1. Introducció

De la mateixa manera que els governs estatals i regionals desenvolupen polítiques per afavorir el desenvolupament econòmic en els respectius àmbits territorials i d’acord amb les seves competències, l’Administració local també té sentit que ho faci amb la finalitat de buscar el màxim benestar per a la seva ciutadania, benestar que depèn en bona part de l’accés a l’habitatge, a l’educació, a la salut, a la seguretat, a la cultura o al consum de béns i serveis, tot plegat amb la idea d’assolir uns nivells mínims d’igualtat i cohesió social.

El benestar dels ciutadans depèn en bona part de la capacitat de generar riquesa i ocupació estable i de qualitat al territori en el qual viuen. Tanmateix, aquesta capacitat no sempre està garantida en l’economia de mercat en què ens trobem. Sovint un territori no compta amb prou empreses per ocupar les persones que hi viuen (ja sigui perquè se’n creen poques, o perquè són poc competitives i no tenen capacitat de creixement, o perquè en tanquen moltes).

En altres casos, malgrat que hi hagi suficients llocs de treball, moltes persones tenen dificultats per ser contractades, o bé estan contractades en condicions de precarietat (salaris baixos, temporalitat, etc.) que els dificulten seriosament viure en condicions mínimes de benestar.

Per tant, es justifica que els governs locals dissenyin i implementin polítiques que estimulin el desenvolupament econòmic del seu municipi o la seva comarca i afavoreixin l’activitat econòmica i l’ocupació de qualitat com a ingredients fonamentals del benestar dels seus veïns.

El desenvolupament econòmic local és el conjunt d’actuacions que tenen per objectiu millorar l’ocupació, enfortir el teixit productiu i crear prosperitat en pobles, ciutats i comarques. Si es pensa en una imatge àmplia, és la trajectòria econòmica particular que segueix un territori.

Per assolir aquests objectius, es despleguen polítiques públiques de formació, suport a les persones emprenedores, atracció de talent, dinamització de polígons industrials, comercialització de productes del camp, transferència tecnològica, renovació urbana, etc.

El desenvolupament econòmic local també és un àmbit de coneixement que ha anat agafant gruix des dels anys vuitanta i on es troben disciplines diverses, com l’economia, la geografia, la ciència política, la gestió de recursos humans o la ciència de dades.

El desenvolupament econòmic local és un procés que protagonitzen els agents de cada territori. Hi ha quatre tipus d’agents principals.

• Els ajuntaments tenen un paper orientador, motivador i connector, a més de prestador de serveis, que és el més conegut. Disposen de serveis especialitzats d’ocupació, d’empresa, de turisme…, així com d’oficines de dades i de planificació estratègica. També hi tenen un paper destacat els consells comarcals i els consorcis, que coordinen les actuacions municipals i impulsen projectes específics per àmbits territorials amplis o bé presten assistència directa als pobles més petits.
• Les empreses són la peça més crítica del desenvolupament econòmic local. Generen llocs de treball i ingressos, i proveeixen béns i serveis. Val a dir que sota el nom empresa hi ha realitats molt diverses: microempreses, cooperatives, autònoms, grans empreses amb seu al territori, multinacionals, etc.
• Els centres de recerca i universitats són rellevants, ja que ajuden les empreses a disposar de tecnologies noves, faciliten la innovació, generen nous emprenedors i investiguen la història del territori i com es pot projectar cap al futur a través del patrimoni, el paisatge, etc. El seu rol central és augmentar el coneixement, que avui dia es considera el factor de desenvolupament més decisiu.
• La comunitat local és la gran protagonista. Inclou el conjunt de treballadors i treballadores com a força laboral, les associacions i entitats, els líders d’opinió, les escoles, les comunalitats urbanes, etc. És un conjunt força heterogeni, però com més gran sigui la seva implicació en les múltiples cares del procés de desenvolupament, més gran serà el benestar de la població.

El desenvolupament econòmic local té una sèrie d’elements que el caracteritzen i que en determinen l’essència:

• El caràcter participatiu. Malgrat que el principal impuls i lideratge ha de venir dels ens locals, és imprescindible la participació del conjunt d’actors locals, tant en la definició d’estratègies com en la implantació de les polítiques i els programes que en deriven: associacions empresarials, sindicats, empreses, escoles i instituts, universitats, tercer sector, etc.
• L’existència d’un territori com a unitat d’acció. Això vol dir que cal tenir definit el territori sobre el qual es vol actuar, sigui un municipi, una agrupació de municipis o una comarca.
• L’aprofitament dels recursos endògens del territori com a base del desenvolupament, és a dir, el talent, la cultura emprenedora, el sòl, el paisatge, el patrimoni cultural, el capital social, etc. Això no implica renunciar als recursos externs a través d’inversions per part d’empreses de fora o col·laboracions per a projectes tant públics com privats.
• La recerca del benestar i de la qualitat de vida dels ciutadans més enllà del creixement econòmic. Efectivament, incrementar les rendes dels ciutadans és condició necessària però no suficient per parlar de desenvolupament econòmic local, atès que cal fer-ho juntament amb condicions d’igualtat social i sostenibilitat ambiental.

Un ajuntament pot assumir diferents rols dins del desenvolupament econòmic d’un territori, concretament els següents:

• Planificar les actuacions que han de realitzar els diferents agents per tal que el territori es desenvolupi en una determinada direcció a través de plans estratègics, plans directors, etc.
• Incentivar determinats sectors d’activitat a través de subvencions, bonificacions, etc.
• Regular les condicions amb les quals determinades activitats econòmiques poden operar, a través, per exemple, de les ordenances municipals, la normativa urbanística i fiscal, etc.
• Invertir en infraestructures, equipaments i serveis que, de manera directa o indirecta, afavoreixen l’activitat econòmica.
• Connectar persones i empreses (connectar l’oferta i la demanda de treball, fer que empreses trobin clients o proveïdors, etc.).
• Activar persones per tal que s’incorporin al mercat de treball, facin el pas per crear una empresa, etc.
• Motivar els agents de la quàdruple hèlix (govern, empreses, recerca i veïns) i trobar solucions a les seves necessitats i demandes.

El principal avantatge que suposa dur a terme polítiques de desenvolupament econòmic des del món local és la proximitat que hi ha entre les administracions que dissenyen i implanten les polítiques i els seus destinataris.

En aquest sentit, un dels trets característics del desenvolupament econòmic local és la possibilitat que tenen els actors d’un territori (un municipi, una agrupació de municipis, una comarca, etc.) de participar en la definició dels programes i projectes que els ens locals han de dur a terme i, en molts casos, involucrar-se en la seva execució i avaluació.

El coneixement profund de la realitat sobre la qual es vol actuar permet, amb la seva participació, el disseny de polítiques més ajustades a les necessitats reals del territori i en facilita la implementació si hi ha un determinat consens.

Un dels inconvenients més destacats dels ens locals és que no solen comptar amb recursos ni competències per fer determinades actuacions en matèria de desenvolupament econòmic, competències i recursos que solen estar en mans dels governs regionals, estatals o europeu.

A més, hi ha el problema afegit de l’escala territorial, que implica un cert desajust entre el territori sobre el qual té competència un ens local (el terme municipal, en el cas d’un ajuntament) i el territori que es considera òptim per fer-hi una actuació.

A aquesta dificultat cal afegir-hi que no hi ha una sola escala de gestió, sinó que depèn dels objectius, dels instruments, etc., cosa que dificulta enormement la construcció “d’un sol mapa a nivell català” de les polítiques i institucions de desenvolupament econòmic local.