Actualment existeix una evidència científica ineludible, acompanyada d’un consens polític i social estès, que afirma amb contundència que el món enfronta una crisi ambiental sense precedents. L’emergència sanitària ocasionada per la COVID-19 se suma a un llistat llarg d’advertències que, des d’un temps ençà, estan fent emergir les conseqüències de la petjada que deixem en el planeta: incendis forestals, inundacions, rècords d’altes temperatures, contaminació de les nostres ciutats,…
Ja no es tracta d’una preocupació per l’estat del medi ambient com quelcom aliè i allunyat del nostre desenvolupament com a societat. Es tracta d’assumir que el benestar de les nostres generacions i de les futures depenen d’un trencament clar i urgent respecte les recents tendències de declivi ambiental.
Ens trobem en un moment crucial que requereix de compromís a totes les escales. Cal marcar-nos objectius exigents i basats en l’evidència científica per construir una agenda de futur. Però, més enllà d’això, cal transformar aquests objectius en accions i cal fer-ho com abans millor per evitar que sigui massa tard.
Som a les portes de l’anomenada “dècada decisiva”, una espècie de compte enrere que ens reclama fer front als reptes que ja coneixem, passar de la teoria a la pràctica i, en definitiva, prendre decisions valentes avui per construir un demà amb les mateixes oportunitats que l’ahir (o més).
Un lema que segueix vigent: pensar globalment però actuar localment.
Amb l'aprovació de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, amb els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (en endavant ODS) i les seves 169 fites, es va configurar un full de ruta per al proper decenni enfocat al desenvolupament mundial sostenible.
L’Agenda 2030 defineix un marc global i universalment compartit però requereix d’una governança multinivell. Mentre que els ODS són globals, la seva consecució dependrà de l'habilitat que tinguem per convertir-los en una realitat als municipis. De fet, el 65% de les fites dels ODS (d’un total de 169) apel·la directament a les responsabilitats dels governs locals.
En aquest sentit, per la seva proximitat a la ciutadania i el coneixement del territori, els ens locals suposen un primer graó clau en l’articulació d’aquest canvi global que és ja imprescindible. Si bé aquest treball haurà de ser coordinat amb la resta de les administracions, com a municipi hem de prendre consciència que la nostra acció, sumada amb la de la resta d’ens locals, esdevé l’element clau per aconseguir una suma de respostes locals que permetin l’assoliment dels reptes a nivell global.
Per tant, l’Agenda 2030 serveix de marc de referència per alinear les polítiques socials, ambientals i econòmiques, recordant un dels lemes més coneguts dels moviments i les lluites de defensa del medi ambient: pensa globalment, actua localment.
Quins són els principals reptes tant locals com globals que un municipi ha d’afrontar?
Fins fa relativament poc temps, es feia referencia al canvi climàtic, entès com l’alteració del clima del planeta com a conseqüència de l’activitat antròpica, principalment en forma d’escalfament global. La manca d’assoliment dels compromisos de reducció de les emissions que el provoquen (gasos d’efecte hivernacle o GEH) fa que ens trobem en un punt crític en què cal actuar de manera urgent i decidida per evitar sobrepassar punts de no retorn en el sistema climàtic. De fet, la Unió Europea es marca la fita de reduir les emissions antropogèniques -com a mínim- fins al 55% per a l’any 2030. Les ciutats tenen un paper important ja que són generadores del 70% de les emissions de GEH mundials i, a la vegada, tenen un poder d’acció elevat per contribuir al compliment dels objectius de reducció necessaris.
L’assoliment dels objectius a nivell climàtic passa, en gran part, per impulsar nous models de producció i consum d’energia que trenquin la vinculació amb els modes de producció d’energia convencional basats en els combustibles fòssils i centralitzats. Aquest viratge passa per l’impuls de nous sistemes de producció local basats en energies renovables en els quals es fomentin esquemes col·laboratius i descentralitzats, el foment d’un consum responsable i eficient, l’apoderament energètic per part de la ciutadania o l’aposta per un sistema de mobilitat basat en els modes actius i en la descarbonització del parc de vehicles.
Tal i com indica l’informe de la Plataforma Intergovernamental sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics de Nacions Unides (IPBES), la taxa global d’extinció d’espècies i de destrucció d’hàbitats s’està accelerant a nivell mundial, també a Catalunya, i una de les principals causes n’és l’activitat humana. La biodiversitat té un paper important en el funcionament dels ecosistemes i en els nombrosos serveis que proporcionen i, per tant, és un repte que cal abordar. Cal tenir en compte, a més a més, que la pèrdua de biodiversitat és una de les principals causes de transmissió de nous virus i malalties infeccioses a l’espècie humana.
Treballar en la construcció de ciutats saludables que posin la persona al centre i afrontin els reptes per obtenir una millora de la qualitat de l’aire i reducció del soroll ambiental, que afavoreixin el contacte amb la natura i promoguin hàbits saludables per a la ciutadania. Alguns d’aquests reptes es poden materialitzar executant accions dels Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire, mapes de capacitat acústica, projectes d’infraestructura verda i promocionant la mobilitat activa.
La reducció de la generació de residus a les ciutats és un gran repte que cal abordar per avançar cap a un model urbà més sostenible. La UE va fixar uns objectius de reciclatge d’un 55% per al 2025 i d’un 60% per al 2030, motiu pel qual caldrà dedicar grans esforços per a millorar l’eficàcia dels servei de recollida i de gestió. En aquesta línia, l’impuls de l’economia circular esdevé fonamental, ja que es tracta d’un model econòmic que es basa en sistemes de producció i consum més eficients i resilients, i consisteix en un cicle productiu tancat que fa un ús òptim dels recursos i on el concepte residu desapareix, ja que tot els elements del sistema són aprofitats i es transformen en un valor per l’economia.
Les competències públiques són atribuïdes i determinades per l’ordenament jurídic. En el cas de les competències municipals estan determinades d’una banda per les lleis de règim local (Llei reguladora de bases de règim local -LRBRL- i Decret Legislatiu 2/2003 de 28 abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya -TRLMRLC-) i, per l’altra, per les diverses lleis sectorials (urbanisme, seguretat, educació, serveis socials, habitatge, transport,…) que fan una definició més detallada de les competències.
Existeixen un seguit d’àmbits materials d’acció pública dels quals s’atribueixen les competències als municipis. En funció de la mida del municipi aquestes competències poden ser totals (municipis de més de 50.000 habitants) o bé preveure’n la delegació a administracions superiors (especialment en el cas de municipis de menys de 5.000 habitants).
La taula següent recull les obligacions competencials dels municipis, atenent a la seva mida:
L’atribució de competències als ens locals s’ha de fer d’acord amb la naturalesa i les característiques d’aquests ens i les necessitats d’eficàcia o d’economia a satisfer, d’acord amb el principi de subsidiarietat, i procurant, de manera general, que l’exercici de les competències correspongui preferentment a les autoritats més pròximes als ciutadans. La Generalitat pot delegar competències en els ens locals i atribuir-los la gestió ordinària dels serveis propis de l’Administració de la Generalitat, en els termes establerts per aquesta.
Amb tot, a continuació es presenten resumidament les principals competències que poden estar en el marc de treball de la regidoria de medi ambient. Cal remarcar que la relació que es detalla a continuació és una aproximació general i, per tant, sotmesa als ajustos que deriven dels diferents textos legals i de les característiques de cada municipi.
Tràmits i gestió administrativa
Gestió de l’aigua
Domini públic litoral
Protecció del medi natural
Contaminació atmosfèrica
Contaminació acústica
Contaminació lluminosa
Contaminació electromagnètica
Gestió de residus
Sòls contaminats
En els apartats posteriors d’aquest recurs, on es detallen els reptes clau a desenvolupar des de la regidoria de medi ambient, s’aportarà informació complementària sobre les administracions supramunicipals que tenen competències sobre els diferents elements ambientals.
Recorda
Tot i així, s’escau destacar el rol de la Diputació de Barcelona com a institució de govern local que dona suport tècnic, econòmic i tecnològic als ajuntaments perquè puguin prestar serveis municipals de qualitat.
Els recursos que ofereix la Diputació de Barcelona es concreten en el Catàleg de serveis 2021-2030 i se’n poden consultar els detalls amb el següent enllaç.
Oportunitats per a abordar les competències
Tal i com s’ha pogut observar, les competències locals que es poden abordar des de la regidoria de medi ambient són diverses i, alhora, responen a reptes globals que necessàriament s’han d’afrontar per caminar cap a un futur sostenible. La tasca de materialitzar les competències assumides i combatre els reptes globals pot semblar quelcom complex i, en certa mesura, inassolible. Tanmateix, cal tenir present que existeixen un seguit d’oportunitats estratègiques per avançar decididament en la bona direcció:
Cal impulsar el diàleg i el treball en equip amb altres àrees i regidories del propi ajuntament per tal d’articular accions transversals amb un impacte real sobre el territori. Per tant, cal coordinar accions i estratègies amb àrees com les d’urbanisme, obres i serveis, mobilitat, habitatge, salut pública o participació ciutadana. En aquest sentit, per la seva transversalitat, la regidoria de medi ambient esdevé una àrea idònia per a l’impuls de polítiques transversals al municipi.
Promoure una adequada coordinació amb altres administracions de tipus supramunicipal (Consells comarcals, Diputació, Àrea Metropolitana, Departaments de la Generalitat, òrgans estatals,…) o els municipis veïns per impulsar accions coordinades i sinèrgiques que puguin augmentar l’eficiència de les polítiques ambientals. En aquest sentit, és destacable el Catàleg de serveis per al període 2021-2023 que ofereix la Diputació de Barcelona, que conforma una eina bàsica a l’abast dels municipis per sol·licitar recursos i suport a l’hora d’emprendre determinades accions locals.
Incentivar la relació i coordinació amb la ciutadania i amb les entitats i agents municipals implicades en la gestió i conservació dels elements que són competència de la regidoria.
Apostar per una actualització constant dels coneixements i participar en projectes europeus que poden servir com a element per a la dinamització ambiental i territorial del municipi. Impulsar processos de digitalització que permetin una millor gestió de les dades ambientals i control i monitoratge de la informació.
Cal garantir el dret de la població a l’accés de la informació pública, aquella elaborada per l’administració a resultes de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, per tal de rendir comptes amb la ciutadania, funcionant amb la màxima transparència, qualitat i equitat.
El primer repte ha de ser millorar el benestar i salut de la ciutadania i conservar els valors ambientals del municipi. Aquesta visió ha d’anar combinada amb un visió que permeti alinear aquestes polítiques amb els reptes globals i posar al municipi en l’avantguarda de la resposta a aquests reptes.
És important que les administracions públiques, a tots els nivells, prenguin consciència del rol transcendental que sostenen, en tant que han d’actuar com a institució de referència, exemplificadora i impulsora de bones pràctiques. Aquest és l’enfocament òptim per propiciar els canvis desitjats tant en el món privat com en la ciutadania, que també conformen peces clau a l’hora d’articular horitzons futurs sostenibles.