Adaptació al canvi climàtic: capacitat d'ajust dels sistemes naturals o humans al canvi climàtic i als seus impactes per a moderar-ne els danys o aprofitar-ne les oportunitats, és a dir, la capacitat de reduir la vulnerabilitat (social, territorial, econòmica, ambiental) als impactes i els riscos que se’n deriven.
Bioresidus: residus orgànics biodegradables d’origen vegetal o animal, susceptibles de degradar-se biològicament.
Carcinogen: agent físic, químic o biològic potencialment capaç de produir càncer a l’exposar-se a teixits vius.
Combustibles fòssils: font d’energia no renovable, formada per hidrocarburs, que prové de restes orgàniques d’animals i plantes fossilitzades.
Compostatge: procés biològic aerobi (amb presència d’oxigen) que, sota condicions de ventilació, humitat i temperatura controlades, transforma els residus orgànics degradables en un producte estable i higienitzat anomenat compost, que pot ser utilitzat como adob orgànic.
Comunitats energètiques: agrupació de persones -generalment veïnes del mateix edifici, barri o zona propera- que tenen per objectiu generar conjuntament energia a través de fonts renovables i utilitzar-la per satisfer les pròpies necessitats energètiques, a nivell individual o comunitari.
Deixalleries: instal·lacions que reben de manera selectiva productes per a la reutilització i residus municipals per a tractaments posteriors: la preparació per a la reutilització , la valorització i la disposició final.
Descarbonització: procés de canvi progressiu per substituir l'energia d'origen fòssil per energia renovable i local.
Destrucció d’hàbitats: procés en que els hàbitats naturals són transformats fins a tal punt que esdevenen espais incapaços d’albergar les especies de plantes i animals originaries del mateix.
Determinants de salut: conjunt de factors que incideixen en l’estat de salut de les persones i les comunitats i que van més enllà dels aspectes relacionats amb l’assistència sanitària.
Economia circular: model de producció i consum que implica estendre al màxim el cicle de vida dels productes, reutilitzant-los en la mesura del possible i evitant que esdevinguin residus.
Emissions antropogèniques: aquelles que provenen directament de l’activitat humana, com poden ser les originades per la crema de combustibles fòssils en els transports, en els processos industrials o a les llars, en el tractament i eliminació de residus, les activitats agràries, etc.
Energies renovables: conjunt de fonts d’energia que es regeneren o es renoven de manera natural a una velocitat superior a la que es consumeixen (exemple: solar, eòlica, mareomotriu,…).
Espècies autòctones: aquelles que pertanyen a una regió o ecosistema determinat.
Espècies invasores: aquelles que s’han instal·lat en hàbitats de fora de la seva àrea de distribució natural, generalment degut a l’acció humana, produint alteracions en la riquesa i diversitat dels ecosistemes autòctons.
Exposició aguda: exposició puntual o breu a un agent o substància externa.
Exposició crònica: exposició continuada a un agent o substància externa.
Extinció d’espècies: desaparició de tots els membres d’una mateixa espècie, situació que es declara quan mor el darrer exemplar viu d’aquella espècie.
Gasos d’efecte hivernacle (GEH): components gasosos de l'atmosfera, tant naturals com d'origen antropogènic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja, la qual cosa contribueix a que la temperatura mitjana de la Terra augmenti.
Gestió indirecta d’un servei: prestació d’un servei mitjançant la concessió d’aquest a una empresa externa.
Infraestructura verda: (GEH): xarxa estratègicament planificada de zones naturals o seminaturals i altres elements ambientals, dissenyada i gestionada per proporcionar un ampli ventall de serveis ecosistèmics i protegir la biodiversitat, tant dels assentaments rurals com dels urbans.
Inventari d’emissions: eina per a avaluar les aportacions o contribucions de contaminants de cada font emissora a l’atmosfera.
Malbaratament alimentari: situació en què alguns aliments, tot i ser segurs i nutritius per a les persones, es descarten o es destinen a usos diferents de l’alimentació humana o animal al llarg de tota la cadena alimentària.
Mitigació del canvi climàtic: conjunt d’accions per a frenar l'escalfament del planeta per tal de reduir-ne els efectes potencials que se’n deriven.
Neutralitat en carboni: estat de balanç zero d’emissions de carboni que s’assoleix quan s’emet la mateixa quantitat de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera que la que s’aconsegueix eliminar per diferents vies.
Permacultura: sistema de principis de disseny agrícola i econòmic, polític i social basat en els patrons i las característiques de l’ecosistema natural.
Prevenció de residus: conjunt d’actuacions que es realitzen abans que una substància, material o producte esdevingui residu, incloent aquelles orientades a reduir la quantitat dels residus generats i les que pretenen reduir els impactes negatius sobre la salut de les persones o el medi ambient dels residus generats o reduir el contingut de substàncies perilloses en materials i productes.
Reciclatge de residus: acció de reprocessament de parts o elements d'un article, tecnologia, o aparell que, en arribar al final de la seva vida útil, pot ser reutilitzat, donant com a resultat l’obtenció d’un nou producte.
Recollida porta a porta: sistema de recollida individualitzat que consisteix en lliurar els residus, prèviament separats en origen, al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció objecte d’aquest tipus de recollida
Recollida selectiva: recollida de residus de manera diferenciada per cada una de les diferents fraccions amb la finalitat de poder-les reciclar adequadament.
Renaturalització d’espais: procés en què es pretén retornar un espai al seu estat natural, tal i com aquest seria si l’activitat humana no l’hagués modificat.
Residus municipals: residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. Tenen també la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.
Residus perillosos: residus que, en la seva composició, contenen una o diverses substàncies en concentracions o quantitats que representen un risc per a la salut i el medi ambient. Algunes de les propietats perilloses són: la inflamabilitat, la toxicitat, la corrosivitat, la reactivitat i la radioactivitat.
Valorització de residus: conjunt d’operacions que tenen per objectiu que un residu torni a ser utilitzat total o parcialment, seguint els principis de l’economia circular.
Zoonosis: qualsevol patogen cel·lular que es transmet de manera natural entre els animals als éssers humans, en qualsevol de les dues direccions.