Normativa
Segons la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en el Títol V del Capítol I al III, defineix el bon govern com:
Els principis, les obligacions i les regles sobre la qualitat dels serveis i el funcionament de l’Administració, i els principis ètics i les bones pràctiques d’acord amb els quals han d’actuar els alts càrrecs de l’Administració, els càrrecs directius i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència, qualitat i equitat, i amb garantia de retiment de comptes.
La Llei desenvolupa el bon govern en els capítols següents:
-
Capítol I: Codi de conducta dels alts càrrecs (articles 54-57)
-
Capítol II: Dret a una bona administració i a uns serveis públics de qualitat (articles 58-61)
-
Capítol III: Millora de la qualitat normativa (articles 62 - 64)
La integritat pública es refereix a l’honestedat, la transparència i la responsabilitat dels funcionaris públics i els representats polítics en el desenvolupament de les seves funcions. És essencial per garantir la confiança de la ciutadania en el govern i en les seves institucions.
La integritat pública s’aconsegueix amb polítiques i pràctiques que promouen l’ètica, el retiment de comptes i la prevenció de la corrupció. Això inclou la implementació de mesures de transparència en la gestió de recursos públics, la promoció de la participació ciutadana en la presa de decisions i el reforç dels mecanismes de control i supervisió.
És important destacar que la integritat pública no només és responsabilitat dels funcionaris públics i els representants polítics, sinó també de la societat en conjunt. Els ciutadans tenen el dret i la responsabilitat d’exigir que els seus representants actuïn amb integritat i transparència, i de participar activament en el control i supervisió de les institucions públiques.
Els principis de la integritat pública són la transparència, la responsabilitat, l’ètica i la prevenció de la corrupció.
-
La transparència implica que les decisions i accions de l’administració han de ser accessibles i comprensibles per a la ciutadania. Això inclou la publicació de dades i d’informació rellevant sobre les activitats del govern i l’ús dels recursos públics.
-
La responsabilitat implica que els funcionaris públics i càrrecs electes han de ser responsables dels seus actes i decisions, i han de rendir comptes a la ciutadania. Això inclou la responsabilitat financera, legal i ètica.
-
L’ètica implica que l’administració ha de gestionar amb els valors i principis ètics el desenvolupament de les seves funcions. Això inclou la integritat, l’honestedat, la justícia i el respecte.
-
La prevenció de la corrupció implica que els funcionaris públics i responsables polítics han de prendre mesures per prevenir, detectar i sancionar qualsevol acte de corrupció. Això inclou la implementació de mecanismes de control i supervisió, la promoció d’una cultura de transparència i integritat, i la cooperació amb altres institucions per combatre la corrupció.
La integritat pública és especialment important per als càrrecs electes, ja que són els representants directes de la ciutadania i tenen la responsabilitat de prendre decisions que afecten la vida de les persones i el benestar de la societat en conjunt.
Els càrrecs electes han d’actuar amb honestedat, transparència i responsabilitat en l’exercici de la seva funció pública, evitant qualsevol mena de conflicte d’interessos, corrupció o abús de poder. També han de respectar els drets humans, defensar els valors democràtics i actuar en benefici de l’interès general de la societat. A més, els càrrecs electes també tenen l’obligació de retre comptes davant de la ciutadania i de promoure la participació ciutadana en la presa de decisions. Això implica ser transparents en la gestió dels recursos públics, informar de manera clara i accessible sobre les polítiques i decisions que prenen i escoltar les demandes i necessitats de la ciutadania.
En resum
La integritat pública és essencial per a la legitimitat i la confiança en els càrrecs electes i en les institucions democràtiques en general. Els càrrecs electes han d’actuar amb ètica i responsabilitat en l’exercici de la seva funció pública per poder representar de manera efectiva la ciutadania i garantir el benestar i el progrés de la societat.
Clica la imatge per ampliar-la
Un sistema d’integritat institucional és un conjunt de polítiques, pràctiques i mecanismes que tenen com a objectiu promoure la transparència, la responsabilitat, l’ètica i la prevenció de la corrupció en les institucions públiques. Els instruments que recomanem per implementar un sistema d’aquest tipus són:
-
Codi ètic i de conducta: un document que estableix els valors, principis i normes de conducta que han de seguir els funcionaris públics i els càrrecs electes.
-
Mecanismes de control i supervisió: procediments per revisar i monitoritzar les activitats dels funcionaris públics, així com per detectar i prevenir possibles actes de corrupció.
-
Bústia d’alertes: un sistema perquè els ciutadans i els funcionaris públics puguin informar sobre possibles casos de corrupció o altres irregularitats.
-
Pla de formació: programes de formació per als funcionaris públics per promoure la cultura de transparència, ètica i responsabilitat.
-
Pla d’anàlisi de riscos: una metodologia per identificar, avaluar i mitigar els riscos associats a les activitats dels funcionaris públics.
-
Pla de comunicació: impuls de la formació adreçada a responsables polítics i empleats públics per adequar els procediments de gestió i de control a aquest nou marc normatiu.
-
Agenda dels alts càrrecs: s’han de fer públiques totes aquelles activitats oficials dels alts càrrecs de les administracions públiques i del personal directiu de les entitats del sector públic, que tinguin una repercussió en el compliment de la missió institucional i, en concret, les reunions amb els grups d’interès.
-
Registre de grups d’interès: publicar les dades dels grups d'interès que actuen davant les administracions o institucions públiques, així com de les activitats d'influència o intermediació que desenvolupen davant d'elles.
Recorda:
La integritat institucional és quelcom més que aprovar una política anticorrupció o redactar un codi ètic: es produeix quan el funcionament del dia a dia de la institució, els estàndards ètics i les estratègies de prevenció de la corrupció estan plenament integrades per assolir els objectius de la institució.
Avantatges de disposar d’un sistema d’integritat pública:
-
Són més eficaces i eficients: serveixen millor a la ciutadania i esdevenen models de conducta.
-
Els processos de decisió són més senzills i consistents, i als empleats els resulta més fàcil enfrontar-se a nous reptes, problemes o dilemes.
-
Invertir en mesures de prevenció redueix la probabilitat que es produeixin casos de corrupció.
-
I, especialment, millora el perfil reputacional de la institució en la mesura que fomenta la confiança i el respecte de la ciutadania vers l’administració pública.
Per saber-ne més
Els principals instruments d’un sistema d’integritat institucional són:
Què és el codi de conducta
D’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, els càrrecs electes i alts càrrecs han de signar el codi de conducta institucional.
La finalitat principal del Codi de conducta és prevenir i impedir l’aparició o reproducció de conductes no ajustades als valors i principis ètics i a les normes de conducta, per a, així, reforçar la confiança ciutadana en les institucions.
Per saber-ne més
Model de codi de conducta elaborat per la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya:
Què és el codi ètic
El Codi ètic constitueix un marc ètic comú tant per al conjunt de persones que treballen a les administracions i els sectors públics respectius, com les que treballen en organitzacions privades i entitats que fan efectius serveis públics per compte de les administracions, independentment de quina sigui la seva posició, condició o règim jurídic de vinculació.
L’objectiu principal del Codi és assegurar uns estàndards morals i d’excel·lència orientant l’actuació dels servidors públics des de la clau dels valors d’integritat i de prestació del servei públic.
En l’àmbit català, l’any 2021 es va aprovar el Codi ètic del servei públic de Catalunya.
Normativa
En el preàmbul de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern s’hi preveu que:
El desenvolupament de l’activitat política i administrativa posa en relleu l’existència de persones i organitzacions que, de manera lícita, porten a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques en benefici i interès d’altres persones o organitzacions
Quan parlem de grups d’interès (també en diem grups de pressió o lobbies o stakeholders) ens referim a:
-
Persones físiques o jurídiques privades que duen a terme activitats susceptibles d’influir directament o indirecta en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques, en l’elaboració de propostes normatives o en la presa de decisions, en defensa d’un interès propi o de tercers o d’un interès general.
-
Organitzacions, plataformes, xarxes i altres formes d’activitat col·lectiva que, tot i no tenir personalitat jurídica, constitueixen, de facto, una font d’influència organitzada i duen a terme activitats incloses en l’àmbit objectiu del Registre.
Per tant, qualsevol activitat feta davant d’un servidor públic o càrrec electe, amb la voluntat d’influir, directament o indirecta, en l’elaboració i l’aplicació de polítiques públiques, de projectes normatius o en la presa de decisions, en defensa d’un interès propi o de tercers o d’un interès general, es considera una activitat de grup d’interès.
Quines implicacions té per als ens locals la normativa sobre grups d’interès i agenda d’alts càrrecs?
-
Independentment de quina sigui la dimensió del municipi, té el deure de publicar informació sobre les agendes dels alts càrrecs, pel que fa a les reunions amb grups d’interès.
-
El Codi de conducta dels alts càrrecs i de bon govern, subscrit per les entitats locals, inclou el compromís d’incorporar, a les agendes oficials, els contactes que s’estableixin amb grups d’interès, amb l’objectiu de fer-los públics en el portal de la transparència.
Qui són alts càrrecs?: als efectes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern tenen la condició d’alts càrrecs al servei de l’administració local, els representants locals i els titulars dels òrgans superiors i directius, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local.
L’objectiu final del Pla de Mesures Antifrau és garantir una gestió responsable i eficient dels recursos públics, fomentant la confiança i el respecte per part de la ciutadania vers les institucions i l’administració pública.
L’elaboració de Plans de Mesures Antifrau és un requisit en l’execució dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (art. 6 de l’Ordre 1030/2021, de 29 de setembre).
Sabies que..?
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona:
-
Tenim la Comunitat Virtual de Transparència i Govern Obert on us facilitem, el model Pla de mesures antifrau, dins l’apartat de Bon Govern.
-
Oferim formació específica referent al bon govern (implantació de codis de conducta, Pla de Mesures antifrau, grups d’interès)
Normativa
La llei d’alertadors de frau (Directiva [UE] 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió) és una llei que protegeix els informadors que divulguen informació sobre possibles actes il·legals o fraudulents dins d’una organització. Aquesta llei proporciona protecció legal als informadors perquè no siguin objecte de represàlies o discriminació per part de la seva organització.
Aquesta llei d’alertadors estableix la creació d’un canal de denúncia (alerta) interna o també dit canal intern de comunicació o bústia ètica.
Es tracta de canals i procediments dissenyats per rebre denúncies presentades pels mateixos treballadors de l’ens local o bé per persones que s’hi relacionin en l’àmbit laboral, o per tercers vinculats contractualment amb l’ens local; amb l’objectiu de posar de manifest (alertar) sobre conductes comeses en el si del corresponent ens local.
A banda d’aquest canal de denúncia intern, la ciutadania també pot posar de manifest possibles casos de corrupció o mala praxi si s’adreça a l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Per saber-ne més
-
Directiva (UE) 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del Dret de la Unió
-
Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.
Sabies que..?
Des del Gabinet d’Innovació Digital de la Diputació de Barcelona:
-
Tenim la Comunitat Virtual de Transparència i Govern Obert on us facilitem recursos, com el model de codi de conducta elaborat per la Xarxa de Governs Oberts de Catalunya, en l’apartat de Bon Govern.
-
Oferim formació específica referent al bon govern (implantació de codis de conducta, Pla de Mesures antifrau, grups d’interès)