La inscripció de la ciutadania estrangera en el padró municipal no constitueix una prova de la seva residència legal a Espanya ni li atribueix cap dret que no li confereixi la legislació vigent, especialment en matèria de drets i llibertats de les persones estrangeres a Espanya.
La llei d’estrangeria recull l’obligatorietat que la ciutadania estrangera de nacionalitat no comunitària que no té concedida la residència de llarga durada, ha de renovar la seva inscripció al padró d’habitants cada dos anys, i que si no és renovada, l’ajuntament ha de declarar la caducitat de la seva inscripció.
A partir d’aquest moment, cal tenir en compte dos procediments per controlar la inscripció de la població estrangera.
Procediment de renovació de la inscripció padronal de la població estrangera no comunitària sense autorització de residència de llarga durada (ENCSARP)
Els habitants no comunitaris que no disposen de residència de llarga durada han de renovar de manera expressa i presencialment la seva inscripció padronal cada dos anys. Si no la renoven durant aquest període, l’ajuntament ha d’incoar-los un expedient de baixa per caducitat mitjançant resolució motivada de l’alcaldia.
Procediment de comprovació periòdica de la residència d’habitants comunitaris o que disposen de residència de llarga durada que no tenen l’obligació de renovar la seva inscripció padronal (NO_ENCSARP)
Els ajuntaments han de comprovar periòdicament la residència al municipi de les persones estrangeres que no tenen l’obligació de renovar la seva inscripció padronal cada dos anys (ciutadania de nacionalitat comunitària o amb residència de llarga durada).
En aquest sentit, els ajuntaments poden:
En cap d’aquestes actuacions es pot exigir als ciutadans la compareixença personal a les oficines municipals.
Si no es pot comprovar la seva residència en el municipi, s’iniciarà un expedient de baixa d’ofici.
L’Institut Nacional d’Estadística no comptabilitzarà en el procediment de xifres oficials els casos següents: