La transparència és un principi d’actuació de l’administració pública pel qual l’administració ha de difondre o permetre l’accés a la informació pública, és a dir, a les dades i documents en mans de l’administració perquè els ciutadans puguin conèixer i avaluar l’exercici de les competències i les polítiques públiques.
Els dos eixos que concreten i garanteixen l’assoliment de la transparència són:
L’ens és proactiu per informar de l’activitat que realitza, sense que hi hagi una petició expressa prèvia, i que fins i tot, pot anar més enllà d’aquests requeriments. Aquesta informació s’ha d’informar en un portal de transparència que requereix estar sempre actualitzat.
És el dret que té tota la ciutadania de demanar informació que està en poder de l’administració, sense haver de justificar per què es demana. L’ajuntament està obligat a donar la informació. Sempre que sigui possible pels canals i format en què ho demana el ciutadà. Per donar resposta a aquestes peticions d’accés, cal seguir un procediment que pauta la Llei de transparència.
La transparència esdevé un instrument necessari perquè la ciutadania pugui avaluar l’actuació de l’administració, en especial la utilització dels recursos públics, i pugui participar de manera proactiva en els projectes públics i en les polítiques públiques.
La transparència té per objecte la informació pública, és a dir:
-
la informació elaborada per l’administració
-
la informació de què l’administració disposa arran de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, incloent-hi la que li subministren els altres subjectes obligats, d’acord amb el que estableix la legislació sobre transparència,
amb independència que formi part o no d’un procediment administratiu, o es trobi o no en un registre o arxiu públic.
-
Administracions públiques, concepte ampli que integra els ens públics i ens dependents o vinculats següents:
-
Empreses privades que estan fent funcions de servei públic o que presten servei públic
-
Persones privades obligades a subministrar informació d’interès públic a les administracions
Sabies que…
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona:
-
t’informem i oferim recursos perquè puguis treballar la transparència en el teu ens a la Comunitat Virtual de Transparència i Govern Obert
-
t'oferim diferents recursos del Catàleg de Serveis per ajudar-te en el manteniment i seguiment de la transparència en el teu ens
L’objectiu de la publicitat activa és, doncs, oferir a tothom informació clara, essencial i actualitzada relativa als àmbits d’actuació, amb caràcter permanent, de la manera que resulti més comprensible per a les persones, i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil.
La LT (art. 6-8) i també la LTC (art. 8-15), estableixen una relació de continguts d’informació pública que, amb caràcter de mínim, els diferents subjectes obligats han de fer pública per imperatiu legal a les seus electròniques i portals de transparència.
Els continguts que cal publicar activament (LTC) no són una llista tancada sinó només una llista de mínims oberta: addicionalment a aquestes matèries l’interès públic de la difusió de les quals el legislador pressuposa, el règim de transparència permet que les administracions siguin encara més transparents, essent facultades a publicar més informació:
-
de manera periòdica i actualitzada s’ha de publicar informació el coneixement de la qual sigui rellevant per garantir la transparència de la seva activitat relacionada amb el funcionament i el control de l’actuació pública (article 5.1 de la LT)
-
qualsevol matèria d’interès públic, i les informacions que siguin demanades amb més freqüència per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública (article 8.1.m de la LTC)
Cal tenir en compte que també hi pot haver altres normes sectorials que imposin determinades obligacions de publicitat activa (urbanisme o subvencions, entre d’altres).
La informació que han de publicar les administracions públiques pot agrupar-se en els apartats següents:
-
L’organització institucional i l’estructura administrativa, per exemple la relació d’alts càrrecs i directius i la declaració de béns i activitats dels alts càrrecs.
-
La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial.
-
Les decisions i les actuacions amb rellevància jurídica, com per exemple la normativa que es troba en fase d’informació pública.
-
La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu.
-
Els procediments administratius del seu àmbit de competències, amb les resolucions de rellevància.
-
Els contractes i els convenis.
-
Les subvencions i els ajuts públics.
-
Els informes i els estudis. Els plans, els programes i les memòries generals, com el Pla d’Actuació Municipal (Pla de Govern).
-
La informació estadística i la informació geogràfica
-
Les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s’estableixi per norma, com les memòries de la publicitat institucional.
-
Qualsevol matèria d’interès públic, i la informació que, tot exercint el dret d’accés a la informació pública, hom demani més sovint.
La informació que es publiqui:
-
Ha de ser veraç i objectiva.
-
Ha de ser útil per conèixer l’actuació i el funcionament de l’administració pública i per exercir-ne el control.
-
Ha d’estar ordenada temàticament perquè es pugui localitzar de manera fàcil i intuïtiva.
-
Ha de ser comprensible.
-
Ha de disposar d’un sistema d’accés fàcil i gratuït. El Portal ha d’incorporar un cercador que permeti un accés ràpid, fàcil i comprensible a la informació.
-
Ha d’estar en formats que en permetin la interoperabilitat i la reutilització. El Portal de la Transparència ha d’informar sobre la informació reutilitzable i les condicions de reutilització.
-
Ha de complir les recomanacions de la Iniciativa per a l’Accessibilitat Web (WAI) per facilitar-hi l’accés a les persones amb discapacitat.
-
Ha d’estar actualitzada de manera continuada, indicant la data de la darrera actualització, la data prevista de la pròxima actualització o del termini màxim d’actualització. En el cas de manca d’actualització –s’hi ha de fer constar expressament aquesta circumstància, els motius que la impedeixen i la previsió temporal d’actualització al Portal de transparència de Catalunya.
-
Ha de fer referència, com a mínim, a l’any en curs (tret de la informació relativa als contractes i convenis subscrits i a les subvencions i els ajuts públics atorgats, que ha de fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys).
-
S’ha de mantenir publicada un mínim de cinc anys des del moment de la difusió, llevat que s’estableixi un altre termini
La informació s’ha de fer pública al Portal de la Transparència, i a les seus electròniques i/o als webs dels subjectes obligats. Les administracions locals i la resta d’administracions i entitats subjectes (art. 3.4 LTC) poden crear portals de transparència propis, l’accés al contingut dels quals s’ha de facilitar des del Portal de la Transparència de Catalunya, d’una manera interconnectada i que en faciliti la integració.
En el cas de Catalunya, el Consorci AOC ofereix de manera gratuïta als ens locals el servei de Seu electrònica-Govern obert.
En aquest servei trobem tres instruments que donen resposta a la normativa que hem comentat:
-
Seu electrònica
-
Portal de transparència
-
Portal de dades obertes
En aquest cas ens centrarem en l’instrument de Portal de transparència.
El Portal de transparència del Consorci AOC és una eina que permet complir la normativa de transparència pel que fa a disposar d’un espai on publicar la informació de l’activitat de l’ens de manera proactiva (publicitat activa). L’estructura i la informació que consta en el Portal de Transparència del Consorci AOC s’ha realitzat sobre la base del treball dut a terme per la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya.
Portal de transparència Consorci AOC i Xarxa de Governs Oberts de Catalunya
Què és la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya?
És un grup de treball en el marc d’un conveni de col·laboració creat l’any 2015 amb l’objectiu de facilitar el compliment de la Llei 19/2014, del 29 de desembre de transparència, als ens locals de Catalunya. Aquest grup actualment el formen:
-
les quatre diputacions catalanes (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida),
-
la Generalitat de Catalunya,
-
l'Ajuntament de Barcelona,
-
l'Escola d'Administració Pública de Catalunya,
-
el Consorci AOC,
-
l’Associació Catalana de Municipis (ACM),
-
la Federació de Municipis de Catalunya (FMC),
-
l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB),
-
el consorci tecnològic Localret,
-
el Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l’Administració Local (CSITAL).
Actualment, la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya funciona a partir de diversos grups de treball que tracten matèries molt diverses: temes de transparència, de publicitat activa, de bon govern, o de formació adreçada als ens locals. En el cas de l’àmbit de la Transparència, publicitat activa i bon govern, la XGOC ha analitzat, identificat i treballat la informació que esmenta la Llei 19/2014, de 29 de desembre, per a posar a disposició del ens local les recomanacions d’informació a publicar mitjançant el portal de transparència del Consorci AOC. Per facilitar encara més la possibilitat de publicar informació, també s’ha dut a terme una tasca d’automatització de la informació del portal; és a dir, tota la informació que com a ens ja s’envia a altres administracions públiques, el portal la recupera de l’administració on s’envia i es mostra en el bloc corresponent del portal de transparència. En aquests moments el 50% de la informació ja està automatitzada. D’altra banda, des de les diputacions es dona suport a la formació en aquest àmbit i també es realitza per a tots els ens locals. Com hem dit, gràcies al treball de la XGOC els ens locals tenen a la seva disposició l’instrument per donar compliment a la normativa, ja que és una eina gratuïta i en actualització constant, tant de visualització i publicació de la informació com d’adaptació dels canvis normatius.
En el cas de Catalunya, el Consorci AOC ofereix de manera gratuïta als ens locals el servei de Seu electrònica-Govern obert.
En aquest servei trobem tres instruments que donen resposta a la normativa que hem comentat:
-
Seu electrònica
-
Portal de transparència
-
Portal de dades obertes
En aquest cas ens centrarem en l’instrument de Portal de transparència.
El Portal de transparència del Consorci AOC és una eina que permet complir la normativa de transparència pel que fa a disposar d’un espai on publicar la informació de l’activitat de l’ens de manera proactiva (publicitat activa).
L’estructura i la informació que consta en el Portal de Transparència del Consorci AOC s’ha realitzat sobre la base del treball dut a terme per la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya.
Sabies que…
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona oferim:
-
recursos perquè puguis treballar la gestió de la transparència en el teu ens:
Per saber-ne més:
Portal de Transparència de Catalunya: web que recull l’obligació legal de donar accés a tots els portals de transparència de Catalunya
Recorda
Cada administració és responsable de la informació que inclou en el seu portal de transparència. El compliment de la publicitat activa fa necessari que l’organització adopti un seguit de decisions que comencen en el moment de recollir la informació, els recursos humans que han de vetllar pel compliment d’aquestes funcions, l’habilitació d’espais electrònics per fer difusió de la informació, i l’establiment de circuits i protocols per mantenir-la actualitzada, entre d’altres.
És el dret que té tota la ciutadania de demanar informació que està en poder de l’administració sense haver de justificar perquè es demana. L’ajuntament està obligat a donar la informació. Sempre que sigui possible pels canals i format en que ho demana el ciutadà. Per donar resposta a aquestes peticions d’accés, cal seguir un procediment que està pautat a la llei de transparència.
Cal no confondre l’accés a la informació pública de qui demana informació amb un expedient del qual és part interessada:
-
Si qui demana la informació és una de les persones que intervenen o estan afectades per l’expedient administratiu (persones interessades), NO es considera accés a la informació pública. Les condicions i garanties per accedir a l’expedient són diferents dels que marca la LTCAIBG.
-
En canvi, si qui demana la informació no és part interessada de l’expedient, SÍ que es considera accés a la informació pública. Les condicions i garanties per accedir a l’expedient estan fixades per la LTCAIBG. El termini per donar aquest accés és de 30 dies. En cas que l’administració no doni resposta, el silenci administratiu és positiu; és a dir, s’entén que l’administració accepta donar la informació.
L’accés a la informació pública en les matèries que tenen establert un règim d’accés especial (medi ambient, accés per càrrecs electes a informació del seu ajuntament, accés per a diputats parlamentaris a informació parlamentària i altres casos) es regeix per la seva normativa específica i, només amb caràcter supletori, pel règim de transparència.
Com a càrrec electe, et recordem que l’exercici de funció de “fiscalització”, garanteix l’accés a la informació pública. Aquest accés s’ha de donar en uns terminis més breus: cinc dies.
Tota la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder, sempre que no vulneri algun límit al dret d’accés a la informació o es doni alguna causa d’inadmissió prevista a la norma:
-
qualsevol dada, més enllà de documents,
-
preexistents en el moment de presentar la sol·licitud d’accés,
-
elaborada per una administració pública o en poder seu, tenint en compte el concepte ampli d’aquest terme,
-
amb independència que la informació estigui o no en un arxiu, registre o expedient administratiu, i de si aquest procediment és obert o tancat.
Recorda
-
En el moment de fer la sol·licitud el ciutadà no cal que justifiqui per què la demana.
-
En cas d’inadmissió d’una petició o en cas d’estimació parcial o desestimació, l’administració ha de motivar-ne el perquè.
Les persones més grans de 16 anys, en interès propi o en nom i representació d’una entitat.
Sabies que…
A la Comunitat Virtual de Transparència i Govern Obert del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona trobaràs campanyes de difusió perquè les puguis utilitzar.
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona t’informem i oferim recursos perquè puguis treballar l’accés a la informació pública en el teu ens.
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona: oferíem formació específica referent a l’accés a la informació públic.
Per saber-ne més:
El Síndic fa la recomanació de fer difusió de l’accés a la informació pública. Pots consultar el que indica el Síndic de Greuges .
Tant les obligacions de transparència activa com el dret d’accés a la informació pública estan sotmesos a determinats límits, que tenen la finalitat de protegir terceres persones i, per tant, preservar els drets, béns o interessos seva dels quals són titulars.
Què he de tenir present com a electe:
-
La conveniència d’anonimitzar en origen per poder salvar els límits d’accés vinculats a la protecció de dades de caràcter personal→referenciar algun dels documents que hi ha relacionats amb l’anonimització en origen.
-
Sempre que sigui possible, s’ha de facilitar l’accés, ni que sigui parcial.
-
El termini per donar aquest accés és d’un mes. En cas que l’administració no doni resposta, el silenci administratiu és positiu. És a dir, s’entén que l’administració accepta facilitar la informació.
-
S’han de publicar les resolucions no admeses en el portal de transparència.
-
Cal identificar una unitat o referent de gestió de la transparència.
-
Cal definir un procés de gestió de la transparència dins l’ens.
-
El Síndic de Greuges té l’encàrrec d’avaluar anualment l’accés a la informació pública.
-
Si la ciutadania realitza una petició a la vostra administració i no l’ateneu, es pot adreçar i presentar una sol·licitud a la GAIP (Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública), que ha de vetllar pel respecte al dret d’accés a la informació pública, així com per l’aplicació correcta dels límits establerts en aquest dret.
-
Règim sancionador, que conté una llista d’infraccions i sancions, classificades en lleus, greus i molt greus. Pel que fa als tipus d’infractors, la Llei diferencia també entre publicitat activa i accés a la informació (Capítol II, article 77 i posteriors).
Per saber-ne més:
Pots consultar el que indica la GAIP en casos que puguin ser símils de dubtes que puguis tenir en el cercador.