Clica la imatge per ampliar-la
En els darrers anys, les institucions públiques han incorporat a les seves agendes públiques els temes de bon govern, transparència i reutilització de la informació pública. Aquesta incorporació ve motivada per diferents factors:
-
Ciutadania: amb molta més sensibilització i exigència d’informació i més transparència.
-
Canvis tecnològics: faciliten l’accés, la difusió i la reutilització de la informació. Alhora, han crescut les iniciatives Open Data que busquen arreu per retornar a la societat les dades generades pel sector públic, i que donen una forta empenta a les estratègies de reutilització.
-
Nous sectors econòmics: que reutilitzen dades públiques per oferir serveis a la ciutadania.
Tots aquests factors fan que puguem confondre el govern obert amb d’altres conceptes (transparència, per exemple). Però segons la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el govern obert es defineix de la manera següent:
Un sistema d’actuació i gestió dels afers públics que fa possible un diàleg permanent entre l’Administració i els ciutadans, així com la seva participació i col·laboració en la definició de les polítiques públiques i una millor transparència en la rendició de comptes i l’exigència de responsabilitats
El govern obert permet donar a conèixer la gestió dels afers públics i fer-ne partícips els ciutadans: d’una banda tenen molt més coneixement, informació i control sobre les actuacions dels polítics i gestors públics i, de l’altra, poden col·laborar i participar en la gestió, recuperant així la proximitat entre la gestió pública i els ciutadans.
Les polítiques de govern obert persegueixen una comunicació entre l’Administració i la ciutadania que sigui:
-
Bidireccional
-
Permanent
-
Transparent
Recorda
Un govern obert és aquell que entaula una constant conversa amb els ciutadans per tal d’escoltar el que diuen i sol·liciten, que pren decisions basades en les seves necessitats i preferències, que facilita la col·laboració dels ciutadans i funcionaris en el desenvolupament dels serveis que presten i que comunica tot el que decideix i fa de forma oberta i transparent.
Clica la imatge per ampliar-la
El govern obert uneix la transparència, juntament amb la participació i la col·laboració pública i privada, amb l’objectiu de posar a disposició dels ciutadans dades públiques per a l’ús i la consulta de qualsevol entitat, i establir així un enfortiment democràtic superior.
Aquests són els tres eixos que integren el govern obert, entès com una forma d’interacció sociopolítica, que actua sota els principis de l’ètica pública, la rendició de comptes i l’eficiència en la gestió dels recursos públics, i que instaura una manera de governar més dialogant, amb més equilibri entre el poder dels governs i els governats, alhora que reconeix a la ciutadania un paper de corresponsabilitat.
Per saber-ne més
El govern obert és una cultura de governança que promou els principis de transparència, integritat, rendició de comptes i participació de les parts interessades en suport de la democràcia i el creixement inclusiu (definició recollida en la Recomanació del Consell de l’OCDE sobre govern obert de 14/12/2017).
El govern obert esdevindrà un sistema integral d’interacció entre ciutadania, govern i institucions en pro de la corresponsabilitat en l’acció pública, basat en tres pilars la definició dels quals, segons el Memoràndum sobre transparència i govern obert (Barack Obama, 2009) és:
La informació referent a participació ciutadana no es desenvolupa en aquest recurs. Podeu ampliar la informació referent a la Participació en el recurs La Regidoria de Participació Ciutadana
Una simbiosi adequada d’aquests tres eixos contribueix a fer institucions fortes, que funcionin adequadament i que responguin al mandat de la societat a la qual serveixen, alhora que s’empodera la ciutadania a participar en els afers públics i en els processos de decisió amb una opinió qualificada a partir d’una informació correcta i adequada que faci possible la millora de la deliberació pública.
Exemple
Aspirem a una ciutadania activa que utilitzi la informació no només com a mecanisme de control i d’avaluació dels qui prenen les decisions, sinó també amb la finalitat de participar-hi i contribuir a millorar les polítiques públiques.
La finalitat que es persegueix amb el govern obert és la millora de la presa de decisions i la implicació dels ciutadans en la gestió dels serveis públics, a través de l’augment del coneixement i la posada en marxa de la innovació pública (Alberto Ortíz de Zárate, 2014).
Organització de les Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible
Aliança per al Govern Obert (OGP)
Organització per a la Cooperació i
el Desenvolupament Econòmics (OCDE)
El govern obert a Espanya
El govern obert a Catalunya
Normativa
Quan parlem de la normativa que afecta el govern obert, no estem parlant d’una sola llei, sinó que estem parlant del conjunt de diferents lleis, decrets i acords que afecten directament els diferents eixos del govern obert: transparència, reutilització de dades, bon govern i participació. Us fem un recull de la normativa bàsica:
-
Llei 29/2010 estableix que les entitats integrants del sector públic han de difondre per mitjans electrònics la informació relativa als serveis que presten i s’han de difondre mitjançant la seu electrònica corresponent (amb els continguts que han de ser objecte de seu electrònica).
-
Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (LRJPCAT), regula els drets i deures dels ciutadans en llurs relacions amb les administracions públiques de Catalunya i els principis generals i d’actuació amb mitjans electrònics que informen de llurs actuacions.
-
Llei 39/2015, d’1 d’octubre de Procediment Administratiu Comú (que ha comportat derogar, del dia 2 d’octubre de 2016 ençà, la Llei 11/2007), estableix la tramitació electrònica com a forma d’actuació ordinària de les administracions públiques, alhora que la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, regula els elements i condicions necessaris per implementar un marc global d’actuació i un esquema de funcionament electrònic comú i habitual, tant en les relacions internes, com en les relacions entre administracions, i entre aquestes i les persones.
-
Reial decret 203/2021 Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per a mitjans electrònics: la Llei 39/2015 d’1 d’octubre de Procediment Administratiu comú s’ha desenvolupat per mitjà d’aquest Reial decret, que té com a objectius millorar l’eficiència administrativa, incrementar la transparència i participació, garantir serveis digitals fàcilment usables i millorar la seguretat jurídica.
-
Reial decret llei 24/2021, de 2 de novembre, de transposició de directives de la UE (2019/1024) en les matèries de [….] dades obertes i reutilització de la informació del sector públic […].
-
Directiva (UE) 2019/1024 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, relativa a les dades obertes i a la reutilització de la informació del sector públic, en què s’indica que els documents elaborats pels organismes d’aquest sector constitueixen un conjunt ampli, divers i valuós, de recursos que pot beneficiar la societat. Oferir aquesta informació que inclou dades dinàmiques en un format electrònic d’ús habitual permet que els ciutadans i les persones jurídiques trobin noves formes d’utilitzar-la i creïn productes i serveis nous i innovadors.
-
Ordre HFP/1030/2021c de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquesta ordre estableix introduir i planificar mesures preventives en matèria d’integritat i reforçar mecanismes per prevenir, detectar i corregir el frau, la corrupció i els conflictes d’interès. En aquest marc, en què la rendició de comptes és molt important, la transparència és fonamental, ja que permet explicar l’activitat de l’administració pública de manera oberta i transparent, així com l’activitat dels grups d’interès, alhora que permet una vigilància col·lectiva.