Normativa que regula la intervenció de les activitats a Catalunya:

Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats

Aquesta llei regula la intervenció de les activitats amb incidència ambiental i aplica l’avaluació integrada dels efectes de les activitats en els vectors ambientals, aire, aigua, sòl i residus. Les activitats es classifiquen en tres annexos en funció de la seva major o menor incidència ambiental, fet que en determina el règim d’intervenció i la competència autonòmica o local tal com s’indica en el quadre següent:

Annex I Incidència ambiental alta Autorització ambiental Generalitat
Annex II Incidència ambiental moderada Llicència municipal Ajuntament
Annex III Incidència ambiental baixa Comunicació ambiental Ajuntament

LLEI 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives

Aquesta llei i el Reglament que la desplega, aprovat pel Decret 112/2010, del 21 d’agost, regulen tant els requisits tècnics que han de complir els establiments on es duen a terme els espectacles i les activitats recreatives com el seu règim d’intervenció.

L’àmbit d’aplicació de la Llei inclou els establiments d’espectacles, els establiments d’activitats recreatives musicals (discoteques, bars musicals, etc..) i els establiments de restauració. La majoria d’aquests establiments estan subjectes a comunicació prèvia. Només estan subjectes a llicència els de més superfície i aforament.

Aquestes normes també regulen les activitats extraordinàries que són les que es duen a terme esporàdicament a l’aire lliure o en establiments, com ara poliesportius, que no tenen llicència per dur a terme aquest tipus d’activitats. Seria el cas, per exemple, de la realització d’un concert en un poliesportiu.

Cal assenyalar, que la competència per autoritzar les activitats extraordinàries és compartida amb la Generalitat:



Les potestats d’inspecció i sanció corresponen a la Generalitat excepte en aquells municipis en què l’ajuntament hagi assumit la delegació d’aquesta competència.

No obstant això, els conflictes més habituals que generen els establiments d’espectacles i activitats recreatives tenen a veure amb les molèsties per soroll i el control de la contaminació acústica és competència municipal. En tractar-se d’una qüestió que afecta els drets fonamentals a la inviolabilitat del domicili i a la intimitat, és molt important que els ajuntaments actuïn de manera eficaç davant de queixes de sorolls, sobretot si són reiterades, ja que la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és molt exigent respecte a la protecció d’aquests drets quan es veuen afectats per sorolls.

Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica (LSA)

Els objectius d’aquesta llei són:

  • Estandarditzar els règims d’intervenció de les activitats subjectes a comunicació prèvia i declaració responsable de manera que els requisits per a la seva obertura siguin els mateixos a tot el territori;
  • Simplificar aquests requisits i regular la implantació de la Finestreta Única Empresarial.

L’entrada en vigor d’aquesta llei ha comportat que, actualment, el 90% de les activitats, aproximadament, estiguin subjectes a comunicació i a declaració responsable de manera que la tasca dels tècnics municipals que abans es centrava, bàsicament, en la revisió de projectes, ara s’ha desplaçat a la comprovació de les activitats un cop s’han implantat. Aquesta tasca comporta:

  • La comprovació de la documentació presentada.
  • La inspecció física dels establiments.

En aquest sentit, és important remarcar que, per bé que la responsabilitat que els establiments compleixin la normativa que els és aplicable recau, principalment, en els titulars de les activitats i els tècnics que certifiquen el compliment de la normativa, les lleis també estableixen que les administracions tenen l’obligació de vetllar per aquest compliment. Per poder donar compliment a aquesta obligació, la LSA disposa que:



Els ajuntaments hauran d’aprovar plans de verificació de les activitats subjectes a comunicació i a declaració responsable que siguin objectius i proporcionats amb relació als interessos que es protegeixen.

Per tant, disposar d’un pla de verificació i, sobretot executar-lo:

  • Atenua la responsabilitat que pogués tenir l’administració en cas que succeís un incident en algun establiment.
  • Aporta objectivitat a la potestat inspectora de l’administració.
  • Permet ajustar l’activitat inspectora als recursos de què disposi l’ajuntament. Per aquesta raó, és important que els ajuntaments es dotin dels mitjans personals i tècnics necessaris tenint en compte que les inspeccions les han de dur a terme funcionaris o entitats col·laboradores de l’Administració.

En definitiva, la simplificació dels requisits per a l’inici d’activitats comporta que les actuacions posteriors de l’Administració adquireixin rellevància ja que per tal que el sistema funcioni és necessari aplicar la disciplina d’activitats quan sigui necessari i aprovar i executar els plans de verificació.

Pujar