Delimita els rols i l’assignació de responsabilitats entre el personal de l’organització i estimula el treball en equip.
  • Coordina i unifica els esforços dels membres de l’organització entorn d’un conjunt d’objectius prèviament definits.

El Pla director s’alinea amb el Pla d’Actuació del Mandat de la Diputació de Barcelona.

3.8. El catàleg de serveis d’assessorament o suport tècnic en formació

Els projectes d'assessorament als ens locals parteixen d'una anàlisi prèvia de les necessitats concretes de cada organització. El model de prestació de serveis de la Direcció de Serveis de Formació és adaptatiu i flexible.

De manera general, els serveis que es presten parteixen de la diferenciació entre organitzacions mitjanes i grans, d'una banda, i petites, de l’altra:

  • Als ajuntaments de menys de 20.000 habitants, se’ls ofereix suport integral per facilitar les condicions, els processos i els recursos formatius que afavoreixin el desenvolupament de les competències professionals dels empleats públics i repercuteixin en la millora organitzativa dels ens locals. Mitjançant un conveni de col·laboració atemporal, els serveis que s’inclouen en aquest recurs són, entre d’altres: suport en l'ordenació del funcionament de la formació, assistència en la detecció i la diagnosi de necessitats formatives, acompanyament en la construcció d'itineraris formatius dels llocs de treball, assistència en la planificació i el disseny de solucions formatives adaptades a les necessitats dels ens locals, ja siguin presencials o en suport virtual.
  • Als ajuntaments de més de 20.000 habitants, se’ls ofereix suport a projectes que tinguin per objectiu desenvolupar les competències professionals del seu personal o millorar l'associació de la formació amb l'estratègia organitzativa. Mitjançant un decret d’assistència temporal, es poden executar alguns serveis com ara: l’elaboració de plans generals de formació, l’elaboració de programes específics de formació (adreçats a col·lectius determinats, de millora organitzativa, etc.), el disseny d'accions formatives, el disseny de processos d'avaluació de plans de formació i d'accions formatives (satisfacció, transferència de l'aprenentatge, etc.), la capacitació d'empleats/ades públics com a docents en projectes corporatius de gestió del coneixement, la consultoria en processos formatius mitjançant la tecnologia: provisió d'espais virtuals, producció de materials digitals (Formawiki), disseny d'accions formatives en línia, etc.

D’altra banda, amb els consells comarcals s’estableix una relació formal amb l'objectiu d'impulsar estratègies comunes de formació adreçades als ajuntaments. Mitjançant un conveni de col·laboració, es determina un seguit de funcions que poden incloure els àmbits de treball següents: anàlisi i prospectiva de l'oferta formativa adreçada als ajuntaments, desenvolupament d'un sistema d'indicadors per a la comparativa interorganitzativa, impuls de l'intercanvi d'experiències, la suma d'esforços i l'optimització de recursos, reflexió sobre els models i les estratègies que avaluen l'impacte de la formació.

Tots aquests serveis estan recollits en el catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona.

salt de pàgina PDF

3.9. La circular sobre el model formatiu de la Diputació de Barcelona

L’objecte de la circular és regular el model de gestió de tota aquella acció formativa organitzada, impulsada o coordinada per la Diput ació de Barcelona i adreçada als ens locals de la demarcació de Barcelona.

S’inclouen també el conjunt d’activitats formatives i informatives que els àmbits funcionals de la Diputació de Barcelona puguin dissenyar de manera específica com a suport al desplegament d’un determinat àmbit de gestió.

La circular conté els elements nuclears del model formatiu que la corporació projecta al món local: l’estratègia formativa basada en l’assessorament o suport tècnic i en les eines que la possibiliten, les tipologies de formació que s’impulsen, els agents intervinents en el model, el procés de gestió de les accions formatives o els elements complementaris que expliquen millor alguns dels epígrafs anteriors i afegeixen casuística a l’estratègia formativa de la corporació.

Els epígrafs que inclou la circular són els següents:

1. Objecte i àmbit d’aplicació.

2. L’estratègia formativa:

  • L’assessorament o el suport tècnic.
  • El disseny, desenvolupament i l’avaluació d’accions formatives.

3. L’oferta formativa corporativa:

  • La formació planificada: el banc d’accions formatives.
  • La formació no planificada.

4. L’oferta formativa no corporativa.

5. Els agents intervinents en el model formatiu:

  • Els referents DSF.
  • Els responsables locals de formació.
  • Els àmbits promotors de formació.
  • La representació sindical.

6. La gestió de les accions formatives:

  • L’anàlisi de necessitats formatives.
  • La demanda d’accions formatives.
  • La programació de les edicions.
  • El desenvolupament de les edicions.
  • L’avaluació de les edicions.
  • La certificació de les edicions.

7. El pressupost de cada ens local i el procés de rendiment de comptes:

  • El crèdit pressupostari anual per ens local.
  • El procés de rendiment de comptes.

8. Elements complementaris del model formatiu:

  • Els processos de certificació de competències.
  • Procediments i instruccions de suport a la gestió.
  • La cartera de docents i d’especialistes en matèria de formació.
  • Les aplicacions i els entorns de formació.
  • Les fonts de finançament.
  • Aliances amb altres institucions.
Pujar