De tot l’anterior se’n pot extreure una conclusió que situa la regidoria de medi ambient com una peça clau i amb molt potencial per poder articular accions i canvis a escala local que contribueixin a abordar els reptes globals als que hem de fer front com a societat.
A continuació es recullen els principals àmbits d’actuació en els que cal centrar esforços:
Els éssers humans depenem d'ecosistemes estables i saludables per a la nostra pròpia supervivència. Actualment, com a societat enfrontem dos reptes crucials, tant per a nosaltres com per al planeta que habitem.
En primer lloc, la comunitat científica fa anys que alerta de l’alteració del clima com a conseqüència de l’activitat humana i un nombre creixent d’estudis científics, rigorosos, projecten escenaris molt inquietants sobre els impactes d’aquest canvi. És el que coneixem com l’emergència climàtica.
D’altra banda, dels 8 milions d’espècies que hi ha al planeta, 1 milió estan amenaçades i el ritme d’extincions és entre desenes i centenars de cops més ràpid que la mitjana dels últims 10 milions d’anys. El risc de col·lapse de la biodiversitat és, doncs, un repte de primer ordre.
És cert que la variabilitat és una de les característiques essencials del sistema climàtic i que al llarg de la història geològica del planeta hi ha hagut canvis climàtics nombrosos i de notable magnitud. Si bé de manera natural existeixen gasos amb efecte hivernacle (GEH) que retenen part de la calor del Sol que arriba a la Terra, la concentració atmosfèrica d’aquests gasos ha augmentat i, fins i tot, s’hi han abocat d’altres GEH que de manera natural no hi són presents.
El tret diferencial amb d’altres canvis climàtics al planeta és precisament que la causa d’aquest es relaciona amb l’activitat antròpica. De fet, hi ha proves concloents que indiquen que l’increment de GEH a l’atmosfera produït des de principi de l’era industrial és resultat directe de les activitats humanes i, concretament, de la crema de combustibles d’origen fòssil.
Les emissions de GEH són la causa principal del canvi climàtic a nivell global. Anualment es realitza l’anomenat Inventari d’emissions de GEH a Catalunya. D’acord amb aquest inventari, els sectors que generen les emissions de GEH són la indústria i el transport, seguits de la generació d’energia i l’agricultura i ramaderia.
Il·lustració 1. Contribució per sector a les emissions de GEH a Catalunya. Any 2018.
Font: Inventari d’emissions de GEH a Catalunya (2018).
Si bé aquesta distribució en sectors pot variar en funció dels municipis i de la seva estructura econòmica i social, sí que dona una idea de quins són els principals responsables de les emissions que es generen en el nostre àmbit territorial.
Existeixen ja nombroses evidències que assenyalen canvis en el clima a escala catalana (Butlletí anual d’indicadors climàtics, any 2019):
-
la variació de la temperatura mitjana de l’aire a Catalunya per al període 1950-2019 mostra un ritme d’increment de +0,25°C/decenni.
-
la tendència mitjana de la precipitació anual al conjunt de Catalunya per al període 1950-2019 presenta un valor negatiu de -1.6%/decenni.
-
es constata un increment en tots els índexs relacionats amb l’augment tèrmic de dies i nits càlids i una disminució en els relatius a dies o períodes freds.
-
la temperatura de l’aigua del mar ha augmentat a un ritme de +0.32ºC/decenni en superfície, +0,26 °C/ decenni als primers 50 m de fondària, una tendència que disminueix fins a +0,20 °C/decenni als 80 m de profunditat.
-
el nivell del mar mostra una tendència positiva de +3,3 cm/decenni.
Es tracta d’una qüestió de subratllar la importància de la problemàtica. Al declarar una emergència climàtica, s’admet que el canvi climàtic és real, que l’acció climàtica és necessària i urgent i que les mesures adoptades fins a aquest moment no són suficients.
Existeixen dos elements que han motivat clarament aquest canvi en la manera de referir-s’hi:
-
Evidència científica
-
Informe especial: Global Warming of 1.5 ºC (IPCC – Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic, 2018).
-
Informe: Global Assessment Report on Biodiversity and Ecosystem Service (IPBES 2019, Plataforma Intergovernamental en Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes).
-
-
Moviments socials, principalment moviment juvenils com Fridays for future, entre altres.
L'estat d'emergència climàtica és una mesura adoptada per diverses entitats, ciutats i universitats com a resposta al canvi climàtic. A nivell global, més de 1.855 jurisdiccions i governs locals que engloben 820 milions de ciutadans, han declarat ja l’emergència climàtica. En el nostre entorn s’ha produït la declaració d’emergència climàtica per part de diversos ajuntaments, així com d’administracions públiques supramunicipals i d’altres nivells com la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya o el govern espanyol.
Tot i que per abordar l’emergència climàtica cal una acció global i conjunta, aquesta necessàriament passa per la suma d’accions a diverses escales, entre els quals el món local un paper molt rellevant. El 80% de les polítiques per fer front al repte del canvi climàtic s’implanten en el si dels governs regionals i locals.
Una de les iniciatives més destacades a nivell municipal és el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses pel Clima i l'Energia. Els municipis adherits al Pacte es comprometen a executar accions per assolir reduccions d'emissions de GEH de com a mínim el 55% a l'any 2030 i l'adopció d'un enfocament conjunt per abordar la mitigació i adaptació al canvi climàtic. També s’inclou el compromís d’assolir la neutralitat en emissions al 2050 i, fins i tot, la tendència cap a escenaris d’emissions negatives. Per portar a la pràctica aquest compromís polític es redacta un Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC).
Cal tenir en compte que una estratègia integral de resposta al canvi climàtic ha de pivotar entre dues tipologies de mesures o accions:
El model energètic imperant actualment està basat majoritàriament en recursos fòssils, no renovables i contaminants. La transició energètica és un procés de canvi progressiu per substituir l'energia d'origen fòssil per energia renovable i local (descarbonització), però també de canvi en les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l'energia. Els pilars fonamentals sobre els que pivota la transició energètica són:
-
Incorporar la generació d’energia a partir de fonts renovables, locals i de manera equitativa, justa i descentralitzada. Aprofitar els recursos que tenim disponibles com l’energia solar, eòlica o la biomassa.
-
Apostar per l’estalvi en el consum energètic mitjançant l’eficiència energètica en tots els sectors: domèstic, industrial, agrícola.
-
Apoderar a la ciutadania tant per capacitar-la per a la gestió energètica domèstica com per a generar projectes de participació en la generació d’energia o bé la creació de comunitats energètiques.
-
Potenciar un nou sistema de mobilitat basat en la mobilitat
En aquest sentit, cal transitar cap el model de NetZero, un concepte inicialment definit per assolir edificis amb un consum nul, però que cada cop més s’entén com una estratègia global per assolir el repte d’assolir la neutralitat en les emissions.
Tenint en compte que l’emergència climàtica suposarà conseqüències directes sobre l’activitat humana i la natura, algunes de les quals ja són inevitables tot i mitigar les emissions, cal avançar-se i reduir la nostra vulnerabilitat al canvi climàtic, per tal de prevenir els danys ambientals, materials, econòmics i humans. S'estima que el cost ambiental, social i econòmic de no actuar és 6 cops superior al cost de prevenir i adaptar-se (segons l’Informe Stern sobre l’economia del canvi climàtic, 2006).
La sequera i disponibilitat d’aigua, la calor extrema i els incendis forestals són els principals impactes a què han de fer front els municipis. L’efecte d’aquests impactes varia en funció de les característiques de cada territori. Les accions d'adaptació poden ser, com a mínim de 3 tipus:
-
Accions no estructurals: estudis, investigacions, planificacions, sensibilització, metodologies, accions de gestió de sistemes o operatius d’emergència, etc. per augmentar els coneixements sobre el canvi climàtic i/o reduir-ne els seus impactes.
-
Accions de renaturalització o solucions basades en la natura (SBN o Nature Based Solutions): mesures, iniciatives o bones pràctiques basades en els recursos naturals per a reduir els efectes del canvi climàtic. A tall d’exemple, les SBN poden incloure accions com la protecció de les lleres dels cursos fluvials, l’increment d’espais verds urbans, la implementació de sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), la instal·lació de cobertes i façanes verdes,…
-
Accions infraestructurals: basades en la construcció o implantació d’infraestructures que permetin fer front als riscos, reduint l’exposició o vulnerabilitat. Algunes accions infraestructurals podrien ser la implantació de basses de laminació per prevenir possibles avingudes, la instal·lació de basses d’aigua per a incendis forestals,…
Durant la història de la Terra hi ha hagut cinc grans extincions massives d’espècies i actualment l’impacte acumulat de l’activitat humana sobre la biodiversitat és tal que amenaça de donar pas a la sisena extinció en massa.
Segons l’informe l’Estat de la natura a Catalunya 2020, s’observa una degradació progressiva i generalitzada de la nostra biodiversitat. A tall d’exemple, es coneix una disminució mitjana del 25% en el nombre d’individus d’espècies d’animals autòctons vertebrats i invertebrats.
Les causes directes d’aquesta pèrdua accelerada de la biodiversitat són els canvis en l’ús de la terra i el mar (sobretot per l’agricultura i la pesca), la sobreexplotació d’espècies, el canvi climàtic, la pol·lució i l’impacte d’espècies invasores.
Com a conseqüència s’altera l’equilibri dels ecosistemes, que poden patir una regressió en la seva productivitat i en el patrimoni genètic, s’afavoreix l’aparició de plagues, l’erosió, les sequeres, es redueix l’absorció de CO2, etc. en detriment, per tant, dels beneficis que els ecosistemes madurs ofereixen a les persones.
Bones pràctiques
Actuar a partir de dues estratègies clau: la conservació i la potenciació de la biodiversitat. Per fer-ho, des de l’escala local es poden impulsar accions com:
-
Inventariar, protegir i conservar les espècies de valor ambiental presents al municipi, especialment aquelles autòctones, protegides o amb risc d’extinció.
-
Promoure la renaturalització dels espais urbans, tant a nivell d’espai públic com a nivell dels edificis privats i acostar el verd a la ciutadania, pels seus beneficis per la salut. Per a aquesta tasca serà de gran importància comptar amb el servei de Parcs i Jardins.
-
Protegir i millorar els ecosistemes que actuen com a reservoris de les principals espècies de valor ambiental.
-
Regular i prevenir la introducció d’espècies invasores o perjudicials pels ecosistemes locals.
-
Articular una infraestructura verda a nivell municipal que relligui el sòl urbà i no urbanitzable del municipi i amb la xarxa verda dels municipis veïns.
Per saber-ne més
-
Renaturalització de la Ciutat (DIBA, 2019)
Recorda
-
Recursos inclosos al Catàleg de serveis 2021-2023
-
Pacte dels alcaldes i les alcaldesses pel clima i l’energia (Diputació de Barcelona)
La gestió dels residus municipals suposa una important despesa del pressupost municipal dels Ajuntaments, essent la segona despesa majoritària d’€/habitant, només per darrere de l’associada a la Policia local. Segons dades del Cercle de comparació intermunicipal de Gestió de Residus i Neteja viària 2020, que agrupa dades de 54 municipis de la província de Barcelona, la despesa mitjana de gestió dels residus municipals (inclou recollida de residus, deixalleria i tractament) és de 79 €/habitant (dades 2019) i suposa el 8% del pressupost municipal.
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) l’any 2019 a Catalunya es van generar 4,04 Milions de tones de residus municipals que significa una generació per habitant d’1,44 Kg/hab./dia i aconseguint uns nivells de recollida selectiva bruta del 44,8%.
Els índexs alts de recollida selectiva estan directament relacionats amb els models de recollida individualitzats, principalment el porta a porta. Així la comarca del Berguedà que a finals del 2018 va implantar la recollida porta a porta es situa com la comarca amb una nivells de recollida selectiva més alts (68,8%), seguida d’Osona (65,4%) on també hi ha força municipis que tenen implantat sistemes porta a porta.
La gestió dels residus municipals és una competència municipal. Es consideren residus municipals, d’acord amb l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, aquells residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. Tenen també la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors i reparació domiciliària.
A nivell europeu el marc normatiu ve regulat per la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 19 de Novembre de 2008, modificada por la Directiva (UE) 2018/851 del Parlament Europeu i el Consell, de 30 de maig de 2018. Aquesta regulació marcava un objectiu de reciclatge i preparació per la reutilització del 50% dels residus municipals abans de 2020.
També cal destacar el nou paquet de mesures en matèria d'economia circular (publicat al 2018) i les noves directives sobre residus orientades a intensificar el reciclatge de residus i impulsar una economia circular.
Alguns aspectes rellevants:
-
Objectius de reciclatge i preparació per la reutilització dels residus municipals del 55 % el 2025, 60 % el 2030 i 65 % el 2035.
-
Obligatorietat d’implantar la recollida selectiva de bioresidus l’any 2023.
-
Obligatorietat d’implantar la recollida selectiva de residus perillosos i residus tèxtils l’any 2025.
-
Reducció del malbaratament alimentari al 30 % el 2025 i 50 % l’any 2030,
-
Objectiu de limitar a un 10% la quantitat de residus municipals disposat a l’abocador a partir de l’any 2035.
Sabies que…
A Catalunya destaquem com a referent el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) aprovat l’any 2018. Actualment el Govern de Catalunya està redactant una nova Llei de prevenció i gestió dels residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya.
Davant del model de recollida selectiva convencional amb contenidors a la via pública o vorera s’estan implantant amb èxit experiències de recollida individualitzada que permeten assolir els objectius de reciclatge que fixa el nou marc normatiu.
El sistema de recollida porta a porta (PAP) és el sistema de recollida individualitzat més estès a Catalunya, amb 20 anys de vida des de les primera implantacions, i que ja compta amb més de 200 municipis que, total o parcialment, el tenen implantat. La recollida selectiva porta a porta (PAP) consisteix en lliurar els residus –prèviament separats en origen- al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció objecte d’aquest tipus de recollida.
Darrerament s’està implantant, com un altra modalitat de recollida individualitzada, els anomenats contenidors intel·ligents. Sovint es tracta de contenidors tancats on l’usuari s’ha d’identificar de manera obligatòria per a dipositar-hi els seus residus. L’obertura del contenidor es pot fer mitjançant el telèfon mòbil (amb tecnologia inalàmbrica NFC) o mitjançant una targeta magnètica RFID, que permet la identificació amb lectura sense contacte, assignada a l’usuari.
Alguns municipis també impulsen l’autocompostatge i el compostatge comunitari, sovint de manera complementària al sistema habitual de recollida selectiva de la fracció orgànica, i que permet gestionar la matèria orgànica pràcticament en el punt de generació. Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per l’any 2019, a Catalunya hi ha 466 municipis que realitzen autocompostatge, tant individual com comunitari, i es calcula que prop de 7.000 Tones de matèria orgànica s’han gestionat per aquest sistema.
La gestió dels residus per part dels Ajuntaments es pot fer a través d’una gestió directa amb mitjans propis o a través de gestió indirecta. La gestió indirecta per contracte de serveis o contracte de concessió. A Catalunya el model de gestió més generalitzat és el de gestió indirecta. És molt important aprofitar la renovació del contracte de serveis per a fer els canvis de model i les millores oportunes que permetin assolir els nous reptes i objectius de reciclatge.
Les deixalleries són instal·lacions que reben de manera selectiva productes per a la reutilització i residus municipals per a tractaments posteriors: la preparació per a la reutilització , la valorització i la disposició final. Estant orientades per a rebre residus especials en petites quantitats (pintures, dissolvents, bateries), residus voluminosos (mobles, electrodomèstics…), vegetals i runes.
Hi ha diferents modalitats de deixalleries fixes (bàsica, A, B o C), deixalleries mòbils o minideixalleries, i es consoliden com uns equipaments bàsics per assolir nivells més alts de recollida selectiva en el municipi. Alhora poden esdevenir també equipaments per a desenvolupar activitats de reutilització de productes i de preparació per a la reutilització de residus (PxR).
Per tal d’incrementar l’ús a les deixalleries és important que sigui uns instal·lació integrada dins el teixit urbà i de fàcil accés per part de la ciutadania. Segons dades del Cercle de comparació intermunicipal de Gestió de Residus i Neteja viària 2020 la mitjana d’ús és del 48% (48 entrades·any/100 habitants) amb una tendència a l’augment.
Bones pràctiques
-
Ambiteca de Sant Cugat del Vallès: servei de deixalleria combinat amb un espai educatiu ambiental, per oferir formació i educació sobre residus i natura, i amb una botiga d’intercanvi, per posar en valor els subproductes recollits.
-
Deixalleria de Viladecans: servei de deixalleria que incorpora l’espai “Viladecans Repara”, taller amb assessorament, i un espai de botiga de productes de segona mà, els “Encants de Viladecans”.
La prevenció de residus s’entén com totes aquelles actuacions que es realitzen abans que una substància, material o producte esdevingui un residu. A més de les actuacions que permeten reduir la quantitat dels residus generats, dins les quals s’integren la reutilització o l’extensió de la vida dels béns i productes, s’inclouen dins de l’àmbit de la prevenció aquelles actuacions amb l’objectiu de reduir els impactes negatius sobre la salut de les persones o el medi ambient dels residus generats, o disminuir el contingut de substàncies perilloses en materials i productes.
A nivell local és important impulsar accions de prevenció tals com:
-
Foment de nous hàbits de consum a favor d’una compra responsable per reduir els residus i reutilitzar-los quan sigui possible.
-
Accions a favor de reduir el malbaratament alimentari.
-
Impulsar l’economia circular per tal que els residus, una vegada generats, entrin en els circuits de recollida: reutilització, donació, intercanvi, segona mà i compostatge domèstic.
La Setmana Europea de la Prevenció de Residus promou l’organització d’accions de sensibilització sobre la prevenció de residus durant les mateixes dates. Podreu trobar més informació sobre aquest esdeveniment al web de la Diputació de Barcelona i al web de l’Agència de Residus (ARC).
Els actuals objectius de reducció, recollida i reciclatge dels residus només es podran assolir amb la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania. Per tal que els ciutadans siguin part activa del model és imprescindible dur a terme actuacions d’educació, informació i comunicació dirigides a la ciutadania per fer-los partícips del canvi.
Malauradament les despeses actuals en campanyes de sensibilització i foment de la recollida selectiva són escasses en la majoria de municipis. Segons dades del Cercle de comparació intermunicipal de Gestió de Residus i Neteja viària 2020 (resultats 2019), la despesa en campanyes de sensibilització segueix una tendència a la baixa i de mitjana els municipis hi destinen 0,5 €/habitant durant l’any 2019.
És necessari incrementar de manera substancial la despesa en campanyes d’educació i sensibilització que ajudin a la corresponsabilització del conjunt de la ciutadania per tal d’assolir els objectius de reciclatge fixats.
De manera generalitzada els ajuntaments apliquen una taxa de residus per a cobrar la prestació dels serveis de recollida i tractament dels residus que es regulen a través de les ordenances fiscals. Les taxes de residus, al tractar-se d’una taxa finalista, han de servir per a finançar el cost del servei de recollida i tractament dels residus podent arribar a cobrir el cost total del servei.
Alguns municipis apliquen sistemes de bonificació o penalització a la taxa de residus aplicant bonificacions o penalitzacions segons el comportament de l’usuari a fi de compensar econòmicament els comportaments positius o desincentivar els comportaments negatius. A nivell general, a Catalunya, existeixen un conjunt de bonificacions en concepte de retorn de cànon en funció dels nivells de recollida selectiva i de la seva qualitat, entre altres. Per més detall veure la Guia d’orientació als ens locals sobre l’aplicació del retorn dels cànons sobre la disposició del rebuig dels RM per l’any 2020.
En la mesura que els municipis implantin sistemes de recollida individualitzada (sistema Porta a Porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari) es podran implantar models de Taxes Justes, basades en sistemes de pagament per generació (PxG) on l’import final es vincula a la generació de residus de cada habitatge o comerç, o bé en sistemes de pagament per participació (PxP) on l’import final s’aplica en funció a la participació o utilització del servei de recollida.
Ambdós sistemes, seguint el principi de “qui contamina paga”, en basen en premiar als ciutadans i comerços que participen de manera correcta en la gestió dels residus municipals.
Per saber-ne més
Recorda
Com et podem ajudar des de la Diputació de Barcelona:
-
Recursos inclosos al Catàleg de serveis 2021-2023:
-
Suport econòmic a la millora de la gestió dels residus, la neteja viària i a l'economia circular
-
Suport tècnic a la gestió dels residus, la neteja viària i a l'economia circular
-
Cada vegada existeix un major consens en el fet que la salut de la població està fortament condicionada per polítiques que són alienes al sector sanitari o assistencial, si més no tal i com aquest s’ha concebut tradicionalment.
El nostre estat de salut depèn de factors diversos, anomenats determinants de salut. Els determinants de salut que corresponen a característiques individuals no són modificables però, en canvi, existeix un gran ventall d’influències sobre les que sí que es pot incidir mitjançant l’acció política.
Entre aquests determinants modificables, s’hi troben alguns que tenen una estreta relació amb les polítiques ambientals locals: estils de vida (activitat física), entorn construït (edificis, espais públics, xarxa viària,…), entorn natural (hàbitats naturals, arbrat, aire, aigua, sòl,…) o ecosistema global (canvi climàtic, biodiversitat,…).
S’estima que un 80% dels determinants de la salut són fora del sistema sanitari. El reconeixement d’aquesta realitat ha fet cada vegada més palesa la necessitat d’afrontar els objectius de salut des d’una òptica transversal. La salut és tant un indicador com un prerequisit per al desenvolupament sostenible.
Segons dades de la Organització Mundial de la Salut (OMS o WHO per les seves sigles en anglès), a la Regió Europea els factors ambientals evitables o eliminables causen 1,4 milions de morts anuals. En relació amb els factors ambientals que tenen incidència sobre la nostra salut, els principals reptes en què es pot treballar des de la regidoria de medi ambient són:
-
Millorar la qualitat de l’aire
-
Reduir el soroll ambiental
-
Garantir la qualitat de l’aigua de consum
-
Afavorir el contacte amb la natura
-
Promoure hàbits saludables com la mobilitat activa o l’alimentació saludable
Aproximadament, una persona adulta normal en repòs fa circular pels seus pulmons uns 10.000 litres d’aire al dia, quantitat que augmenta considerablement quan es fa algun tipus d’activitat física que incrementa el ritme respiratori. La contaminació de l’aire que respirem esdevé, doncs, un risc important per a la salut i la qualitat de vida de les persones, a banda d’altres afeccions sobre la resta dels éssers vius i ecosistemes.
Els principals contaminants de l’aire són les partícules en suspensió (PM), els òxids de nitrogen (NOx) i l’ozó troposfèric (O3).
La contaminació atmosfèrica comporta un rang ampli d’efectes adversos sobre la salut humana. Aquests efectes s’associen tant a exposicions agudes (en dies puntuals d’alta contaminació) com a exposicions cròniques (contaminació atmosfèrica sostinguda en el temps) i van des de molèsties, efectes subclínics o alentiment del desenvolupament cognitiu en infants, fins a una disminució de l’esperança de vida, a causa de morts prematures per malalties respiratòries i cerebrovasculars. En especial, destaca el fet que l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) va declarar la contaminació de l’aire com a carcinogen per als humans.
Cal tenir en compte que la contaminació atmosfèrica no ens afecta a tothom per igual. Els grups de persones més vulnerables als efectes dels contaminants atmosfèrics són les persones amb malalties cardíaques o de l’aparell respiratori, les persones grans, els nadons, els nens en edat preescolar i les dones embarassades.
Tot i que l’evidència científica diu que no hi ha nivells segurs de contaminació atmosfèrica, l'exposició crònica pot ser més perjudicial per a la salut que l'exposició aguda i, a tal efecte, és important conèixer els següents llindars a l’hora de valorar la qualitat de l’aire:
(1) Directiva 2008/50/CE.
Els sectors que incideixen de manera més determinant en la qualitat de l’aire són aquells que es consideren com a principals emissors d’aquests contaminants:
Per millorar la qualitat de l'aire exterior i reduir els efectes de la contaminació sobre la salut de les persones, cal incidir prioritàriament sobre aquestes fonts que en generen les emissions.
Existeix evidència científica sobre la relació entre exposició a soroll ambiental i efectes adversos sobre la salut. Per aquest motiu, la contaminació acústica es considera no només una molèstia ambiental, sinó també un problema de salut pública.
Entre els efectes associats a l’exposició a soroll excessiu hi ha: deteriorament del sistema auditiu, alteracions a d’altres sistemes de l’organisme (hipertensió arterial, ritme respiratori, ritme menstrual,…) i danys de tipus psicològic (alteracions del son, dificultat de comunicació, estrès i ansietat, comportament agressiu,…). S’estima que cada any el soroll causa 16.600 morts prematures i 72.000 hospitalitzacions a Europa. A més, es calcula que genera molèsties a 32 milions de persones i trastorns del son a 13 milions. La OMS determina els valors límits de soroll recomanats per evitar efectes sobre la salut i en funció de l’espai on es troba la persona.
Taula 1. Valors límits recomanats per a evitar efectes sobre la salut (OMS).
Font: Environmental Noise Guidelines for the European Region (2018).
El trànsit rodat és també la font principal de contaminació acústica, tant a les ciutats com fora d’elles. Altres sorolls freqüents són el dels trens, avions i oci nocturn. Per disminuir la contaminació acústica i els seus efectes sobre la salut, cal incidir de manera prioritària sobre les fonts que generen l’emissió acústica.
L'aigua és un recurs indispensable per a la vida i té una relació important amb la nostra salut ja que pot ser un vector de transmissió de malalties i, a banda, la manca de disponibilitat d’aquest recurs es relaciona amb situacions de pobresa. A més a més, cal tenir en compte que les situacions de sequera afecten tant a la qualitat com a la disponibilitat de l’aigua, esdevenint una preocupació important per a les administracions responsables.
La consideració de les infraestructures relacionades amb el cicle de l’aigua en la planificació de les ciutats i pobles ha evolucionat favorablement en els darrers anys, principalment en forma de d’actuacions en els sistemes d’abastament i sanejament, que permeten millorar tant la disponibilitat com la qualitat de l’aigua per a consum humà, contribuint a resoldre determinades problemàtiques de salut pública que es donaven de manera més recurrent en el passat.
La gestió de l’aigua, però, presenta una gran complexitat, involucrant diversos agents com els municipis, les empreses d’abastament, els laboratoris de control i les administracions sanitàries. Els municipis tenen la responsabilitat de garantir que l’aigua subministrada en el seu territori és apta per al consum humà. Una part important dels municipis compten amb una gestió de tipus indirecte, és a dir amb una concessió a una empresa externa, mentre que els municipis petits generalment tendeixen a assumit la gestió del servei mitjançant els seus propis serveis municipals o una empresa municipal.
La gestió correcta i eficaç del servei municipal d’abastament d’aigua depèn en gran mesura de la planificació. En aquest sentit existeixen diverses eines i documents normatius que permeten establir les directrius per assolir els compromisos de qualitat del servei: Protocol d’autocontrol i gestió de l’abastament (obligat compliment), Pla director de xarxa, Pla de telelectura, Pla de microsectorització i detecció de fuites, Pla director d’abastament per a usos no potables, Ordenança d’estalvi d’aigua, Reglament del servei d’abastament d’aigua,…
Existeixen evidències científiques que indiquen que hi ha una relació entre el contacte els espais verds i blaus i el benestar físic i mental, a través de la reducció de l’estrès, la reducció del risc de patir malalties cardiovasculars o síndrome metabòlica i la millora del sistema immunològic, entre d’altres. Altres estudis també han establert una relació positiva entre la presència d’espais verds i blaus i l’activitat física, la qual esdevé un hàbit altament saludable. Fins i tot hi ha estudis que atribueixen als espais naturals una funció terapèutica, complementaria en determinats trastorns.
A banda, cal destacar que el verd a nivell local pot contribuir a la reducció de la contaminació atmosfèrica i acústica, ja que actua com a element esmorteïdor, i contribueix a reduir l’efecte d’illa de calor de les zones construïdes, proporcionant ombra i millorant el microclima.
La OMS recomana garantir la presència d’un espai verd mínim de 0,5 ha a 300 m de distancia lineal des de qualsevol punt del municipi.
Per aprofitar els beneficis en salut dels espais verds i blaus, cal renaturalitzar les zones construïdes i reconnectar-les amb el seu entorn natural.
Una alimentació adequada durant la infància i l'adolescència és un factor determinant de la salut en l'etapa adulta. Alimentar-se bé contribueix a garantir una vida amb energia, vitalitat, bellesa, intel·ligència i alegria.
La OMS defineix l’obesitat, relacionada amb els hàbits alimentaris, com l’epidèmia del segle XXI als països occidentals, juntament amb el sedentarisme. Actualment, més de 1.600 milions de persones adultes tenen sobrepès, de les quals uns 400 milions són obeses.
A banda, cal tenir en compte que la producció d’aliments és la primera causa de canvi ambiental al món, de manera que és important afavorir una dieta saludable i sostenible. En aquest sentit, cal apostar per models per incentivar l’alimentació de proximitat i fomentar els hàbits saludables entre els diferents col·lectius de població.
La Llei 18/2009, del 22 d'octubre , estableix al seu article 52.g com a servei mínim dels ens locals la gestió dels riscs per a la salut derivats dels animals domèstics, dels animals de companyia, dels animals salvatges urbans i de les plagues.
El control de les plagues urbanes té com objectiu mantenir la via pública i edificis municipals d'ús públic sanejats d'artròpodes i rosegadors, per tal de prevenir la transmissió de malalties anomenades zoonosis i garantir la salubritat dels llocs i edificis públics.
Les estratègies per avançar cap a municipis saludables han de combinar la reducció dels impactes negatius que l’entorn pot ocasionar sobre la salut amb la potenciació dels beneficis en salut.
-
Apostar per la mobilitat sostenible com a estratègia clau de millora de la salut: tal i com s’ha indicat anteriorment, el trànsit rodat és responsable tant de l’empitjorament de la qualitat de l’aire que respirem com del soroll excessiu. Alhora, el trànsit rodat consumeix espai en detriment de la natura i d’altres usos que se li poden donar. Existeixen diverses maneres d’afavorir una mobilitat més sostenible:
-
Desincentivar l’ús del cotxe i la moto. Com? Redistribuint l’espai públic per donar prioritat als modes sostenibles, restringint el trànsit rodat en determinades zones, gestionant l’aparcament,…
-
Promoure els desplaçaments a peu i en bicicleta, dos modes completament sostenibles i que, a més a més, ajuden a evitar estils de vida sedentaris. Com? Creant itineraris segurs i que connectin amb els principals punts del municipi (voreres, carrils bicicleta, camins escolars,…)
-
Afavorir l’ús del transport públic col·lectiu.
-
Bones pràctiques
Per saber-ne més
-
IsGlobal (Urban Planning, Environment and Health)
-
Població exposada a contaminació: Qualitat de l’aire i població. Departament de Territori i Sostenibilitat (gencat.cat)
-
Informes d’indicadors de salut local adreçats als municipis majors de 10.000 habitants de la província de Barcelona.
Recorda
Des de la Diputació de Barcelona:
-
Recursos inclosos al Catàleg de serveis 2021-2023:
-
Suport a la implementació d’accions sostenibles
-
Suport econòmic per a la millora de la gestió sostenible de l’abastament d’aigua
-
Promoció de la mobilitat sostenible
-
Suport a la gestió sostenible de l'abastament d'aigua
-
-
Entorn urbà i salut (Diputació de Barcelona)